La caça és una activitat de notable transcendència social i territorial a l’Estat espanyol que no pot passar desapercebuda al geògraf interessat en l’estudi dels espais rurals. A partir del darrer quart del s.XX es desperta l’interès dels geògrafs per aquesta activitat ancestral, amb Antonio López Ontiveros com a pioner. Posteriorment altres geògrafs/es aborden la temàtica des de diferents perspectives. A les Illes Balears, la caça ha estat modestament tractada des de la geografia, encara que a partir d’un complet recull i sistematització de la bibliografia cinegètica, es localitzen interessants treballs, a més de valuoses aportacions des d’altres àrees de coneixement. Aquest treball d’investigació pretén donar compte sobre com ha estat tractada l’activitat cinegètica des de la geografia, i alhora posar de manifest les múltiples oportunitats que ofereix la caça als geògrafs/es per aplicar mètodes propis de la disciplina que contribueixin a garantir la sostenibilitat dels espais rurals
