Ylla-Català i Genís, Miquel S.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI,
LA CONCÒRDIA DE BARCELONA DE L’ANY 1587,
A LA BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC
MIQUEL YLLA-CATALÀ I GENÍS
La Biblioteca Episcopal de Vic és un dels centres documentals més rics i poc
coneguts que té el país. Fou fundada pel bisbe Veyan i Mola a començaments del
segle XIX. Aquest prelat, un home destacat en el món de la Il·lustració, abans
d’ocupar la seu de Vic havia estat canonge de Tarragona i Saragossa. En crear la
nova biblioteca hi aportà tots els seus llibres que de seguida es completaren amb
els llibres de la biblioteca del convent que els jesuïtes tenien a la ciutat de Vic.
L’orde havia estat suprimida pel rei Carles III als regnes hispànics l’any 1767 i
dissolta pel papa Climent XIV l’any 1773. El bisbe nomenà bibliotecari al pare
Llucià Galliçà, jesuïta exclaustrat que havia fugit a Itàlia on havia estat bibliote-
cari del duc de Ferrara. Aquest home, ric en erudició i gran expert en llibres, fins
el punt que Napoleó li oferí la direcció de la biblioteca de París, fou una peça clau
en la constitució del nou centre. No sols pels llibres personals que també hi aportà
sinó per aquells que per encàrrec del bisbe comprà per tot Europa. Posteriorment
la biblioteca s’ha anat enriquint amb altres aportacions i llegats d’altres bisbes i
estudiosos que hi han treballat. Al segle XIX aquesta biblioteca va esdevenir un
centre prestigiós d’estudi que ajudà a la preparació intel·lectual d’eminents perso-
natges com: Jaume Balmes, Antoni M. Claret i Jacint Verdaguer, entre altres. Avui
tota la riquesa documental que aquest centre pot aportar s’ha vist completada pels
arxius que s’apleguen en totes les sales de la part alta del claustre de la Catedral
vigatana i del Palau Episcopal. 
AUSA · XIX · 145 (2000), p. 187-194 © PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS
En aquest treball es vol deixar constància
de la troballa d’un  receptari farmacèutic
del segle XVI en la Biblioteca Episcopal de
Vic, al qual mancaven un nombre de pàgi-
nes que dificultaven la seva identificació.
Després d’una comparació amb altres
receptaris de la mateixa època s’ha pogut
concretar que es tractava d’un exemplar de
la tercera Concòrdia de Barcelona editada
l’any 1587. Es comenten diferents caracte-
rístiques d’aquest exemplar i es fa esment
del seu contingut, en especial de la formu-
lació del metge vigatà Bernat de Grano-
llachs.
The purpose of this work is to publicize the
discovery in the Vic Bishop’s Library of a
16th century book of pharmaceutical formu-
las with some pages missing, a fact that
made proper identification somewhat diffi-
cult. Further to the matching of its contents
with that of similar books from the same
period, the fact emerged that it was a copy
of the third Barcelona Concòrdia (Agree-
ment), published in 1587. Several features
of this copy are discussed and mention is
also made of its contents, including mostly
formulas by the Vic physician Bernat de
Granollachs.
Sols a tall de petita descripció és bo fer constar que entre els arxius s’hi troba
l’arxiu Capitular que a més de cinc papirs de butlles papals, conserva bona part de
la producció de l’escriptori de la Catedral i un nombre important de documents
anteriors a l’any mil. Completen els arxius: el notarial, podem dir complert des de
l’any 1230  fins als nostres dies, l’arxiu de la mensa episcopal, l’arxiu de la Ve-
gueria de Vic i diferents arxius parroquials.
Els llibres de la biblioteca que avui trobem fitxats i ordenats són amb preferèn-
cia aquells que són de consulta regular i d’ús preferent per als investigadors i d’una
manera especial els llibres de contingut religiós, jurídic, històric i artístic i els que
fan referència a personatges importants vinculats a la història de la ciutat o de la
diòcesi. A més s’hi troben una hemeroteca local molt documentada i diferents
biblioteques particulars, provinents de donacions, que per voluntat dels donants o
per l’interès que té el seu estudi, es mantenen en la seva unitat. Completa l’aplec
una quantia nombrosa de llibres que podem anomenar sense classificar.
Entre aquests darrers llibres, en un reduït grup de llibres de medecina, va
aparèixer un receptari relligat en pergamí en molt mal estat de conservació que de
bon començament ja es veia que, en mancar-hi les primeres i les darreres pàgines,
seria difícil la seva datació i identificació. D’entrada el text no coincidia amb els
receptaris que teníem més a mà, com eren la primera Concòrdia de Barcelona, ja
que la lletra no era gòtica i la numeració de les planes era amb números aràbics.
El tipus de lletra era ja més semblant a l’emprat en la primera farmacopea Valen-
ciana (1601) i en la farmacopea de Joan d’Alós (1686). Aquest fet no aportava
gaires aclariments ja que en aquestes èpoques els tipus de lletres eren molt
semblants a tot arreu i el text no s’ajustava a cap d’aquestes obres.
Una lectura més atenta de la primera pàgina conservada posava en evidència
que es tractava d’una Concòrdia (figura 1, revers de la pàgina). Aquesta
circumstància acotava en gran part la seva identificació. Amb aquest nom sols hi
apareixeren les concòrdies de les ciutats de Barcelona i Saragossa. Descartades les
dues primeres concòrdies de Barcelona ja que la impressió és amb lletra gòtica, les
tasques de comparació es van concretar en la tercera concòrdia de l’any 1587. No
es disposava de cap exemplar autèntic per a poder fer la comparança però amb
188 MIQUEL YLLA-CATALÀ I GENÍS
l’ajuda de la bibliografia i gràcies als estudis de Duran i Desumvila publicats per
Suñé i Arbussà es va poder comprovar que els índexs eren coincidents i que també
coincidien el nombre de preparats en algunes de les setze seccions del receptari
que es comprovaren. S’imposava fer un estudi detallat confrontant el text amb el
d’algun dels exemplars complerts que es coneixen. L’exemplar s’ha comparat amb
dues concòrdies que es troben a la biblioteca del Dr. Josep Esteve i amb tres exem-
plars que hi ha a la Biblioteca del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Després
d’aquesta comparança ja no hi havia dubte que es tractava d’un nou exemplar de la
tercera Concòrdia de Barcelona  impresa a Barcelona segons privilegi del Col·legi
d’Apotecaris del 18 de juliol de 1587 donat pel lloctinent i capità general de Cata-
lunya i comtats de Roselló i Cerdanya D. Manrique de Lara als cònsols Bernat
Domènech i Joan Benet Pau i editada a la tipografia d’Humbert Gotard.
La Concòrdia de Barcelona de l’any 1587
Aquesta Concòrdia ha estat perfectament estudiada. Es tracta de la més ben
acabada de les tres Concòrdies  que van editar-se al segle XVI. El receptari com-
plert consta de quatre pàgines inicials, dues-centes tretze pàgines numerades de
receptari i set pàgines amb els índexs. Es troba relligat en pergamí, tot ell és escrit
en llengua llatina llevat del permís d’impressió que és en català i la numeració és
amb caràcters corrents aràbics. Algun llibre, que no és el cas del que s’estudia,
està relligat amb fulls en blanc per facilitar-hi anotacions. En aquests casos el
llibre  té un aspecte d’un gruix molt diferent.
La primera plana, que reproduïm aquí sota, té un gravat amb un escut heràldic
ornat amb elements vegetals, les quatre barres de fons i una figura de santa
Magdalena amb un llibre. El text que emmarca per sobre l’escut diu:
UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI, LA CONCÒRDIA DE BARCELONA DE L’ANY 1587 189
Concòrdia Pharmacopolarum Barcinonensium de componendis medicamentis
compositis quorum im Pharmacopoliis usus est super accurate recognitia dili-
genter expurgata et antiquae integritati fideliter restituta.  Consulibus Collegii
Pharmacopolarum Bernardo Domenech & Ioanne Benedicto Pau.
I dessota l’escut continua:
Cum licencia et privilegio.  Barcinone  Typis Huberti Gotard. Anno à Nativi.
Dñi. 1587
Continuen tres pàgines que inclouen: Una justificació de l’edició que fan els
cònsols i una relació dels errors.
Segueix la part de receptari pròpiament dita, que com hem apuntat té dues-
centes tretze pàgines. El formulari està dividit en les següents seccions:
I De confectionibus opiatis. 
II De confectionibus aromaticis. 
I De trochicis.  
IV De eclegmatis id est lingtibus. 
V De conditis.  
VI De sirupis, mivis et robs.  
VII De infusionibus et decoctionibus.
VIII De medicamentis solutivis.  
IX De pilulis.  
X De colliriis.     
XI De oleis per expresionem factis.
XII De oleis per impresionem factis.
XIII De oleis per resolutionem factis.
XIV De unguentis.  
XV De ceratis.  
XVI De emplastris.  
Si agafem la relació tal com figura en l’índex es pot veure que els noms
canvien lleugerament i no té interès analitzar aquestes diferències. La realitat és
que el número de fórmules de cadascuna de les seccions a vegades és difícil de
concretar amb exactitud ja que no hi ha una separació clara entre dues fórmules
seguides i algun cop sols hi figura el nom del medicament que cal preparar segons
una tècnica ja descrita. En total podem dir que en l’edició completa de la Concòr-
dia hi trobem tres-centes setanta formulacions que segons Duran i Desumvila
apleguen sis-centes disset drogues simples: 513 del regne vegetal, 46 del regne
mineral i 58 del regne animal.
Si analitzem els diferents autors de les formulacions trobarem que n’hi ha uns
pocs de majoritaris amb cinc fórmules o més com:
Messué (177 i diferents olis), Nicolai (55), Galeni (20), Rhazzis (11), Arnaldus
de Vilanova (6), Avicenae (6), Guido Cauliac (6) i  Joannis de Vigo (5).
190 MIQUEL YLLA-CATALÀ I GENÍS
Amb menys fórmules trobem:
Gilaberti Anglici (3), P. Arginetae (2), J. Jacobus Manlio (2) i sols amb una
altres cèlebres metges o apotecaris com: Albanus Torino, Albus Petrus, Anselmus
de Janua, Petrus de Appono, Arnaldus Stephanus, Bartolomeo Montagnana,
Benedictus Papa, Bernardus de Bertapalia, Bernardus de Casaldovolo, Bernardus
Granollach, Chistoforus Georgius de Honestis, Gentilis de Fulgineo, Anglicus
Gilabertus, Guillemus Plasentinus de Saliceto, Guillemus de Varignana, Guiller-
mus de Vinario, Haly, Jacobus Sylvius, Papa Johannus, Petrus de Largelata,
Agustinus Ninphus, Alexander Trallianus, Rogerus i un nombre de preparacions
que cal fer «secundum usi».
Té un interès evident per a l’entorn de la ciutat de Vic la formulació que hi
aporta Bernat de Granollachs. Aquest autor aportà formulacions a les tres
Concòrdies de Barcelona que creiem d’interès i utilitat transcriure:
En la primera Concòrdia, la formulació es troba en el foli XXXVII.
«Dia Satiricon» del qual el mestre Bernat de Granollachs en féu grans lloances.
UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI, LA CONCÒRDIA DE BARCELONA DE L’ANY 1587 191
Pren:
Avellanes
Ametlles pelades de cadascun 0,5 unces
Nou de coco 3 dracmes i 2 escrúpols
i 5 grans
Gingebre
Pebre llarg de cadascun 3 dracmes
Llavor de pastanaga
Llavor d’escil·la
Llavor de rave de cadascun dracmes 2,5
Arrels de panical i
Confecció de salep de cadascun 1 unça
Llavor de Ruca
Estafisàgria de cadascun 2,5 dracmes
Cues de cocodril del Nil recents 0,5 unces
Elabora-ho en forma d’opiata amb xarop de gingebre i aiguardent, de cadas-
cun, a parts iguals; afegeix-hi grans de pi silvestre. Mitja unça a l’hora d’anar a
dormir.
Segueix a aquesta formulació:
«Dia Satiricon»
És convenient per a totes les debilitats dels ronyons. Segons Nicolau, excita
forçament la libido, com ja s’ha dit en altra ocasió, i també la restableix ràpida-
ment. Es troba a l’Antidotari Universal.
Pren:
Agafa salep fresc, arrel de pastanaga, nou de coco, pistatxos, panical, pinyons
pelats, de cadascun 12 dracmes i 200 grans, anís, llavor de ruca, centidònia, de
cadascun 5 dracmes, canyells, cues fresques de cocodril del Nil, llavor d’escil·la
de cadascun, 2’5 dracmes, almesc 0,5 grans. Fes-ho així: en una quantitat sufi-
cient de mel escumada posa el salep, l’arrel de pastanaga i el panical, afegeix
cadascun d’ells per separat sobre l’esmentada mel, ben trinxats, i barreja-ho tot bé
amb una espàtula i fes-ho bullir una mica. Després tira-hi els pinyons, els pistat-
xos i la nou de coco, ben trinxats i quan ja ha bullit una altra mica, treu-ho del foc
i afegeix-hi les pólvores de les altres espècies esmentades, tot barrejant-ho bé, i
per acabar posa-hi l’almesc dissolt en aigua de roses, i un cop acabat es guarda
per al seu ús. S’ha d’administrar a la nit, junt amb vi dolç, o bé amb una cullerada
de vi aromàtic.
Aquest preparat, realitzat a manera d’electuari, triturat i barrejat amb mel, es
cou convenientment i un cop tret del foc s’ho posa les pólvores dels simples que
has de triturar, una vegada ben trinxats, com altres vegades s’ha dit. Conserva-ho
en un recipient amb broc. Se’n dóna tres dracmes al matí i al vespre, amb vi
aromàtic o vi dolç cuit.
A la segona Concòrdia de Barcelona (1535) la recepta que aporta Bernat de
Granollacs és igual que la de la primera Concòrdia (1551).
192 MIQUEL YLLA-CATALÀ I GENÍS
La formulació de la tercera Concòrdia, que es troba en la pàgina 48, és molt
semblant a les anteriors però ordenada. S’han agrupat els components simples del
mateix però, per exemple, a les avellanes i ametlles se li han afegit els pinyons
que es trobaven a l’explicació de la forma de preparar-la. A simple vista podria
semblar que se li ha afegit un nou component i no és així, com també passa amb
les cues de scincus. També s’han ajuntat les arrels i les llavors, ja que la llavor de
bauciae i la de pastinaca són sinònimes.
Quant a la forma d’elaborar la recepta, també hi trobem petits canvis. L’exci-
pient és el mateix però amb la precisió que s’hi va afegint la barreja de xarop de
gingebre i aiguardent a parts iguals fins que prengui consistència de mel, cosa que
en les dues formulacions anteriors sols indica a la manera d’opiata, que també
tenia aquesta consistència.
En la redacció d’aquesta recepta podem apreciar que els redactors del text van
optar per un perfeccionament de l’exposició de la fórmula, més ordre i també
claredat, millores que trobem en tot aquest tercer exemplar de la Concòrdia.
El text traduït és el següent:
Pren:
Arrel de panical (Eryngium campestre), confitada
Arrel de botonets de ca (Orchis mascula), confitada
a parts iguals, una unça
Avellanes
Ametlles pelades
Pinyons
Cua de llangardaix del Nil amb els ronyons a parts iguals 0,5 unces
Nou moscada tres dracmes, 2 escrúpols i 5 grans
Gingebre
Pebre llarg a parts igual, 3 dracmes
Prepara-ho amb proporcions de parts iguals de Xarop de Gingebre i Aiguar-
dent en quantitats convenients fins a la consistència de mel.
La fórmula no és pas una gran aportació a la terapèutica de l’època però si un
índex del prestigi que com a metge tenia en aquells moments Bernat de Grano-
llachs, nascut a Vic l’any 1421. Astròleg i mestre en Medicina, metge de la reina
Maria, muller d’Alfons el Magnànim, i autor d’un llunari i repertori del temps,
llibre que s’imprimí en català i en llatí (1485) i després en castellà (1488). Fou
una obra molt popular, profusament il·lustrada que tingué diferents reedicions.
La comparació d’un exemplar complet amb el que havíem trobat a la Biblio-
teca Episcopal de Vic ha posat en evidència una colla de mancances en aquest
exemplar de la tercera Concòrdia objecte del nostre estudi i que a primera vista no
s’havien detectat. Aquesta anàlisi ens ha portat ha poder concretar que faltaven
completes les tres primeres fulles; la primera pàgina que ja hem detallat amb el
gravat, la segona on hi ha el permís i l’aprovació del bisbe Joan Dimas i en el
revers el privilegi del rei Felip redactat en català, i un tercer full amb els motius de
la publicació pels apotecaris del Col·legi Bernat Domenech i Joan Benet Pau. La
UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI, LA CONCÒRDIA DE BARCELONA DE L’ANY 1587 193
darrera pàgina d’aquesta introducció ja es troba en el llibre encara que en molt
mal estat de conservació.
De les dues-centes tretze pàgines de receptari n’hi manquen vint-i-tres, onze
són fulles a banda i banda i la darrera ja agafa per un cantó la conclusió de l’obra
abans de començar els índexs. Numèricament corresponen a les pàgines: 99/100,
119/120, 121/122, 123/124, 129/130, 131/132, 133/134, 191/192, 193/194,
207/208, 209/210 i 213. En els índexs del final manquen dues pàgines en l’índex
de drogues simples i una fulla en l’índex de preparats amb fórmules. És bo comen-
tar que aquesta mancança en l’índex s’havia solucionat amb un índex manuscrit
que era fàcil de transcriure seguint les fórmules del text. Avui la lectura d’aquest
índex es fa difícil pel seu estat de conservació i pèrdua d’intensitat de l’escriptura.
Avaluació de la troballa
És d’interès conèixer el número d’exemplars que avui sabem que es conserven
d’aquesta edició de la Concòrdia de 1587. En un treball publicat per Àngel Martí-
nez a Farmàcia Nueva l’any 1950 detecta l’existència de nou exemplars, alguns
d’ells incomplets. Una anàlisi acurada d’aquesta llista i una posterior recerca dels
exemplars que avui podem localitzar feta per Josep M. Suñé i Arbussà amplia la
llista a vint-i-tres exemplars a tot el món quasi tots localitzats en diferents biblio-
teques del país tret dels que es troben a: la Wellcome Historical Library de
Londres, al British Museum, a la National Library of Medicine de Maryland i un
exemplar singular amb cinc fulles manuscrites que hi ha a la Facultat de Farmàcia
de París. No hi ha notícia que avui es coneguin més exemplars. Més aviat s’ha
detectat un possible canvi de lloc en algun d’ells. Per exemple un dels exemplars
de la Biblioteca del Dr. Josep Esteve és de compra relativament recent i podria
estar entre els exemplars identificats. Aquest, diguem-ne nou, exemplar s’afegiria
a la llista i pot ser que donar-lo a conèixer estimuli la recerca en biblioteques i
arxius no específics en els camps de la farmàcia o de la medicina on encara avui
podem descobrir-hi llibres de l’antigor poc coneguts.
Gràcies a l’ajuda i la col·laboració dels responsables de la Biblioteca del Dr.
Josep Esteve s’ha pogut disposar de les fotografies de les pàgines que mancaven
en l’exemplar descobert i s’ha començat la labor de restauració tant en el relligat
com en les diferents pàgines del text. Les fotografies s’han passat a un ordinador
pel sistema d’escàner i després s’han imprès  sobre paper vell. A la fi, aquestes
pàgines quedaran perfectament identificades en el nou llibre que passarà a enri-
quir la col·lecció de llibres del segle XVI de la Biblioteca Episcopal de Vic.
BIBLIOGRAFIA
GROS I PUJOL, Miquel. «La Biblioteca Episcopal de Vic, 175 anys al servei de la
nostra cultura». Ausa, vol. IX (1880-1881).
SUÑÉ ARBUSSÀ, J. M. Las Concordias de Barcelona del Siglo XVI. Discurs d’in-
grés a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona, 17 de març 1977.
DUCH TORENR, Montserrat. Traducció de les Concòrdies catalanes. En premsa,
1999.
194 MIQUEL YLLA-CATALÀ I GENÍS


Un receptari del segle XVI, la concòrdia de Barcelona de l'any 1587, a la Biblioteca Episcopal de Vic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert