Prenent com punt de partida la crítica d'Adorno a la Filosofia hegeliana de la
Història (1) s'exposen les línies generals de la moderna Filosofia de la Història (2), per
mostrar els punts comuns i els diferencials. La hegeliana Filosofia de la Història (3) es
caracteritza per prendre en consideració el dolor i el negatiu i posar-lo en un pla rellevant
com no s'havia fet anteriorment, de manera que ve a significar un punt d'inflexió; això
mateix es posa de manifest en el fet de plantejar-la com a teodicea. A pesar de la intenció
expressada al començament de portar a terme la teodicea que Leibniz plantejà de manera
metafísica i abstracta a l'àmbit concret de la història, aquesta intenció no arriba a realitzar-
se en la Filosofia de la Història (en ella simplement es duu a concepte la teodicea en
la mesura que es crea un marc de sentit per a l'acció), sinó en l'esperit absolut, en la seva
exposició del cristianisme i, en concret, de l'Encarnació i de la mort de Crist.Taking Adornos critique of the Hegelian Philosophy of History as the point of
departure, (1) the general lines of Modern Philosophy of History are exposed (2) in
order to present the issues they have in common and those in which they collide. The
Hegelian Philosophy of History (3) can be characterized by considering the pain and
the negative. It confers on the afore mentioned topics a relevancy which they had never
had before, so it becomes a point of inflexion which is itself revealed in the fact of
dealing with the Philosophy of History as a Theodicy. Despite the initially expressed
intention of carrying out in the concrete area of History the Theodicy which Leibniz
depicted in a metaphysical and abstract way, the said intention is not ever realized in the
Philosophy of History (it only conceptualizes Theodicy insofar as it furnishes action
with a frame of sense), but in the Absolute Spirit, in his reference to Christianity and
more specifically in Incarnation and in Christs death
