Aquesta tesi tracta l’obscuritat poètica entesa com a fenomen lligat a la
comprensió i a la recerca i creació de sentit. Es parteix de tres corpus
textuals: una selecció de cants d’Ausiàs March (València, s. XV), les
Soledades de Luis de Góngora (Còrdova, s. XVII) i Ossi di seppia i Le
occasioni d’Eugenio Montale (Gènova, s. XX). El primer objectiu és
analitzar la qüestió de l’obscuritat en cada un dels tres casos, evaluant-ne
tant els marcs i mecanismes, com les raons i els impactes en el passat i en
el present. El segon, és posar en diàleg les pluralitats i les diferències
(diferents llengües, èpoques i tradicions; però també diferents històries de
la recepció), que mostren les inesgotables maneres de donar-se de
l’obscuritat dintre del marc de la creació poètica, proposant, finalment,
què ens pot continuar donant avui.This dissertation deals with the poetics of obscurity phenomenon related
to the understanding and the research and creation of meaning. It is based
on three collections of writings: a selection of songs by Ausiàs March
(Valencia, s. XV), the Soledades by Luis de Góngora (Cordova, s. XVII)
and Ossi di Seppia and Le Occasions by Eugenio Montale (Genoa, s. XX).
The first objective is to analyze the question of obscurity in each of these
three cases, evaluating their frameworks and mechanisms, including the
reasons and impacts either in the past or in the present. The second is to
put the pluralities and differences (different languages, periods and
traditions, but different stories of receipt) into a dialogue, showing the
obscurity’s endless ways to be within the framework of poetic creation,
also suggesting what it can continue to give to us today
