Balderston, Daniel

D-Scholarship@Pitt

Borges,	  Jorge	  Luis	  	  Unusual	  for	  a	  writer	  from	  a	  mostly	  Catholic	  country,	  Borges	  (b.	  1899,	  Buenos	  Aires,	  Argentina,	  d.	  1986,	  Geneva,	  Switzerland)	  was	  both	  a	  nonbeliever	  and	  someone	  who	  quoted	  the	  Bible	  with	  precision.	  His	  paternal	  grandmother,	  Frances	  Haslam	  de	  Borges	  (1842-­‐1935),	  came	  from	  an	  English	  Methodist	  family	  and	  could	  reputedly	  recite	  the	  entire	  Bible	  from	  memory;	  perhaps	  from	  this	  tradition	  come	  such	  Borges	  titles	  as	  the	  poems	  “Lucas,	  XXIII”	  (on	  Luke’s	  account	  of	  the	  Crucifixion),	  “Mateo,	  XXV,	  30”	  (on	  the	  weeping	  and	  gnashing	  of	  teeth),	  two	  different	  poems	  with	  the	  title	  “Juan,	  I,	  14”	  (on	  the	  Word	  made	  flesh)	  ,	  “Génesis,	  4,	  8”	  (on	  Cain’s	  murder	  of	  Abel),	  “Génesis,	  9,	  13”	  (on	  the	  rainbow	  that	  is	  given	  as	  a	  sign	  to	  Noah),	  “Mateo,	  27,	  9”	  (on	  the	  thirty	  pieces	  of	  silver	  paid	  to	  Judas)	  and	  “Eclesiastés,	  1,	  9”	  (no	  new	  things	  under	  the	  sun).	  “El	  Evangelio	  según	  Marcos,”	  the	  famous	  story	  from	  El	  informe	  de	  Brodie,	  tells	  of	  a	  reenactment	  of	  the	  Crucifixion	  by	  illiterate	  gauchos	  who	  are	  impressed	  with	  the	  gospel	  story	  when	  it	  is	  read	  aloud	  to	  them.	  “La	  intrusa”	  has	  as	  its	  epigraph	  “2	  Reyes,	  I,	  26,”	  which	  refers	  to	  the	  line	  from	  the	  second	  book	  of	  Samuel	  (sometimes	  called	  the	  second	  book	  of	  Kings)	  about	  David’s	  love	  for	  Jonathan	  which	  was	  “wonderful	  passing	  the	  love	  of	  women.”	  Two	  stories,	  “Tres	  versiones	  de	  Judas”	  and	  “La	  secta	  de	  los	  treinta,”	  concern	  Judas	  Iscariot,	  while	  the	  essay	  “El	  espejo	  de	  los	  enigmas”	  glosses	  the	  line	  from	  Paul’s	  first	  Epistle	  to	  the	  Corinthians	  about	  seeing	  through	  a	  glass	  darkly.	  Besides	  these	  works	  explicitly	  glossing	  Biblical	  passages,	  there	  are	  hundreds	  of	  	  other	  Biblical	  references	  in	  Borges’s	  works.	  	  	  	  	  The	  Bible	  interested	  Borges	  in	  various	  ways:	  as	  an	  archive	  of	  stories	  that	  are	  told	  and	  retold,	  as	  the	  book	  of	  books,	  as	  	  	  texts	  (as	  diverse	  as	  the	  Quran	  and	  Dante’s	  Commedia)	  that	  mattered	  to	  him.	  Though	  he	  did	  not	  know	  Hebrew	  (a	  language	  of	  which	  he	  pronounces	  himself	  “unsurpassingly	  ignorant”)	  or	  Greek,	  he	  comments	  on	  biblical	  versions	  in	  Latin,	  English,	  Spanish,	  Old	  English	  and	  Old	  Norse,	  and	  his	  interest	  in	  the	  topic	  of	  literary	  translation	  (shown	  in	  his	  essays	  on	  Homer	  and	  on	  the	  Arabian	  Nights,	  in	  which	  he	  argues	  for	  the	  autonomy	  of	  the	  translated	  text)	  extends	  also	  to	  the	  Bible.	  Several	  stories,	  including	  “La	  biblioteca	  de	  Babel”	  and	  “El	  libro	  de	  arena,”	  work	  with	  the	  idea	  of	  the	  book	  of	  books,	  and	  of	  course	  the	  title	  of	  “La	  biblioteca	  de	  Babel”	  refers	  to	  the	  tower	  of	  Babel	  in	  Genesis	  11,	  although	  the	  story	  modifies	  the	  biblical	  trope:	  instead	  of	  concerning	  speakers	  of	  mutually	  unintelligible	  languages,	  Borges’s	  story	  concerns	  librarians	  who	  are	  guardians	  of	  a	  library	  that	  includes	  all	  possible	  combinations	  of	  the	  letters	  of	  the	  alphabet,	  resulting	  in	  a	  vast	  number	  of	  unintelligible	  pages	  (and	  entire	  books)	  but	  also	  necessarily	  including	  all	  texts	  in	  all	  languages.	  	  	  	  Throughout	  Borges’s	  work	  there	  are	  frequent	  references	  to	  theology	  and	  hermeneutics.	  A	  brief	  example:	  a	  note	  at	  the	  end	  of	  La	  cifra,	  that	  refers	  to	  the	  Biblical	  reference	  in	  the	  title	  of	  the	  poem	  “Eclesiastés,	  1,	  9,”	  reads:	  “In	  the	  verse	  mentioned	  some	  have	  seen	  an	  allusion	  to	  the	  circular	  time	  of	  the	  followers	  of	  Pythagoras.	  I	  think	  that	  this	  concept	  is	  entirely	  alien	  to	  Hebrew	  thought.”	  Similarly,	  “Tres	  versiones	  de	  Judas”	  (published	  in	  1944)	  refers	  to	  the	  then-­‐lost	  Gospel	  of	  Judas;	  Borges	  bases	  his	  story	  on	  the	  medieval	  refutations	  of	  the	  Gnostic	  gospel,	  and	  his	  account	  closely	  coincides	  with	  the	  recently	  published	  text.	  	  	  Daniel	  Balderston	  	  	  

Borges, Jorge Luis

Name not available

http://d-scholarship.pitt.edu/22542/1/Borges_Jorge_Luis.pdf

Borges, Jorge Luis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

D-Scholarship@Pitt

Name not available

Name not available