Mai abans no s'havia produït una conjunció tan funesta entre uns nivells elevats i sostinguts de delinqüència i la cronificació social d'una por difusa al delicte. Per això, resulta significatiu el contrast entre el soroll eixordador (pocs assumptes reben tanta atenció) i l'escassa reflexió que suscita el fenomen de la inseguretat ciutadana. Això no evita gairebé mai la precipitació dels actors polítics i administratius cap a polítiques públiques de seguretat amb més aparença que no pas substància, científicament inconsistents, que no són degudament avaluades i que, consegüentment, no poden sinó aportar una eficiència dubtosa. No es tracta, doncs, de persistir en un debat polític basat en vetustes raons preestablertes entorn de la idoneïtat de les estratègies participatives o bé punitives, sinó de veure amb absoluta nitidesa la necessitat peremptòria de fonamentar les polítiques públiques de seguretat en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar.Al mateix temps que la inseguretat ciutadana genera cada vegada més atenció en les agendes públiques i en les polítiques, es va fent evident una manca de reflexió profunda i pausada sobre el fenomen, el que condueix a una definició de polítiques que no es basen en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar.Al mismo tiempo que la inseguridad ciudadana genera cada vez más atención en las agendas públicas y en las políticas, se va haciendo evidente una carencia de reflexión profunda y pausada sobre el fenómeno, lo que conduce a una definición de políticas que no se basan en un diagnóstico ajustado de los problemas específicos que se pretenden solucionar.At the time that the citizen insecurity generates increasingly attention in the public agenda and in the politics, goes doing evident a lack of deep reflection on the phenomenon, what drives to a definition of a kind of policy that do not base in an adjusted diagnostic of the specific problems that pretend to solve
