Riambau, Esteve

Anàlisi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RESSENYES 
GUBERN, Román 
Benito Perojo. Pionerismo y supervivencia 
Madrid: Filmoteca Espaiíola, 1994. 487  p. 
Escrivia Romi Gubern el 1989: «El estre- rar els textos ~lobalitzants existents fins 
pitoso fracaso de algunos intentos ambi- 
ciosos para articular, desde hace más de 
diez años, una historia del cine español 
redactada colectivamente v ~ormenori-  
2 L 
zada en varios volúmenes, invita a pensar 
que el cine español presenta características 
muy atípicas y10 que el acceso a las fuen- 
tes de estudio (films, hemerotecas. docu- 
mentos) es imposible o extremadamente 
 laborioso^^'. 
Uns anys després d'aquest article ine- 
ludible en la historia de la historiografia 
cinematografica espanyola, l'autor empre- 
nia una doble via de solució amb la fina- 
litat de la seva constatació. D'una banda, 
a partir de la seva participació en una 
col.lectiva Historia del cine españold'immi- 
nent publicació2 que, amb renovats autors 
sobre el primer projecte que Gubern 
al,ludia i sense pretensions d'exhaustivi- 
tat, aporta noves bases destinades a supe- 
1. GUBERN, R. (1 989). «Claves de la atipi- 
cidad europea del cine español)), Archivos 
dP h Filmoteca 1, núm. 1, Valencia, p. 18. 
2. GUBERN, R.; MONTERDE, J.E.; RIAM- 
BAU, E.; TORREIRO, C. (en premsa). 
Storia del Cinema Spagnolo (1932-1992), 
Venecia: Marsilio. 
V 
ara sobre la materia. Pero també, de forma 
individualitzada, utilitzant la figura d'un 
realitzador emblemitic com a paradigma 
de les singularitats del cinema espanyol. 
El protagonista d'aquest estudi, fruit 
d'una detallada investigació, és el realit- 
zador Benito Perojo, al qual Gubern 
adjectiva arnb els termes de pionerismo i 
superviv?ncia, no exempts de connota- 
cions aventureres o fins i tot heroiaues 
pero, en qualsevol cas, atípiques. En un 
dels primers apartats del monumental Ili- 
bre, editat per la Fdmoteca Española i jus- 
tament guardonat amb el premi Jean 
Mitry, atorgat per I'Institut Jean Vigo de 
Perpinyi, l'autor ja aporta una dada ink- 
dita en la bibliografia prkviament existent 
sobre el seu biografiat: Benito Perojo, nas- 
cut a Madrid el 14 de julio1 de 1894, va 
ser fill de les relacions extramatrimonials 
del seu pare, un intel.lectua1 liberal i 
anglofil, autor de diversos assajos cultu- 
rals, periodista i editor del diari La 
Opinión. Aquests orígens socials marquen 
algunes de les grans Iínies temitiques de la 
seva obra cinematografica posterior -tal 
com Gubern remarca pertinentment a 
proposit dels conflictes familiars que 
sovinregen en I'argument de molts dels 
seus films-, pero també la seva trajecto- 
ria personal. 
Naacut un anv abans de les orimeres 
projeccions del cinématogvaphe, Perojo va 
viure una trajectbria paral.lela a la de 
I'invent dels Lurnitre. Pero a diferencia de 
John Ford o de Buster Keaton, altres i1.lu.s- 
tres coetanis, el realitzador espanyol va 
veure corn la seva evolució no solament 
estava condicionada per les transforma- 
cions linguístiques i tecniques que s'anaven 
succeint vertiginosament durant els pri- 
mers anys de la seva historia, sinó per les 
característiques específiques del cinema 
espanyol. Gubern estableix amb precisió 
les influkncies dels primers treballs de 
Perojo heretades de Max Linder (Fulano 
de Tal se enamora de Manón, 191 3 ) ,  
Mack Sennett (Hombre o mujerlAmigo y 
esposa, 19 14) o Charles Chaplin al cicle 
de Pehdilla. Pero el realitzador va donar 
un pas addicional a aquesta circulació de 
plagis que proliferen en el cinema d'aquest 
període -amb especial insistencia en 
indústries caracteritzades Der una feblesa 
corn la de I'espanyola- quan el 19 17 va 
iniciar a Franca un ~ e r i ~ l e  internacional 
I I 
apassionant i laberíntic. 
Gubern ha seguit oersonalment les 
o ' 
empremtes deixades per Perojo en diver- 
sos materials, docurnents i testimonis a 
través d'un itinerari que, després de París 
i Nica, també passa per Hollywood 
(1931),  el cinema de 1'Espanya republi- 
cana (1 932-1 936) ,  les produccions 
d'Hispano Film Produktion rodades a 
Berlín ( 1  938- 1939), una breu incursió 
italiana en estudis romans ( 1940 ) ,  el 
retorn a Espanya durant la immediata 
postguerra o un  període argentí datat a 
partir del 1944 abans del seu definitiu 
retorn a Madrid. El punt de partida de 
la rnetodologia ernprada per Gubern són 
les pel.lícules realitzades per l'autor de 
La verbena de la Paloma, pero la seva 
investi~ació transcendeix I'analisi textual 
o 
dels films per rernuntar-se a I'especula- 
ció realitzada sobre la limitada disooni- 
bilitat dels materials existents -1s petits 
fragrnents que es conserven d'algunes de 
les seves prirneres obres- o l'exhumació 
de copies fins ara sepultades en diversos 
anllus, corn era el cas d'El negro que tenía 
el alma blanca. També a l'hora de con- 
trastar aquests materials originaris arnb 
la bibliografia i els testirnonis, I'autor 
desA equívocs, extrau dades objectives 
d'extraordinari valor documental a par- 
tir de referencies aparentment intrans- 
cendents i estableix hipotesis de solidesa 
inqüestionable sobre determinats passat- 
ges ja definitivament impossibles de 
demostrar. 
Tanrnateix, l'exhaustivitat del treball 
de Gubern no es limita a l'obra de Perojo, 
sinó que el seu generós material docu- 
mental -tant des del punt de vista literari 
corn de la riquíssirna il~lustració grkfica 
inclosa a l'edició- permet una segona 
lectura sobre I'entorn del personatge. 
Grkcies a la fecunditat i al polimorfisrne 
de la trajectbria de Perojo, I'analisi biogrk- 
fica que n'ha fet Gubern ultrapassa la 
dirnensió individual per ampliar-se a un 
context no rnenys apassionant que invo- 
lucra la mateixa a t i ~ i c i t a t  del cinema 
espanyol. Utilitzant l'exemple de Perojo 
corn a constant referencia. la seva bio- 
grafia també posa en evidencia la con- 
traposició entre la dimensió claustro 
fbbicament nacionalista del cinema espa- 
nyol i les seves exbtiques projeccions inrer- 
nacionals, una nova incursió de l'autor 
en el cornplex període que compren el pas 
del mut al sonor en el cinema espanyol o 
una reivindicació de les singularitats de 
determinades especilicitats en generes corn 
l'espagnolau'e o la sarsuela. 
Gubern qualifica Perojo, en la intro- 
ducció del seu llibre, corn <<el más inter- 
nacional de nuestros cineatas)) perquk «su 
país raramente estuvo a la altura de su 
ambición técnica y artística)) (p. 15).  
L'anklisi de la seva obra corn a realitza- 
dor, finalitzada el 1950 arnb Sangre en 
Castilla, corrobora kmpliarnent aquesta 
definició de l'autor de Govescas. oero el 
r' ' A  
llibre de Gubern s'atura exactament en 
Ressenyes Anaiisi 18, 1995 143 
aquest punt. Durant els vint-i-quatre anys 
restants de la seva vida Peroio es va con- 
vertir, associat a Cesáreo Gonzáiez, en un 
dels productors més importants del cine- 
ma espanyol. Gubern exposa, en un breu 
capítol testimonial, les directrius generi- 
ques d'aquesta nova activitat, pero la sim- 
ple enumeració de les pel.lícules que van 
passar per la productora de Perojo ja i l . 1 ~ -  
tra la seva importancia com a vehicles de 
lluiment de noves etapes de l'rtar system 
autocton -de Sara Montiel a Marisol- 
o per la seva especial incidencia en el capí- 
tol de les coproduccions. 
Raons d'espai, en un llibre que s'apro- 
pa a les cinc-centes pagines, i de criteri a 
l'hora de orioritzar les connotacions artís- 
tiques de la realització, releguen aquest 
vessant de Perojo a un segon terme. Pero 
la seva activitat en l ' h b i t  de la producció 
no es oot desvincular de la seva amolia 
experiencia internacional anterior ni deixa 
WN, Enric i TRESSERRAS, Joan Mal 
Cultura de masses i postmodernitat 
Valencia: Edicions 3 i 4, 1994 
En un país i una epoca on es fa difícil 
-fins i tot a I'imbit universitari- el 
debat franc i obert, Marín i Tresserras 
han estat capacos de fer públic un exer- 
cici de crítica i d'autocrítica. Han tingut 
la gosadia de fer-ho i de fer-ho oberta- 
ment, sense gaires concessions. Es tracta, 
doncs, d'una obra amb vocació polemi- 
ca, que va obtenir le Premi Joan Fuster 
d'Assaig de 1994. 
El caracter assagista i el llenguatge 
directe de l'obra fa que el treball escapi, 
en cerca manera, dels convencionalismes 
academics de rigor. Es tracta d'un treball 
polkmic i valent, &una obra volgudament 
inacabada que obre moltes portes al debat 
i a la reflexió. Tal vegada es tracta -om 
diu Josep Lluís Gómez Mompart en el 
prbleg- d'un treball molt ambiciós que 
no sempre pot acomplir allb que promet. 
de ser un parimetre de referencia carac- 
terístic de la inconsistencia industrial del 
cinema espanyol i de la seva dependencia 
política i administrativa. 
Diu Gubern, en la seva valoració final 
del personatge estudiat: ((Benito Perojo 
ejemplifica modélicamente en el cine espa- 
fiol al pionero de ambición superior a la 
mediocridad cultural y al subdesarrollo 
infraestructura1 de su entorno, y decide 
obstinadamente luchar por la supervivencia 
profesional allí donde sea posible)) (p. 461). 
Una analisi detallada de les activitats de 
Perojo com a productor - q u e  probable- 
ment requeriria un altre llibre de volum 
similar al publicat- no desmentiria la 
hipbtesi de Gubern i aportaria noves dades 
sobre la condició d'aquest realitzador com 
a barbmeue de I'evolució del cinema espa- 
nyol i de les seves atipicitats. 
Erteve Riam bau 
No es pot dir que sigui una obra fruit 
de la im~rovisació. sinó aue és fruit de 
l'esforc de molts anys, d'una trajectbria 
continuada, en la aual els dos autors han 
sabut compaginar el seu compromís social 
i el seu compromís intel.lectual com a his- 
toriador~ de la comunicació. En el llibre 
tarnbé s'expressa la tensió entre aquests 
dos pols: enue la vocació científica i el com- 
promíspolític (que Max Weber va saber 
expressar magistralment en la seva obra 
El savi i elpolític). Mentre el savi (o el 
científic) m a t é  el seu comoromís i la seva 
vocació de coneixement (la curiositat ocio- 
sa), el polític té, més aviat, la vocació de 
transformar el món a partir d'un com- 
promís moral que l'empeny a I'acció. 
El llibre esta organitzat en tres parts. 
En el meu comentari seguiré el mateix 
ordre i la mateixa estructura del llibre. 


GUBERN, Román. Benito Perojo. Pionerismo y supervivencia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert