Hi ha una creença prou estesa que el coneixement és relatiu, fins i tot subjectiu i individual, i que per tant allò que coneixem depèn en últim terme dels supòsits que cadascú estigui disposat a acceptar. En aquest treball sostinc que aquest no és el cas, i que almenys quan parlem de coneixement sobre fets del món hi ha un coneixement objectiu al qual podem aspirar i al qual aspira, de fet, la ciència. Atès que el problema del coneixement és complex per raons diverses, entre les quals el fet que el propi terme «coneixement» s'usa amb diferents significats, en primer lloc esbossaré algunes distincions sobre tipus de coneixement i també sobre les principals perspectives davant del tipus de coneixement que serà aquí rellevant, el coneixement proposicional, per finalment abordar la discussió del relativisme epistèmic.There is a widespread belief that knowledge is something relative or even subjective and individual, and that what we know depends ultimately on the assumptions that one is willing to accept. In this paper I argue that this is not the case; at least when it comes to knowledge about facts of the world there is an objective knowledge to which we aspire and to which also science, in fact, aspires. Since the problem of knowledge is complex for a number of reasons, including the fact that the term «knowledge» itself is used with different meanings, first of all I will outline some distinctions about kinds of knowledge and also about different perspectives concerning the possibility of the kind of knowledge that will be here relevant, the propositional knowledge. Finally I will address the discussion of epistemic relativism
