Antecedents: La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és una de les principals causes de mortalitat i discapacitat a nivell mundial. L'activitat física és un dels pocs factors modificables que desacceleren l'evolució de la MPOC. No obstant, la dosi i les característiques de l'activitat física responsables de la desacceleració són encara desconegudes. En conseqüència, els objectius d'aquesta tesi són avançar i perfeccionar la metodologia i els instruments per avaluar l'activitat física realitzada pels malalts amb MPOC, aprofundir en el coneixement sobre les característiques i els patrons de la seva activitat física i determinar quines característiques de l'activitat física milloren el pronòstic dels malalts amb MPOC. Mètodes: Han participat 177 individus amb MPOC estable seleccionats de 8 hospitals a Espanya (94% homes, edat mitjana±DE 71±8 anys, volum expiratori forçat en 1 s 52±16% i índex de massa corporal 29±5 kg·m-2). L'activitat física va ser mesurada per un acceleròmetre (SenseWear® Pro2 Armband) i per un qüestionari (Yale Physical Activity Survey, YPAS). Les variables sociodemogràfiques (edat, sexe, estat civil, nivell educatiu, nivell socioeconòmic, situació laboral i hàbit tabàquic) i les variables clíniques (limitació al flux d'aire, hiperinsuflació pulmonar, díspnea, intercanvi de gasos, inflamació sistèmica i local, composició corporal, comorbiditats, qualitat de vida i capacitat d'exercici), es van obtenir utilitzant instruments validats i seguint les normes internacionals. La informació sobre l'evolució de la malaltia (els ingressos hospitalaris i la mortalitat) es va obtenir dels registres dels governs. Resultats: (Objectiu 1) El YPAS és una eina vàlida per a la detecció precoç de la inactivitat dels individus amb MPOC [àrea sota la corba ROC (95% IC) = 0.71 (0,63-0,79)]. (Objectiu 2) El 97% dels individus amb MPOC són capaços de realitzar episodis de 10 minuts d'activitat física moderada-vigorosa. Més del 50% dels individus amb MPOC compleixen amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre l'activitat física per a la gent gran. La quantitat d'activitat física, la proporció d'aquesta activitat realitzada en episodis de 10 minuts i la freqüència d'aquests episodis va disminuir amb l'augment de la gravetat de la MPOC. (Objectiu 3) La quantitat i la intensitat de l'activitat física són determinants independents de l'evolució de la MPOC. El risc d'hospitalització per MPOC és un 20% menor per cada 1000 passos diaris addicionals realitzats en baixa intensitat. No obstant, una major quantitat de passos diaris a una alta intensitat mitjana no influeix en el risc d'hospitalització per MPOC (HR = 1.01; p = 0,919). Conclusions: El YPAS és una eina vàlida per a la detecció precoç dels individus amb MPOC físicament inactius. Els pacients amb MPOC greu i molt greu realitzen menys episodis i quantitat d'activitat física, i tenen menor la ràtio entre episodis i quantitat que en aquells en estat lleu i moderat. Una major quantitat d'activitat física de baixa intensitat redueix el risc d'hospitalització per MPOC.Antecedentes: La Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) es una de las principales causas de mortalidad y discapacidad a nivel mundial. La actividad física es uno de los pocos factores modificables que desaceleran la evolución de la EPOC. Sin embargo, la dosis y las características de la actividad física responsables de la desaceleración son todavía desconocidas. En consecuencia, los objetivos de esta tesis son avanzar y perfeccionar la metodología e instrumentos para evaluar la actividad física realizada por los enfermos con EPOC, profundizar en el conocimiento sobre las características y patrones de su actividad física y determinar qué características de la actividad física mejoran el pronóstico de los enfermos con EPOC. Métodos: Han participado 177 individuos con EPOC estable seleccionados de 8 hospitales en España (94% hombre, edad media±DE 71±8 años, volumen espiratorio forzado predicho en 1 s 52±16% e índice de masa corporal 29±5 kg·m-2). La actividad física fue medida por un acelerómetro (SenseWear® Pro2 Armband) y por un cuestionario (Yale Physical Activity Survey, YPAS). Las variables sociodemográficas (edad, sexo, estado civil, nivel educativo, nivel socioeconómico, situación laboral y hábito tabáquico) y las variables clínicas (limitación al flujo aereo, hiperinsuflación pulmonar, disnea, intercambio de gases, inflamación sistémica y local, composición corporal, comorbilidades, calidad de la vida y capacidad de ejercicio), se obtuvieron utilizando instrumentos validados y siguiendo las normas internacionales. La información sobre la evolución de la enfermedad (ingresos hospitalarios y mortalidad) se obtuvo de los registros gubernamentales. Resultados: (Objetivo 1) El YPAS es una herramienta válida para la detección precoz de la inactividad de los individuos con EPOC [área bajo la curva ROC (95% IC) = 0.71 (0.63-0.79)]. (Objetivo 2) El 97% de los individuos con EPOC son capaces de realizar episodios de 10 minutos de actividad física moderada-vigorosa. Más del 50% de los individuos con EPOC cumplen con la recomendación de la Organización Mundial de la Salud sobre actividad física para las personas mayores. La cantidad de actividad física, la proporción de ésta realizada en episodios de 10 minutos y la frecuencia de estos episodios disminuyó con el aumento de la gravedad de la EPOC. (Objetivo 3) La cantidad y la intensidad de la actividad física son determinantes independientes de la evolución de la EPOC. El riesgo de hospitalización por EPOC es un 20% menor por cada 1000 pasos adicionales realizados en baja intensidad media. Sin embargo, una mayor cantidad de pasos diarios a una alta intensidad media no influye en el riesgo de hospitalización por EPOC (HR = 1.01; p = 0,919). Conclusiones: El YPAS es una herramienta válida para la detección precoz de los individuos con EPOC físicamente inactivos. Los pacientes con EPOC grave y muy grave realizan menos episodios y cantidad de actividad física, y tienen menor el ratio entre episodios y cantidad que en aquellos en estado leve y moderado. Una mayor cantidad de actividad física de baja intensidad reduce el riesgo de hospitalización por EPOC.Background: Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) is a leading cause of worldwide mortality and disability. Physical activity is one of the few modifiable factors that decelerate COPD evolution. Nonetheless, the dose and characteristics of physical activity responsible of the deceleration are still unknown. In consequence, the aims of this thesis are to move forward and refine the methodology and instruments to evaluate the physical activity of COPD individuals, go in depth in the knowledge about the characteristics and the pattern of their physical activity, and determine which physical activity characteristics improve the prognosis of COPD patients. Methods: 177 individuals with stable COPD selected from 8 hospitals in Spain have participated (94% male, mean±SD age 71±8 years, forced expiratory volume in 1 s 52±16% predicted and body mass index 29±5 kg·m-2). Physical activity was measured with an accelerometer (SenseWear® Pro2 Armband) and with a questionnaire (Yale Physical Activity Survey, YPAS). The sociodemographic (age, sex, civil status, educational level, socioeconomic status, employment status, and tobacco habit) and clinical variables (airflow limitation, lung hyperinflation, dyspnoea, gas exchange, local and systemic inflammation, body composition, comorbidities, quality of life, and exercise capacity), were obtained using validated tools and following international standards. Information about the evolution of the disease (Hospital Admissions and Mortality) was obtained from government registries. Results: (Objective 1) The YPAS is a valid tool for the detection of COPD individuals’ inactivity [the area under the ROC curve is 0.71 (95% CI: 0.63–0.79)]. (Objective 2) The 97% of COPD individuals are able to perform 10-minutes bouts of moderate-to-vigorous physical activity. More than 50% of the COPD individuals met the World Health Organization recommendation of physical activity for the elderly. The quantity of physical activity, the percentage of activity done in bouts and the frequency of bouts decreased with increasing COPD severity. (Objective 3) The quantity and the intensity of physical activity are independent determinants of the COPD evolution. Every additional 1000 daily steps at low-average intensity reduce by 20% the risk of COPD hospitalisation. However, a greater quantity of daily steps at high-average intensity does not influence the risk of COPD hospitalisation (HR 1.01, p=0.919). Conclusion: The YPAS is a valid instrument for the early screening of COPD patients who run the risk of sedentarism. Patients with severe and very severe COPD perform fewer bouts and less quantity of physical activity, and have lower ratio between bouts and quantity than those in mild and moderate stages. Higher quantity of low-intensity physical activity reduces the risk of COPD hospitalization
