L'objectiu de l'article és presentar les principals característiques del disseny i del procés de construcció de la mostra estratificada de l'"Enquesta metropolitana de Barcelona. Condicions de vida i hàbits de la població" de l'edició de l'any 1995. A partir de la informació que prové del cens de població s'agrupen a les persones en seccions censals i es procedeix a la construcció dels estrats d'acord amb un procediment on s'impliquen tècniques d'anàlisi multivariable: d'anàlisi factorial de components principals i de classificació automàtica. Finalment, s'afixa una grandària de mostra segons el criteri òptim de Neyman. El procediment seguit i els criteris i decisions que s'utilitzen van més enllà dels resultats habituals esperats a tota mostra, doncs proporciona conclusions d'interès per a l'anàlisi sociològica i la planificació del territori, al mateix temps que serveix de criteri de validació de les conclusions posteriors a l'anàlisi de l'enquesta
