Perarnau i Espelt, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Josep PERARNAU I ESPELT
FINALMENT, LA CIGONINA I LA SEVA ,NIGROMÀNCIA'
A la memòria d'En
Joan Fuster i Ortells,
a qui aquestes pàgines
haurien interessat
En els darrers anys ha existit una doble línia de recerca entorn aquella
exposició escolar del bisbe de Lleida, Jaume Sitjó, Lectura in quartum librum
Decretalium: la que procedia de la Seu d'Urgen i tenia com a base l'exemplar de
la dita obra, que allí es conserva manuscrita en l'Arxiu de la Catedral, ms. 2874,
objecte de l'atenció del seu arxiver, Benigne Marquès, el qual, de més a més,
basat en informacions de Gérard Fransen, donava a conèixer l'existència d'un
altre exemplar de la Cigonina, conservat a Lucca, Biblioteca Capitolare Feliniana,
ms. 245;' i la que prenia com a base l'anotació de la seva existència en la
biblioteca papal de Peníscola i posava punt final a la fama d'obra nigromàntica
que havia tingut en anys anteriors.2
En unir-se les dues línies d'estudi, la primera afirmació, que és possible
d'establir amb certesa, és la següent: l'exemplar existent en l'arxiu de la catedral
de la Seu d'Urgell no és el que hi havia a Peníscola. Ho demostra la comparació
entre les dades que ens ofereix el catàleg de la biblioteca papal i les corresponents
del volum urgellenc.
1. Benigne MARQUES, El Ms. 2874 de l'Arxin Capitular de la Sen ¿'Urge/li el sen autor Janme
Sitjd, dins «Urgellia», 1(1978), 367-400; en les primeres pàgines són aplegades tant bibliografia
com fonts relatives a Jaume Sitió i presentats els dos volums manuscrits que han conservat la
Cigonina: el ele la Seu d'Urgell indicat en el títol (367-368), i el de Lucca (367-369). A la riquesa
d'informacions d'aquestes pàgines només sembla que s'hi pot afegir una dada: la de l'existència
ele la mateixa obra en la biblioteca de Calixt III, documentada pel seu inventari, publicat per
Francesc MARTORELL, Un inventario della biblioteca di Calisto III, dins «Studi e Testi, 41 =-
Miscellanea Francesco Elide, V, Biblioteca cd Archivio Vaticano. Biblioteche diverse», Roma 1924,
166-191, en concret 172, núm. 44; dissortadament, l'anotació no ens proporciona cap dada útil,
perquè, fora del detall que era en paper, no descriu res de l'interior del volum, ans només ens diu el
títol que figurava al llom: Ilerdensis super quarto decretalium; només podem aventurar que podria ésser
Factual de Lucca, que també és en papen; però res més, car l'enquadernació és moderna; el clergue Falcó,
esmentat en els primer i darrer folis, encaixaria amb un valencià i, dones, contribueix a fer plausible la
hipòtesi que l'actual ms. 245 de la Biblioteca Capitolare Feliniana de Lucca, sigui el de Calixt
L'anide de Marqués sea en endavant citat així: MARQUES, El Ms. 2874...; ací Ii repeteixo la gratitud
per les facilitats que m'ha donat en l'estudi de l'exemplar urgellenc.
2. Josep PERARNAU, Què és la «Cigonina»?, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», VI
(1987), 304-306; cl'aquestes pàgines depenien les dedicades a la mateixa obra per Joan FusTElt
ORTELLs, en els seus Llibres i problemes del Renaixement, València 1989, 143-155.
410	 JOSEP PERARNAU 1 ESPELT
Recordem que la descripció del volum de Benet XIII en l'inventari dels seus
«libri in studio reperti» diu així:
«item, lectura cigonis, episcopi ilerdensis, super guamo libro decretarium. Incipit in prima
columna, in littera rubea: «incipit lectura reuerendi in xristo patris, etc.», et finit in sequenti:
«quod congruit xliij di.».3
En aquesta anotació tenim tres dades entorn de l'Acipie i dues de relacio-
nades amb les paraules finals de la columna, que segueix la primera, per tant,
amb seguretat, la segona.
Les tres de ríncipit són:
a) que el text, ja en el mateix començament, era partit en dos corondells;
b) que les primeres paraules copiades eren les del títol de l'obra;
c) que aquestes paraules del títol eren escrites en vermell.
Les dues relatives al final de la segona columna són:
a) que es tractava de la segona columna, o de la que venia immediatament
després de la primera;
b) i que les paraules, amb què la segona acabava, eren: «quod congruit xliij di.».
Ara fern les constatacions següents:
quant a l'íncipit:
a) també el text de la Seu d'Urgell presenta les pàgines repartides en dos
corondells;
b) però les seves primeres paraules copiades no són les del títol de l'obra, ans
aquestes: «iN nomine dni. nostri ihesu xristi, quod est super omne nomen...»
c) aquest íncipit no és copiat en vermell, ans en negre, com el text següent
de l'obra.
Quant a l'èxplicit del segon corondell o f. lb:
les paraules, amb les quals s'acaba el segon corondell i, doncs, la primera
pàgina del volum són: «pontifices xviij. q. ij. abbatibus .xxv. di».4
Cap dubte, doncs, que la comparació de les dades permet d'afirmar amb
certesa que l'exemplar de la Seu d'Urgell no és el que hi havia a la biblioteca
papal de Peníscola; tampoc no ho és el de Lucca.
El text incriminat
Les dades proporcionades per l'anotació de Peníscola permetien de donar una
3. Josep PERARNAU, Darrer inventari de la biblioteca privada de Benet XIII (1423). Barcelona,
Biblioteca de Catalunya vis. 235, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», VI (1987), 185-226, en
particular 190, núm. 63.
4. Una constatació paraldela és possible en relació al volum de Lucca; el seu Incipit, en efecte,
no és el de l'exemplar de Benet XIII ans aquest: Inci pit apostilla (corregit en Lectura) super guamo
libro decretalium edita a reverendo..., MARQ1AS, El Ms. 2874_, 368.
LA CIGONINA 1 LA SEVA ,NIGROMANCIA 	 411
primera solució al problema de si Jaume Sitjei havia estat un ,bisbe nigromàntic',
pel fet d'indicar que all?) que havia interessat taut la reina Violant de Bar era el
text de la Lectura feta per Jaume Sitjä del capítol del llibre quart de les Decretals
intitulat De frigidis et maleficiatis, et in2potentia coeundi.
Ara que tenim accés al text, crec que s'ho valdrà d'oferir-ne transcripció al
possible interessat en el tema. Diu així en l'exemplar de la Seu d'Urgell, ff.
CXXXVId-CXXXVIIa:
«De frigidis et maleficiatis, rubrica. Dicit tarnen Hostiensis quod medici dant interdum
quedam remedia, licet videantur vana, sed satis potest tollerare ecclesia retundere vana vanis,
unde consulit recurri ad ea que continentur in Practica Constantini. Ponitur c. Sequens: Sunt
quidam qui maleficiis impediti cum uxoribus suis coire non possunt. De quorum suffragio
librum nostrum volumus emundare, quod medicamentum, nisi fallor, est sanctissimum.
Item, si cum hoc contigerit, speret in Deo et ipse dabit benignitatem [cf. Psalm. LXXXIV,
13]. Sed quia maleficia sunt multimoda, oportet ut de eis clisputemus».
«Maleficiorum, itaque, quedam de animatis fìunt, ut testiculi galli, qui superpositi retro
cum ipsius sanguine efficiunt ne concubant in lecto iacentes; quedam, cum caracteribus
scriptis cum sanguine vespertilionis».
«Quedam, vero, de inanimatis, sicut si flux vel grandis separentur, quarum medietas ex
una parte vie ponatur, alia ex alia parte, unde sponsus et sponsa venire debent; sunt et alia
que de de granis fabarum conficiuntur, que neque aqua calida mollificantur, neque igne
coquntur; quod maleficium est pessimum, si quatuor illarum vel in lecto vel in via, vel supra
hostium, vel infra ponantur».
«Sunt et alia, que sunt metallica, sicuti que fiunt ex ferro, vel plumbo. Ex ferro, sicut
que fiunt ex acu, cum qua mortui vel mortue suuntur. Sed quia hec dyabolica et maxime in
mulieribus sunt, aliquando divinis, aliquando humanis curantur».
«Igitur, si sponsus et sponsa supradictis maleficiis conturbentur, sanctius est de hiis
disserere quam silere, quia si non curantur, separantur, et sic deviant. Et hoc maleficium
exercentes, non solum in proximis sed etiam Creatore pec[c]are videntur».
«Si, ergo, maleficum tecti extirpare volumus, videndum est si supradictum maleficium
supersit, et auferatur. Sed, si actor male-ff. CXXXVIJd]-ficii in nocte ponat et in die auferat,
vel e contra, aliam domum acquirant sponsus et sponsa, et ibi iaceant».
«Si caracteris hoc maleficium sir, quod cognoscitur quia sponsus et sponsa non diligunt
se ad invicem, queratur supra limen hostii vel infra, et si quid inveniatur, deferatur ad
sacerdotem. Si non, faciat ea que inferius ponuntur. Si nux vel glandis sir causa huius maleficii,
ac[c]ipiat mutier quamlibet nucem vel glandem, separetque eam, et cum una medietate
pergat vir ex una parte alicuius vie, et ibi ponat, mutier vero ex alia parte vie, et ibi ponat
alteram partem nucis. Deinde, sponsus et sponsa accipiant ambas partes nucis, testa non
extracta, et sic tota flux reintegretur et servetur per octo dies; hoc facto, coeant. Si autem
propter fabas sir maleficium, magis divinis quam humanis curan i potest. Si sir propter acus
mortuorum, querantur maleficia in culcitravel pulvinari, si vero non inveniiuntur, concum-
baut in alia clomo vel lecto. Canis fel masculi nigri clomui aspersum, domum purgat, et efficit
ne ullum maleficium domui inferatur. Canonino sanguine domus parieres asperge, ab omni
maleficio liberabitur. Fel alicuius piscis, et maxime zangarini, si sponsus et sponsa secum
habeant in pixide iuniperi, et eunt dormiendum, ponant super carbonem vinum, ut inde
fumigentur: omnia supradicta maleficia evanescunt. Similiter, si argentum vivum accipiatur
et calamo canne mittatur, calamo cum cera cooperto, nesciente sponso et sponsa, nullum
maleficium eis obeso>.
«Ad tertium, clicendum quod alicando maleficium est ira perpetuum, quod non potest
412	 JOSEP PERARNAU 1 ESPELT
habere remedium humano opere, quamvis Deus posset remedium prestare, quia omnia
potest, XXXII q. V., Si Paulus', vel demonem cogendo desistere, ve[ ipse etiam demon
desistendo. Non autem semper oportet ut id quod per maleficium factum est possit per
maleficium alittd destrui, ut ipsi malefici confitentur; et tarnen, si possit per maleficium
remedium adhiberi, nichilominus perpetuum reputaretur, quia nullo modo aliquis deber ad
sortilegos concurrere vel divinos, ut in q. V„Constituimus' ubi de hoc; aut demonis auxilium
per male fi cia invocare, XXVJ., q. V., c. IJ, et q. VIJ.„Admoneant', quia invocare demones
sapit heresim manifeste, et sic intelligitur 1., ‚De hereticis', c. ,Accusatus', & ,Sane ii. VIy;
similiter, non oportet quod, si propter peccatum aliquod, data est potestas dyabolo in
aliquem, quia, cessante peccato cessar potestas, quia pena interdum remanet, culpa transe-
unte„ De pe.', di. I.„Sicut primi'; productior est enim interdum pena quam culpa, ‚De pe.',
IIJ„Productior'. Similiter, et exorcismi ecclesie non valent semper ad exprimendum demo-
nes».
«Ad quartum, dicendum quod maleficium quandoque potest prestare impedimentum
ad omnes, quandoque ad unam tantum, quia dyabolus ex voluntaria causa, non ex necessitate
nature est agens».
Les fonts
En el text acabat de transcriure és feta referència explícita a dues obres: al
tractat d'Enrico di Segusio„Hostiensis', sobre el mateix llibre quart de les
Decretals, 5 i a través d'ell, a la Practica Constantini. 6 Intentem de veure-ho més
de prop.
L'Hostiensis dedica al tema molta menys atenció que el nostre bisbe i es
limita a dir el següent:
«...in Practica Constantini ponitur: ...Mt de Inis qui, maleficiis impediti, cum uxoribus
coire non possunt, ubi tractat Constantinus de diversis maleficiis et remediis eorundem.
inter cerera dicit quod maleficium fabarum pessimum est. Et postea sequitur, quod magis
divinis quam humanis curan i potest, quasi dicat, ipsum nonnisi miraculose curani posse;
censetur, ergo, maleficium impedimentum perpetuum per ecclesiam, nec immerito, nisi
Deus intra triennium operetur.
«Et consulo quod in hac materia recurras ad illa que ibi ponuntur, et alia remedia
medicorum. Licet, enim, quedam vana et superstitiosa videantur, tarnen cuilibet auctori
credendum est in sua facultare. Sed et satis potest tollerare ecclesia retundere vana vanis».7
5. Una breu caracterització i informació bibliogràfica d'autor i d'obra es pot trobar en el meu
La dxació de la biblioteca c 'Arnan des Colomer i la fundació de la ‹<Libraria Sedis» de Girona
(1397-1411), dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», 11 (1983), 172-239, en particular 182,
notes a EVII-VIII]; cf. també ATCA, VI (1987), 257, sobre la presència de L'Hostiensis en les
dues biblioteques papals de Peníscola.
6. Sobre el monjo de Monte Cassino, Constantí Africà, hom pot veure els articles que
dediquen V. von FALKENHAUSEN, Costantino Africano, dins «Dizionario Biografico degli Italia-
ni», vol. XXX, Cosattini-Crispolto, Roma 1984, 320-324; i Michael McVAuGH, Constantine the
African, dins «Dictionary of Seien tific Biography». Volume 3. P ierre Cabanis - Heinrich von Dechen,
Nova Iork, Charles Scribner's Sons 1981, 393-395
7. Apparatus domini Hostiensis super quartum librum Decretalium, Vat. lat., 2547: (f. 30c: De
frigidis et maleficiatis et impotencia coeundi; f. 34a: ,Ut agerent penitentiam') f. 34a, línies 15-27.
LA CIGONINA I LA SEVA ,NIGROMÀNCIA 	 413
Tal vom el lector ha pogut veure, fou Henricus de Segusio, l',Hostiensis',
qui proporcionà a Jaume Sitjó la referència a la Practica Constantini, que ara és
més coneguda sota el títol de Panthegni. Però només la referència, car, tal com
els fragments acabats d'esmentar ens permeten d'adonar-nos, la diferència entre
el cardenal d'Östia Tiberina i el bisbe de Lleida en aquest punt rau en el detall
que aquel! només esmenta la Practica (o Panthegni), mentre aquest en copia un
llarg fragment.
La primera deducció que en podem extreure és que, per possessió o préstec,
el dit llibre era a l'abast del bisbe de Lleida, a Lleida mateix o en algun dels
castells episcopals on ell devia passar temporades i qui sap si s'hi retirava a fi
d'escriure la seva obra sobre el llibre quart de les Decretals.
Transcrivim, doncs, del Vat. lat. 2403, f. 85a-b, el text de Constantí, tal com
se'ns presenta en un manuscrit contemporani del dit bisbe de Lleida:
(E 85a)In nomine Domini
Incipit capitulum de his, qui maleficiis impediti cum axoribus sais coire non possant, secundara
Constantinum in Panteni
«Sunt quidam, qui, maleficiis impediti, cum uxoribus suis coire non possunt, de quorum
sufragio volumus librum enodare, quod medicamentum, insistant, est santissimus. Igitur, si
cui hoc contingerit, speret in Domino et ipse dabit bonitatem.
«Set quia maleficia sunt multimoda, oportet ut de eis disputemus.
«Maleficiorum itaque, quedam de animalibus sunt, ut de testiculis galli, qui superpositi
recto cum ipsius sanguine efficiunt ut ne cubent in lecto iaccentes. Quemadmodum de
coructis scriptis ex sanguine vespertilionis.
«Quedam de inanimatis, sicut nux vel glandes, si separentur, quarum una medietas ex
una parte vie ponatur et alia ex parte altera, unde, sponsus et sponsa pergere debent.
«Sunt et alia, que de granis fabarum conficiuntur, que neque aqua callida mollificantur
nec igne coquantur, quod maleficium est pessimum, si 4 illarum in recto, vel in via, vel supra
ostium, vel infra ponantur.
«Sunt et alia, que sunt metallica, sicut que fiunt ex ferro vel plumbo. Ex ferro, sicut que
fiunt ex neu, cum qua mortui vel mortue suuntur.
«Set quia hec cliabolica et maxime a mulieribus sunt aliquando, et aliquando a viris
divinis quandoque curantur, ergo, si sponsus vel sponsa supradictis maleficiis conturbentur,
sanius est de bis disserere quam tacere, quia, si non succurrantur, separantur, et sic deiciantur.
Et hoc maleficium exercentes non solum in proximis, sed etiam in creatore peccare videntur.
«Si enim maleficium recepti extirpare volumus, videndum est si supradictum maleficium
supersit, auferatur.
«Secl si auctor istius maleficii in die auferat et in nocte ponatur, vel e converso, aliam
domum acquirat sponsus et sponsa, ibique iaceat.
«Secl si cataractis huiusmodi maleficium fiat, quod cognoscitur quia sponsus et sponsa
non diligunt se ad invicem, guate supra limen ostii vel infra querat, et si quid inveniatur,
deferatur ad sacerclotem vel episcopum. Sec!, si non faciunt, faciant ea que inferius ponentur.
«Si nux vel glanx sint huius maleficii, accipiat mulier quamlibet nucem vel glandem,
separetque eam, et cum una medietate pergat vir ex una parte alicuius vie, et ibi ponat, mulier
vero ex alia parte vie ponat aliam partem nucis. Deincle sponsus et sponsa accipiant ambas
partes nucis, testa vero extracta, intus redeant, et sic tota nux integretur et servetur per octo
dies, et hoc facto coeant.
«Si autem fiar per fabas, divinis quarn humanis magis curani deber vel potest.
«Si sit propter acum mortuorum, querantur maleficia in culcitra vel in pulvinari, et si
414	 JOSEP PERARNAU I ESPELT
non invenitur, in alia domo vel in lecto alio concubent.
«Canis nigri masculi fel videlicet domui aspersum, domum purgat et efficit ne ullum
maleficium domui inferatur. Canino sanguine domus parietes asperge et ab omni maleficio
liberabitur.
«Fel alicuius piscis, [f. 85b] et maxime sangatini, si sponsus et sponsa secum habeant im
piscide vinipari et cum essent dormituri, ponatur super carbonem vivum et inde sufumigen-
tur omnia, supradicta maleficia evanescunt.
«Similiter, si argentum vivum accipiant et in calamo canne mittatur, calamo cum plumbo
et cera cooperto, nesciente sponso et sponsa, nullum maleficium eis oberit.
«Sed si pertractatis in mentibus supradicta non profuerit, accedant ad sacerdotem vel
episcopum, et si episcopus hoc non concesserit nullum remedium inveniri, facta confessione,
ab episcopo vel a religioso sacerdote in die Resurrectionis seu Assensionis vel Pentecostes, co
invicem communicentur, Corpore Domini acepto et Sanguine, sponsus sponse dent osculum
pacis inter se, et, accepta benedictione ab episcopo, der sibi episcopus vel sacerdos hunc
versum prophetie scriptum in carta: «Vox Domini super aguas .a. s. tz. d. s. a. m.», 8 deinde
veniant domum et a polutione seu copulatione per tres dies et tres noctes astineant, postea
agant, et sic omnis destruetur virtus».9
Vers la conclusió
Ara sembla arribada l'hora d'intentar una visió global d'aquest der.
La constatació immediata és aquesta: Jaume Sitjó no féu altra cosa que posar
en practica una indicació d'un mestre indiscutit, Enrico di Segusio.
Una indicació que tant aquest com Sitjó, ambdós canonistes, veien d'aquesta
manera, esmaperduts (dir ,impotents' seria caure en un joc de paraules) davant
els casos d'impotència en matrimonis: cal donar i estar a la paraula dels
especialistes reconeguts en cada matèria, en medicina, a les grans autoritats; cal
no oposar-se a remeis indicats pels dits especialistes, ni que es tractés de coses
que a ells, homes de dret i de dret canònic, els semblaven i que qualificaven de
,vana'.
I aquests són els principis d'on deriva tot. Jaume Sitjó no fou altra cosa que
un canonista i bisbe que, davant casos extrems, es limità a repetir allò que deia
una autèntica autoritat en matèria de medicina, Constantí Africà, tot i que a ell
els remeis d'aquest Ii semblessin ximpleries. Però calia no contraposar-s'hi, per
si resultaven d'algun efecte. Perquè per a la seva gent i per a ell sobretot en tant
que bisbe, l'important era això: l'efecte a l'hora de solucionar problemes greus
de la gent.
Roma, desembre del 1995
8. La citació bíblica pertany al Salen XXVIII, 3: les quatre darreres Iletres seguides de punt
podrien significar «dominus super aguas multas», del mateix !libre, salm i versicle; les tres
primeres, en canvi, no veig què poden significar.
9. La taula que hi ha al començament del Vat. lat. 2.403, afegida durant el segle XVII,
descri u el nostre text així: Anonymi De his qui maleficiis impediti, com uxoribus sois coire non possunt,
excerptom ex Constantino in Pan regni.


Finalment, la Cigonina i la seva 'nigromància'

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert