Gonzalvo i Bou, Gener

Revistes Catalanes amb Accés Obert

23
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Josep M. Sans i Travé:
historiador, arxiver i home de país
Gener Gonzalvo i Bou
24
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
○
○
○
○
○
○
○
Josep M. Sans i Travé:
historiador, arxiver i home de país
Gener Gonzalvo i Bou
Enguany, el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà té el goig i l’honor
de retre homenatge a un dels fills més il·lustres de la nostra comarca.
Efectivament, quan parlem de Josep M. Sans i Travé (Solivella, 1947), hem
de referir-nos a un dels arxivers i medievalistes més importants de tota la nostra
nació. I aquest fet, per a la Conca, ha estat, i és, un fet molt positiu i fructífer,
car Sans i Travé, malgrat les seves altes responsabilitats dins l’administració
catalana, no s’ha oblidat mai dels seus orígens solivellencs i conquencs, i
hi ha dedicat temps i esforços encomiables.
Josep Maria Sans i Travé es llicencià en Història Medieval a la Universitat
de Barcelona (1971). D’entre els professors que més el marcaren en la seva
formació acadèmica destaquen els doctors Carlos Seco Serrano, Josep M. Font
i Rius, Manuel Riu i Riu i Emilio Sáez. Va completar els seus estudis a la
universitat italiana de Bolonya (1971-1973) –on va ser deixeble del professor
Ovidio Capitani. També estudià a l’Instituto Internazionale di Storia Economica
Francesco Datini i a Prato (setembre-desembre de 1972), on fou deixeble dels
mítics historiadors Federigo Melis, Felipe Ruiz i Ferdinand Braudel.
Sans i Travé aconseguí ésser becari de la Scuola Spagnola di Archeologia
e Storia de Roma (1969-1971), per fer recerques a l’Arxiu Secret Vaticà, i del
Consell Superior d’Investigacions Científiques, de formació del personal per
a postgraduats (1971-1974).
El nostre homenatjat va presentar la seva tesi de llicenciatura a la Universitat
de Barcelona el setembre de 1971, sota el títol de «La Casa del Temple de
Barberà (1134-1209)», amb l’obtenció de la qualificació excel·lent per unanimitat.
La seva tesi doctoral, al seu torn, la va presentar a la Universitat de Bolonya
l’any 1973, amb el títol següent: «L’actività editizia civile e militare dell’Albornoz».
Aquest doctorat va merèixer la qualificació d’«Excel·lent e Lode» i, a més, va
obtenir el Premi Extraordinari Vittorio Emmanuele II de l’any 1974.
En l’àmbit professional, el Dr. Sans i Travé, treballador incansable i entusiasta
–a més de tenir tothora una molt alta sensibilitat patriòtica i nacional– ha
desplegat les seves múltiples activitats en el camp de la docència a la universitat,
en el camp de l’arxivística i els arxius, i sempre ho ha fet amb gran responsabilitat
pels importants càrrecs que ha ocupat dins l’administració nacional catalana.
A la Universitat de Barcelona, fou professor encarregat de curs (octubre
de 1972-setembre de 1973), adjunt contractat (octubre de 1973-desembre de
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30
25
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
1975) i agregat interí (1976-1980). També ha estat professor associat a la
Universitat Internacional de Catalunya (2003-2007).
A més, ha estat professor de diversos màsters d’arxivística, organitzats
per l’Associació d’Arxivers de Catalunya, en col·laboració amb diverses
universitats catalanes. Fins i tot, com a professor universitari, ha fet de docent
de les matèries d’Història Medieval Universal, Història Medieval d’Espanya,
Història de la Corona d’Aragó, Crítica i Interpretació de Textos Medievals,
Paleografia, Diplomàtica i Arxivística.
En les seves etapes com a arxiver, cal destacar la direcció tècnica de l’Arxiu
Històric de Protocols de Barcelona (1974-1980). Dins aquest àmbit dels arxius
de protocols, tingué com a grans mestres a Josep M. Madurell i Marimón,
i a la Dra. Maria Teresa Ferrer i Maillol, a més del destacable mestratge de
l’emblemàtic notari Raimon Noguera i de Guzman. Des de l’any 1988, Sans
i Travé n’és l’arxiver honorari; a més d’haver tingut gran influència sobre el
seu successor, el bon arxiver i historiador, Dr. Laureà Pagarolas i Sabaté.
A partir del 1980, Josep M. Sans i Travé desplegà tot el seu bagatge i
potencial, ocupant i exercint càrrecs d’alta i fonda responsabilitat dins
l’administració nacional catalana i, més concretament, dins el Departament de
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30
2006. Acte d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
26
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Cultura de la Generalitat de Catalunya, tasques que continua en l’actualitat;
en aquest cas com a director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el pal de paller
del Sistema d’Arxius de Catalunya, primer a Barcelona i després a Sant Cugat
del Vallès.
Així doncs, el 3 de novembre de l’any 1980, Josep M. Sans i Travé fou
nomenat cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, un càrrec que va ocupar fins al 30 de març de 1992, en què
es féu càrrec de l’Arxiu Nacional, a Sant Cugat del Vallès. Durant aquests
gairebé dotze anys, Sans i Travé va ser qui va començar a desplegar la xarxa
d’arxius comarcals de Catalunya, en unes primeres èpoques encara amb uns
recursos limitats, sota el mandat del conseller Max Cahner. Tanmateix, la ja
assenyalada aquí gran capacitat de treball, empenta, entusiasme i patriotisme
de Sans i Travé, féu que la Xarxa s’anés fent una fructífera realitat. Jo mateix,
en qualitat de director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega, puc donar
testimoni d’aquesta política d’encomanar als arxivers aquestes qualitats innates
del cap del servei envers la feina ben feta, l’esforç; tot embolcallat amb una
gran il·lusió per part de tots.
A banda de la xarxa d’arxius comarcals, Sans i Travé va fer possible, també,
el naixement de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) –el primer director del
qual fou Casimir Martí–, dels arxius centrals administratius de tots els
departaments de la Generalitat i institucions, entitats i organismes dependents
i, finalment, en l’elaboració dels avantprojectes de la primera Llei d’Arxius
(1986) i en la de la Llei d’Arxius i Documents (2001), aprovades pel Parlament
de Catalunya.
El 2 de gener de 1992, Josep M. Sans i Travé passà a dirigir l’ANC. Durant
la diada de Sant Jordi de 1995 s’inauguraren les flamants noves instal·lacions,
certament modèliques, dins el municipi de Sant Cugat del Vallès.
En aquest camp de l’administació, cal fer esment que Sans i Travé va ser
director General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, entre el 28 de maig de 2003 i el 7 de gener de 2004.
Referent a la recerca històrica, el ventall de les activitats de Sans i Travé
és molt àmplia i densa (la bibliografia que acompanya aquestes breus línies
testimonia les seves fructíferes tasques historiogràfiques). Bàsicament (encara
que no exclusivament) les seves investigacions s’han emmarcat en la Catalunya
dels segles XI al XV, és a dir, en el medievalisme. També, però, ha fet fondes
incursions en la història del notariat català, en la història de la Diputació del
General de Catalunya de les èpoques medieval i moderna i, finalment, d’una
manera destacadíssima, en l’estudi dels ordes militars (sobretot dels templers,
sense oblidar, però, els hospitalers).
El Dr. Josep M. Sans i Travé és un incansable recercador dels arxius. Dins
aquest ampli elenc arxivístic, podem destacar els següents centres: Arxiu Reial
de Barcelona (també anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó), Arxiu Capitular
de Barcelona, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Arxiu Històric Arxidiocesà
de Tarragona, Arxius Diocesà i Capitular de Solsona, Arxiu del Monestir de
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30
27
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Vallbona de les Monges i, finalment, l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.
La seva dilatada producció historiogràfica, que ha vist la llum en forma
de nombrosos llibres i articles, es basa, doncs, en aquestes llargues i fecundes
recerques arxivístiques.
En el camp del notariat català, la seva producció històrica en gran part
fou fruit de l’època en què fou el responsable tècnic de l’Arxiu Històric de
Protocols de Barcelona i el director de Publicacions de la Fundació Noguera.
Sans i Travé ha biografiat diversos notaris –en aquest sentit, cal destacar
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30
Febrer de 2008. Ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona.
28
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
l’important pròleg que féu en el llibre del Dr. Laureà Pagarolas sobre el protocol
del notari Bonanat Rimentol (1351) (1991)–, ha coordinat diversos estudis i
miscel·lànies, i ha jugat un paper decisiu en l’organització del I i II Congrés
d’Història del Notariat Català (1993 i 1998).
En un dels altres àmbits de recerca i activitat –la història de la Diputació
del General de Catalunya–, ha portat a terme diversos estudis i organitzà un
magnífic congrés sobre el parlamentarisme català (1988). Potser, però, la tasca
més visible i de gran repercussió ha estat la direcció de l’edició dels dietaris
de la Generalitat de Catalunya (1411-1714) en 10 magnífics volums (editats
entre 1994 i 2007).
Finalment, una de les seves recerques més remarcables ha estat la feta
en l’àmbit dels ordes militars, en especial la de l’orde del Temple, del qual
és un consumat especialista –en aquest sentit, seguint la seva línia d’activista,
dirigeix la col·leció Els ordes militars (Editorial Pagès), encetada l’any 1990.
En el cas dels templers, va obtenir la beca, ja citada, del Consell Superior
d’Investigacions Científiques (CSIC), que li va permetre la consulta a fons
de la Cancelleria Reial i dels arxius de l’orde de Sant Joan de Jerusalem,
custodiats a l’Arxiu Reial de Barcelona.
El Dr. Josep M. Sans i Travé és acadèmic de número de la Reial Acadèmia
de les Bones Lletres de Barcelona (el discurs d’ingrés el féu el 19 de desembre
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30
Abril de 2008. Impartint una conferència sobre els Templers.
29
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
de 2006) i de la Reial Acadèmia de Doctors (el discurs d’ingrés, en aquest
cas, és del 12 de gener de 2008).
Ha estat, també, redactor en cap de la revista Estudis Històrics i Documents
dels Arxius de Protocols (1974-1984) i de la Miscel·lània d’Estudis Solivellencs
(1983-1984).
Sans i Travé és membre del consell de redacció de la Revista de Catalunya,
del consell editorial del Diari de Sant Cugat, del comitè d’edició de Textos
Jurídics Catalans, del Patronat dels Castells de Miravet, Ciutadilla i Maldà,
de la Fundació Castells Culturals de Catalunya Roca-Sastre; del comitè assessor
de la revista Món Medieval. Arqueologia, història i viatges; director de les
publicacions de la Fundació Noguera i del Consell Nacional d’Arxius. A més,
també és membre del Consell de Notables d’Alumnes UB.
 
Bibliografia del Dr. Josep M. Sans i Travé
«Precedents històrics de la carta de població i franquicia de Sarreal». Boletín Arqueológico,
4 (1973), p. 121-128.
«El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-1248)». Boletín
Arqueológico, 5 (1976), p. 133-140.
«Alguns aspectes de l’establiment dels Templers a Catalunya: Barberà». Quaderns d’Història
Tarraconense, 1 (1977), p. 9-58.
«El Catàleg de Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat de Catalunya (1359-1710)».
Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 8 (1980), p. 63-118. [Coautor
amb Josep M. Ballart]
«La comanda del Temple de Vallfogona de Riucorb. Primera part: la creació i formació
del patrimoni (segles XII i XIII)». Quaderns d’Història Tarraconense, 2 (1980), p. 7-54.
«Notes sobre la plaga de la llagosta de 1686-1688 a Solivella (Conca de Barberà)». Aplec
de Treballs, 5 (1983), p. 231-255.
Història del Tallat. Lleida: Virgili i Pagès, 1986.
El Procés dels Templers Catalans. Entre el turment i la glòria. Lleida: Pagès Eds., 1990.
«Raimon Noguera i Guzmán (1897-1990): nota necrològica». Arxiu de Textos Catalans
Antics, 9 (1990), p. 259-272.
«Dietari o Llibre de Jornades» (1411-1484) de Jaume Safont. Barcelona: Fundació
Noguera, 1992.
«L’Orde del Temple als Països Catalans: la seva introducció i organització (segles XII-
XIV)». Dins: Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països
Catalans (segles XII-XIV ). Tarragona: Generalitat de Catalunya, 1994, p. 17-42.
Els templers catalans. De la Rosa a la Creu. Lleida: Pagès. Eds., 1996.
Els papers de Salamanca. Història d’un botí de guerra. Barcelona: Llibres de l’Índex,
1996. [Coautor amb Josep M. Figueres]
Col·lecció Diplomàtica de la Casa del Temple de Barberà (945-1212). Barcelona:
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 1997.
El setge al castell dels templers de Miravet. Lleida: Pagès Eds., 1998.
Guía histórico-artística del monestir de Vallbona de les Monges. Lleida: Pagès Eds., 1998.
[Coautor amb Gener Gonzalvo i Bou]
«Els templers catalans, propietaris d’esclaus». Dins: De l’esclavitud a la llibertat: esclaus
i lliberts a l’edat mitjana. Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de
maig de 1999. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques/Institut Milà
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30
i Fontanals/Departament d’Estudis Medievals, 2000, p. 309-325.
La defensa dels Templers Catalans: Cartes de Ramon de Saguàrdia durant el setge
de Miravet. Lleida: Pagès Eds., 2002.
Precedents i orígens del monestir de Santa Maria de Vallbona (1154-1185). Lleida: Pagès
Eds., 2002
30
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
La colonització de la Conca de Barberà després de la conquesta feudal. El cas de Vimbodí
(1149?/1151-1200). Valls: Cossetània Eds., 2002. [Premi Aires de la Conca de 2001]
El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual: primera història del monestir de Vallbona.
Barcelona: Fundació Noguera, 2002.
Arnau de Torroja: Un català mestre major de l’Orde del Temple (1118/1120?-1184).
Barcelona: Acadèmia de les Bones Lletres, 2006. [Discurs llegit el dia 19 de desembre
de 2006 en l’acte de recepció pública de Josep M. Sans i Travé a la Reial Acadèmia
de Bones Lletres de Barcelona]
Les Ordinacions del Montmell (s. XIV). Montmell/Tarragona: Ajuntament del Montmell/
Silva, 2007. [Coautor amb David Guasch i Dalmau]
«Les inquisicions contra els Templers dels diversos regnes de la Península Ibèrica (1307-
1311)». Analecta Sacra Tarraconensia, 80 (2007), p. 33-76.
Guillem de Guimerà, frare de l’Hospital, president de la Generalitat i gran prior de
Catalunya (Ciutadilla, segona dècada del segle XIV – Barberà, 19 de juliol de 1396).
Barcelona: Reial Acadèmia de Doctors, 2008. [Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari
electe Dr. Josep M. Sans i Travé a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008]
La fi dels templers catalans. Lleida: Pagès Eds., 2008.
«El monestir cistercenc de Vallbona». Dins: Cister: monestirs reials a la Catalunya Nova.
Valls: Cossetània, 2008, p. 100-137.
El monestir de Santa Maria de Vallbona. Història, monaquisme i art. Lleida: Pagès Eds.,
2010.
El Monasterio de Santa Maria de Vallbona. Historia, Monaquismo y Arte. Lleida: Ed.
Milenio, 2010.
The Monastery of Santa Maria de Vallbona. History, Monasticism and Art. Lleida: Ed.
Milenio, 2010.
A banda d’aquesta bibliografia, el Dr.  Sans i Travé ha col·laborat de manera
destacada en diverses obres col·lectives. Anotem les següents: Repertorium
Fontium Medii Aevii, Lexikon des Mittelalters, Gran Geografia Comarcal
de Catalunya (on es féu càrrec de l’àmbit de la Conca de Barberà) i Catalunya
Romànica. També ha coordinat l’edició de les obres: Estudis sobre Història
de la Institució Notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera (1988),
Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional (1991) i
Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català (1994). Sans i Travé a
més va coordinar l’edició de Cort General de Montsó 1382-1384 (1992), dins
la col·lecció Textos Jurídics Catalans.
Més enllà d’aquest breu i dens currículum, voldríem, per acabar aquestes
breus línies, remarcar alguns trets de Josep M. Sans i Travé que creiem
oportuns de fer ressaltar. Així, unit a la seva enorme capacitat de treball, al
seu optimisme vital, a la seva empenta en les seves múltiples i importants
activitats i al seu entusiasme per les empreses humanístiques que ha portat
–i porta– a terme, tot encomanant aquest vitalisme a una munió de deixebles
seus i de medievalistes i arxivers de tot el país, cal que destaquem que el
nostre homenatjat no s’ha oblidat mai dels seus orígens, ni de la seva estimada
vila de Solivella ni de tota la nostra Conca de Barberà. En aquest sentit, cal
recordar la seva alegria quan se li concedí, l’any 2001, el premi Aires de la
Conca. En relació al nostre Centre,  fou un dels primers impulsors i fundadors,
i des del primer número formà part del consell de redacció. Per tot plegat –
que és moltíssim– el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà ha decidit
homenatjar-lo com un dels nostres fills il·lustres. Sans i Travé és, sobretot,
un gran ambaixador nostre, i, per tant, és un honor per a la junta del Centre
poder fer aquest homenatge a un home de la Conca de Barberà que posa la
nostra comarca en un llistó molt alt i molt distingit. Moltes gràcies, Josep Maria.
Aplec de Treballs (Montblanc) 29 (2011): 23-30


Josep M. Sans i Travé: historiador, arxiver i home de país

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert