Freedman, Paul H.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN DOCUMENT DEL COMTE OLIBA
ABANS DE LA SEVA ENTRADA EN RELIGIÓ1
PAUL H. FREEDMAN
AUSA · XXI · 151 (2003) p. 23-28 © Patronat d’Estudis Osonencs
Aquest breu article presenta un document
fins ara desconegut relacionat amb una
venda de terra feta per Oliba com a comte
l’any 996 o 997. És per tant un document
anterior a la seva entrada com a monjo i és
un dels pocs documents originals conser-
vats amb la seva particular signatura. Es
conserva a l’Archivo Histórico Provincial,
a Saragossa. L’article edita el document i
n’analitza el seu contingut i els seus proble-
mes de datació. 
Paraules clau: Oliba (917-1046); Comtats cata-
lans; Fonts documentals altmedievals.
This brief article concerns a previously
unremarked charter recording a  sale of
land made by Oliba as count in 996 or 997.
This dates from before he became a monk
and is one of the few surviving original
documents with his distinctive signature. It
is preserved in the  Archivo Historico Pro-
vincial in Saragossa. The text is edited and
the  article discusses its content and pro-
blems of dating it.
Keywords: Oliba (917-1046), the estates of the
Catalan Counts, High Medieval documentary
sources.
L’arxiu patrimonial dels ducs d’Híjar i comtes d’Aranda inclou diversos docu-
ments medievals de les seves senyories catalanes. La família va ser absorbida per
la casa d’Alba de Tormes el 1957, per tant, entre els seus molts títols, l’actual
duquesa d’Alba és duquessa d’Híjar i comtessa d’Aranda i, a través d’ells, deté
baronies catalanes (Orcau i Jorba), marquesats (Rupit i Vilanant), el vescomtat de
Jóc i la senyoria de Taradell.2 L’arxiu ducal d’Híjar, antigament al castell
d’Aranda, forma part ara de l’Archivo Histórico Provincial de Saragossa. Malgrat
que la major part de la documentació és moderna, hi ha uns vint pergamins origi-
nals de Catalunya que daten d’abans de 1300, la majoria dels quals són sobre
1. Maria Teresa Iranzo Muñio, de l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, i el seu marit, Carlos
Laliena Corbera, de la Universidad de Zaragoza, em van cridar l’atenció sobre el document objecte d’aquest
breu article. Els estic molt agraït per la seva ajuda. Tot i la seva brevetat, m’hi han ajudat molts col·legues.
M’agradaria donar les gràcies especialment a Josep Camprubí Sensada, Aymat Catafou i Rafael Ginebra per
la seva ajuda. Estic molt agraït a l’amabilitat de la meva traductora, Montserrat Pagès i Paretas.
2. Els títols i els seus descendents són descrits a Elenco de Grandezas y Titulos Nobiliarios Españoles,
2003. Madrid, 2003, p. 46-47, 101, 492, i en una taula genealògica que acompanya el catàleg d’exposició
El Conde de Aranda [1719-1798]. Saragossa, 1991.
3. Sobre el problema de la datació de documents del regnat del rei Robert, vegeu BAUCELLS I REIG,
Josep. Calligraphia et tipographia. Arithmetica et numerica. Chronologia (=Rubrica no. 7). Barcelona, s/d
[2001?], p. 74-75; M. MUNDÓ, Anscari. «La datació de documents pel rei Robert (996-1031) a Catalunya».
Anuario de Estudios Medievales. Núm. 4 (1967), p. 13-34. Un document de l’Arxiu de la Catedral de
Barcelona és datat a xvii kalendas December (15 de novembre) del primer any del regnat de Robert, i està
registrat com del 996 en l’edició, molt acurada, de FÀBREGA I GRAU, Àngel (ed.). Diplomatari de la Cate-
dral de Barcelona. Barcelona, 1995, vol. 1, núm. 294, p. 596-597.
4. Exemples a BAUCELLS I REIG, Josep. Op. cit., p. 74 i en la introducció al Diplomatari de la Catedral
de Barcelona, p. 148-149.
5. E.g. FLUVIÀ, Armand de, Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Barcelona, 1988, p. 47.
24 | AUSA · XXI · 151 (2003) Paul H. Freedman
transaccions de terra. El més antic, que es tractarà a continuació, és un registre
que fins ara ha passat desapercebut d’una venda de terra al Berguedà efectuada
pel comte Oliba (el futur abat de Cuixà i de Ripoll i bisbe de Vic), datat el 4 de les
nones de novembre (2 de novembre), el primer any del regnat del rei Robert. Això
sembla que correspon a l’any 996; malgrat que Hug Capet morí el 24 d’octubre
del 996, la notícia hauria necessitat viatjar a gran velocitat perquè el document
pogués ser redactat nou dies després de l’esdeveniment. La transició d’Hug a
Robert produí un problema especial pel que fa a la datació de documents, que
continua posant problemes als historiadors.3 En les clàusules de datació, el canvi
del governant era ignorat de vegades durant anys després de la mort efectiva
d’Hug.4 No obstant això, el 996 és la data més probable per a aquest pergamí. És
possible que la venda de terra que enregistra tingués lloc el 2 de novembre però
que fos escripturada una mica més tard. A més, la inusual formula «anno i. quod
Radbertus rex regnandi cepit exordium» implica ben rotundament un accés recent
al govern. Si hagués estat d’un any més tard, com el novembre de 997, hauria
estat clar que aquest no era el primer any del regnat de Robert, ni el seu estatus
reial hauria semblat nou. 
Abans de la seva entrada en religió (probablement el 1003), Oliba era comte
juntament amb els seus germans grans, Bernat i Guifré, però no és clar del tot
quina efectiva jurisdicció de drets implicava aquest títol. El seu pare, Oliba
Cabreta, es retirà al monestir de Montecassino el 998 i hi morí el 990. La
comtessa Ermengarda visqué fins al 996 i durant la seva vida cap dels germans no
s’identifica amb cap comtat particular. Després de la mort d’Ermengarda, Bernat
Tallaferro s’intitulà comte de Besalú i governà fins a la seva mort, el 1020, mentre
que Guifré (II) esdevingué comte de Cerdanya i visqué fins al 1050. El germà
més jove, Berenguer, esdevingué bisbe d’Elna sense haver actuat mai com a
comte.
Un temps es pensà que el reialme del comte Oliba Cabreta s’havia dividit en
tres parts i que Oliba era comte de Berguedà des del retir o la mort del seu pare
fins a la seva assumpció de l’estat clerical.5 Mentre que la major part dels docu-
ments comtals d’Oliba descriuen activitats al Berguedà, probablement no era
hereu del govern del seu pare de la mateixa manera que ho eren els seus germans
més grans. En els documents conservats, quasi mai actua en el que podria consi-
derar-se com a capacitat pública excepte si és en tàndem amb els seus germans,
per la qual cosa el seu rol a la regió de Berga sembla més la d’un terratinent privat
que la d’un oficial amb jurisdicció. Les conseqüències polítiques de la mort de la
seva mare podrien haver encoratjat Oliba a fer-se monjo, però el fet que fos
educat a Ripoll i restés solter abans d’ingressar-se en un monestir a l’edat de
trenta anys suggereix que ja era destinat a la carrera clerical des de molt aviat, si
bé no tan clarament com en el cas del seu germà petit Berenguer.6
El document que estudiem és una aparentment simple venda de terra (que
inclou cases, hort, arbres, corrents d’aigua, etc.) efectuada pel comte Oliba a un
cert Segfdredus prevere i al seu germà Langobardus pel preu de 120 sous. La
Un document del comte Oliba abans de la seva entrada en religió AUSA · XXI · 151 (2003) | 25
Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, Casa Ducal de Híjar, Sala V, legajo 12, núm. 1.
6. CAMPRUBÍ SENSADA, Josep. «La indivisibilitat del bloc comtal cerdanoberguedà en època d’Oliba
(Cabreta) i dels seus fills (finals del segle X inici de l’XI)». A: Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac, p.
151-162.
26 | AUSA · XXI · 151 (2003) Paul H. Freedman
terra, descrita com a propietat alodial d’Oliba, és al comtat de Berguedà, dins el
territori controlat per l’ara destruït castell d’Adalasindo (Alareny) a la part nord-
oriental del Berguedà, no gaire lluny de Sant Jaume de Frontanyà. L’església de
Sant Vicenç de kastro Adalasende es trobava entre els béns i drets eclesiàstics
dels comtats de Berguedà i Cerdanya adquirits el 988 pel comte Borrell II en un
intercanvi amb el bisbe Sala d’Urgell, per la qual cosa en l’àrea d’aquesta trans-
acció hi participaren membres de les diferents branques de la família comtal i de
diferents sectors d’influència territorial provinents de Barcelona, Cerdanya i
Urgell.7
En els documents se citen els límits de l’alou, que són tots assentaments més
que petites peces de terra particulars, indicació (juntament amb el preu) que l’alou
era d’una mida considerable. Aquestes comunitats limítrofes, Lobera, Rodgarios,
Rosedo i Castellaraco, són topònims encara recognoscibles: Lloberes, Rotgers,
Roset, els Castellons.
El que és estrany d’aquesta transacció, a part del problema de la datació, és que
estatueix que la terra en qüestió havia estat anteriorment adquirida per Oliba d’un
tal Segfredus, ara un dels compradors. Cap altra traça de la seva anterior adquisi-
ció ha sobreviscut, però com que Oliba només tenia vint-i-cinc anys el 996 i va
actuar pel seu compte des del 990, no podia haver tingut la propietat adquirida de
Segfredus per gaire temps. És possible que la primera transferència d’aquesta
quantitat considerable de terra representés un préstec el pagament del qual ara,
efectivament, es reconeixia.
El pergamí està en molt bon estat de conservació. La seva importància rau no
tant en la transacció que recull sinó en el fet que conté un exemple quasi únic de
la firma autògrafa d’Oliba com a comte, abans que es fes monjo. Oliba participà
en unes vint-i-cinc transaccions entre els anys 980 i 1003 que hem conservat, en
les quals signava com a Oliba, gratia Dei comes, però aquestes són conegudes en
la seva major part a través de còpies tardanes o notes d’arxiu. La majoria dels
pergamins originals eren a Ripoll i Serrateix, el contingut dels quals es van perdre
quasi del tot en els darrers dos-cents anys. L’Arxiu de la Corona d’Aragó se
suposa que posseeix una donació feta el 999 pel germà d’Oliba Bernat, comte de
Besalú, al monestir de Sant Genís i Sant Miquel (situat dins les muralles del
castell de Besalú), entre les signatures del qual hi ha la d’Oliba, però aquest docu-
ment actualment no apareix.8 Al document de Saragossa, el dibuix del mono-
grama d’Oliba i la forma de les lletres del seu nom és igual que la seva tan
coneguda signatura posterior com a abat i bisbe, excepte pel que fa a la denomi-
nació del seu càrrec. El pergamí va ser també firmat pel germà d’Oliba, Guifred,
comte de Cerdanya, implicació d’una certa subordinació d’Oliba i confirmació de
la tesi de Josep Camprubí que el comtat de Berguedà a l’època no tenia una iden-
titat política independent de Cerdanya. L’escrivà és Salomon, levita, que té una
7. BARAUT, Cebrià (ed.). «Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Ur-
gell». Urgellia. 3 (1980), núm. 214, p. 47.
8. Per a documents en què Oliba hi apareix com a comte, vegeu JUNYENT I SUBIRÀ, Eduard (ed.).
Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba. Barcelona, 1992, núms. 1-34. La donació perduda (el
text de la qual és publicat a Marca Hispanica) és la núm. 23 de la col·lecció.
signatura elaborada i allargada verticalment. No va ser gaire prolífic, almenys en
termes del que s’ha conservat.9
Finalment, arribem a la qüestió menor però interessant (i irresoluble) de perquè
el pergamí anà a parar a l’arxiu dels ducs d’Híjar. És el primer document d’una
sèrie referida a la senyoria de Joch (en català modern «Jóc») al Conflent. L’esglé-
sia de Sant Martí de Joch és documentada per primer cop el 1031.10 Un castell
servia com a residència dels vescomtes de Conflent, potser ja des del segle X (si
bé documentat només a partir de mitjan segle XI).11 El Liber Feudorum Maior
inclou diversos juraments de fidelitat i convenientiae de la segona meitat del
segle XI sobre el castell de Joch com si formés part de la senyoria dels comtes de
Cerdanya.12 Un vescomtat independent de Joch va ser creat el 1177.13 La senyoria,
sota el control dels senyors del castell de Perapertusa des de 1459 al 1650, passà
després a la família noble francesa dels Bournonville (que també tenien títols a
Vilademany i a Taradell llocs que, contràriament a Joch, no van ser annexats a
França pel Tractat dels Pirineus el 1659). La baronia de Joch, juntament amb
moltes altres, evidentment, va ser abolida amb la Revolució Francesa i els títols
dels Bournonville passaren als comtes d’Aranda i als ducs d’Híjar.
El document està anòmalament en la sèrie de Joch, tant per raó de lloc de la
transacció com per cronologia. Tots els altres documents de Joch són baixmedie-
vals o moderns. El document indubtablement pertany a alguns títols i propietats
tinguts o reclamats pels ducs d’Híjar, però segurament va ser posat entre els docu-
ments de Joch per error en algun moment d’un passat relativament recent. No hi
ha notes arxivístiques o d’altre tipus al revers del pergamí que indiquin la seva
anterior classificació. La seva presència a Saragossa és un exemple de la signifi-
cació de les col·leccions arxivístiques de fora de Catalunya amb material referent
a la seva història. 
Apèndix
Saragossa, Archivo Histórico Provincial
Archivo de Familias, Casa Ducal de Híjar, V-12-1 (Fondo Joch)
2 novembre, 996
In nomine Domini. Ego Oliba, gratia Dei comes, uinditor sum tibi Segfredo
presbitero et fratri tuo Langobardo. Per hanc scripturam uinditionis mee uindo
uobis alode / meum proprium id est casas, casalibus, curtis, palomariis, ortis,
Un document del comte Oliba abans de la seva entrada en religió AUSA · XXI · 151 (2003) | 27
9. Era probablement el que va escripturar una venda de terra al comtat de Manresa el 985, ORDEIG I
MATA, Ramon, (ed.). Catalunya Carolingia. Els Comtats d’Osona i Manresa. Barcelona, 1999, vol. 4, part
3, núm. 1.488, p. 1.065.
10. CAZES, Albert. Le Roussillon sacré. Prades, 1977, p. 39.
11. Un breu resum de la història de Joch apareix a Catalunya Romànica. Barcelona, 1995, vol. 7, p.
444-446.
12. MIQUEL ROSELL, Francisco (ed.). Liber Feudorum Maior. Barcelona, 1947, vol. 2, núms. 594-599,
p. 99-111.
13. Ibid., núm. 652, p. 160.
28 | AUSA · XXI · 151 (2003) Paul H. Freedman
ortalibus, areis, terris, uineis, arboribus pomiferis necnon et inpomiferis, eremis
cultis atque incultis, / siluis, pratis, pascuis, molendinis, molendariis, aquis, aqua-
rum ductibus et reductibus necnon et garricis qui mihi aduenit per comparacio-
nem de te Segfredo. / Et est omnia hec in comitatu Bergitano, in castro
Adalasindo et habet afrontationes de i. parte in locum que uocant ad ipsa Lobera,
et de alia in / termino de Uilla Rodgarios, et de iii. in uilla Rosedo, et de iiii. in
Castellaraco. Quantum infra istas affrontaciones tu mihi uendisti ita et ego uindo
/ uobis supra scripta omnia sicut in ipsa scriptura resonat quod tu mihi fecisti ab
integrum cum exiis et regressiis earum pro precio solidos CXX in rem ualentem,
et / est manifestum. Et qui ista karta inquietare uoluerit non hoc ualeat uindicare
sed componat hec omnia in duplo cum omni sua inmelioratione et in antea / ista
karta firma permaneat omnique tempore. Facta karta uinditione iiii nonas nouem-
bri, anno 1. quod Radbertus rex regnandi cepit exordium.
Oliba gratia Dei comes qui hanc carta feci et testibus firmare rogaui. Sig+num
Raimund. Sig+num Bonifilis. Sig+num Seniofredus. Sig+num Teudericus. /
Wifredus +. Sig+num Radulfus. Sig+num Arnaldus. Sig+num Iozfredus. / +
Wimara iudice. +Wifredus gratia Dei comes.
Salomon leuita qui hanc karta uinditionis scripsit et sub + die et anno quo
supra.


Un document del comte Oliba abans de la seva entrada en religió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert