Díaz Villalonga, Ramon

Ginard Bujosa, Antoni

Picornell Bauzà, Climent

Rullan Salamanca, Onofre

Seguí Pons, Joana Maria

Biblioteca Digital de les Illes Balears

NOTES 
TREBALLS DE GEOGRAFIA, núm. 40, pp. 113-1 17. 
DEPARTAMENT DE C&NCIES DE LA TERRA 
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS 
Palma, 1988 
UN MAPA DE PART DE L'ILLA DE MALLORCA DE L'ANY 1594 (CIRCA) 
Ramon Diaz 
Antoni Ginard 
Climent Picornell 
Onofre Rullan 
Joana M'. Segui 
Amb motiu de l'exposició sobre 700 anys 
de cartografia de les Illes Balears (PICOR- 
NELL, SEGUI, GINARD, 1986) hom pogué 
contemplar un dels exemplars cartografics més 
antics conservats en relació a l'illa de Mallorca. 
Es tracta d'un Mapa de part de l'illa de Mallor- 
ca, un manuscrit en tinta i colors, de 576 x 428 
mm., anbnim,sense indicació de la data ni el 
lloc de realització, perb que podria datar-se a fi- 
nals del segle XVI, més concretament Circa 
1594, car anava en una Relatibn de las diligen- 
tias y preventiones de Guerra que se an hecho 
en este Reyno de Mallorca duranfe 10s 18 de 
septiembre ... hasta el dia presente que conta- 
mos 20 de octubre del mismo año de 94. El do- 
cument es conserva a 1'Archivo General de Si- 
mancas (Madrid). 
Representa la part central de la Serra de 
Tramunrana (al nord de l'illa), des dels vessants 
oriental; del Teix fins a la zona occidental de 
Lluc. Es un mapa fet amb finalitats clarament 
defensives ai qual l'bea representada tendria la 
funcib d'una vertadera acrbpolis que serviria 
con a loc de defensa i de refugi en moments de 
perill i que estaria situada, no ja damunt un 
tur6 a la part alta d'una ciutat, sinó als cims més 
alts de l'illa. Una funció que algunes zones de la 
Serra de Tramuntana tengueren pels reductes 
de la població romana i bab. 
En termes generals, el mapa en qüestió no 
implica una gran innovació de tipus cartogrific, 
tot i que es& realitzada a una bpoca en qub els 
avancos cartogrifics en makria de projeccions i 
perfeccionament dels mapes foren bastant des- 
tacats. 
Ara bé, és, sens dubte, un dels exemplars 
cartoghfics més antics de l'illa. En principi, sols 
es coneix una referkncia anterior d'un acord del 
Consell d'AragÓ de 29 de novembre de 1584 pel 
qual, per a la dotaci6 a l'illa de torres de defen- 
sa, s'encarregava a l'historiador Joan Binimelis 
una traza, un modelo y ejemplar de todo el 
reino, para tener delante de sus ojos, presentes 
todos 10s lugares, particularmente aguellos 
donde se hubiesen de edificar las expresadas 
torres (PASCUAL, 1899). 
Als darrers anys del regnat de Felip I1 
(1556-1598) els afers de la gran política interna- 
cional de 1'Imperi giraven entorn a la repressió 
dels aixecaments política-religiosos de Flandes i 11s 

va les lluites amb la competkncia hegembnica 
amb Anglaterra (la lluita no s'aturh el 1588 amb 
la derrota de la Gran Armada). 
A la Mediterrinia, malgrat la vicíbria cris- 
tiana a Lepant (1571) havia reportat una relati- 
va tranquilitat front als turcs, molestava la pre- 
skncia musulmana, que era un perill constant 
per a les zones de costa, les quals suposaven 
sempre una frontera molt vulnerable. 
Les incursions dels turcs posaven perma- 
nentment en perill les costes de la Mediterrinia, 
de tal manera que el rei havia ambat a decretar 
l'evacuació de Menorca (que havia estat atacada 
l'any 1535 per Barbarrossa) i a pensar seriosa- 
ment a abandonar les Balears. 
A nivell intern, la situació s'havia complicat 
sobretot després dels problemes amb els mo- 
risc~, ja que feien temer possibles connexions 
amb els turcs. 
A Mallorca durant la segona meitat del 
segle XVI eren constants les incursions de pira- 
tes barbarescs i turcs a les zones litorals. La re- 
lació es llarga: Pollenqa (1550), Alcúdia (1551), 
Valldemossa (1552), novament Alcúdia (1558). 
Sóller (12561, amb el capi& Angelats i les va- 
lentes dones), Andratx (1578), altra vegada Va- 
lldemossa (1582) ... Durant aquest periode, el 
perill venia de la mar, la qual cosa fou un factor 
decisiu pel fet que l'illa donlis l'esquena a la mar 
i es tanclis dins ella mateixa. 
Els continuus atacs des de l'exterior i el 
temor a les naus turques que rondaven per la 
Mediterinia urgiren la defensa de l'illa. Al no 
disposar d'una armada vuida per una defensa 
activa, s'iniciaren llargues i costoses obres de 
fortificació. Es tracaren els plans d'unes noves 
murades Ciutat (que comencaren a consuuir-se 
l'any 1562), mentre que a les costes es seguien 
aixecant torres de defensa i vigilhcia. 
Paral-lelament, es conserven plhnols de 
l'entrada del port de Maó amb el Castell de 
Sant Felip (Martin de Izurza, 1597), així com 
plinols de les murades i fortificació (Traca de 
Ivica, Juan Bautista Calvi, circa 1555; Traqa del 
estado en que es& la fortificacibn de Ivica ..., 
1579; Disefio de una parte del catillo de Ibiza, 
Antonio Saura, 1597) i del port d'Eivissa (Iviza, 
Fratin, 1578). De més lluny, també existeix un 
plinol de la fortificació de 1'Alguer (Sardenya) 
de circa 1578. 
És evident que la inseguritat derivada de 
les incursions puntuals i del constant perill la- 
tent, obligaven a prendre mesures per a la de- 
fensa, que, pels qui no la practicaven amb les 
armes a la ma, la forma més segura era cercar- 
se un amagatall ben arrecerat. La darrera po- 
dria ser la característica més definidora del 
mapa que aquí es descriu de circa 1594. 
Per altra part, pel que fa a l'existkncia i 
conservació del mapa que es comenta, cal as- 
senyalar que les característiques de l'administra- 
ció implantada per Felip Xi afavoreixen l'exis- 
tkncia de documents de l'kpoca. La centralitza- 
ció administrativa a una cort fmada a Madrid a 
partir de 1561 obligava a enviar informació es- 
crita de tot el que passava als dominis del mo- 
narca, la qual cosa inicia el desenvolupament de 
la burocrhcia, que suposava alhora l'elaboració i 
conservació de documents escrits. 
LA TRANSCRIPCI~ DEL DOCUMENT 
Els criteris d'edició que hem seguit són els 
següents: 
- Respecte escrupulós al text. 
- Regularització de l'ús de majúscules de 
la u i l a v i d e l a i i l a j .  
- Posam entre claudators les grafies que 
no apareixen al mapa perquk s'amaguen 
dins del marc on es conserva dit mapa i 
el desenvolupament d'alguns dígrafs: rr, 
ny. 
- Hem adoptat I'h de l'accent, l'apbstrof i 
la separació de mots d'acord amb la nor- 
mativa catalana actual. 
Los 2 fuertes senyaíados de color amarillo 
es todo una misma fortaleza y tiene 19 passos 
o entradas, an menester por gauardarles 256 
hombres, y sera inexpugnable. Cabran en ella 
toda la gente inutil del Reyno/ Tiene aguas 
lenyas, y otras comodidades y muchos molinos ' 
a la aída de 10s dichos montes 
Fuerte 1 De Lluch. Tiene 9 passos senyafa- 
dos con 9 letras 
A - 5 hom bres 
B - 20 
C -  20 
D -  50 
E -  4 
F -  4 
G - 2 
H -  10 
I - 6 
141 hom bres 
Fuerte 2 tien(e) dies passos nombr(a)dos 
con 10 nwn(e)ros 
1 -  10 hom bres 
2 - 2 
3 - 12 
4 - 25 
5 - 20 
6 - 10 
7 - 20 
Fuerfe 1 dicho de Lluch 
A- Al bar(r)aquar d'en Marc 
- Sa Padrisa 
B- Al Tenboret 
C- Pas qui. s diu al cor(r)al de Quosquonai dins 
Albarqua 
D- A1 Pas de (...) (I) de Turuxant 
E- Pas dels Tosals Verts qui afronta a Omalluix 
F- Al Salt d'en Conill qui afronta en cal Sinon 
de Messenella 
G- al pas del grau magor 
H- Al portell del satn' 
- Al fron to 
I- La foniasa 
- Puix Tumi 
Al centre de l'anomenat Fuerfe 1 hi ha una 
rosa dels vents de 16 puntes (vuit grosses i vuit 
petites), i enmig de la rosa: 
nuestra seniora de Lluch 
Lluch 
La rosa dels vents presenta una simbologia 
cíAssica: una flor de llis per indicar el nord i una 
petita creu per indicar l'est (la direcció cap a Je- 
rusalem). A mCs, hi són escrits els vents se- 
güents: 
ponent 
mijorn 
mastral 
Part damunt el Fuerte 1 hi ha la següent 
inscripció: 
Sa Vall d 'en Marc asta 
anant de Pollensa a Lluch 
8-y set molins de aigo 
La toponímia litoral que hi apareix Cs 
aquesta (de sud a nord): 
(C)ala de Deyh 
Alconasa 
Port de Sóller 
S. Caterina 
La Pedra Picada 
Coll de 1 'Era 
Las Puntes 
Coll de 1 'Llla 
L 'Illa 
Cala Fer(r)era 
Pas del Coll de Miramar 
Cap de la Mola 
Cap de la Vaqua (2) 
Cala altest 
116 Cala del Mix 
Cala al Codolar 
També els pobles de: 
(V)alldemossa 
Da y A 
Sóller 
Fuerte 2 dicho Cúber, Almaluig, Binirnora- 
ch y L 'Ofre 
I -  Pas de la monta(n)ya d'en Tor(r)ella 
2- Altra pas molt astret 
3- Al pas del bar(r)anc anant anvés S6ller 
4- Al pas de l'Ar(r)os demunt Sóller 
5- Al pas de Son Benniser demunf la vila de S6- 
ller ' 
6- Alpas Morisc d'Elfhbia 
7- Al pas de las Vaques demunt Orient 
8- Al Pas de ne Maria demunt Orient 
9- Al pas de la font de la Para (?) 
10- Al pas de la foradada demunt Comasama i 
se aguntas (3) an els Tosals Verts 
El Tex. Fuerfe 3 
A- Capallana de asiada 
B- Saraguay (4) 
C- Astret d'en Moragues y de Guellart 
D- Pas de mamay 
E- S'Ebeurada 
F- Pas de 10s Basos 
G- Guluminada 
H- Font dels Cairats 
I- La partió del Teyx i de Pastorix 
K- Coma de la Vera (?) 
L- Pas des Gar(r)over 
Al sud del Fuerte 2: 
Raxa 
Buiola 
Al pas de onor 
honor 
al pas de son Creus 
pas dels molins de Cuoanagra 
A la dreta del Fuerte 2, entre aquest i del 
Fuerte 4 
TOT L 0  TERMA DE HORIENT 
Conmasana 
Coll d 'ElmadrA 
Fuerte 4 
campan(et) 
Se1 va 
Sollerich 
Almadri 
Puix de las cadana(s) 
Castell de Laró (5) 
Laró (6) 
AI pas de la bastida 
biniselem 
NOTES A LA TRANSCRIPCI~ 
1 - Possiblement, cccoila 
2- Llegiu <<Vacau. 
3- Llegiu ccs9ajuntaw. 
4- Llegiu <<Saragall>>. 
5- Transcrivim <<de Lar6~ i no ad'Eldw perque 
el nom que dóna el mapa al poble és ~ L a r 6 ~  i, 
per kmt, interpretam la preposició <<de,,. 
6- Llegiu <<Alarb,,. 
BIBLIOGRAFIA 
ALOMAR ESTEVE, Gabriel (1979): Ensayos sobre historia de las Baleares hasta el año 1800.- Ed. 
cort. Caja de Ahorros de Baleares.- Palma de Mallorca. 434 pigs. 
DOMÍNGUEZ ORTIZ,Antonio (1977): El Antiguo Régimen: 10s Reyes Cafólicos y 10s Ausfrias- 
Ediciones Alfaguara S.A.- Alianza Editorial S.A. (Alianza Universidad-Historia de Espaiia 
Alfaguara IU).- Madrid.- 492 pigs. 
Gran Encicloptdia Catalana- Barcelona, 1980.- 15 vols. 
PASCUAL, Eusebio (1899): Un mapa de Mallwca -158...-.B.S.A.L.,VIII, 79-81 
PICORNELL, Climent; SEGUI, Joana M'; GINARD, Antoni (1986): 700 anys de cartografia de les 
Illes Balears.- Ajuntament de Palma,- 126 pigs. 
RIERA, Juan (1978): fiMapas, planos y dibujos de Baleares, Cataluiia y Valencia en el Archivo de 
Simancas. (Catalogación de Concepción ALVAREZ TERAN).- Ediciones de la Universidad 
de Valladolid,- Valladolid.- 100 pigs. 24 lims. 


Un mapa de part de l'illa de Mallorca de l'any 1594 (circa)

D. Villalonga, Ramon

Picornell i Bauçà, Climent

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Un mapa de part de l'illa de Mallorca de l'any 1594 (circa)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert