Ribas i Piera, Manuel

Diposit Digital de Documents de la UAB

NOTES SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC A CATALUNYA, AVUI Desembre 1990 ~ V ~ Y U E L  RBAS PIERA Catedratic d1Urbanisme de 1'E.T.S. dHrquitectura de Barcelona SUMARI 1. Introducció 2. Planejament teoric 3. Conclusions practiques i ((receptes)) del planejament 4. A la manera d'un resum Addenda (en ocasió de la presentació oral del text anterior) 1. Introducció Al meu anterior escrit Notes a una proposta per revifar el planejament metropolita de Barcelona1, de febrer del 1990, han seguit les aportacions de Lluís Casassas .Reflexions a I'entorn del concepte de regió a finals del segle xx. publicat a la Revista de Catalunya i també el seu discurs d'inauguració academica a I'lnstitut dlEstudis Catalans, titulat La ciutat metropolitana i la unitat de Catalunya2. Per la meva banda, crec no haver estat inactiu durant aquest període: en són prova la ponencia Urbanisme d'accio iprevisio, presentada al Congres dlUrbanisme i Territori de Catalunya, de la qual destaco els sub- títols .El declinar de la utopia a Barcelona)), .La nova dimensió i les ciutats metropolitanes: les arees metropolitanes., i <<Els plans generals d'ús del sol són avui practicament inabordables. com a directament compromesos en la tasca que aquí ens ocupa; i encara un article publicat a EI Pais(juny de 1990) amb el títol ~Viejas y nuevas disputas)) (que jo havia titulat .Es hora de hacer el balance: urbanismo de Catalu- ña.1 que tradu'ia i resumia la ponencia esmentada. He d'afegir a la llista les dues ponencies, encara inedites, dels arquitectes Nuno Portas IDesarrollo de las áreas metropolitanas: experiencias ibéricas y europeas) i Damián Quero (Las grandes metropolis en la encrucijada: aglomeraciones en declive o cosmopolis competitivasl, presentades a les jornades que van tenir lloc a Sevilla els dies 1 9  i 20  de novembre de 1990, com a aportacions molt valides per al debat general que ens ocupa. 2. Plantejament teoric A la meva nota de febrer de 1990, completada amb el més extens treball de Casassas (discurs inaugural de I'IEC), dono per plantejat el problema pendent del planejament nacional i per aclarit I'error en que ens Vegeu-ne el text a les pagines 21-24 del present quadern. Una primera versió d'aquest treball, amb el títol [[Sobre quins són els ambits més adequats per a les decisions territorials., és el tercer document publicat en aquest quadern (pagines 25-49). movem, entestats en ambits inferiors de planejament com a maxima ambició. Crec per tant evident: a) Que cal considerar globalment el Principat com a marc únic de tota decisió territorial, incloses les que afectin, de sortida, a les arees metropolitanes. Així, considerar el Pla Nacional Territorial com veritable Pla estrategic. b) Que cal adequar els planejaments en curs o futurs a una realitat de dependencia. No he d'insistir-hi més. Només el progrés en I1acciÓ podra enriquir les afirmacions Ilancades. Ho arribarem a veure? El que he dit supedita, pero no nega, les realitats urbanes metropolitanes. Per tant, cal abordar nova- ment el planejament de les arees metropolitanes com a problema nostre i actual; avui Barcelona i Tarragona, potser Costa Brava central, i potser algun dia Lleida. El procés que Nuno Portas assenyalava esquemi- ticament a Sevilla (urbanització, suburbialització, renovació del centre, i finalment recentrament des- centralitzat a les periferies) reforca brillantment la teoria ja classica sobre I'estructura metropolitana: - Estructura difusa, que estén la centralitat so- bre la periferia amb homogene'itat de nivells pero amb diversitat de caracters. - Gran accessibilitat com a condició mínima i sine qua non. - Que es tracta d'una hipotesi més que d'una tesi, no tant d'una estructura pura com d'una real tendencia envers ella, basada en la centralitat motora del conjunt. La teoria classica ha evolucionat, pero, recentment amb I'adquisició de noves característiques que cal tenir ben presents. - El final del zero growth i el retorn al creixement, ' si més no qualitatiu. - La tendencia vers  plans est ra teg ics,  ocasionals, de moltes guerrilles en lloc d'una gran batalla. Aquesta constatació implica: a) Plans de redacció rapida, directament abocats als projectes i a les obres. b) Plans d'aprovació gairebé tacita, per acor- dada anticipadament, plans sobre accions acceptades per consens implícit. Cal en aquest punt vencer els esculls: assegurar la participació amb la discussió previa de les afeccions o reserves convingudes; i assegurar la gestió, amb un seguiment tecnico-administratiu que no deixi mai de petja la realització de les accions o reserves consentides. - El planejament puntual (se n'ha dit per [[peda- COS,,) i selectiu (no es pot fer tot); que és tant com emfatitzar-la importancia dels preceptius progra- mes quadriennals i I'estudi de viabilitat pressu- postaria i financera. - La tendencia als plans concertats, propis de la socialdemocracia o capitalisme atenuat i controlat en el qual ens movem: en lloc de recórrer a les socialitzacions de bens, o a una gran pressió fiscal proporcionada als ingressos, es tracta ara de vendre amb condicions la realització de les accions públiques. Les condicions són: a) Que dels Plans s'en desprenguin guanys reals que engresquin alguns promotors pre- potents. Sense aixo no hi ha urbanisme con- certat. b) Que en el .negoci,, hi participi també la Comunitat, no per mitja de taxes i impostos, sinó amb cessions pactades previament. És aquesta una exigencia mínima elemental. C) Que, a més, hom controli el [<negocim, tot i les cessions obligades, per tal que ningú no abusi de ningú i tots en surtin solidariament beneficiats. Colofó final i finalista. d) Aixo implica que trii' el [(comprador. sinó el venedor d'accions, és a dir, la Comunitat, a través dels poders legislatius i públics. Personalment, el sistema no m'agrada, pero és la moda, que vol dir la realitat actual; cal aprofitar-la i redrecar-la. 3. Conclusions practiques i ((receptes)) del planejament Pel que fa al planejament a escala nacional, cal un Pla General total, tractat sumariament, la part projectual del qual sigui mes o menys així, com es detalla a continuació. - Una llista d'objectius a terme mitja. - Una altra, d'objectius a llarg terme. Els dels apartats1 i 2 són els documents importants. - Una col~lecció de planols sectorials, amb expressió grafica i territorialitzada, quan sigui possible, dels distints objectius. - Un plano1 resum, amb superposició de les diverses accions i reserves necessaries per acomplir els objectius. Dubto que el Pla General Parcial de la Regió I de 1936 sigui necessari o convenient, sinó és com a un dels tants que cal fer per desenvolupar, precisar o aclarir regionalment el Pla Nacional. En canvi, sí que caldria fer, d'acord amb les noves pautes que he procurat explicar més amunt, el pla general parcialíssim de la Regió Urbana de Barcelo- na. Sé que la meva afirmació pot ser polemica, pero crec que en fixar I'ambitterritorial caldria tenir presents els ambits metropolitans de Sabadell-Terrassa i de Badalona, que tenen, al meu parer, entitat suficient com per a considerar-10s centres de sistemes orbitats en certa manera autonoms. Seria aixo una aposta més per reforcar I'estructura difusa. La discussió queda oberta, per quan toqui. Pel que fa a /'escala de Barcelona regió urbana, la ve- rificació de les característiques que enumera la teoria classica i que abans he recordat significa tenir en compte els següents aspectes: El foment de I'estructura difusa, o sigui esforcar-se per tal de portar centralitat a la periferia. En els treballs dels anys 1963-65 somniavem com a desiderata la consolidació de centres a la primera corona, Barcelona-Sants i Barcelona-Sant Andreu, per contraposar i difondre el CBD, com aleshores deiem. Avui, ambdós són realitats prometedores, un a I'entorn de la placa dels Pa'isos Catalans i I'altre a I'estació de Fabra i Puig-Hipercor. De la mateixa manera, caldria en un futur immediat potenciar les successives corones, focalitzant els llocs seleccionats pel planejament estrategic. En aquesta línia, ja hi ha molta feina feta i avancada. La cultura de I'accessibilitat significa el retorn als sistemes esponjats, de retícula, anisotrops; i paral4elament reservar els sistemes concentra- cionaris de cinturons i rondes per als transits a través de la ciutat i per rodejar els barris, tal com recomanava en 1963 I'encara valid Buchanan Report. Hom pot exemplificar aquell model amb el previst ((efecte regadora. (esponja) que creara el Segon Cinturó a peu de muntanya, en substitució de I'actual doblet Aragó-Gran Via, clarament concentracionari, pero, a I'interior de la ciutat. El caracter d'hipotesi o tendencial significa que hom no parteix generalment d'un poblament homogeni, isotrop o difús. Cal no oblidar la presencia del nucli originari, la ciutat tradicional que ha donat origen, i empenta al conjunt. És a dir, que hom no pot descurar al costat del nous creixements I'etapa de renovació interior i molt particularment la renovació dels barris vells. No és obligatori tenir zones degradades! Cal alla una políti- ca d'habitatge i de sanejament, contenir les tercia- ritzacions excessives amb una política de control estrategic dels preus del sol, Única via per a possibilitar aquell equilibri. Pel que fa a les ((receptes)> de planejament derivades de les noves caracteristiques assenyalades, cal pri- mer reflexionar en el terreny, gens unanimement acceptat, de la utopia urbana. La utopia demana creu- re-hi, treballar-hi i educar-hi a les noves generacions que hauran de fruir-la. Només així es pot parlar serio- sament de les qüestions a les quals ens referim ara. Preparar un planejament pel creixement, ja que malgrat I'evident i irreversible descens demografic, els nous habitants demanen cada dia major qualitat urbana, ja sigui en barris nous o mitjancant la rehabilitació dels aprofitables. La demanda de qualitat ambiental també es tradueix en I1apariciÓ de noves necessitats, que cal satisfer des dels equipaments. En són exemples les noves necessitats culturals (centres cívico-culturals, el consum del paisatge per-urba i metropolita) i també les actuals barreges de terciari amb secundari (parcs tecnolbgics, indústria fina) totalment compatibles. És necessari preparar un pla (<estrategic., de guerri- lles com s'ha dit, d'accions molt mesurades, multiplicadores i selectes. Rapid en la redacció i en I'aprovació, en el sentit que he intentat explicar. Cal, pero, salvar, aixo sí, el principi de la seguretat jurídica, i per tant implicar la propietat en el procés preparatori del pla estrategic. Caldra salvar també el principi de la participació. Sovint n'hi ha prou amb una campanya previa d'opinió, honestament portada i dirigida. Les noves caracteristiques ressalten la importancia dels límits econornics, territorials i de gestió. Assumir plenament els límits assegura alhora la factibilitat (feasibilityl i la selectivitat del Pla. Aquí ressalta, com ja he dit abans, la importancia del programa i de I'estudi economico-financer, dos documents que no cal innovar perque ja figuren a la llista habitual. Ates que no comptem amb una Administració rica en propietats immobiliaries i territorials, ni tampoc, per ara, amb un sistema fiscalment ric, la social-demo- cracia imperant ens portara a buscar la col~laboració d'agents privats dins d'un quadre d'urbanisme con- certat, amb les degudes garanties que he explicat més amunt. Ja Pedro Bidagor, en els anys cinquanta, es referia per expressar aquesta idea al (chaqueteo urbanístico~. Hem progressat molt en aquesta direc- ció, i avui acceptem, per raons pragmatiques i de pos- sibilisme, les accions concertades que escandalitzaven a tants en el fallit intent del ministre Mortes al 1970. Amés de les garanties economiques i fonamentalment de justícia social que he assenyalat abans, vull ressaltar -posats en el terreny de la concertació de la cosa pública amb agents privats- que cal molt especial- ment afinar el procés de selecció d'accions i omissions: Seran d'interes preferent aquelles accions que concordin primordialment amb els objectius globals del Pla Nacional, si hi fos, i a més, que llur realització representi la major quota de bé comú enfront d'altres. 4. A la manera d'un resum En efecte, el pla urbanístic és el marc que el pla estrategic mai no contradira ni vulnerara; i a més el programa del pla urbanístic sera el repertori del qual en neixi algun o molts dels objectius del pla estrategic; i, en conseqüencia, també alguna o moltes de les seves iniciatives. El pla estrategic, en canvi, és un pla de gestió, figura4 que fins ara no han previst mai ni la ciencia urbana ni la teoria del planejament físic, i que caldra incorporar amb rapidesa si volem ser realistes. a) Cal un Pla Nacional dlUrbanisme i en la seva El pla urbanístic defineix la darrera i importantissima consecució cal no planyer esforcos perque és tasca de la gestió d'una manera embrionaria -en avui la maxima assignatura pendent del I'estricte sentit de la paraula- a partir del repertori planejament urbanístic de Catalunya. És el pla i valoració d'accions i reserves contingudes a I'estudi estrategic. economico-financer. b) Cal també, dins de I'anterior, un pla moder- nitzat per a la regió urbana de Barcelona que tendeixi a reforcar una estructura recentralitzada a la periferia. C) Els plans de nivell inferior anirien tempo- ralment en situació d'immediatesa amb els projectes d'arquitectura. Serien agils, puntuals, intencionats, limitats i efímers perque llur execució no es faria esperar. És a dir, a mes, gestionables i gestionats. d) Confio plenament en la discussió d'aquestes notes, per descubrir-ne els errors i refermar-ne els encerts, si n'hi ha. Addenda (en ocasió de la presentació oral del text anterior) Em sembla important referir-me al planejament estrategic, ben representat a Catalunya pel Pla Estrategic Barcelona 2000 i els seus objectius. Un pla estrategic, tot i que molt sovint té objectius plenament territorials, neix d'uns camps ben diferents dels que marquen I'arrencada d'un pla urbanístic; pero en cap moment no es pot dir que no tinguin res a veure I'un i I'altre. Pero el pla estrategic, en no ser, com no és, un pla global i omnicomprensiu, té les mans lliures per fer intel.ligentment la selecció d'objectius -i per tant de les accions que se'n seguiran- només guiat per la maxima eficiencia (relació cost-resultats de tota mena) i posar-10s a subhasta (es un dir) entre els seus promotors, també anomenats socis. Per tant, el pla estrategic és un pla temporal de gestió i financament (privat, semipúblic i rarament públic) d'aquelles accions escollides per a un horitzó temporal a carrec d'un agent privat o semipúblic (vull significar amb aquest nom tota I'extensa gama de societats privades municipals, empreses mixtes, concertades o con- cessionaries). Es tracta, per tant, de conjuminar I'interes privat (rendiment directe monetari) amb un objectiu d'interes públic que, com he dit, coincidira -o al menys no entrara en conflicte- amb un objectiu del pla urbanístic, L'exemple més clar d'aquest afany de coincidencia el dóna la figura-nova-dels plans contracte, és a dir, d'aquells plans destinats a assolir objectius que hom defineix, configura, avalua i confia sota determinades condicions a I'acció executiva d'un ens contractat. Aquí també em refermo amb el que he dit a les notes precedents sobre els plans d'avui; que sovint hauran de ser negoci o no ser, pero que aixo no ha d'escandalitzar a ningú si el preu és controlat, mediatitzat i participat per I'autoritat corresponent. Així, doncs, i a manera de conclusió, la teoria del pla- nejament hauria de manllevar aquesta figura política i empresarial que són els nous plans estrategics per elaborar-ne llur teoria urbanística. Serien doncs, respecte al planejament urbanístic, plans de gestió, puntuals, conjunturals o d'oportunitat, limitats i pactats. Amb I'enunciat d'aquestes característiques m'avenco a una futura elaboració, que caldra tenir des d'ara molt en compte a I'hora de confegir els plans urba- nístics del futur immediat. Que aquests són, a fi de comptes, els que més ens interessen. Potser d'aquesta manera incorporaríem a la nova generació de plans urbanístics les notes de flexibilitat, factibi- litat i mínim cost públic que de tant de temps venim demanant, a la vista dels corresponents encarcara- ment, complexitat i inabastabilitat dels plans classics que la llei vigent defineix i exigeix. Potser així també ens avancarem cap a la ~~sostenibilitat)~ dels plans en el seu aspecte energetic i ecologic, que la doctrina anglosaxona esta ja predicant a partir de I1informe Un futur per a tots de la Comissió Mundial per al Desen- volupament del Medi. 

Notes sobre el planejament urbanístic a Catalunya, avui

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC A CATALUNYA, AVUI 
Desembre 1990 
~ V ~ Y U E L  RBAS PIERA 
Catedratic d1Urbanisme de 1'E.T.S. dHrquitectura de Barcelona 
SUMARI 
1. Introducció 
2. Planejament teoric 
3. Conclusions practiques i ((receptes)) del 
planejament 
4. A la manera d'un resum 
Addenda (en ocasió de la presentació oral del 
text anterior) 
1. Introducció 
Al meu anterior escrit Notes a una proposta per revifar 
el planejament metropolita de Barcelona1, de febrer 
del 1990, han seguit les aportacions de Lluís Casassas 
.Reflexions a I'entorn del concepte de regió a finals 
del segle xx. publicat a la Revista de Catalunya i també 
el seu discurs d'inauguració academica a I'lnstitut 
dlEstudis Catalans, titulat La ciutat metropolitana i la 
unitat de Catalunya2. 
Per la meva banda, crec no haver estat inactiu durant 
aquest període: en són prova la ponencia Urbanisme 
d'accio iprevisio, presentada al Congres dlUrbanisme 
i Territori de Catalunya, de la qual destaco els sub- 
títols .El declinar de la utopia a Barcelona)), .La nova 
dimensió i les ciutats metropolitanes: les arees 
metropolitanes., i <<Els plans generals d'ús del sol són 
avui practicament inabordables. com a directament 
compromesos en la tasca que aquí ens ocupa; i 
encara un article publicat a EI Pais(juny de 1990) amb 
el títol ~Viejas y nuevas disputas)) (que jo havia titulat 
.Es hora de hacer el balance: urbanismo de Catalu- 
ña.1 que tradu'ia i resumia la ponencia esmentada. 
He d'afegir a la llista les dues ponencies, encara 
inedites, dels arquitectes Nuno Portas IDesarrollo de 
las áreas metropolitanas: experiencias ibéricas y 
europeas) i Damián Quero (Las grandes metropolis 
en la encrucijada: aglomeraciones en declive o 
cosmopolis competitivasl, presentades a les jornades 
que van tenir lloc a Sevilla els dies 1 9  i 20  de 
novembre de 1990, com a aportacions molt valides 
per al debat general que ens ocupa. 
2. Plantejament teoric 
A la meva nota de febrer de 1990, completada amb 
el més extens treball de Casassas (discurs inaugural 
de I'IEC), dono per plantejat el problema pendent del 
planejament nacional i per aclarit I'error en que ens 
Vegeu-ne el text a les pagines 21-24 del present quadern. 
Una primera versió d'aquest treball, amb el títol [[Sobre quins són 
els ambits més adequats per a les decisions territorials., és el 
tercer document publicat en aquest quadern (pagines 25-49). 
movem, entestats en ambits inferiors de planejament 
com a maxima ambició. Crec per tant evident: 
a) Que cal considerar globalment el Principat com 
a marc únic de tota decisió territorial, incloses les 
que afectin, de sortida, a les arees metropolitanes. 
Així, considerar el Pla Nacional Territorial com 
veritable Pla estrategic. 
b) Que cal adequar els planejaments en curs o 
futurs a una realitat de dependencia. 
No he d'insistir-hi més. Només el progrés en I1acciÓ 
podra enriquir les afirmacions Ilancades. Ho arribarem 
a veure? 
El que he dit supedita, pero no nega, les realitats 
urbanes metropolitanes. Per tant, cal abordar nova- 
ment el planejament de les arees metropolitanes com 
a problema nostre i actual; avui Barcelona i Tarragona, 
potser Costa Brava central, i potser algun dia Lleida. 
El procés que Nuno Portas assenyalava esquemi- 
ticament a Sevilla (urbanització, suburbialització, 
renovació del centre, i finalment recentrament des- 
centralitzat a les periferies) reforca brillantment la 
teoria ja classica sobre I'estructura metropolitana: 
- Estructura difusa, que estén la centralitat so- 
bre la periferia amb homogene'itat de nivells pero 
amb diversitat de caracters. 
- Gran accessibilitat com a condició mínima i 
sine qua non. 
- Que es tracta d'una hipotesi més que d'una 
tesi, no tant d'una estructura pura com d'una real 
tendencia envers ella, basada en la centralitat 
motora del conjunt. La teoria classica ha 
evolucionat, pero, recentment amb I'adquisició de 
noves característiques que cal tenir ben presents. 
- El final del zero growth i el retorn al creixement, ' 
si més no qualitatiu. 
- La tendencia vers  plans est ra teg ics,  
ocasionals, de moltes guerrilles en lloc d'una gran 
batalla. Aquesta constatació implica: 
a) Plans de redacció rapida, directament 
abocats als projectes i a les obres. 
b) Plans d'aprovació gairebé tacita, per acor- 
dada anticipadament, plans sobre accions 
acceptades per consens implícit. Cal en aquest 
punt vencer els esculls: assegurar la participació 
amb la discussió previa de les afeccions o 
reserves convingudes; i assegurar la gestió, 
amb un seguiment tecnico-administratiu que no 
deixi mai de petja la realització de les accions o 
reserves consentides. 
- El planejament puntual (se n'ha dit per [[peda- 
COS,,) i selectiu (no es pot fer tot); que és tant com 
emfatitzar-la importancia dels preceptius progra- 
mes quadriennals i I'estudi de viabilitat pressu- 
postaria i financera. 
- La tendencia als plans concertats, propis de la 
socialdemocracia o capitalisme atenuat i controlat 
en el qual ens movem: en lloc de recórrer a les 
socialitzacions de bens, o a una gran pressió fiscal 
proporcionada als ingressos, es tracta ara de 
vendre amb condicions la realització de les accions 
públiques. Les condicions són: 
a) Que dels Plans s'en desprenguin guanys 
reals que engresquin alguns promotors pre- 
potents. Sense aixo no hi ha urbanisme con- 
certat. 
b) Que en el .negoci,, hi participi també la 
Comunitat, no per mitja de taxes i impostos, 
sinó amb cessions pactades previament. És 
aquesta una exigencia mínima elemental. 
C) Que, a més, hom controli el [<negocim, tot i les 
cessions obligades, per tal que ningú no abusi 
de ningú i tots en surtin solidariament beneficiats. 
Colofó final i finalista. 
d) Aixo implica que trii' el [(comprador. sinó el 
venedor d'accions, és a dir, la Comunitat, a 
través dels poders legislatius i públics. 
Personalment, el sistema no m'agrada, pero és la 
moda, que vol dir la realitat actual; cal aprofitar-la i 
redrecar-la. 
3. Conclusions practiques i ((receptes)) 
del planejament 
Pel que fa al planejament a escala nacional, cal un Pla 
General total, tractat sumariament, la part projectual 
del qual sigui mes o menys així, com es detalla a 
continuació. 
- Una llista d'objectius a terme mitja. 
- Una altra, d'objectius a llarg terme. Els dels 
apartats1 i 2 són els documents importants. 
- Una col~lecció de planols sectorials, amb 
expressió grafica i territorialitzada, quan sigui 
possible, dels distints objectius. 
- Un plano1 resum, amb superposició de les 
diverses accions i reserves necessaries per 
acomplir els objectius. 
Dubto que el Pla General Parcial de la Regió I de 1936 
sigui necessari o convenient, sinó és com a un dels 
tants que cal fer per desenvolupar, precisar o aclarir 
regionalment el Pla Nacional. 
En canvi, sí que caldria fer, d'acord amb les noves 
pautes que he procurat explicar més amunt, el pla 
general parcialíssim de la Regió Urbana de Barcelo- 
na. Sé que la meva afirmació pot ser polemica, pero 
crec que en fixar I'ambitterritorial caldria tenir presents 
els ambits metropolitans de Sabadell-Terrassa i de 
Badalona, que tenen, al meu parer, entitat suficient 
com per a considerar-10s centres de sistemes orbitats 
en certa manera autonoms. Seria aixo una aposta 
més per reforcar I'estructura difusa. La discussió 
queda oberta, per quan toqui. 
Pel que fa a /'escala de Barcelona regió urbana, la ve- 
rificació de les característiques que enumera la teoria 
classica i que abans he recordat significa tenir en 
compte els següents aspectes: 
El foment de I'estructura difusa, o sigui esforcar-se 
per tal de portar centralitat a la periferia. En els 
treballs dels anys 1963-65 somniavem com a 
desiderata la consolidació de centres a la primera 
corona, Barcelona-Sants i Barcelona-Sant Andreu, 
per contraposar i difondre el CBD, com aleshores 
deiem. Avui, ambdós són realitats prometedores, un 
a I'entorn de la placa dels Pa'isos Catalans i I'altre a 
I'estació de Fabra i Puig-Hipercor. De la mateixa 
manera, caldria en un futur immediat potenciar les 
successives corones, focalitzant els llocs seleccionats 
pel planejament estrategic. En aquesta línia, ja hi ha 
molta feina feta i avancada. 
La cultura de I'accessibilitat significa el retorn als 
sistemes esponjats, de retícula, anisotrops; i 
paral4elament reservar els sistemes concentra- 
cionaris de cinturons i rondes per als transits a través 
de la ciutat i per rodejar els barris, tal com recomanava 
en 1963 I'encara valid Buchanan Report. Hom pot 
exemplificar aquell model amb el previst ((efecte 
regadora. (esponja) que creara el Segon Cinturó a 
peu de muntanya, en substitució de I'actual doblet 
Aragó-Gran Via, clarament concentracionari, pero, a 
I'interior de la ciutat. 
El caracter d'hipotesi o tendencial significa que hom 
no parteix generalment d'un poblament homogeni, 
isotrop o difús. Cal no oblidar la presencia del nucli 
originari, la ciutat tradicional que ha donat origen, i 
empenta al conjunt. 
És a dir, que hom no pot descurar al costat del nous 
creixements I'etapa de renovació interior i molt 
particularment la renovació dels barris vells. No és 
obligatori tenir zones degradades! Cal alla una políti- 
ca d'habitatge i de sanejament, contenir les tercia- 
ritzacions excessives amb una política de control 
estrategic dels preus del sol, Única via per a possibilitar 
aquell equilibri. 
Pel que fa a les ((receptes)> de planejament derivades 
de les noves caracteristiques assenyalades, cal pri- 
mer reflexionar en el terreny, gens unanimement 
acceptat, de la utopia urbana. La utopia demana creu- 
re-hi, treballar-hi i educar-hi a les noves generacions 
que hauran de fruir-la. Només així es pot parlar serio- 
sament de les qüestions a les quals ens referim ara. 
Preparar un planejament pel creixement, ja que malgrat 
I'evident i irreversible descens demografic, els nous 
habitants demanen cada dia major qualitat urbana, ja 
sigui en barris nous o mitjancant la rehabilitació dels 
aprofitables. 
La demanda de qualitat ambiental també es tradueix 
en I1apariciÓ de noves necessitats, que cal satisfer 
des dels equipaments. En són exemples les noves 
necessitats culturals (centres cívico-culturals, el 
consum del paisatge per-urba i metropolita) i també 
les actuals barreges de terciari amb secundari (parcs 
tecnolbgics, indústria fina) totalment compatibles. 
És necessari preparar un pla (<estrategic., de guerri- 
lles com s'ha dit, d'accions molt mesurades, 
multiplicadores i selectes. Rapid en la redacció i en 
I'aprovació, en el sentit que he intentat explicar. 
Cal, pero, salvar, aixo sí, el principi de la seguretat 
jurídica, i per tant implicar la propietat en el procés 
preparatori del pla estrategic. Caldra salvar també el 
principi de la participació. Sovint n'hi ha prou amb una 
campanya previa d'opinió, honestament portada i 
dirigida. 
Les noves caracteristiques ressalten la importancia 
dels límits econornics, territorials i de gestió. Assumir 
plenament els límits assegura alhora la factibilitat 
(feasibilityl i la selectivitat del Pla. Aquí ressalta, com 
ja he dit abans, la importancia del programa i de 
I'estudi economico-financer, dos documents que no 
cal innovar perque ja figuren a la llista habitual. 
Ates que no comptem amb una Administració rica en 
propietats immobiliaries i territorials, ni tampoc, per 
ara, amb un sistema fiscalment ric, la social-demo- 
cracia imperant ens portara a buscar la col~laboració 
d'agents privats dins d'un quadre d'urbanisme con- 
certat, amb les degudes garanties que he explicat 
més amunt. Ja Pedro Bidagor, en els anys cinquanta, 
es referia per expressar aquesta idea al (chaqueteo 
urbanístico~. Hem progressat molt en aquesta direc- 
ció, i avui acceptem, per raons pragmatiques i de pos- 
sibilisme, les accions concertades que escandalitzaven 
a tants en el fallit intent del ministre Mortes al 1970. 
Amés de les garanties economiques i fonamentalment 
de justícia social que he assenyalat abans, vull ressaltar 
-posats en el terreny de la concertació de la cosa 
pública amb agents privats- que cal molt especial- 
ment afinar el procés de selecció d'accions i omissions: 
Seran d'interes preferent aquelles accions que 
concordin primordialment amb els objectius globals 
del Pla Nacional, si hi fos, i a més, que llur realització 
representi la major quota de bé comú enfront d'altres. 
4. A la manera d'un resum 
En efecte, el pla urbanístic és el marc que el pla 
estrategic mai no contradira ni vulnerara; i a més el 
programa del pla urbanístic sera el repertori del qual 
en neixi algun o molts dels objectius del pla estrategic; 
i, en conseqüencia, també alguna o moltes de les 
seves iniciatives. 
El pla estrategic, en canvi, és un pla de gestió, figura4 
que fins ara no han previst mai ni la ciencia urbana ni 
la teoria del planejament físic, i que caldra incorporar 
amb rapidesa si volem ser realistes. 
a) Cal un Pla Nacional dlUrbanisme i en la seva El pla urbanístic defineix la darrera i importantissima 
consecució cal no planyer esforcos perque és tasca de la gestió d'una manera embrionaria -en 
avui la maxima assignatura pendent del I'estricte sentit de la paraula- a partir del repertori 
planejament urbanístic de Catalunya. És el pla i valoració d'accions i reserves contingudes a I'estudi 
estrategic. economico-financer. 
b) Cal també, dins de I'anterior, un pla moder- 
nitzat per a la regió urbana de Barcelona que 
tendeixi a reforcar una estructura recentralitzada 
a la periferia. 
C) Els plans de nivell inferior anirien tempo- 
ralment en situació d'immediatesa amb els 
projectes d'arquitectura. Serien agils, puntuals, 
intencionats, limitats i efímers perque llur 
execució no es faria esperar. És a dir, a mes, 
gestionables i gestionats. 
d) Confio plenament en la discussió d'aquestes 
notes, per descubrir-ne els errors i refermar-ne 
els encerts, si n'hi ha. 
Addenda (en ocasió de la presentació oral del 
text anterior) 
Em sembla important referir-me al planejament 
estrategic, ben representat a Catalunya pel Pla 
Estrategic Barcelona 2000 i els seus objectius. 
Un pla estrategic, tot i que molt sovint té objectius 
plenament territorials, neix d'uns camps ben diferents 
dels que marquen I'arrencada d'un pla urbanístic; 
pero en cap moment no es pot dir que no tinguin res 
a veure I'un i I'altre. 
Pero el pla estrategic, en no ser, com no és, un pla 
global i omnicomprensiu, té les mans lliures per fer 
intel.ligentment la selecció d'objectius -i per tant de 
les accions que se'n seguiran- només guiat per la 
maxima eficiencia (relació cost-resultats de tota mena) 
i posar-10s a subhasta (es un dir) entre els seus 
promotors, també anomenats socis. Per tant, el pla 
estrategic és un pla temporal de gestió i financament 
(privat, semipúblic i rarament públic) d'aquelles accions 
escollides per a un horitzó temporal a carrec d'un 
agent privat o semipúblic (vull significar amb aquest 
nom tota I'extensa gama de societats privades 
municipals, empreses mixtes, concertades o con- 
cessionaries). 
Es tracta, per tant, de conjuminar I'interes privat 
(rendiment directe monetari) amb un objectiu d'interes 
públic que, com he dit, coincidira -o al menys no 
entrara en conflicte- amb un objectiu del pla 
urbanístic, 
L'exemple més clar d'aquest afany de coincidencia el 
dóna la figura-nova-dels plans contracte, és a dir, 
d'aquells plans destinats a assolir objectius que hom 
defineix, configura, avalua i confia sota determinades 
condicions a I'acció executiva d'un ens contractat. 
Aquí també em refermo amb el que he dit a les notes 
precedents sobre els plans d'avui; que sovint hauran 
de ser negoci o no ser, pero que aixo no ha 
d'escandalitzar a ningú si el preu és controlat, 
mediatitzat i participat per I'autoritat corresponent. 
Així, doncs, i a manera de conclusió, la teoria del pla- 
nejament hauria de manllevar aquesta figura política 
i empresarial que són els nous plans estrategics per 
elaborar-ne llur teoria urbanística. Serien doncs, 
respecte al planejament urbanístic, plans de gestió, 
puntuals, conjunturals o d'oportunitat, limitats i pactats. 
Amb I'enunciat d'aquestes característiques m'avenco 
a una futura elaboració, que caldra tenir des d'ara 
molt en compte a I'hora de confegir els plans urba- 
nístics del futur immediat. Que aquests són, a fi de 
comptes, els que més ens interessen. Potser 
d'aquesta manera incorporaríem a la nova generació 
de plans urbanístics les notes de flexibilitat, factibi- 
litat i mínim cost públic que de tant de temps venim 
demanant, a la vista dels corresponents encarcara- 
ment, complexitat i inabastabilitat dels plans classics 
que la llei vigent defineix i exigeix. Potser així també 
ens avancarem cap a la ~~sostenibilitat)~ dels plans en 
el seu aspecte energetic i ecologic, que la doctrina 
anglosaxona esta ja predicant a partir de I1informe Un 
futur per a tots de la Comissió Mundial per al Desen- 
volupament del Medi. 



Notes sobre el planejament urbanístic a Catalunya, avui

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert