Abraham París, Catalina

Botey Ordenal, Artur

Esteva Cantó, Magdalena

Ferrer Riera, Juan José

March Noguera, Joan

Sancho Viudes, Salvadora

Siquier Pujol, Miquela

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Original 
Prevalenca 
M 
de la caries dental 
en escolars de 4-5 
anys 
M. Esteva, C. Abraham, A. Botey, 
J . Ferrer, J.C. March, S. Sancho, 
M. Siguier 
Paraules clau: Càries, Promoció de la Sa-
lut Buco-Dental. 
Introducciô 
La càries és una de les malalties dentals 
mes importants. La prevalença de la cà-
ries ha anat en augment en el transcurs 
dels darrers 200 anys f ins a convertir-se 
en un problema sanitari i social important. 
La incidència màxima es produeix a la in-
fància i afecta pr incipalment nins de 5 
anys en un 4 8 % i joves de 15 en un 
9 3 % . 1 
La investigaciô moderna ha confirmât que 
el problema de la càries es pot prévenir 
amb simples canvis d'habits, juntament 
amb d'altres mesures que inclouen la fluo-
ritzaciô d'aigùes de subministre pub l ic . 2 
La situaciô actual en el mon respecte a la 
càries dental, ha sofert canvis notables. 
Per primera vegada, la freqùència de cà-
ries és mes alta en els països del tercer 
mon que en els industrialitzats. Segons el 
banc de dades de l 'OMS, al 1982 el CAOD 
als països del tercer mon era de 4,1 i 3,3 
en els desenvolupats. Fa vint anys, el 
CAOD era d'1 en els països subdesenvo-
lupats i de 10 en els industr ial i tzats. 3 ' 4 
Ajuntament de Palma. Servei de Salut Escolar. 
Diversos autors, coincideixen 3 " 5 en afirmar 
que en els països on s'han establert pro-
grames de Prevenció de la Càries ha dis-
minuït aquesta en un 30 a un 5 0 % . (EEUU, 
Règne Unit, Finlandia). Succeeix el contrari 
en els països subdesenvolupats, on el can-
vi d'habits alimenticis — com l 'augment de 
consum de sucre— ha disparat la preva-
lença de la càries. 
Al nostre pais, el panorama de la salut den-
tal, sembla que ha empit jorat. Comparant 
els résultats de l 'enquesta de l 'OMS so-
bre salut buco-dental realitzada a Espan-
ya l'any 1983 amb els de l'enquesta de Gi-
meno Sande el 1969, es pot apreciar una 
notable progressió. Així en el grup d'edat 
de 12 anys, s'ha passât d 'un CAOD = 1,9 
el 1969, a un CAOD = 4,2 en l 'actualitat. 
Si bé, segons l 'OMS és un CAOD mode-
rat, semblant al dels països desenvolupats, 
hem de valorar, que aquests, vénen d 'un 
index de malaltia ait, amb tendencia dé-
c r è t e n t per a les amples mesures préven-
t ives aplicades. 
La manca de dades epidemiolôgiques 
existents en el nostre pais sobre prevalen-
ça de càries a les edats tempranes de 4 
i 5 anys, va plantejar la nécessitât de ter-
ne una recollida que servís d'ajuda per va-
lorar la premura de fer extensiu en aques-
ta pob lado , el Programa de Salut-Buco-
dental que l 'Ajuntament de Palma (Servei 
de Salut Escolar) está aplicant als escolars 
de 6 a 13 anys de les Escoles Publiques. 
Material i mètodes 
La població sobre la que es realitza l 'estu-
d¡ pertany a to ts els cursos de preescolar 
de 4 i 5 anys de les escoles publ iques de 
Palma que sumen un total de 55 centres. 
Es va extreure una mostra per edat de 260 
nins de 4 anys i 349 de 5 anys. 
Les exploracions es realitzaren a les esco-
les pel personal sanitari del servei, mit jan-
çant sonda dental i mirallet durant els me-
sos d 'octubre i novembre de 1985. 
Résultats i discussió 
1 ) Els résultats dels índex CO (Taula I); 0,93 
162 
TAULA I 
POBLACIÓ ESTUDIADA 
Fob. d'origen Mostra 
nins 167 
4 anys 1.401 260 
nines 93 
nins 183 
5 anys 1.847 349 
nines 166 
TAULA II 
DISTRIBUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE 
LA CARIES 
4 anys 5 anys 
casos % casos % 
PTC 76 29,2 PTC 162 46,4 
PTO 1 0,38 PTO 2 0,57 
PPC 1 0,28 
index CO 0,93 index CO 1,96 
TAULA III 
EVOLUCIÓ DE L'INDEX CO 
index CO als 4 anys: 0,93 
index CO als 5 anys: 1,96 
index CO als 6 anys: .,, 2,26 
TAULA IV 
DISTRIBUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE 
LA CARIES PER SEXE 
PTC nins 26,35 PTC nins 46,62 
PTC nines 34,41 PTC nines 50,60 
Index CO nins 0,86 index CO nins 1,63 
index CO nines 1,06 index CO nines 2,32 
ais 4 anys i 1,96 ais 5 anys, no son molt 
alts, comparat ivament amb d'altres paísos 
com Regne Unit on es descriuen nivells 
d'afectació de 4 o 5 peces CO ais 5 anys 
o d'Estats Units que ais 3 anys ja teñen 
3 peces amb caries (biblo. 7). 
Potser, la importancia d'aquest índex, ven-
dría referida a la tendencia d ' increment 
progressiu que existeix en la nostra pobla-
ció i no és massa aventurat predir que hi 
haurá un augment de consum de sucre a 
conseqüéncia de l'entrada d'Espanya al 
Mercat Comú que pot repercutir en un 
major índex de caries. 
2) D'altra banda, tenint en compte que el 
nombre de nins amb caries no és elevat 
—un 29 ,2% ais 4 anys i un 4 6 % ais 5 anys 
(Taula 2)— Testât de t ractament es perfi-
la ext remadament baix, un 0,4 i un 0 ,5% 
respect ivament, amb un índex de restau-
rado de 0,013 ais 4 anys i 0,012 ais 5, el 
que significa que de cada 100 peces cor-
cades, 99 están sense obturar. 
3) La comparació d'aquestes dades amb 
les obt ingudes d 'un estudi avaluatiu en 
una mostra d'escolars de 6 anys realitzat 
l'any 1984, ha permès entreveure l 'evolu-
ció de la caries en les tres edats corrélati-
ves, evidenciant una evolució rápida de la 
malaltia ja que entre els 4 i 5 anys es du-
plica el CO i entre els 5 i 6 anys, augmen-
ten amb un 3 0 % les peces afectades amb 
caries (Taula 3). 
4) Analitzant la prevalença de la caries en-
tre nins i nines (Taula 4) no s'ha t robat di-
ferencia significativa alguna, al contrari del 
que s'ha détectât en edats posteriors (In-
formes Anuals Revisions Mediques, Ser-
vei de Salut Escolar, A juntament de Pal-
ma), on els nins de 6 anys teñen mes ca -
ries temporals i les nines de 13, mes caries 
permanents. 
Conclusions 
En termes generáis, podríem considerar 
els nivells de caries de la pob lado estu-
diada com a moderáis, malgrat ens falt in 
mes dades de referencia respecte ais ín-
dex propis d'aquestes edats. Ara bé, la rá-
pida aparició de noves peces amb caries, 
els baixos nivells d'obturació de les peces 
corcades juntament amb la tendencia en 
augment de la caries ens fa valorar la né-
cessitât d' incloure ais escolars de 4 i 5 
anys dins el Programa de Prevenció de la 
Caries Dental, iniciat en d'altres edats. 
Amples poli t iques en prevenció de la ca -
ries haurien d'esser instaurades a tot arreu 
d'Espanya per tal d'aconseguir una inver-
sió de les actuáis tendències en el nostre 
país i arribar a l'any 2000 amb un CAOD 
inferior a 3 ais 12 anys. 
163 
Bibliografía 
1. Health Education Council-Junta de Andalucía, Fun-
damentos de Educación Sanitaria Dental. 1985. 
2. I.J. Moller and O.P. Lind. Dental Public Health. 
3. A. Sheiman. Changing Trends in Dental Caries. 
International Journal of Epidemiology, Vol 13 1.2,142-
147, 1984. 
4. Grupo de Trabajo (OMS, FDI) Patrones Cambian-
tes de Salud Buco-Dental e implicaciones para los 
recursos humanos dentales. International Dental Jour-
nal, 35, 235-251, 1985. 
5. R.J. Anderson, G. Bradnock. The Reduction of 
Dental Caries Prevalence in English School Children. 
J. Dent. Res. 61 (Sp. Iss) 1311-1316, nov. 1982. 
6. Cuenca i Sala E. La Encuesta de la OMS sobre 
la Salud Buco-Dental en España. Archivos de Odonto-
Estomatología. Vol. 2, 1, 1986. 
7. L.M. Silverstone. Odontología Preventiva. Edicio-
nes Doyma 1980. 
164 


Prevalença de la càries dental en escolars de 4-5 anys

Esteva, Magdalena

DIALNET

Prevalença de la càries dental en escolars de 4-5 anys

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

DIALNET