Puig i Tàrrech, Roser

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Epistolari entre el inontblanquí 
Josep M. Poblet 
i Josep Tarradellas 
en temps d'exili (1947) 
Roser Puig Tàrrech 
1^  
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
Epistolari entre el montblanquí 
Josep M. Poblet 
i Josep Tarradellas 
en temps d'exili ( 1 9 4 7 ) 
Roser PuigTàrrech 
Carrer Doctor Fleming, 16, 2n 
43470 La Selva del Camp 
Paraules clau: Josep M. Poblet Guarro, Josep Tarradellas Joan, Història contemporà-
nia de Catalunya, catalanisme, exili, govern de la Generalitat, Esquerra Republicana de 
Catalunya, 1947, Montblanc, París 
Ai monestir de Poblet, des de fa dues dècades, hi ha instal·lat l'Arxiu 
Montserrat Tarradellas i Macià, que aplega, entre d'altres, el fons del polític que 
exercí la representació màxima de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i 
Joan (1899-1988), en substitució de Josep Iria, que l'havia exercit des del 1938 fins 
al 1954, primer president a l'exili. El 1977 retornà a Catalunya i continuà en aquest 
càrrec fins que el deixà amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 
1980. 
La bibliografia sobre la seva persona és abundant' i no és aquest el lloc per 
esplaiar-se sobre la seva activitat política, però aprofitant el caràcter territorial del 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà hem volgut presentar una mostra de 
documents relacionats amb l'escriptor i polític Josep M. Poblet i Guarro (Montblanc 
1897-Barcelona 1980). A més dels vincles de partit (ERC), els unia una gran 
amistat, prova de la qual és el gruix de l'expedient que Tarradellas aplegà (registre 
976). En aquest dossier podem trobar retalls de premsa sobre obres i activitats de 
Josep M. Poblet (1944-1976), una còpia mecanografiada (de 21 fulls) de l'assaig 
Cinc mesos massa oblidats, que optà al premi Recull de Blanes i que narra els esdeve-
niments succeïts entre les eleccions del febrer del 1936 i el cop d'estat del 18 de 
juliol, sense oblidar un plec de correspondència dels anys 1947-1969 mecanogra-
fiada i manuscrita, amb comentaris dels seus llibres, assumptes polítics, etc. 
' Entre la més destacada, cal esmentar els llibres d'Ernest \]Amí, Josep Tarradellas. L'aven-
tura d'una fidelitat (Barcelona 1978); d'Albert Arbós, Tarradellas. La consciència d'un poble, 
(Barcelona 1988), i dos de Josep Benet, El president Tarradellas en els seus textos: 1954-1988, 
(Barcelona 1992, 2a edició) i Escrits en defensa pròpia (Barcelona 2003). Josep M. Poblet també 
biografia Tarradellas d'una manera més breu en l'obra Els quatre presidents (Barcelona 1979), 
147-192. 
Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005): 145-152 
Q 
Ceníre d'Estudis de la Conca de Barberà 
A través del vessant literari, Josep M . Poblet ens ha deixat testimoni escrit 
de la seva trajectòria vital, i en especial dels seus viatges.^ Així, un cop perduda la 
Guerra Civil, el 1939 s'exilià a França, des de Darnius es dirigí cap a Perpinyà, per 
passar després a Marsella i més endavant a la Costa Blava sota l'aixopluc de Josep 
Andreu Abelló, fins que es va dirigir a París; de França es traslladà a Cuba, Mèxic i 
els Estats Uni t s . ' Des d'aquest últ im país, ja acabada la II Guerra Mundial , torna el 
1946 a la capital de les terres gal·les, on romandrà un any i mig;'' allà es trobarà 
amb l 'àmplia colònia de catalans. Entre altres personalitats, manté contactes amb 
Rafael Tasis, Josep Torrents, Brauli Solsona, Just Cabot , Ferran Canyameras, Joan 
Rebuíl, Anton i Clavé, Víctor Hur tado , Joan Puig i Ferreter, Josep Pi i Sunyer, 
Víctor Alba, Joan Arana, Jordi Arquer, Emili Grau Sala i un llarg etcètera, entre els 
quals no hi mancaven montblanquins . En aquell París de la postguerra europea es 
mantenia l 'estructura política d'Esquerra Republicana de Catalunya que editava 
La Humanitat. Per afers de partit Poblet i Tarradellas es reunien i es cartejaven.' 
Les cartes que presentem foren redactades a París l 'any 1947. La primera 
que adreça Poblet a Tarradellas el 24 d'octubre es complementa amb una altra 
d'anterior (del dia 11) dirigida al Comi tè d 'ERC de París (carta V) ; en ambdues 
l'escriptor montb lanquí exposa clarament la seva opinió respecte de la inviabilitat 
d 'una alternativa al règim franquista. En la missiva del desembre (carta III) Poblet 
reafirma el seu convenciment de no actuar d'esquena a la realirat catalana i, tot i 
reconèixer la necessitat de manteni r un govern de la Generalitat a l'exili, creu que 
cal vigilar segons quines actuacions perquè podrien perjudicar els catalans que ro-
manien sota el jou dictatorial. En la seva resposta del desembre Josep Tarradellas 
(carta IV) deixa clars els enfrontaments amb els republicans espanyols exiliats. 
^ A nivell genera] sobresurten Memòries d'un rodamón (Barcelona 1976). 
^ Aquests periples els descriu en els llibres De Barcelona a l'Havana passant per Darnius 
(Mèxic 1942); Terres d'Amèrica (impressions de viatge) (Mèxic 1945); Els Estats Units (Clixés de 
viatge) (Barcelona 1956); Terres d'Amèrica (Clixés de viatge) (Barcelona 1957), i el darrer, Àfrica i 
Amèrica. Viatges i records (Barcelona 1970). A vegades La Humanitat (Mèxic) publicava ressenyes 
sobre els llibre de Josep M. Poblet, el 5 de febrer del 1948 es comentava la seva obra editada a 
França, Tres mesos i un dia a Nova York, i entre altres afirmacions llegim: "La literatura de Josep M. 
Poblet defuig el to solemne, les pretensions filosòfiques, l'enfarfegament i les audàcies. És la 
literatura d'un home que va pel món amb els ulls ben oberts, disposat a veure tot allò que calgui, 
a riure quan convé, a entendrir-se si s'escau, i a explicar després, en to planer d'una conversa, però 
amb una gran agilitat d'estil, i amb una pila de ttoballes d'expressió, les seves experiències i les 
reflexions que li han suggerit. Liteiatura de viatges turístics o dietaris d'exili, reportatges ben 
periodístics, en els quals de totes maneres no manca l'alliçonament moral, la punyida del patrio-
tisme, les comparacions amb les nostres coses, en les quals l'enyorament transpua en tot mo-
ment." 
'' La seva estada a la capital francesa la descriu en un capítol de Memòries d'un rodamón, 
331-346. 
* Per aprofundir en les relacions entie Josep M. Poblet i Josep Tarradellas durant el perío-
de republicà anterior a la Guerra us remetem a l'obra de M. Dolors Ivern Salvà, Esquerra Republi-
cana de Catalunya (1931-1936) (Barcelona 1988-1989), 2 vols. 
Aplec de Treballs (Montblanc] 23 (2005): 145-152 
Bi 
Cenfre d'Esfudis de la Conca de Barberà 
Josep M . Poblet tocava de peus a terra, era realista, la seva voluntat era 
tornar a trepitjar Catalunya el més aviat possible, treballar des de dins, a Tespera 
d 'una solució futura, el seu desig es va assolir el novembre del 1948. 
Documents 
Cartes enviades per Josep M. Poblet 
Carta I 
Estimat Terradellas: 
C o m pots veure de nou sóc a París. I fins a la mevagarçonnière del barri llatí 
va arribar-me La Humanitat amb totes les explicacions per a que els afiliats d 'E.R.C. 
poguéssim assistir al Congrés de Montpellicr. Sinó que La Humanitat de martes la 
vaig rebre . . . cl mateix dia del Congrés. N o sé si hi hauria assistit, però almenys 
hauria fet saber la meva manera de pensar, que coneixes sobtadament , per mitjà 
d 'unes ratlles com les que vaig enviar a la Depar tamental [d 'ERCj de París i la 
còpia de les quals t 'adjunto. N o sé què heu fet ni què es va acordar, puix que no he 
vist ningú. Ja saps però que el meu criteri en tot allò que faci olor, només olor, de 
l'ahir, és invariable. Res de tot el passat comptarà a casa nostra. Per si en tenia algun 
dub te m'ha mancat viure cinc mesos a A n d o r r a i veure arr ibar cada dia el cotxe 
de la Seu. Veure'l, i parlar amb to thom; amb els que encara són nostres i a m b els de 
l'altre costat. Ni per casualitat n'he trobat un de sol que 
estimi viable, possible i conven ien t , el r e s t ab l imen t de 
la Segona República. Tot això, amic Terra, ja és història. 
I la política — t u ho saps millor que j o — ha de fer-se a 
base de realitats, de fórmules noves, de cara allà baix i 
que interpreti el pensament de la gent d'allà baix. D e 
tard en tard encara t robo algú per París o Toulouse que 
sembla com si encara no s'hagi enterat que vàrem perdre 
la guerra! 
Bé, faig pun t perquè a tu el que et manca és temps. 
Ja deus saber que el dimecres arriba el Josep. Suposo que 
ens veurem algun dia. Saluda a Antònia. 
Abraçades, 
JOSEP M . POBLET (signatura) 
París, 24-10-119]47 
Josep TarmdelL·s i Josep M. Poblet. FOTO: ARXHJ TARRADELLAS. 
Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005); 145-152 
Bil 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
Carta II 
Estimat Terradellas; 
Oportunament vaig rebre la teva lletra del dia 15 i tota la documentació 
que em vares trametre. Ho he llegit tot, de la primera a la darrera de les ratlles. I per 
bé que n'he pres nota, tu que coneixes la meva posició, ja pots comprendre com no 
he pogut fer altra cosa que això: Prendre'n nota, car a mi res de res de tot allò que 
fa referència a governs i a "legalitat" no m'interessa massa. Suposo que dec estar en 
minoria dintre del partit, per bé que això és el que tenen de bo les agrupacions de 
tipus demòcrata com la nostra, o siga que permeten opinar en contra de la majoria. 
Majories i minories però, que tenen uns ideals bàsics comuns. En definitiva és allò 
que compta. 
De totes maneres he de dir-te que em plau el fet que per les coses que he 
llegit del Congrés de Montpellier i per les altres que m'han explicat, sembla que 
E.R. de C. està disposada a emprendre un nou camí. No cal dir com ho celebraria. 
Sóc dels que crec que "allà baix" s'ha de refer tot i que mentre alcem com única 
bandera la bandera dels records —dels mals records, moltes vegades— tingues la 
seguretat que no ens escoltaran. Ja parlarem de tot el dia que ens veurem, puix estic 
a la teva disposició per a dinar plegats. Cal només que m'ho diguis amb anticipa-
ció. 
Escriuré l'article que em demanes per La Humanitat. Però t'avenço que no 
serà un article més, sinó que amb la meva signatura parlaré de la gran lliçó que va 
deixar-nos Macià, una lliçó massa oblidada. I és que quan Don Francesc tornava de 
l'exili, no se li ocorria demanar ni propugnar per la legalitat existent l'any 1923, 
sinó que fressava camins nous. I ja ho vàrem veure. Per no reclamar la Mancomu-
nitat, al poc temps teníem l'Estatut i el Parlament de Catalunya. I diré encara que 
les eleccions del 1931, damunt del paper, les havia de guanyar Acció Catalana. 
Tenien un equip d'homes, un programa municipal, una organització, però no comp-
taven... amb el carrer, amb la gran força del carrer, que és precisament amb allò 
que creia Don Francesc. És per aquest fet que a mi els legalistes de l'exili sempre 
m'han semblat una mena d'Acció Catalana de l'any 1931. Et dic el tema perquè si 
et sembla que hi han d'haver inconvenients en la seva publicació, m'ho dius i m'es-
talviaré escriure'l. 
Abraçades de les bones, 
JOSEP M . POBLET (signatura) 
París, 3-12-[19] 47 
Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005]: 145-152 
^ 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
Carta III 
[Carta qüe envia des de París Josep M. Poblet a Josep Tarradellas el 31 de 
desembre del 1947] 
Estimat Tarradellas: 
Només uns mots per a correspondre la teva lletra darrera. I dic uns mots car 
estic preparant el meu desplaçament a Itàlia en un viatge d'afers per compte d'una 
casa americana. Hi tens, o bé hi tenim algun amic a Roma? Et convé quelcom? 
Penso deixar París a mitjans de la setmana entrant. De moment la meva adreça 
continua essent la de París on ja hi deixo persona encarregada de retransmetre'm la 
correspondència. 
Pel demés ja saps com, al fons del fons, no estem massa lluny d'osques. Si a 
l'exili ha de quedar un símbol de la "legalitat" opino que amb el President n'hi ha 
ben bé prou i un parell de secretaris que cuidin dels afers de beneficència o bé 
d'assistència social, que és mot que sona millor, i dels d'aspecte cultural. Tot el 
demés em sobra. I em penso que sobra a mi i a la majoria dels catalans, dels exiliats 
i dels que romanen a Catalunya. 
D'acord amb que cal aprendre de les ensenyances del passat. Un passat que 
ni tot és dolent ni tot és perdedor. Però la feina, els partits, els homes, hauran de 
saber prendre nous viaranys si volen que Catalunya se'ls escolti. Els ideals poden 
ésser els mateixos, han d'ésser, al fons del fons, idèntics, car ells són la mateixa 
essència de la nostra manera de sentir i de pensar. Però procediments, conductes i 
l'arrenglerar-se de nou, pensa que tot s'haurà de fer començant per on s'ha de 
començar: pels fonaments. 
Que aquest 1948 et porti tot allò que més desitgis. 
Abraçades, 
JOSEP M . POBLET (signatura) 
París, 31-12-1947 
Carta que envia Josep Tarradellas a Josep M. Poblet 
Carta IV 
Estimat amic Poblet: 
No contesto fins avui la teva lletra del dia 3, perquè estava esperant que 
enviessis l'article promès sobre el President Macià. Suposo que la feina t'ha impedit 
de fer-lo i pots creure que ho sento perquè hauria vingut a completar el número 
extraordinari que surt avui, i que em sembla et plaurà tant per la presentació com 
pel contingut. 
Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005): 145-152 
Hal 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
En efecte, conec molt bé la teva posició política, i he de dir-te que encaixa 
dins de la línia del Partit. Encara que no d'una manera tan condundent com tu, la 
majoria dels nostres amics creuen que la política estrictament legalista està depassada 
per les circumstàncies, encara que això no vulgui dir que s'hagi de renunciar al 
principi de la continuïtat institucional d'una forma o altra. En el proper número 
de La Humanitat podràs llegir algun text que comença a descarar-se amb els repu-
blicans espanyols, ja que cal convenir que aquests senyors confonen els propis inte-
ressos personals amb els del nostre poble. 
Estic d'acord amb tu que per caminar, s'ha de mirar endavant i no endarre-
ra. Certament, seria equivocat volguer fomentar tota la política futura en una actua-
ció passada i crec que la política que hem de fer el dia de demà, haurà d'ésser nova, 
forçosament, i haurà de tenir en compte els alliçonaments de la realitat. Però guar-
dem-nos, amic Poblet, de menyspreuar l'experiència del passat! I no hi a dubte que 
en el nostre passat hi han coses bones i dolentes i que la nostra missió ha de consis-
tir en saber destriar allò que convé a Catalunya per apartar-nos del que la perjudi-
caria. I com tu dius molt bé, aquesta tasca es pot fer fàcilment en un Partit com el 
nostre, on la democràcia no és un mot sense contingut, i on tots podem dir-hi la 
nostra. Cal tenir confiança doncs que entre tots sabrem trobar les millors solucions 
per a cada problema. 
Quan hagin passat aquests dies d'obligada comunió familiar, ja ens posa-
rem d'acord per que vinguis un dia a dinar a casa. Així tindrem ocasió de parlar 
més llargament de totes aquestes coses. Mentrestant, et desitja un bon Nadal i Any 
Nou i t'envia una cordial abraçada el teu amic, 
JOSEP TARRADELLAS (signatura) 
París, 23 de desembre del 1947 
Altres cartes 
Carta V 
[Carta que envia Josep M. Poblet al Comitè Departamental del Sena d'ERC 
(París)] 
Senyor President del Comitè Departamental del Sena d'E.R. de C. 
París 
Estimat amic: 
Una cita que tenia donada em priva d'assistir a la reunió de demà de la 
nostra Departamental. Això em contraria puix tenia interès de fer constar el meu 
criteri de cara al proper Ple del Partit. En la imposibilitat de fer-ho personalment 
intentaré de plasmar-lo en unes dotzenes de mots. 
Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005]: 145-152 
^ 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
De fa molt temps tinc el convenciment fermíssim que per a fer viable el 
nostre retorn no compta ni comptarà la pretesa legalitat republicana i que la per-
manència de governs a l'exili dificulta, si més no, la solució del nostre plet. Sóc dels 
que crec que la Segona República està morta i enterrada i que allò que cal és anar 
per una Tercera amb totes les experiències que es poden treure del període que 
comença l'any 1931 i acaba el 1939. Considero que sostenir organismes que recor-
din i aixequin Yahir i tot el que aquest ahir representa, és fer una tasca d'espatlles a 
Catalunya. Si això ho pensava i ho escrivia l'any 1942 a Mèxic, i si ho proclamava 
en el mateix lloc l'any 1944 des d'una tribuna, amb motiu d'una conferència dona-
da a l'Orfeó Català d'aquella ciutat, ara, a les acaballes del 1947 i després d'haver-
se jugat inútilment la carta d'això que se'n diuen "essències republicanes", és natu-
ral pensar que aquest meu criteri s'ha enfortit, encara, considerablement. És per 
això que sóc partidari de les fórmules conciliatòries que d'una manera digna pre-
tenguin arranjar el nostre plet. I de prendre posicions clares, sense embuts ni sub-
terfugis. Si momentàniament han d'arriar-se banderes, cal fer-ho, bo i pensant que 
és a casa nostra —una vegada poguem expressar-nos lliurament— on les aixecarem 
de nou i amb la fermesa de sempre. 
Aquesta lletra seria molt extensa si em posava a fer comentaris. Em penso 
però que amb les concrecions que deixo anotades resta perfectament reflectida la 
meva manera de pensar. 
Cordialment vostre i de Catalunya 
JOSEP M . POBLET 
París, 11 octubre 1947 
Dades de l'estudi 
Rebuda, febrer del 2005; acceptació, febrer del 2005; supervisió, Eugeni Perea. 
Aplec de Treballs (Montblanc) 23 (2005): 145-152 


Epistolari entre el montblanquí Josep M. Poblet i Josep Tarradellas en temps d'exili (1947)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert