Petrus Bey, Joana Maria

Seguí Pons, Joana Maria

Biblioteca Digital de les Illes Balears

TREBALLS DE GEOGRAFIA, núm. 44 p. 21-22 
Departament de Cibncies de la Terra 
Universitat de les Illes Balears 
Palma 1992 
DONA, TERRITORI I SOCIETAT 
(una Analisi des de la Geografia del Ginere) 
Joana Maria Segui Pons1 
Joana Maria Petrus Bey' 
Els dies 27 i 28 de novembre de 1991 va tenir lloc a la Universitat de les Illes Balears (UIB), a Palma, el 
seminari Dona, Territori i Societat (una Anhlisi des de la Geografia del Gbnere). 
De l'organització se n'encarregh el Departament de Cibncies de la Terra (UIB). Els organismes que hi 
col.laboraren foren: 1'Institut de la Dona del Ministeri d' Afers Socials, l'associació universithria DUS (Dona, 
Universitat i Societat) i 1'Institut de Cibncies de 1'EducaciÓ de la UIB. 
Aquest Seminari nasqué amb el propbsit d'apropar el món universitari, en particular, i el públic, en general, 
a una de les línies més actuals i interessants en el camp de la investigació geogrhfica, la de la geografia i el 
gknere, preocupada per l'estudi de les desigualtats sbcio-espacials i ambientals derivades dels diferents papers 
que la societat assigna a homes i dones. 
El Seminari va tenir un carhcter multidisciplinari, ja que hi participaren professors de distintes universitats 
i de diversos hmbits científics destacats per les seves aportacions a aquest camp d'estudi. Compthrem amb la 
presbncia de Maria Dolors Garcia Ramon, catedrhtica de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de 
Barcelona, i una de les científiques espanyoles que més esforsos ha dedicat als estudis de gbnere des del camp 
de la geografia. Ella inauguri les sessions amb la conferkncia: <<Dona, espai i medi>>. Així mateix hi participa 
Mer& Vilanova, catedrhtica d'Histbria de la Universitat de Barcelona i coordinadora de la revista Histdria 
Oral, qui desenvoluph una exposició sobre <<L'analfabetisme i el gbnere a Barcelona durants els anys trenta,,. 
A les tres ponbncies relacionades amb la dona i l'activitat laboral en zones rurals hi intervingueren Antoni 
Tulla, catedratic de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de Barcelona, que exposh el treball <<Dona 
i agricultura de muntanya>>; Gemma Canoves, professora de Geografia Humana de la mateixa universitat, 
pronuncia la conferbncia titulada: <<Família i treball de la dona a ]'agricultura>>; i Ana Sabaté Martinez, 
professora de Geografia Humana de la Universitat Complutense de Madrid, disserti sobre eTrabajo, género 
y diversificación económica en las zonas rurales>>. 
Tres ponbncies tractaren de la relació entre la dona i els espais urbans: la d'Aurora Garcia Ballesteros, 
catedrhtica de Geografia Humana de la Universitat Complutense de Madrid i també una de les gebgrafes que 
inicia a Espanya aquest tipus d'estudis en la nostra disciplina, que desenvolupa una conferbncia sobre c<Mujer 
y espacio urbanou. Dues ponbncies més se centraren en la ciutat de Palma: la d'Antbnia Ripoll, professora de 
Geografia de la Universitat de les Illes Balears, amb el titol <<Distribució espacial de la immigració femenina 
a Palma*; i la que presentarem Joana Maria Segui, professora de Geografia Humana, i Joana Maria Petrus, 
professora d'Anhlisi Geografica Regional, ambdues de la Universitat de les Illes Balears, amb el titol: <<La 
distribució de l'activitat femenina en una ciutat mitjana: Palmal,. 
Departament de Cikncies de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, 07071 PALMA. 
DONA, TERRITORI I SOCIETAT 
El seminari sobre Dona, Territori i Societat (una Analisi des de la Geografia de Genere) ens ha apropat 
a un coneixement de la geagrafia, i per tant de la realitat, molt més complex, més estereoscbpic, ja que la major 
part de vegades aquesta visió no sol adoptar-se als estudis, tinguin o no aquests un carhcter espacial. 
Preferentment s'analitzen xifres on el comportament masculí és el que marca la pauta i, en canvi, s'amaguen 
les diferbncies que aquest manté amb el comportament femení. 
Bhsicament, des de l'bptica de la geografia, el Seminari es va centrar en dos tipus de qüestions: les de 
carhcter tebric i metodolbgic i les relacionades amb l'activitat laboral de la dona. 
Soia aquesta doble visió es contemplaren aspectes com aquests: 
- Els lligams que hi ha entre l'esfera de la producció i la de la reproducció. Les relacions de gbnere es 
troben freqüentment més vinculades a les estructures socials que a les variables econbmiques. 
-El problema de les fonts per als estudis de gbnere, la revisió de les estadistiques oficials i la problemhtica 
de llur anhlisi en profunditat. 
-La subestimació del treball de la dona a partir de les estadistiques oficials, ja que la relació de la dona 
amb l'activitat laboral presenta formes menys convencionals que la de l'home. Per tant, el treball a temps 
parcial, l'economia submergida o el treball dombstic remunerat no apareixen com a modalitats de treball en 
sentit estricte, és a dir, a temps complet, a la major past de les estadistiques oficials. 
- La necessitat d'utilitzar alternatives a l'estadística oficial que permetin interpretar la realitat de forma 
més completa a fi de procedir a elaborar generalitzacions. En aquest sentit s'ha emfasitzat en la importhncia 
de l'enquesta, tant per part dels gebgrafs com per part dels sociblegs i els historiadors. L'enquesta recull, 
precisament, la relació entre les esferes de la producció i la reproducció. 
-La necessitat d'utilitzar un paradigma no econbmic, sinó que tingui en compte altres parhmetres, com 
el temporal, i la definició del sentit del temps mateix. Els parhmetres econbmics no són sovint suficients per 
explicar aspectes com ara la situació de la dona, la situació de la població subdesenvolupada, la de la població 
rural o fins i tot la de la població jubilada. Com assenyali M. Ángeles Duran, <<les estadistiques són com la 
llum, creen ombres>>. 
- La necessitat de combinar, per tant, els enfocaments quantitatius amb els qualitatius. 
S'ha d'assenyalar també que les ponbncies relacionades amb l'activitat de la dona se centraren tant en el 
medi urbh com en el rural. 
També s'analitzh la importhncia de l'alfabetització de la dona i el paper que aquesta exercí els anys trenta 
a Espanya i el que exerceix en l'actualitat, utilitzant com a font d'investigació la histbria oral. 
Es treballaren també de forma polbmica, provocadora i crítica les diferbncies entre els espais públics i els 
espais privats, o el que s'anomena la geografia dels espais minims. 


Dona, territori i societat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears