En el marc general de la història de la filosofia, la dona ha estat considerada quasi sempre com a una figura de segona categoria. No obstant això, les dones han estat presents en l’àmbit intel•lectual sota múltiples formes, entre les quals cal destacar les heteres: definides tradicionalment com a “cortesanes”, foren en realitat dones de considerable importància dins la societat, que acompanyaren i influïren sobre diferents poetes, artistes, filòsofs, entre d’altres. La present memòria d’investigació té com a objectiu analitzar la realitat d’aquesta figura femenina dins del seu context social i intel•lectual, per tal d’oferir-ne una visió més completa. L’anàlisi parteix d’un estudi general sobre la dona a l’Antiguitat grega per, a través de casos concrets i dels testimonis conservats, extreure una teoria sobre el lloc que van ocupar les heteres dins la cultur
