[EN] In the light of recent studies on the
communal identity in Late Medieval
Catalan towns, this paper wants to
examine the complex ties between
the individuals and their
communities. It focuses on the way
the dwellers of a certain town
experienced these ties with its local
council, not only through an active
office‐holding or financial
management, but also those arisen
from the collective debt. In a case
study of the city of Girona between
1350 and 1440, are documented and
described speeches and
representations that might generate
these relationships. In addition, there
is an attempt to understand how they
could contribute to the formation of a political identity during a period
when many Catalan municipal
treasuries suffered financial
difficulties[CA] A la llum dels estudis recents sobre la
identitat col∙lectiva a les ciutats
catalanes de la baixa edat mitjana,
aquest article pretén continuar
examinant els complexos lligams
entre els individus i la seva
comunitat. Se centra en la manera
com els habitants d’una població
experimentaren vincles amb
l’administració municipal, no només
a través d’una participació activa per
mitjà de l’exercici de càrrecs o la
gestió de les finances, sinó també la
lligada a l’endeutament col∙lectiu. En
un estudi del cas de la ciutat de
Girona entre 1350 i 1440, es
documenten i descriuen els discursos
i representacions que pogueren
generar aquestes relacions. Així mateix, s’intenta veure com
contribuïren a la construcció d’una
identitat política local en el context de
les estretors financeres que visqueren
moltes hisendes catalanes del
períodeAquest treball s’ha elaborat en el marc del projecte de recerca “Financieros al
servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV‐XV): Métodos, agentes, redes”
(ref. HAR2011‐24839) finançat pel Ministerio de Innovación y Ciencia i, així mateix,
en el si del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya
baixmedieval” (2009 SGR 1367) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la
Generalitat de CatalunyaPeer reviewe