Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Diposit Digital de Documents de la UAB

282 AGRICULTURA I RAMADERIAfossin, l'assaig no s'ha d'abandonar, encara queel resultat econòmic fos un desastre ; cosa queno pensem sigui així.Hem de pensar que el cotó ocupa el segon llocde l'agricultura dels Estats Units ; que cada diava prenent més increment degut a l'augment deconsum i l'excel·lent resultat econòmic. Anys en-rera, la zona cotonera nordamericana s'esteniatan sols des del sud-oest de Virgínia a la Ca-rolina del Nord i del Sud, comprenent-hi elsEstats de Geòrgia, Florida, Alatama, Missisipi,Tennesse, Arkansas, Lluisiania, Texas i Ok-lawna. En anys successius s'ha vingut estenental sud-oest de Kentucky, al sud d'Illinois, alsud-oest del Misuri, a l'oest de Texas, a Ari-zona i Califòrnia, amb un total de 39.204.000d'acres i una producció de 13.683.000 paques defibra.Aquesta propagació i aquestes xifres demos-tren clarament la importància d'aquest conreu alsEstats Units, i és per això precisament que totsels pagesos hem d'ajudar especialment a la «Co-misaría Algodonera del Estado», encarregada depropagar i orientar la implantació d'aquest nouconreu a casa nostra, perquè estudiant el clima,diferentes varietats i altres! tantes formes deconreu, puguem arribar a introduir a casa nos-tra allò que amb poques més condicions clima-tològiques hem d'aquirir a un altre país, cosaque ens podríem molt bé produir. El cotó exi-geix una estació sense gelades d'uns 180 a 200dies, i tot el litoral català presenta aquestes fa-cilitats. El que cal, i que també és qüestió d'es-tudi per part dels directius tècnics de l'esmen-tada Comissaria, és cercar varietats primeren-ques, perquè la maduració de Ics càpsules puguifer-se a un període sense freds, ja que aquestsinterromprien la maduresa i després en vindriala deterioració de la càpsula, amb greus perju-dicis per a la fibra.No obstant i això, esperem que la Comissariatindrà prou cura de totes aquestes necessitats, iels capataços de conreu, amb llur vigilància idirecció, no escatimaran pas un consell ni capesforç, i atendrà amb tota promptitud i atenciótotes les consultes que puguin fer els nostrespagesos.La part més interessant de tot això és la qües-tió econòmica, però hom ha de calcular la pràc-tica en la implantació d'un nou conreu i l'eco-nomia i l'estalvi de la mà d'obra.Els resultats que malgrat les dificultats pràc-tiques que presenta el conreu del cotó, els creiemforça satisfactoris, treuran poc a poc tots els re-cels i desconfiances dels nostres pagesos.BAUJIRI JUSCAPRESSAEngreixament del porcConferència donada a Sardanyola per M. Rossell i Vilar.I. — Quina és la millor raçafE i. porc ideal fóra un porc que tingués mol-ta carn i poca cansalada, que la carn nofos molla i que l'animal s'engreixés de pressa.La població porcina actual de Catalunya norespon a aquestes condicions. Els nostres porcstenen massa cansalada, sovint la carn és molla ino s'engreixen amb la rapidesa que voldríem.Una raça ideal, com la que hem dit, no hiha cap país que la posseeixi. Però hi ha algunesraces que 110 tenen tanta cansalada com les va-rietats de porcs que hi ha a Catalunya i que s'en-greixen de pressa, és a dir, que amb menysmenjar fabriquen més quilos de pes viu.Una d'aquestes races, per exemple, és el LargeWhile o el Middle While. Aquestes dues racesde porcs foren fetes a Anglaterra, en el comtatde York, races que també se les anomena perYorkshire. Les qualitats d'engreixar-se de pres-sa o ésser precoç, la bona conformació del cos,la fàcil adaptació a diversos climes i condicionsde vida, la relativa poca grassa que porta hanfet del Middle Wliite que sigui una raça cos-mopolita, de forma que es troba des de Rússiaa Portugal, i des del Canadà a Argentina.Poc abans que la dictadura militar enderro-qués la Mancomunitat de Catalunya, de tan bonamemòria per a la pagesia, aquesta excel·lent Cor-ACkICtïI.TURA I KAMADERIA 283poració ja tenia el propòsit d'escampar per totCatalunya la llavor d'aquesta raça.Si no hi ha cap porc ideal, caldria fabricar-neun—es deia en els Serveis de Ramaderia de laMancomunitat de Catalunya, i això fou una cons-tant preocupació de dits Serveis, i ja s'haviaplantejat la manera de portar aquests experi-ments a la pràctica en la propietat de Caldes.La dictadura, en decretar la mort de la Man-comunitat, per contracop inferí un mal posi-tiu als pagesos, puix que els privava d'unsServeis que no tan sols estaven a la disposicióde tots els agricultors i ramaders, sinó que almateix temps procuraven investigar d'acord ambles necessitats que es presentaven. Breu ; si laMancomunitat no hagués estat abolida per ladictadura, jo crec que :i hores d'ara hauríemcreat una raça de porcs molt pròxima al porcideal que hauria de menester el pagès, el can-salader i el públic consumidor.II. — Com es coneix que un ¡¡arri o nodrís s'en-greixarà de pressa.Un garrí és un porc que mama o que tot justestà deslletat. Despopat o mamelló el garrí ésportat al mercat. En el mercat hi ha gàbies ambuna sola garrinada i gàbies amb un nombre in-determinat de garrins. Les primeres són del pa-gès que realitza directament la venda ; les al-tres, de porquetaires o negociants, que han ad-quirit els garrins a les cases de pagès i prèviaclassificació o tria els presenten al mercat. Ésa dir, en les gàbies d'una sola garrinada nohi sol mancar el renoc ; en les gàbies dels ne-gociants els rcnocs de tres mesos, per exemple,s'ajunten a la gàbia de garrins de set setma-nes, o sigui, el negociant aparentment no témai renocs. Després cada u a casa seva ja s'hotroba.La conformació dels garrins té la seva im-portància. El millor garrí és el de cos llarg icilíndric, el morro més aviat curt que llarg, lespotes curtes. Qualsevol garrí de morro moltallargat, de costella aplanada i esquena d'ase,serà un animal difícil d'engreixar. Així ma-teix tampoc no és recomanable el garrí curtde cos, és a dir, amb tendència a ésser una bola.El geperut i ensellat és senyal de raquitisme.Amb la bona conformació no n'hi ha prouencara. S'ha de mirar si la femta és lligada,si el garrí és trencat, si està malalt o presentasenyals d'haver-ho estat, i principalment si tésocarró. L'aspecte sanitari de l'animal es tra-dueix per tenir el pèl lluent. A causa del rè-gim alimentici a què han estat sotmesos elsporcells o nodrissos, poden semblar d'una edatmés avançada o reculada. El nodrís de quatremesos té totes les dents de llet, i de sis a deumesos reemplaça els cantons i els ullals de llet;els ullals de la barra de dalt cauen primer queels de baix.El nodrís establat sol ésser més avançat queel camper, principalment si aquest últim és demuntanya. El camper es coneix pel desenrot-llament de les cames i per la llargària i dure-sa del morro. La peülla del nodrís establat éstendra i el morro curt sense senyals de duresa.Per regla general, els nodrissos que es por-ten a mercat solen ésser magres, especialmentels campers. Aleshores el tronc o cos semblaaplanat i gens cilíndric. El comprador en aquestcas ha de fixar-se amb l'amplada de la còrpora.Tot animal ample, i l'amplada s'apreua per ladistància de punta a punta d'anca, serà un ani-mal cilíndric. Pel contrari, l'animal estret degropa és mal conformat i no s'engreixarà depressa.III. — Dues maneres d'engreixar, poc a poc ide pressa.L'engreixament pot començar a qualsevol mo-ment, des de que el porc està desmamat finsals vuit o deu mesos.Si l'engreixament es comença al deslletamentdurant els dos o tres mesos primers no s'abu-sarà dels aliments concentrats (farines, turtós,granes), sinó que els farratges verds haurand'entrar en gran part a la ració. El règim ali-mentici en aquest cas hauria d'ésser : matí unpinso petit, després un àpat de verd ; a migdia un altre àpat de verd i a la caiguda de latarda un altre pinso d'aliments concentrats.La barreja d'aliments concentrats podria és-ser :Segones ioo quilosFarina d'ordi TOO »Farina de carn 10 »Farina d'ossos 4 »O bé aquesta altra barreja :Farina d'arròs 100 quilosTerceres 100 »Turtó de cacauet 15 »Farina d'ossos 3 »Els farratges han d'ésser verds : alfals, tre-fle, cols, bròquil, veça i civada.Els tres mesos que segueixen s'anirà dismi-nuint el verd i s'augmentarà la quantitat d'ali-ment concentrat.La quantitat d'aliment concentrat durant elsdos o tres mesos primers pot ésser de 400 gramsdiaris, terme mig. Els altres mesos que seguei-xen, és a dir, quan el porc fa cinc o sis mesos284que és clesmaniat, llavors pot rebre, terme mig,i'700 quilos diaris d'aliments concentrats. Aca-bat aquest període el porc menjarà de la ma-teixa classe d'aliments que el nodrís.Vegem ara l'engreixament del nodrís. Si elnodrís és sec i prové d'una casa ou l'hagin tin-gut establat, s'haurà de tractar de manera di-ferent al nodrís camper. El nodrís que proce-deix d'una corralina on ha anat força tip, enporta els senyals al seu cos : és més o menysgras, de pèl lluent, els peus petits i la junturadel travador o pastoral estreta.Aquest animal no podrà pas menjar a seguitgrans quantitats d'aliment concentrat, si no esvol que es desgani al cap d'un mes. El règimaconsellable és com el darrer que es recomana-va en la darrera etapa dels garrins, tenint encompte el pes de la bèstia.Per tal que pugui servir de guiatge la quan-titat d'aliments concentrats que ha de menjarun animal diàriament, he compost la següenttaula, resultat de nombroses experiències, fe-tes per nosaltres en «Explotacions porcines».Animal de 20 quilos de pes viu... i'ooo quilo30 » 1*400 »40 » 1*700 »50 » 2'000 «60 » 2*250 »70 11 2*400 1180 » 2'600 1190 11 2*750 11100 11 2*900 »110 » 3*000 11120 11 3'ioo 11130 11 3*200 11140 » 3*300 11150 » 3 '4 0 0 "160 » 3'5°° ».170 » 3*600 «Aquesta taula es pot aplicar sense cap modi-ficació en animals de règim intensiu. Però, enel cas dels nodrissos caldrà, rebaixar una micala quantitat assenyalada fins al cap d'un mesAGRICULTURA I RAMADERIAde tenir els animals, temps que és suficient, pera observar si els animals són 0 no goluts.Els nodrissos campen solen arribar amb unafam que els arbora. Paren esment. No us dei-xeu portar, en donar-los menjar, per la fam queostenten. Si ho féssiu així, els porcs foren des-ganáis abans d'un mes. Cal en aquests animalsno moure's de la taula indicada més amunt,però amb la diferència de deixar-los satisfer l'a-petit amb la quantitat de farratge verd que vul-guin.Així que un porc pesi 90 o 100 quilos, con-vindrà donar-li una barreja que podria ésser :Farina d'ordi 40Farina de moresc 55Farina de carn 5Patina d'ossos 3O també :Cilindre d'arròs 50 quilosMoresc 40 »Turtó de coco 10 »Farina d'ossos 3 »() encara :.Segones 35 »Moresc 65 »Farina d'ossos 3 »La farina d'ossos pot ésser substituïda perun quilo de fosfat tricàlcic.Aquestes racions poden donar-se fins al finalde l'engreixament.En resum, un engreíxament ràpid exigeixuna alimentació intensiva com la que s'expressaen la taula de les quantitats diàries més arnuntexposada. Un engreixament fet poc a poc supo-sa donar menys quantitat d'aliments que els in-dicats en la referida taula.IV. fi.s beneficiós engreixar porcs?L'engreixament de porcs ési sempre benefi-ciós, excepte en els casos de grau mortalitat ien els règims polítics com el de la dictadura, laYOGHOURAT CONDAL " a"*¡7» "?? 7^ _ ^ _ ^ _ ^ _ ^ _ _ _ ^ ^ _ _ _ _ ^ _ _ ^ ^ ^ _ _ _ ^ _ ^ _ la recría del ramat boví.SOL·LICITI DETALLS I ANÁLISIS APasseig de Maragall, mim. 16 Telèfon num. 79254 BARCELONAAGRICULTURA I RAMADERIA 285qual, com tothom sap, imposà les taxes en elpreu de venda, mentre deixava lliures els preusdels aliments, i que després gravà amb deu pes-setes or la importació de tota mena de pinsosi un dels principals, el moresc, deixà que aCatalunya el monopolitzés una sucursal de Ma-drid, els ganaderos del Reino. A part d'aques-tes calamitats, el negoci d'engreixar porcs ésmés o menys bo si es planteja racionalment.En la pràctica es presenten els casos se-güents :Primer.—L'engreixador comença per comprargarrins. Aquest cngreixament pot ésser inten-siu o extensiu en començar i intensiu de migen amunt. Els garrins sotmesos B una alimen-tació concentrada i abundant van bé fins quearriben al pes de 100 quilos aproximadament.Més endavant perden la propietat de fabricaraugment de pes amb poca quantitat d'aliments.Però, si aquests garrins es sotmeten, fins quefan els ioo quilos, a un règim alimentici en elqual se'ls obligui a menjar una gran quantitatdiària de verd, amb poca quantitat d'alimentconcentrat, aleshores, a partir del pes de iooquilos endavant, l'animal aprofita millor els ali-ments concentrats i es pot portar sense dificultata 200 quilos de pes viu, cosa molt costosa quanel porc des de garrí ha estat sotmès a un règimintensiu.Segon. — L'eugreixament comença amb no-drissos. Llavors si els nodrissos provenen d'unacasa que els tenien establats, seran, poc méspoc menys, com els mateixos garrins pujats enrègim extensiu. Si els nodrissos són campers,caldrà sotmetre'ls a un règim intensiu al capd'un mes de posseir-los, dedicant els primerstrenta dies a un règim de transició, o sigui,molt verd, i la meitat primer i la tercera partdesprés de les quantitats d'aliment concentratassenyalat en la taula.Quin dels règims assenyalats és millor? Aixòdepèn de la naturalesa de l'explotació. Per a lesexplotacions industrials el millor règim fóral'intensiu, si en el nostre país hi hagués elcostum de matar els porcs quan pesen ioo qui-los en viu. No essent així, el millor règim ésel que comença per ésser extensiu i acaba in-tensivament. A més, en aquestes explotacionsindustrials és avantatjós reduir el nombre d'en-trades, per tal d'evitar la importació de ma-lalties.En les explotacions agrícoles els serà mésconvenient el règim mixte perllongat. En les ex-plotacions industrials anirà millor el règim in-tensiu, és a dir l'engreixament en quatre o cincmesos,V. — Els comptesUn porcell de 20 quilos ve a costar unes 80pessetes. L'aliment verd que consumirà aquestanimal, tirant llarg, valdrà unes 40 pessetes.Un nodrís que hagi estat alimentat abundosa-ment de verd, l'aliment concentrat que mengiserà de gran rendiment. Es pot calcular quecada 100 quilos de pinso produiran 25 quilosde pes viu. Per a fabricar el porc de 100 car-nisseres, o 120 quilos, pes net, que és el tipusde porc que demana l'escorxador de Barcelona,el pes viu del porc haurà d'ésser de 160 quilos.Així, els comptes seran :Compra d'un porcell de 20 quilos . So'oo ptes.560 quilos d'aliment concentrat a38 ptes. els 100 quilos 212*80 »Farratge verd 40*00 »Veterinari 5*00 »Total 337'8o »El preu actual del porc de 120 quilos, a l'es-corxador de Barcelona, és de 3*55 ptes. el qui-lo, però ací s'ha de descomptar 12 pessetes dedrets de matança que ha de pagar el ramader,més 7 pessetes per la venda, si es fa a comis-sió, més 3 0 4 pessetes que val el transport delporc de la corralina a l'escorxador, total 23 pes-setes, que afegides a les 337*80 sumaran un to-tal de 3Óo'8o pessetes.120 quilos de porc a 3*55 pessetes, que és elpreu actual, importen 426 pessetes.Així, tindrem :Venda del porc 426*00 ptes.Cost del porc 360*80 »Benefici 65*20 »Els fems produïts per l'animal equivalen—apagès—sobradament a la despesa de personal pera tenir cura del porc i lloguer de la corralina.En el cas de reduir l'engreixament a cinc osis mesos, com en el cas dels nodrissos, l'èxitdel negoci depèn del preu de compra i de quèels porcs no s'embafin. La ganancia, en cas fa-vorable, és superior en quantitat a la que s'aca-ba d'esmentar, i el temps emprat és tan sols lameitat, és a dir, l'interès del capital és doble.

Engreixament del Porc

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1930/62428/agrram_a1931v14n12p282.pdf

Engreixament del Porc

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB