Casanovas i Prat, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AUSA · XIX · 146 (2001) p. 325-330 © PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS
Fotografia: 29 de maig de 1947. El general Franco sortint de la Catedral de Vic. A la seva esquerra el bisbe
de Vic, Joan Perelló i Pou, i a la seva dreta l'alcalde de Vic, Manuel Riera Comella, i el canonge Satorra.
Carmen Polo apareix just al darrere del seu espòs. (Fotografia Jiménez).
LA HISTÒRIA DEL FRANQUISME A OSONA
La revista Ausa dedica monogràficament aquest número al tema del franquisme,
amb la voluntat d’impulsar el seu estudi a la comarca d’Osona. En comparació
amb altres períodes històrics, l’estudi del franquisme a Osona compta de moment
amb poques aportacions. En uns moments en què el franquisme ha començat a
acaparar l’atenció dels historiadors catalans, la comarca d’Osona no hauria de
quedar enrere, sinó que també hauria de contribuir al coneixement d’aquest perí-
ode històric. Una renovació temàtica com aquesta ha de servir per no perdre el fil
del que passa en el nostre país a nivell historiogràfic, així com també per conti-
nuar la destacada activitat que en el camp de la investigació històrica ha experi-
mentat Osona en les darreres dècades.
Un recordatori de les obres que han abordat el franquisme a Osona, assenya-
lant el tractament que li han donat, servirà per emmarcar les noves aportacions
que conté aquest número de la revista Ausa.
Primer de tot, volem fer esment de la important quantitat de monografies locals
que existeixen sobre les diverses poblacions de la comarca, per explicar com
aborden el tema del franquisme. No totes aquestes monografies locals tracten
sobre el franquisme i, aquelles que ho fan, l’analitzen amb poca profunditat.
Generalment, el franquisme s’explica de forma breu i esquemàtica, molt de
passada, amb algunes informacions factuals i amb molt poca interpretació. Fins i
tot en les darreres monografies locals encara continua aquesta tendència a passar
plana ràpidament sobre el franquisme. Entre les monografies locals, l’intent més
aprofundit de tractar el franquisme continua essent l’obra col·lectiva Història
d’Osona (ALABAREDA [et al.], 1984). Es tracta d’un llibre important, renovador
quan es va publicar, però que ja comença a tenir anys i que s’hauria d’ampliar
amb els avenços que en els darrers anys ha experimentat el coneixement històric
d’Osona.
Avançant-se als estudis històrics de caire acadèmic, el franquisme a Osona ha
estat el marc de força novel·les i narracions d’escriptors que tenen vincles amb la
comarca. Seguint l’any de publicació, en primer lloc trobem una narració breu de
M. Àngels Anglada ambientada en el Vic de la postguerra, que explica una histò-
ria imaginària però amb aspectes reals en la ciutat de la seva infantesa (ANGLADA,
1981). El manlleuenc Josep Grau és l’autor de dos llibres que transcorren en els
anys del franquisme a Osona. La primera novel·la, sense esmentar-ho directa-
ment, reflecteix la postguerra a Manlleu i el paper del seu alcalde (GRAU, 1987).
La segona mostra la repressió que va patir un mestre republicà durant el fran-
quisme, té relació amb un mestre real que va viure a Manlleu, l’Ot Ferrer (GRAU,
1988). Encara que no es pot considerar la seva biografia, sí que explica les condi-
cions en què van viure la postguerra persones que com ell «van intentar donar
testimoni de llibertat amb les paraules i la vida».1 Hi ha més autors que utilitzen el
marc d’Osona durant el franquisme en les seves obres. El barceloní Jordi Coca,
que va treballar a Vic una temporada i té vincles familiars amb la ciutat, tracta en
una de les seves novel·les sobre l’activisme polític d’un grup de joves en els
darrers anys del franquisme en el poble fictici de Llupià, que en moltes coses
recorda Vic (COCA, 1996). Emili Teixidor té una novel·la emmarcada en els anys
que van de la Guerra Civil al final del franquisme, en aquest cas l’obra transcorre
en una població semblant al seu Roda de Ter natal (TEIXIDOR, 2000). Tots aquests
llibres ens fan adonar que de moment el franquisme ha estat més explotat a Osona
com a recurs literari que com a objecte d’estudi de la història.
Un altre tipus d’obres ben diferents a les novel·les anteriors són aquelles que
des d’una perspectiva autobiogràfica intenten de justificar el règim dictatorial,
amb l’argument que va servir per pacificar l’estat de «desordre» precedent, però
sense contemplar qui el va provocar. Encara que no és una publicació convencio-
nal, en aquesta línia cal situar l’obra del torellonenc Josep M. Vilar Bassas
(VILAR, 1989). 
1.  GRAU, Josep. «El senyor Ot Ferrer, mestre». El Ter [Manlleu], núm. 6, (setembre 1996), p. 4.
326 PRESENTACIÓ: LA HISTÒRIA DEL FRANQUISME A OSONA
El primer treball d’investigació sobre el franquisme a Osona prové del món del
periodisme. Es tracta del llibre de Miquel Macià sobre la transició política a Vic,
un treball de recerca periodística a cavall entre el reportatge de premsa escrita i
l’assaig polític i social (MACIÀ, 1988). Com és propi entre els periodistes, en el
relat que exposa s’hi pot entreveure la participació de l’autor en els esdeveni-
ments, ja sigui de forma activa o com a observador directe. L’autor explica situa-
cions que va viure de prop, ja que de ben jove va ser un actiu militant
antifranquista; així, per exemple, en el seu llibre queda molt ben reflectida l’efer-
vescència política que es vivia a l’institut de secundària on estudiava.
Els dos llibres de Ramon Pujol sobre la postguerra a Torelló són els primers
estudis monogràfics que tracten el tema del franquisme a Osona escrits per un
historiador. El primer llibre és la tesina de llicenciatura de l’autor (PUJOL, 1991);
el segon és una ampliació del primer llibre, que l’autor va presentar com a tesi
doctoral a la Universitat de Barcelona (PUJOL, 1993). Encara que són dos treballs
universitaris, la seva obra s’ha de llegir també en clau de militància politicosocial.
L’autor analitza la realitat social dels vençuts en la Guerra Civil espanyola, que
identifica exclusivament com aquells sectors populars que van donar suport a la
revolució anarquista que va viure intensament Torelló durant els anys de la
Guerra Civil.
La següent aportació monogràfica tracta sobre la lluita antifranquista a Osona
al voltant de l’Assemblea de Catalunya (BERNAD [et al.], 1999). La publicació
d’aquesta obra col·lectiva, arran la commemoració del 25è aniversari de la creació
de l’Assemblea de Catalunya, s’explica per la voluntat de deixar constància del
paper que va tenir la comarca d’Osona en aquell organisme. Entre els autors, a
més dels dos historiadors osonencs Josep Burgaya i Jordi Figuerola, hi ha el
vallesà Robert Bernad, que està investigant aquesta organització a nivell de tot
Catalunya.
Gràcies a l’obertura de fonts sobre la repressió de la immediata postguerra, en
els darrers temps han aparegut obres que aborden el tema de la repressió fran-
quista. La primera d’Osona ha estat el llibre sobre l’Esquirol de Jaume Crosas
(CROSAS, 2000), que repassa la història d’aquesta població del Cabrerès des de la
proclamació de la Segona República fins a la instauració del franquisme.
A part de les monografies esmentades, també existeixen alguns articles, apare-
guts en revistes locals, que tracten els anys del franquisme en la població corres-
ponent; encara que de moment no n’han aparegut gaires, són de difícil
localització i tenen enfocaments molt diversos, la qual cosa complica fer-ne un
comentari global. 
També algunes obres sobre temàtiques diverses analitzen el període de la dicta-
dura franquista, encara que aquest no en sigui el tema principal. Ens trobem amb
capítols sencers de llibres que serveixen per conèixer el franquisme a Osona, com
per exemple a través de les cooperatives de consum, que a Osona van tenir molta
importància el primer terç del segle XX i per a les quals el franquisme va signifi-
car gairebé el seu desmantellament total (CASANOVAS, 1998). També s’aborda el
tema del franquisme a Osona a través de l’esport, en el llibre sobre el bàsquet a
Vic (CASANOVAS; ERRA, 1999). Aquest llibre fa història social de l’esport, i
analitza entre altres coses la relació entre el món del bàsquet i la ciutat de Vic
PRESENTACIÓ: LA HISTÒRIA DEL FRANQUISME A OSONA 327
durant els anys del franquisme. Finalment, també és clar que fan història sobre el
franquisme llibres com el del Cine Club de Vic (YLLA-CATALÀ; PONCE, 2001). El
Cine Club va ser una entitat que va néixer durant la dictadura, i que davant la
il·legalitat de les organitzacions polítiques es va convertir en un dels principals
focus d’oposició al Règim que hi havia a Vic.
Aquest monogràfic sobre el franquisme a Osona és una aportació més al tema.
La majoria dels articles aborden aspectes fins ara molt poc tractats en la història
del franquisme a Osona. Si fins ara els anys finals de la dictadura de Franco i el
moviment d’oposició al Règim i la transició política han acaparat la migrada
producció bibliogràfica, en aquest número d’Ausa predominen els estudis sobre la
immediata postguerra i la dura repressió que van significar l’exili, la presó, els
judicis, les execucions... També és novetat a la comarca l’estudi d’institucions del
Règim com la Sección Femenina i del personal polític que va participar de la vida
municipal. Només un article aborda l’aspecte més estudiat fins ara, el del movi-
ment antifranquista, és el que tracta de la revista Oriflama.
Aquestes noves aportacions han estat possibles gràcies a l’obertura de fonts
d’informació que no s’havien consultat fins fa poc temps. Algunes d’aquestes
provenen de particulars, però el gruix més important prové d’organismes oficials
que fins no fa gaire temps no permetien la seva consulta. La majoria d’arxius que
conserven aquesta documentació són fora de la comarca, entre aquests cal desta-
car l’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona i l’Arxiu del Govern Militar
de Barcelona.
Queden encara molts aspectes per aprofundir i nous temes per treballar, com
els relacionats amb l’economia, l’Església, l’educació, el sindicalisme, els movi-
ments socials, el creixement urbanístic, etc. També esperem que en els propers
anys podrem consultar noves fonts d’informació, i fer entrevistes i biografies
emmarcades en el franquisme a Osona. En definitiva, tot just estem als inicis del
que segurament esdevindrà el principal tema d’investigació de la història contem-
porània d’Osona en els propers anys.
JOSEP CASANOVAS I PRAT
Director de la Secció d’Història del
Patronat d’Estudis Osonencs
328 PRESENTACIÓ: LA HISTÒRIA DEL FRANQUISME A OSONA
PRESENTACIÓ: LA HISTÒRIA DEL FRANQUISME A OSONA 329
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL FRANQUISME A OSONA
ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma. Història
d’Osona. Vic: Eumo Editorial, 1984.
ANGLADA, M. Àngels. No em dic Laura. Barcelona: Destino, 1981.
BERNAD, Robert; BURGAYA, Josep; FIGUEROLA, Jordi. L’Assemblea de Catalunya.
La lluita antifranquista a Osona. Vic: Eumo Editorial, 1999.
CASANOVAS I PRAT, Josep. El cooperativisme a Osona. Vic: Eumo Editorial, 1998.
CASANOVAS, Josep; ERRA, Miquel. El bàsquet a Vic. Esport i ciutat. Vic: Club
Bàsquet Vic, 1999.
COCA I VILLALONGA, Jordi. Dies meravellosos. Barcelona: Edicions 62, 1996.
CROSAS CASADESÚS, Jaume. Memòria de la guerra. L’Esquirol (Osona) 1931-
1940. Tarragona: Edicions el Mèdol, 2000.
GRAU I JOFRE, Josep. Balada de Florian. Vic: Eumo Editorial, 1987.
GRAU I JOFRE, Josep. Un món batega a l’ombra. Vic: Eumo Editorial, 1988.
MACIÀ I ARQUÉS, Miquel. Entre la boira i el desencís. La transició política a Vic
(1970-1980). Vic: Edicatsa, 1988.
PUJOL I BASCO, Ramon. Història de la postguerra. Torelló 1939-1950. Moià:
Gràfiques Ister, 1991.
PUJOL I BASCO, Ramon. Torelló 1931-1975. Estudi històrico-sociològic d’un
poble de la Catalunya interior. Torelló: Intograf, 1993.
TEIXIDOR, Emili. El llibre de les mosques. Barcelona: Proa, 2000.
VILAR I BASSAS, Josep M. Torelló, de l’alliberament a l’aiguat. Tal com jo ho vaig
viure. Torelló: (Exemplar mecanografiat), 1989.
YLLA-CATALÀ, Josep; PONCE, Santi. La pel·lícula del Cineclub. Un capítol de la
història de Vic (1958-2000). Vic: Eumo Editorial, 2001.


Presentació: La història del franquisme a Osona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert