Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Diposit Digital de Documents de la UAB

AGRICULTURA I RAMADERIASi la terra és molt lleugera, cal piconar-launa mica amb l'aixada, perquè no es trobi la se-ment buidada de terra al seu entoni.Si un cop sembrades, les aigües afeixuguen laterra, cal raspar-la un xic per amorosir-la. Ladement solament deu enterrar-se uns 4-7 centí-mentres de profunditat i regar totseguit si laterra no és humida.Un cop nascuts, si han nascut massa espessos,cal aclarir-los com més aviat millor, per a facili-tar llur desenrotllament.En arribar l'hivern del primer any, ja que elseu desenrotllament encara no permet pas d'em-peltar-los, cal arrencar-los i tallar les arrels per-què no creixin d'una manera napifor-me que di-ficultaria llur desenrotllament i tornar-los aplantar, Així, les arrels es reprodueixen i tenenmés facilitats de penetrar a les capes de la terrasuperficial. Si es procedeix d'altra manera per afer la reproducció, no pot trobar-se pas la vigoriarom amb aquesta.BALDIRI JUSCAPRESSAEls aliments melassats o ensucratsL E.s fàbriques de sucre produeixen dos resi-dus, que s'utilitzen per a l'alimentació delsanimals. Un d'ells, és la polpa de remolatxa, ali.ment molt conegut a Catalunya, i altre, la me-lassa, residu semilíquid, de consistència xaroposai de fàcil fermentació.La melassa no és gaire coneguda al nostre país,motiu pel qual creiem oportú divulgar la sevautilització en el racionament del bestiar.A tot arreu d'Europa la melassa es consumeixen quantitats formidables. A França el promigdel consum anyal és de 82.000 tones ; a Alema-aya la quantitat és doble.La melassa, a causa de la facilitat amb quèfermenta i per consegüent difícil de conservar talcom surt de les fàbriques, es dóna als animalsbarrejada amb altres aliments de poder absorbentcom són la palla, fencS; segó, farines i altres.La mescla de melassa i altres aliments constitueixel que se'n diu aliments o pinsos melassats 0 en-sucrats.Iva composició química de les melasses és lasegüent :Miliui di ntnrii "/„ Malina d» nllmrii %Sucre 44*20 45'8oGlucosa 0*20 o>15Matèries minerals ... 10*27 n '30Aigua 28'8Q 25*08Matèries indeterminades 16*44 ^7^1Entre les melasses de les sucreries i les de lesrefineries no hi ha pas, com s'acaba de veure,una gran diferència. Les substàncies de les me-lasses utilitzades en l'alimentació del bestiar con-tenen del 44 al 45 per 100 de sucre i del 10 al11 per 100 de matèries minerals.En molts països on les sucreries són nombro-ses, els pagesos van a comprar-hi la melassa iells mateixos fan la barreja amb altres aliments.La palla, el boll, els fencs, la bledarave, naps ialtres aliments voluminosos es tallen en petitsbocins i s'hi barreja del 30 al 60 per 100 de me-lassa.La melassa també es pot barrejar amb alimentsconcentrats o semiconcentrats. El segó, turto, fa-rines de tota mena, la pinyolada o sansa i elsresidus de vinificació es barregen així mateixamb la melassa.Les barreges, però, no són pas fàcils de prac-ticar. La melassa, a causa d'ésser espessa comxarop, fa de mal manipular, i per altra part,convé de barrejar-la de seguida per a evitar quees faci malbé. Pel contrari, la melassa un copbarrejada amb altres aliments es conserva molttemps.Per a facilitar les barreges de melassa amb al-tres aliments existeixen diverses màquines, elgravat d'una de les quals il·lustra aquest article.Hi ha molts ramaders, però, i principalmentels propietaris d'empreses de transport, que pre-fereixen comprar els aliments melassats en el co-merç, procedents de cases que els mereixen ple-na confiança. Els aliments melassats solen éssertramesos en sacs de 50 a 70 quilos. Un dels ali-inents més comuns que es barregen amb la me-lassa és el segó, barreja que es sol practicar enparts iguals.AGRICULTURA 1 RAMADERIA 53hl segó melassat tí una composició químicapromig deis ';7 "•S >:I 1K ) )40 i;, d humitat.> de matèries minerals,i de proteïna.de grassa.de cel·lulosa.i d'hidrocarbonats.de sucre.Tots els aliments ensucrats són menjats àvi-dament per tota classe d'animals. Per això, unade les utilitats més grans de la melassa o delsaliments melassats, és la de barrejar-la amb ma-tèries de poc valor, com els residus de vinificaciói de fàbriques d'oli d'oliva, fent que d'aquestamanera els animals mengin una quantitat de bri-sa, granet, piuyolada o sansa, que donada solano consumirien.El sucre és l'aliment generador per excel·lèn-cia del calor i de la força. La principal despesaque fa un animal és la representada pel mante-niment de calor del seu cos. Hi haurà, doncs,avantatge en introduir a la ració de qualsevol ani-mal una certa quantitat de sucre.El sucre l'aprofiten millor els animals mono-gàstrics, com són el cavall i el porc, que els po-ligàstrics (bestiar llanar, cabriu i boví). Enaquests últims, el sucre abans d'arribar al veri-table estómac sofreix l'atac de diverses bactèries,que el fan perdre una part del seu valor nutritiu.No obstant, quan aquests animals es posen enengreíx o bé es troben en producció de llet, la me-lassa es pot utilitzar com vehicle apropiat per nincorporar-lo a aliments poc apetitosos.EI porc, el cavall i el mul aprofiten molt millorla melassa. Dotats d'un sol estómac, el sucreabans de posar-se en contacte amb la flora intes-tinal és immediatament absorbit.I'11a de les utilitats més importants dels ali-ments melassats, és la de prevenir els còlics omals de ventre, els quals tant sovintegen en elsanimals de treball, a l'estiu. Farà cosa de dosanys que un carreter de Barcelona se'm queixavade les nombroses baixes que cada estiu tenia aconseqüència dels mals de ventre. Jo li vaigaconsellar que fes entrar a la ració dels cavallscerta quantitat d'aliment melassat. Les baixesper mal de ventre han desaparegut. Això no éscap novetat. A l'estranger els efectes excel·lentsde l'aliment melassat són tan sabuts, que sóncomptats ells propietaris de cavalls que no elsdarien aliments melassats.S'ha d'advertir, però, que la melassa, a cau-Màquina de barrejar melassasa de contenir grau proporció de substàncies mi-nerals solubles, la potassa en primer lloc, quanés donada en fortes quantitats pot originar diar-rea i en les bèstiels prenys fer-les avortar.La melasa, doncs, s'ha d'administrar limitada-ment. Kn la forma de barreja amb segó, que ésde les més corrents, les quantitats màximes quees poden donar són les següents :Cavalls de méis de 600 quilos ^'5 quilosídem de menys 2 »Qous de treball 4 »ídem en engreixament 2 »Vaques de llet 3 »Ovelles en engerixament 0*300 »Porcs en engerixament ... de 0*300 a o'ÓOO »Els cereals essent uns aliments molt cars, s'hade pensar i posar en pràctica aquells alimentsque 0 són més baratis, com el manioc, o que, totlli essent bons, com els nielassals, poden, pel su-cre que porteu, fer aprofitar altres aliments qued'altra manera els animals 110 acceptarien.1 nq cal oblidar tampoc que per a evitar les in-digestions o mals de ventre en els animals detreball 110 hi ha cap règim alimentici tan eficaçcom el compost a balse d'aliments melassats.M. ROSSELL I VILA

Aliments melasats o ensucrats

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1929/60283/agrram_a1929v13n3p52.pdf

Aliments melasats o ensucrats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB