Maragall i Gorina, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

tol que Ii es dcdicat des d'un punt de
vista eminentmcnt literari (p. 311). Les
pagines reservades a Balmes (pp. 47-60)
mostren uan considerable manca d'in-
formacio i d ' actualitzacio . En parlar dels
idealistes alemanys, I'autor fa referencia
sempre a Kant i a Fichte, quan en realitat
la gran obsessio de Balmes fou el pan-
teisme de Schelling. D'altra banda, en
tractar de l'instint intellectual , l'autor
ens repeteix allo que ja deien els manuals
mes elementals dels nostres temps uni-
versitaris . L'epistemologia balmesiana
ha estat minuciosament reinterpretada ja
fa almenys tres decennis. Quan a les
corresponents indicacions bibliografi-
ques, l'obra del pare Casanovas , Balmes.
La seva vida . El seu temps . Les seves
obres consta de tres volums , la qual cosa
no se'ns indica, i l'unica referencia
d'informacio doctrinal es l'obra de Zara-
gueta Balmes filosofo ( Madrid 1945).
Potser on rau un millor encert i oportu-
nitat de l'autor es en el capitol dedicat al
pensament de Manuel Sacristan, ja que
toca un punt d'actualitat amb una histo-
riografia gairebe inexistent.
Pel que fa a la segona part del llibre,
on cada filosof gaudeix del corresponent
capitol , s'imposa una distincio entre els
que tracten de Marti d ' Eixala i Llorens i
Barba, d'una banda, i la resta, de 1'altra.
Respecte als dos filosofs esmentats, les
dades i la qy uestio de detail son forca
correctes . A116 que ja no es tant satisfac-
tori es 1'exposici6 de Ilur pensament
filosofic. Aixo apareix sobretot en el
resum de Las lecciones de Llorens.
Dubto que el lector aconsegueixi d'acla-
rir-s'hi ( pp. 185 ss ). Constatem tambe
que I'autor es mou en molt pocs Rocs del
text de Llorens . Llastima, perque si
hagues realitzat una lectura completa
s'hauria adonat que, a partir d'un deter-
minat indret, Llorens copia Hamilton al
peu de la lletra . I aquest extrem es
important en el moment de valorar
I'originalitat d'un autor . Amb mes me-
sura i coneixement de causa, analitza
l'obra de Mila -tot i no esser filosof ni
tampoc pretendre - ho>, puntualitza l'au-
tor (p. 203 ), creiem que molt encertada-
met.
Els estudis finals del llibre ens sem-
blen mes recixits. A mes a mes, toquen
temes com el pensament de Joan Cre-
xells, estudiat per l'autor en forma
monografica ja fa uns anys , i el d'Eugeni
d'Ors, del qual tambe coneix el vessant
noucentista . El capitol divuite ofereix
una panoramica de la mes Pura actualitat
filosofica . Antoni Tapies , Ramon Xirau,
Jose M . Valverde, Arnau Puig, Perez
Ballestar, Salvador Paniker , Octavi Fu-
llat, Victoria Camps, Josep M. Terrica-
bras, Eduard Subirats , Jordi Llovet,
Josep Ramoneda i el mateix autor Nor-
bert Bilbeny , tots hi entren amb llurs
bibliografies . Per mes que en aquest
indret i en altres hi abundin noms, i
potser n'hi sobrin, quelcom , pero, man-
ca a l'obra . Voldriem haver - hi trobat un
capitol o almenys un apartat a la histo-
riografia sobre filosofia i ciencia catala-
nes. Hauria permes de descriure tota la
tasca filosofica realitzada per 1'Escola
Lul•listica de Mallorca -una de les
poques manifestations collectives de
vida filosofica al pals despres de la
guerra-, aixi com situar degudament i
reconeixer la importancia de la tasca dels
f
ermans Carreras i Artau, Miquel Bat-
ori, Eusebi Colomer, Millas i Vallicro-
sa, Joan Vernet i, darrerament , de Josepp
Perarnau , tots els quals son d'una sol-
vencia intellectual reconeguda arreu del
mon.
Jaume Roura i Roca
Jordi MARAGALL, El que passa i els qui
han passat, proleg d'Eugenio Trias,
Editions 62, Llibres a l'abast, num.
201, 1.' Ed., Barcelona 1985, 281 pags.
El volum reuneix articles, prolegs i
estudis ja publicats per l'autor entre els
anys 1968 i 1983. La majoria es referei-
xen a «personatges dels nostres temps-,
es a dir, a figures que han estat impor-
tants per a la vida universitaria, artistica i
cultural, en general, de Catalunya, en
aquest segle XX.
Despres d'unes extenses i justes con-
sideracions sobre experiencies viscudes
en excursions fetes per Rocs diversos de
253
la Peninsula , o be en relacio amb lectu-
res recents , o fets d'interes per a la vida
col•lectiva i que corresponen a la manera
com l'autor enten i practica , amb gran
dignitat, la seva missio d'intel • lectual
(que ell mateix precisa aixi: <p romoure
la paraula escrita amb noblesa, amb
elevacio, per tal que contribueixi a
interioritzar els problemes , i, alhora, a
facilitar l'adopcio d'actituds comprome-
ses> ), comenca el cos central del llibre,
dedicat a la realitzacio de mes d'una
vintena de « retrats » o evocacions de
persones que 1'autor ha conegut directa-
ment, i a exposar - ne les idees , opinions i
actituds.
Com es natural , un lloc preeminent
I'ocupa la figura humana i el pensament
de Joan Maragall . Tots estem d'acord
amb el judici de Caries Riba, quan soste,
i serenament raona, que el nom de Joan
Maragall es «un dels mes representatius
en la vida catalana d'aquest mig nou-
cents».
En tot moment, el Ilibre forneix
dades objectives i comprovables, molt
utils i aclaridores , que vertebren la vida
concreta dels biografiats. Pero l'organit-
zacio de la figura evocada , la seva gran
humanitat , es deguda al factor afectiu, a
l'estimacio que li professa I'autor.
Com diu el mateix text que comen-
tem, el coneixement , fins i tot la inicial
percepcio dels altres i de les coses,
suposa una seleccio de les dades que
rebem mitjancant 1'exercici dels sentits.
Aquest proces , reconegut universalment
per la psicologia actual, es dirigit per
l'actitud interessada del subjecte , segons
la seva estimacio a 1'altre i l'expressio
afectiva congruent que vol trobar en
aquell que es proposa de coneixer.
Jordi Maragall comenca per reconei-
xer el valor de la persona a qui es
refereix i justament per aixo Al sent
interessat , i aquest valor unit, irrepeti-
ble, que ell li descobreix, aglutina i
il•lumina els trets de la figura integral de
qui ens parla.
En tots sentits em semblen modeli-
ques, i alhora il•lustren el que die, dues
evocacions , ben diferents , pero igual-
ment admirables : la pagina i mitja dedi-
cada al seu germa Josep, impressionar c
per I'emocio continguda com tambe les
pagines afectissimes i riques en contin-
gut filosofic consagrades a P. L. Lands-
berg i al seu Ilibre.
Sovint m'he preguntat com determi-
nar amb major rigor la facultat sobresor-
tint de l'autor, el qual, referit a un
ventall tan ample de descripcions i
vivencies, sap mantenir, tanmateix, la
continuitat de la nota dominant.
Quina es aquesta actitud intellectual
radical?
Jo m'atreviria a dir que es la fidelitat,
en el sentit mes profund del terme.
Abatis d'especificar-se com a virtut
juridica i fins i tot previament a la seva
versio moral, que es la lleialtat, la
fidelitat es la persistencia viva d'una
actitud axiologica: el reconeixement de
la validesa d'uns valors, perque la seva
vigencia i ordre ens constitueixen tai
com som com a persones singulars i
uniques.
Les analisis i descriptions d'aquest
llibre, obra d'un filosof des de la primera
ratlla a la darrera, no crec que es
proposin de revelar el sentit essential de
les persones de qui hom parla: no volen
projectar davant nostre aquelles notes
intemporals que potser constitueixen
1'eterna versio de cadascti.
Crec que Jordi Maragall ens invita a
una altra coca: com que estima I'amic de
qui ens parla, voldria que el lector hi
simpatitzes, es a dir, participes del goig
que li fa el veure ara, en perspectiva de
record, el proces de formacio i maduresa
de la personalitat que estima i que
continua fidelment estimant encara.
Indubtablement aquesta actitud es
netament augustiniana i segueix vigent
en Scheler i en Landsberg.
Voldria remarcar -i no es una
observacio marginal- que nomes aixi
manifestern el degut respecte als altres.
Etimologicament, <respecte> vol dir,
mirar una persona i, impropiament, una
cosa, atentament, pero sense tocar-la, ni
forcar-ne cap moviment, mantenint
1'admiraci6 per i el rise de la seva
Ilibertat car ens sentim afectats i com-
p". mesos pel desplegament autonom
-Us seus actes.
El coneixement - sempre activitat
254
de connexig amb quelcom previament
sabut- pot adoptar, i aixi ho ha fet
sempe, dues direccions.
La primera, normal en les ciencies de la
natura, es reduccionista. Saber es reduir, o
sia trobar un nivell de realitat mes simple al
qual s'assimila allo que pretenem de
coneixer. La formula es prou coneguda: X
no es sing... D'aquesta manera desapareix
l'originalitat de I'objecte inicial i l'estra-
nyesa que ens ha produIt.
La segona, unica adient per al conei-
xement de l'esser huma, com a tal, es a
dir en el tracte interpersonal, es idealit-
zadora. L'altra persona es singularitza-
da i determinada perque encarna uns
afanys, manifesta uns proposits, exposa
un saber que Ii dona sentit. Per aixo,
sabem qui es l'altre quan endevinem que
vol, quan ens poseur al seu floc i ens fem
carrec dels seus projectes. Ara be,
aquesta comprensio, en el sentit propi
del terme, nomes l'aconsegueix qui, per
simpatia, viu en 1'altre, per rar que aixo
ens sembli.
El llibre de Jordi Maragall es una
clara mostra de l'efectivitat de l'esmen-
tada segona direccio.
Aquesta orientacig espiritual la vis-
que, el nostre autor, a casa seva. Ell
mateix ens ho diu: >>Sabiem -els fills
mes loves de Joan Maragall- que el
nostre pare havia mantingut una tenden-
cia durant tota la seva vida, a l'elevacio
de tot allo de que parlava o escrivia. Una
elevacio acompanyada d'una noblesa en
el tracte amb persones i obres que
queien o arribaven a les seves mans.-
L'actitud de Joan Maragall no es
>>panpoetisme>>, com digue, sense pen-
sar-s'hi gaire, Unamuno. Si anem mes a
fons, el que hi ha en aquesta seva
tendencia es la tesi del geni, tan impor-
tant a Catalunya, i que reivindica el
dinamisme de les forces creadores arre-
lades en qualsevol forma de vida, indivi-
dual o col•lectiva, com ja designa I'eti-
mologia del mot «geni>>.
La continuacio de l'actitud paterna i
de la teoria del geni la podem trobar en
un tema que corona l'antropologia filo-
sofica de l'autor i que desenvolupa
sobretot en l'estudi dedicat a Landsberg
(pp. 262 i 263). Copiem: -1 es aqui on
Landsberg desplega tota I'esplendor del
seu acte ftlosgfic. El descobriment en
l'home d'una dinamica personalitzadora
es percep com el centre mateix del seu
acte filosgfic.>>
I ara ens cal fer un pas enrera i
esmentar Joaquim Xirau, forta persona-
litat i mestre decisiu per a la nostra
formacio (p. 278). Aquest esplendid
pedagog, no solament era clar i eficac en
el seu ensenyament, sing que, fonalmen-
talment, aconseguia d'enfortir l'esperit
-no unicament la intel-ligencia- de qui
l'escoltava. Per aixo, justament, podia
pretendre desenvolupar l'ensenyament
de la filosofia com un dialeg, car previa-
ment havia corroborat la dignitat de
l'interlocutor.
Doncs be, «Xirau ens havia iniciat en
el respecte a la Filosofia, no com a saber
abstracte, sing com a factor determinant
d'una forma de vida-.
Per aixo va venir Landsberg a Barcelo-
na, car aquest excel-lia com a pensador i
tenia la mateixa actitud. Mes enlla-o mes
enca- del coneixement, entrs com un feix
de proposicions impersonals, Landsberg,
gran en esperit, ensenyava la -participacio
en la veritat, no unicament pei coneixe-
ment sing per l'amor, per la confessio». I
d'aixo en dona testimom morint heroica-
ment al camp d'Oranienburg.
A la pag. 255, Jordi Maragall cita les
paraules clau de Paul Ludwig Lands-
berg, dites a un company scu poc abans
de morir: -Tot coneixement es creenca.
I la creenca exigeix un mes enlla d'ella
mateixa.»
De retorn d'aquest breu excursus que
no crec inoportu, voldria reprendre el
tema que ens hi ha portat i aclarir,
d'antuvi, que vol dir, en Landsberg,
>acte filosgfic>.
La fenomenologia, i Scheler particu-
larment, contraposen les activitats o
funcions psiquiques, als actes de l'esperit.
El centre psico-somatic de cadascu
efectua diversos processos vitals, com
percebre, escarmentar-se, orientar-se,
desplegar habits, etc., activitats que
adapten 1'esser viu al seu moll i li
permeten de continuar vivint. En el cas
de 1'home, entre aquestes activitats cal
incloure una bona part de l'anomenat
255
coneixement cientific, car, per molt
complex que sigui, es un mitja per a
dominar el mon i, per tant, una funcio
vital al servei de les urgencies vitals.
Ben al contrari, els actes de l'esperit,
s'obren al mon desinteressadament i
presenten els objectes tal com son (no tal
com ens convindria de veure'ls per a
poder-los fer servir). Lesperit es l'actua-
itat dels seus actes, especialment de
l'acte d'ideacio, el qual revela la manera
d'esser essential dels objectes. L'essen-
cia dels actes es la intencionalitat (com la
del bon cristall la transparencia): per la
intencionalitat, la presencia de l'objecte
conegut o el valor de I'esser estimat ens
es donat directament.
El centre unificador dels actes com a
tats, no es pas el jo, d'on brollen les
tendencies, sing la persona, unitat exis-
tent dell actes.
Per aixo, Landsberg, deixeble de
Scheler, no pot interpretar l'acte filosofic
com una modalitat de coneixement, una
activitat teorica extracientifica pero
semblant a la ciencia.
L'home, en filosofia, culmina la seva
presencia lucida en el mon: se'n fa el
testimoni verac.
El sentit ultim de la vida humana es
aproximar-se a aquest ideal: i tots por-
ter «una dinamica personalitzadora»
que ens hi apropa.
La persona, perque es troba
instal•lada en aquest sere observatori, o
sigui, com esperit que es, assumeix i
integra dolor i mort, car qualsevol forma
de realitat, fins la mes negativa, la to
present des de l'Amistat de la Persona
divina.
En sintesi, la teoria del geni a partir
del nivell vital, i la personalitiacio com a
integracio espiritual, coincideixen a veu-
re en l'home una obertura al mon
natural i cultural, un esfor4 ascendent
per donar sentit a la seva existencia i un
afany per trobar 1'equilibri d'una alta
harmonia, deslligada de les urgencies
vitals.
M'atreveixo a pensar que la visio de
l'home que to Jordi Maragall, accepta
tambe el <<dinamisme personalitzador»
proposat per Landsberg. Crec que po-
dria fer-ho veure en molts altres dels
seus estudis d'aquest Ilibre, ple d'infor-
macio i ric de cordialitat.
Francesc Goma
256


El que passa i els qui han passat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert