Berrio, Jordi

Anàlisi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

dos a la CNT, central hegemónica en el sec- 
tor. En Madrid y Valencia, la correlación de 
fuerzas era más equilibrada y tanto la Junta 
de Espectáculos (Madrid) como el Comité 
Ejecutivo de Espectáculos (Valencia) estu- 
vieron bajo el control de la CNT y la UGT an- 
tes de convertirse en organismos tutelados por 
el Gobierno. 
A pesar de la voluntad de estos organis- 
mos por dar al cine español una dignidad ar- 
tística y, al mismo tiempo, utilizarlo como 
arma propagandística, acabaron por dar prio- 
ridad a la rentabilidad económica sobre la ca- 
l i dad ,  único m o d o  d e  garant izar  las  
reivindicaciones económicas y sociales de los 
trabajadores del sector. Así pues, el encendi- 
do debate crítico sobre la necesaria renova- 
ción estética del cine español no tuvo una 
plasmación en la práctica, es decir, en los 
films. A este respecto, son ilustrativos tanto 
los análisis de Sala como los de los críticos de 
la época sobre los films de ficción producidos 
por las organizaciones políticas y sindicales. 
El cine ea la España Republicana.. . muestra 
que las producciones de esa época pertenecen 
a un tipo de cine «coyuntural»; medio y cor- 
tometrajes sobre la situación en el frente y 
otros concebidos para difundir la causa repu- 
blicana en el extranjero. Existieron, obvia- 
men te ,  excepc iones ,  p roducc iones  de l  
Sindicato de  la Industria del Espectáculo 
(SIE) o de la Federación Regional de la In- 
dustria de los Espectáculos Públicos (FRIEP), 
ambas de tendencia anarcosindicalista3. 
¿Qué veían entonces los espectadores de 
la zona republicana? El libro de Sala aporta in- 
teresantes datos sobre la exhibición y la dis- 
tribución. Dada la dificultad para conseguir 
material virgen -además de tener que atender 
a las necesidades propagandísticas-, las salas 
cinematográficas se veían obligadas a recurrir 
a las reposiciones de títulos nacionales y, fun- 
damentalmente, de films norteamericanos que 
distribuían desde París las majors de Holly- 
wood. Atención especial merece la buena aco- 
' Por ejemplo, Aurora de esperanza (Antonio 
Sau, 1937), Barrios Bajos (Pedro Puche, 1937) o 
;No quiero ... no quiero! (Francisco Elías, 1838). 
gida, de crítica y público, que obtuvo el cine 
soviético llegado a las pantallas republicanas 
poco después de estallar la guerra. 
El cine en la Espatia Republicana.. . ter- 
mina con un capítulo dedicado a la labor ci- 
nematográfica de organismos internacionales 
-fundamentalmente británicos, soviéticos y 
franceses- así como a filmes bien conocidos 
de estudiosos y aficionados como Tierru de 
Espata de Jons Ivens o Sierra de Teruel de 
André Malraux sobre los que se aportan inte- 
resantes datos sobre las condiciones de pro- 
ducción, distribución y exhibición. Por  
último, cabe destacar la amplia y docutnenta- 
da filmografía que se constituye en una im- 
portantísima fuente documental no sólo para 
el historiador que quiera acercarse a este perí- 
odo de nuestra historia con una nueva mirada. 
Josep Lh í s  Fecé 
Vilches, Lorenzo. La televisión. Los efectos 
del bien y del mal. Barcelona: Paidós, 1993. 
206 p. 
L1obra esta dividida en una introducció, 
nou capítols i una extensa bibliografia. 
Som davant d'un treball dedicat a la tele- 
visió en el qual s'estudia, des d'una perspecti- 
va basicament sociol6gica, el que podríem 
anomenar de forma generica, la influencia 
d'aquest rnitja sobre les audiencies. Es, so- 
bretot. un repas sobre molts dels corrents te& 
rics de recerca social que s'han ocupat del 
tema dels mitjans i, per tant, de la televisió. 
Vilches es fa una serie de grans preguntes: 
«¿Qué hay de cierto y qué de sospecha gene- 
ra l izada sobre  e l  pre tendido e fec to  d e  
violencia de la televisión? ¿Cómo se encara el 
problema de la audiencia infantil y la mani- 
pulación publicitaria? ... ¿Es la televisión un 
medio de aprendizaje y de formación?)) O 
també «;Son válidos aún los conceptos de 
alienación como principal efecto de la televi- 
sión en la comunicación de masas? La televi- 
sión ¿sigue siendo la expresión de una cultura 
burguesa de ideología dominante frente a una 
audiencia que pertenece a otra cultura?» 1 en 
definitiva, la que potser és la gran pregunta 
«¿Cuál es el poder real de la televisión en la 
vida política y en la opinión de los ciudada- 
nos, cuáles los efectos en los electores que si- 
guen las noticias en televisión?'». 
L'autor intenta contestar les preguntes an- 
t e r io r~  i encara algunes més a través d'un 
sepas solvent de moltes de les recerques que 
s'han fet des de fa més de cinquanta anys so- 
bre efectes, analisi de continguts, estudis 
culturals, etc. L'únic comentari que gosaríem 
fer a les qüestions que ens planteja Vilches és 
que n'hi ha algunes que ja  tenen un caracter 
historic i que han perdut la seva qualitat de 
centre de debat intel~lectual. Ens referim, per 
exemple, al tema de si la televisió vehicula 
només o principalment la ideologia dominant, 
la qual se la titlla de «burgesa», en una acció 
d'alienació sobre unes capes populars que te- 
nen una altra cultura. Uns plantejaments com 
aquests resulten avui dia inade~uats.  No és 
q;e s'hagin extingit els problemeS relacionats 
amb els continguts i la recepció de la televisió 
sinó que els problemes són diferents als que 
hi havia fa uns anys i també és diferent el 
tractament que se'ls dóna. 
Analitza un tema clacsic en la bibliografia 
anglosaxona sobre comunicació: els efectes 
de la televisió sobre els infants. Repassa els 
grans autors que han tractat el tema dels efec- 
tes, que són naturalment els de tradició empí- 
rica, amb la qual cosa crea un marc general on 
integrar els més específics de la violencia, 
dels infants i la televisió. El recorregut que fa 
Vilches a través les recerques teoriques el 
porta fins a les més recents, que corresponen 
als efectes sobre la cognició. El que tracta és 
de proporcionar una panoramica general dels 
estudis que s'han fet, ja siguin estnctament 
teorics, ja siguin experimentals en la recerca 
de les influencies de la televisió. 
Al servei de la seva finalitat de propor- 
cionar una visió global en el tema dels efectes, 
a més d 'una revisió forca completa dels 
estudis empírics, també en fa una de més su- 
perficial de les posicions de 1'Escola de Frank- 
furt. Li interesen particularment els estudis 
que fa Adorno sobre la televisió, en els darrers 
anys de la seva vida científica. El missatge 
' Vilches, Lorenzo, 1993, pp 12-13 
dels mitjans de comunicació és descrit en tota 
la seva complexitat, i s'hi subratlla la itn- 
portancia dels continguts ocults dels missat- 
ges; uns continguts que van destinats a incidir 
sobre processos mentals de naturalesa incotis- 
cient dels subjectes que componen les au- 
dikncies, cosa per la qual són captats sense la 
possibilitat d'exercir-ne una acció crítica. La 
televisió d'aquesta manera es converteix en 
I'instrument a través del qual es conforma i es 
divulga la representació de tota la realitat so- 
cial; una representació que les audikncies fan 
seva a causa de la seva aparent familiaritat. 
Ressalta el fet que els espectadors fan seva la 
televisió com si fos quelcom que poden ma- 
nipular al seu gust. Tanmateix. tot i l'apropia- 
ció que fan de la televisió, els seus continguts 
continuen essent estranys i, fins i tot, cotitra- 
ris a la personalitat dels públics consumidors. 
Aquesta és una vella concepció de 1'Escola de 
Frankfurt que actualment s'ha de revisar amb 
seriositat. La societat ha canviat pregonametit 
en tots els aspectes i també en el de la ideolo- 
gia o de les ideologies que hi funcionen. No és 
gaire clar fins a quin punt coincideixen o no, 
més aviat sembla que sí, les conviccions i ide- 
ologies hmpliament compartides per la majo- 
ria de  la població i els continguts dels 
programes dels mitjans de comunicació. 
D'altra banda, i amb una relació estreta 
amb les aportacions de 1'Escola de Frankfurt? 
Vilches incorpora els estudis de la denomina- 
da Escola de Birmingham, i n'assenyala tant 
les concordincies com les diferencies. Els 
Cultural Studies lliguen la reflexió tebrica 
amb recerques empíriques especialitzades. 
S'interessen per les audiencies pero no d'una 
manera global, sin6 específicament per pú- 
blics concrets, com els joves, les dones o els 
immigrats. 
A Vilches li interesa la importancia que 
atorga un autor com Hall als processos se- 
miotics de producció del discurs i la seva arti- 
culació amb les estructures tecniques propies 
del mitja. L'Escola de Birmingham proporcio- 
na una perspectiva teorica molt completa, la 
qual és valorada de la manera següent: 
«El conocimiento de la Escuela de Bir- 
mingham es clave para obtener una visión 
correcta de los estudios internacionales sobre 
los efectos de la televisión. Las raíces teóricas nen a corregir les formes de pensar anteriors. 
y culturales de ese grupo de investigadores y Els mitjans de comunicació es considera que 
su capacidad de diálogo con el marxismo, el influeixen sobre el que la gent pensa perono 
psicoanálisis, la lingüística y otras corrientes sobre el que pensa sobre cadascun dels temes. 
de investigación como la teoría del film y el Tanmateix, cal considerar corn sembla des- 
estructuralismo hacen todavía más incom- pendre's de vegades del text que estudiem que 
prensible el desconocimiento de esa Escuela aquesta sena una nova funció dels mitjans, 
por parte de los estudiosos europeos de tele- quan de fet no és sinó una nova manera de 
visión»2. veure la seva actuació; un canvi de perspecti- 
Les aportacions d'autors d'aquesta escola 
corn S. Hall o D. Morley, especialment les que 
s'engloben amb el nom de «paradigma de la 
producción del paradigma televisivo)), pro- 
porcionen, segons el parer de Vilches, un marc 
conceptual per poder incorporar les analisis 
semibtiques a la prbpiament sociolbgica. Els 
signes que utilitza la televisió signifiquen molt 
i denoten menys del que es podria esperar. A 
partir dlaquestes idees, creu que pot afirmar 
que el missatge televisiu ha d'estudiar-se corn 
un text. En  aquesta comesa, la semibtica 
pragmatica, especialment la italiana, fomeix, 
al seu entendre, l'instrument adient. 
A partir de tots aquests elements, es pot 
fundar una semibtica de la comunicació, la 
qual és entesa per Vilches corn la «que se 
ocupa, por tanto, de estudiar los mecanismos 
generales que operan dentro del texto, desve- 
lando el lenguaje específico que diferencia un 
medio de otro»3. 
En aquest punt fa un comentati que té in- 
teres epistemologic, en afirmar que les difi- 
cultats que ha tingut la semibtica no s'han 
degut tant a les que provindrien del possible 
enclaustrament de les seves anilisis en el mis- 
satge sinó al fet de la dificultat de construir 
una teona general del significat i de l'acció. 
D'alguna manera, s'hauria de fer un pont en- 
tre les analisis centrades en I'intenor del text 
i els contextos personals i socials que li donen 
significació. 
Vilches es fa ressb de  les crítiques que ha 
rebut la recerca empírica, unes critiques que 
no només han vingut d'Europa sinó també 
dels mateixos Estats Units. Per aixb els estu- 
dis sobre l'agenda de temes li sembla que vé- 
va en el seu estudi, més que no pas en la ma- 
teixa naturalesa dels mitjans. 
En estudiar els efectes d'agenda, analitza 
les causes per les quals aquest mitja té efectes 
menors sobre l'opinió pública que la premsa; 
unes causes que cal anar a cercar en la natu- 
ralesa del mitji, els tipus de missatge que pro- 
dueix i difon 1 les condicions de recepció. De 
la mateixa manera. repassa els treballs que 
s'han fet sobre la capacitat que té la televisió 
de crear la noció de realitat que funcionara so- 
cialment. 
Estudia la televisió en les seves accions 
corn a agents de construcció de la realitat so- 
cial. Es tracta d'un capítol b r e ~  en el qual no fa 
referencia als autors dels quals prové l'aplica- 
ció a I'estudi dels efectes cognitius4. Vilches 
va directament als sociblegs de la comunica- 
ció corn G. Tuchman, H. Gans i a alguns com- 
piladors corn M. Wolf o Mancini. 
En definitiva, l'obra de Vilches tracta so- 
bre les grans preguntes que tots ens fem i que 
els investigadors socials han intentat de con- 
testar: quina és la capacitat que la televisió té 
sobre les seves audiencies? Perquk agrada la 
televisió a la gent? Podem concloure amb 
unes paraules del mateix autor: 
«La televisión, desde esta perspectiva ge- 
neral, no es buena ni perversa en sí. Es un 
medio, como lo fue la música y la literatura 
anteriormente, que expone el mito de la so- 
ciedad actual a través de lo narrativo, de lo 
fantástico y del ritual de la cotidianeidad, sin 
buscar la objetividad de la realidad al modo 
en que lo hacen las  ciencia^»^. 
Jordi Berrio 
Naturalrnent, ens referirn a P. Berger, 
Vilches, Lorenzo, 1993, p. 101. T. Luckrnann i Alfred Schütz. 
' Vilches, Lorenzo, 1993, p. 105. Vilches, Lorenzo, 1993, p. 15. 


VILCHES, Lorenzo. La televisión. Los efectos del bien y del mal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert