CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA)
Abstract
[EN] Catalanids have been divided into several units which have undergone
differentiated paleogeographical and stratigraphical evolutions during Mesozoic
Preorogenic conditions. These units had a rather differentiated behaviour during
the Paleogene compressive events.
Longitudinal basement faults separate three structural zones. These deep
faults are more ahundant in the intermediate zone between the internal and
external zones. Mesozoic lithostratigraphical units wedge out in the intermediate
zone. The wedging of the sedimentary bodies and the reactivationofthe old faults
during the compressive event could have heen a major cause for the development
of the thrust faults that occur in the intermediate zone. Transverse faults divide
the Catalanids into three paleogeographical sections. Thus structural and
paleogeographical units are limited by two ortogonal nets of basement faults.
Five depositional macrosequences recorded the vertical movement of these units
throughout the Mesozoic.
The analysis of the lithostratigraphical units of the margin of the Ebro basin
provides insight into the relationship between the sedimentary facies and the
main compressive structures of the Catalanids. The tectonic style strongly differs
from the external to the internal zones. Paleozoic basement crops out in the
extemal zone under a folded but undetached thin sedimentary cover while the
relatively thick sedimentary coverof the internal zone has beendetached from the
basement upon several decollement layers of Triassic evaporites. The internal
zone thrust over the external one along the intermediate zone.
Longitudinal grabens and half-grabens filled with marine and fluvial Miocene
sediments are limited by near-vertical normal faults. The foundering of these
basins must be related to the Neogene distensive events of the Western
Mediterranean. Ancient strike-slip and reverse faults could have been reactivated
as normal faults.
Catalanids could have been an area of active faulting activity in the
northeastern end of the Prebetic platform, between the ancient Ebro massif and
the Balearic promontory. The sediments of the internal zone were deposited in a
welldefined narrow basin in the Iberian plate while those of the external zone
were deposited on the margin o the Ebro massif. The Catalanids fracture zone
could have been a narrow seaway connecting two active plate margins, the
Pyrenean margin to the north and the Betic margin to the southeast.[CAT] Proposem una divisió dels Catalanids en unitats que reflecteixenun comportament
paleogeografic i estratigrafic diferent durant I'etapa preorogenica (Mesozoic)
i un de tectonic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva
(Paleogè). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de
sòcol longitudinals, paral.leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra
en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector
intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigrafiques mesozoiques. Aquest
atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el
responsable, durant I'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi
dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que
estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats
queden limitades per dos sistemes de fractures de sbcol aproximadament
ortogonals.
En el Mesozoic definim cinc mncroseqüències deposicionals que registren els
principals moviments, essencialnient verticals, de les unitats definides.
L'anilisi de les unitats litoestratigràfiques del marge de la concade I'Ebre posa
de manifest la relació entre les facies i potencies de les diferents formacions i les
principals estructures de compressió que es desenvolupen en els Catalinids. La
diferencia entre I'estil de les estructures dels diferents sectors (presencia o
absencia de terrenys paleozoics, autoctonia o «decollement» de la serie
mesozoica, intensitat del plegament i fracturació, etc.) és notoria.
Durant el Neogen tingué lloc una distensió generalitzada, que en els
Catalànids aprofita, principalment, les falles longitudinals, en general antigues
falles desenvolupades durant les etapes preorogenica i compressiva.
Els Catalànids són el resultat dc la tectonització de la prolongació nororiental
de la plataforma prebètica, entre el massís de I'Ebre i el llindar balear, a I'interior
de la placa Iberica, entre els marges actius del pirineu i les serralades Betiques. El
sector intern correspondria a una fosa local a I'interior de I'esmentada
plataforma, mentre que el sector extern seria el marge suroriental del massis de
1'Ebre.Peer reviewe
