Pastor Tous, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

5Introducció
El 30 de setembre de
2011, la Reial Acadèmia de
Medicina de les Illes
Balears i la UIB van signar
un conveni de col·labora-
ció, per incorporar la revis-
ta Medicina Balear a la
Biblioteca Digital de les
Illes Balears (BiDiB).1 La
revista Medicina Balear,
des de l’any 2005,  ja s’e-
dita en format digital i és
accessible des de la web de
l’Acadèmia2. Però s’espera
que la  seva inclusió a la
BiDiB li aportarà nombro-
sos avantatges, en el sentit de millorar la visibilitat i
accessibilitat dels articles i paral·lelament el seu
impacte, i que en garantirà la perdurabilitat i conser-
vació a llarg termini.
En aquest article tractarem d’explicar d’una manera
senzilla, com un repositori d’accés obert com la
BiDiB potencia la visibilitat, l’impacte i la perdurabi-
litat de les publicacions que inclou.
Els repositoris d’accés obert
La BiDiB és el repositori institucional de la UIB que
té com objectiu  incorporar el màxim de continguts
digitals, de caràcter científic o erudit, generats a les
Illes Balears, i oferir-los, en accés obert, a través
d’Internet a tota la comunitat científica i al públic en
general.3
Actualment ofereix accés a 42 col·leccions amb un
total de 20.537 documents i 634.294 pàgines entre
manuscrits, llibres, volums i articles de publicacions
periòdiques, premsa i cartografia, que es van incre-
mentant de forma continuada, i es troba en el lloc nº
15 d’entre les 108 biblioteques digitals espanyoles
registrades per ROAR (Registry of Open Access
Repositories).4
Aquest projecte de la UIB
s’insereix dins les iniciati-
ves a favor de l’Accés
Obert (Open Access), que,
des de finals del segle XX,
persegueixen que les noves
TIC’s facilitin al màxim
l’accés universal i gratuït a
la informació científica que
generen les institucions
universitàries i els centres
d’investigació, per tal que
això contribueixi  a facili-
tar l’avenç de la ciència i la
creació de nous coneixe-
ments.
Aquestes iniciatives sor-
geixen com a reacció
davant els models comercials imposats per les grans
editorials científiques i es manifesten a través de
diverses declaracions i iniciatives:
La Budapest Open Acces Iniciative (BOAI), pro-
moguda per l'Open Society Institute de George Soros,
impulsà al 2002 una declaració adreçada a editors,
editorials, bibliotecaris i investigadors a favor de la
edició de revistes en accés obert.5
Posteriorment se succeeixen altres declaracions a
favor de l’accés obert: Berlin (2003), Bethseda,
(2003), Washington (2004), que obtenen el recolza-
ment per part de prestigioses institucions científiques.
L’ideari del moviment d’accés obert, queda plasmat
a la declaració de Budapest de 2002:
“L’accés obert implica que el lector d’una publicació
científica la pugui llegir, descarregar, copiar, distri-
buir, imprimir, cercar o enllaçar el text complet dels
seus articles, indexar-los, passar-los com a dades a
software, o usar-los per qualsevol altre propòsit legal,
sense altres barreres. L’autor conserva els seus drets
d’autor gairebé integres i pot publicar el material a
través d’altres editors convencionals.”
ISSN 1579-5853
Medicina Balear 2011; 26 (3); 5-9
Editorial
L’impacte esperat de la inclusió de la revista Medicina Balear
a la Biblioteca Digital de les Illes Balears
Miquel Pastor
Director del Servei de Biblioteca i Documentació
Universitat de les Illes Balears
La rectora de la UIB i el president de la Reial
Acadèmia, després de signar el conveni
6Medicina Balear- Vol.26, núm. 3, 2011 Editorial
La visibilitat i l’accessibilitat de les publicacions
incloses en repositoris en accés obert
Els fenòmens descrits com “acceleració de la cièn-
cia”, o “explosió de la informació”, fan que sigui
cada cop més important que els resultats de la inves-
tigació, arribin més aviat i siguin més visibles i fàcils
de trobar. Com diu Ruth Íñigo: “el factor clau que
més poderosament ha contribuït  a l’increment de
l’activitat científica col·laborativa ha estat, sens
dubte, el desenvolupament de les tecnologies de la
informació i la comunicació. La comunicació entre
investigadors passa a ocupar un paper central , tant
en  el desenvolupament de la  pràctica  científica com
en la  difusiódels resultats  de la recerca. Per això,
des de l’àmbit científic es desenvolupen nous entorns
de treball que aprofiten les potencialitats de les xar-
xes de comunicacions per tal d’aconseguir un inter-
canvi d’informació (dades, documents, imatges) més
extens i ràpid.”6
Amb les actuals tecnologies, la interacció directa
d’autor a lector es pot donar gràcies a la possibilitat
de l’autor de publicar i difondre una obra a través de
la seva pròpia web. En aquesta cadena de dues úni-
ques baules, el lector pot assumir al mateix temps la
funció de revisor, enviant les seves impressions o
esmenes a l’autor.
No obstant, davant l’extraordinari volum global de
la producció científica, aquest model presenta pro-
blemes:
- D’una banda, l’accessibilitat i la visibilitat imme-
diata de l’obra no semblen quedar suficientment
garantides si aquesta no es dota de mecanismes per
ser localitzada pels especialistes.
- Els repositoris en accés obert com la BiDiB doten
als articles d’una major accessibilitat i visibilitat, ja
que la seva consulta està exempta de restriccions.
estudis recents com el de Antelman7 mostren que :
- Els treballs accessibles de forma gratuïta dins repo-
sitoris d’accés obert, obtenen un factor d’impacte
més alt, en diferents disciplines.
- A mesura que existeix una massa crítica de infor-
mació accessible gratuïtament, es rebaixa el llindar
de l’esforç que els lectors estan disposats a fer per tal
de recuperar documents que presenten algun tipus de
barrera per accedir.
- Google i altres buscadors a lnternet també afavorei-
xen l’accés obert, ja que no només indexen els arxius
accessibles de forma gratuïta, sinó que quan el resul-
tat de la cerca retorna tant e-prints gratuïts com enlla-
ços al text complet previ pagament a través d’editors
comercials, són els arxius oberts els que apareixen
ordenats en primer lloc.
- Però s’ha de tenir en compte que la matèria obscu-
ra de l’accés obert -els arxius publicats a pàgines per-
sonals, és recuperen amb més dificultats que aquells
emmagatzemats a repositoris, gràcies a l’ús del pro-
tocol OAI-PMH (Protocol for Metadata Harvesting).
Els continguts incorporats a la BiDiB, tenen aquest
plus de visibilitat perquè  reben un tractament nor-
malitzat que compleix els estàndards internacionals
quant a normes  i formats de digitalització i quant a
descripció amb sistemes de metadades (Dublin Core)
i incorpora els protocols d’interoperabilitat: OAI
(Open Arxives Iniciative) i PMH (Protocol for
Metadata Harvesting).8
La BiDiB funciona sobre la plataforma de softwa-
re Greenstone Digital Library, desenvolupada pel
departament d’Informàtica de la Universitat de
Waikako de Nova Zelanda.9 Gràcies a les seves
característiques pot funcionar com una gran base de
dades d’articles i documents, que poden ser cercats
per diversos camps de metadades: Autor, títol, tema,
data… o fins i tot per paraules clau en el text complet
del document. Aquestes cerques a tota la Biblioteca
donen visibilitat als seus continguts, ja que sense
saber que un contingut existeix concretament, podem
trobar-lo si tracta del tema que ens interessa. Aquesta
plataforma possibilita també que la BiDiB estigui
estructurada en “Microsites”, que permeten fer un
tractament singular de cada col·lecció que inclou i
dotar-la d’una personalitat pròpia que la distingeix
del conjunt i s’adapta a les seves característiques.
Així la revista Medicina Balear a l’hora que s’in-
tegra en un gran conjunt de informació, disposarà del
seu propi microportal, que la mantindrà com una uni-
tat bibliogràfica i permetrà que pugui ser fullejada i
explorada, número per número i article per article.
Augment de la difusió i l’impacte gràcies al 
“harvesting”
Un altre gran avantatge de l’allotjament d’una
publicació científica en un repositori institucional
amb les capacitats i característiques de la BiDiB que
compleix el protocol OAI-PMH, és que queda oberta
al “harvesting” (la recol·lecció de metadades) per
part d’agregadors (temàtics o territorials) que oferei-
xen al públic la possibilitat de cercar a l’hora en múl-
tiples biblioteques digitals des d’un únic entorn de
cerca.
7Si bé OAI-PMH (Open Archives Initiative Protocol
for Metadata Harvesting), no és ben bé un protocol
de cerca, els sistemes construïts al seu entorn pro-
dueixen com a resultat la formació de “catàlegs
col·lectius virtuals”. Es tracta d’un sistema en el qual
una de les parts actua com a recol·lector de les meta-
dades i configura un repositori comú amb una matei-
xa interfície de cerca i recuperació de la informació;
mentre que els repositoris individuals actuen com a
bases de dades obertes als recol·lectors. La comuni-
cació entre el recol·lector i els repositoris individuals
es   realitza   mitjançant  peticions OAI-   PMH que
es transmeten a través de HTTP i es retornen com a
conjunts de bytes en XML. L’objectiu de les peti-
cions OAI consisteix en que el recol·lector (o proveï-
dor de serveis) obtingui les metadades que ofereixen
els  repositoris   (proveïdor de dades)  indivi-duals. El
resultat és que el recol·lector pot oferir les metadades
recol·lectades a través d’una interfície interrogable,
que permet a l’usuari final accedir des d’un únic punt
a totes les metadades recol·lectades sense haver de
saber o conèixer la ubicació de cadascun dels reposi-
toris que són l’origen de la informació. El compli-
ment del protocol OAI-PMH i de la Directiva DRI-
VER ,10 així com el registre al Registry of Open
Acces Repositories (ROAR) 11, fa possible que la
BDiB i els documents que conté siguin visibles a
grans plataformes científiques, com ara “RECOLEC-
TA”12, l’agregador del Ministeri d’Educació i
Cultura, per les biblioteques digitals espanyoles de
caràcter científic, i en poc temps podrà ser recol·lec-
tada també per “Europeana”13, la biblioteca digital de
la Unió Europea.
Aquestes capacitats atorguen a les publicacions
incloses un gran augment del seu impacte ja que arri-
ben fàcilment a amplíssims cercles de difusió i pas-
sen a formar part de grans catàlegs col·lectius virtuals
d’abast mundial.
Perdurabilitat i conservació a llarg termini
Finalment una altra funció important que garantei-
xen els repositoris institucionals en accés obert, és la
d’assegurar la perdurabilitat i la conservació a llarg
termini dels articles científics , que queda garantida a
la BiDib, gràcies a un protocol molt estricte de còpies
de seguretat, i a la participació en un pròxim futur en
un programa de preservació col·lectiva en el marc del
projecte MedPaan14, en el qual col·laborarà amb les
més importants biblioteques digitals de l’àmbit medi-
terrani. La UNESCO ha donat unes directrius per a la
preservació del patrimoni digital, (Directrices para
la preservación del patrimonio digital)15 , que la defi-
neix com el conjunt d’estratègies, processos i tècni-
ques que donen resposta als problemes que planteja
la conservació dels materials digitals i dels mitjans
que s’empren pel seu emmagatzematge i consulta,
que es deriven principalment de l’obsolescència pro-
vocada per la ràpida renovació tecnològica i per la
inestabilitat dels suports. Així mateix la preocupació
internacional per la preservació digital es va concre-
tar en el 2002 en la publicació del Reference Model
for an Open Archival Information System (OAIS)16
que determina els principals components funcionals
que hauria d’incloure un sistema d’arxiu capaç de
preservar materials digitals a llarg termini.
La preservació a llarg termini és garanteix mitjan-
çant l’aplicació de tècniques de replicació de la infor-
mació per redundància de sistemes d’emmagatzemat-
ge, tant en línia com fora de línia, mecanismes efi-
cients de control de la integritat a nivell de bits dels
objectes emmagatzemats al repositori.
Així mateix, s’assegura que  totes les operacions
crítiques que afecten a un objecte digital digital blo-
quegin o facin una còpia temporal de l’objecte,
excepte quan l’operació genera una nova versió de
l’objecte digital.
Finalment es defineixen polítiques i procediments,
per a la migració d’objectes digitals de forma progra-
mada, per adaptar-los a nous formats o noves ver-
sions de les tecnologies, que evitin la seva obsoles-
cència.
Aquestes operacions de migració permetran actua-
litzar la informació arxivada, mitjançant la creació
d’un nou objecte, que quedarà relacionat amb l’ob-
jecte anterior mitjançant una relació de derivació.
Conclusió
A la vista del que hem exposat  podem afirmar que
la inclusió de la revista Medicina Balear dins la
Biblioteca Digital de les Illes Balears,  suposarà una
important millora quant a la visibilitat,  l’impacte i la
garantia de preservació a llarg termini dels articles
que s’hi han publicat  i que s’hi publicaran en el futur.
Medicina Balear- Vol.26, núm. 3, 2011 Editorial
8Notes
1 Conveni de col·laboració entre la Reial Acadèmia de medicina
de les Illes Balears  i la Universitat de les Illes Balears (UIB) per
dur a terme la creació de la col·lecció digital Medicina.
[http://www.uib.cat/es/lauib/Connectats/convenis/?contentId=22
9831]
2 Medicina Balear; ISSN 1579-5853.  [http://www.medicinaba-
lear.org/]
3 Biblioteca Digital de les Illes Balears. [http://ibdigital.uib.cat]
4 Registry of Open Access Repositories.
[http://roar.eprints.org/cgi/roar_search/advanced?location_countr
y=es&software=&type=&order=-recordcount%2F-date]
5 Budapest Open Acces Iniciative (BOAI)
[http://www.soros.org/openaccess/read],
6 Íñigo, Ruth ; La recerca col·laborativa i la nova comunicació
científica. Projecte de Biblioteques Universitàries; Maig 2005.
[http://upcommons.upc.edu/e-
prints/bitstream/2117/2195/1/Comunicacio_cientifica.pdf]
7 Antelman, Kristin; Do Open Access Articles Have a Greater
Research Impact?. College & Research Libraries News, Any
2004, Vol. 65, N.5, pp. 372-382
[http://www.socolar.com/man/NewsUpload/200726948375274.p
df]
8 The Open Archives Initiative Protocol for Metadata
Harvesting. [http://www.openarchives.org/OAI/openarchives-
protocol.html]
9 Greenstone Digital Library Software. [http://www.greensto-
ne.org/]
10 DRIVER - Digital Repository Infrastructure Vision for
European Research. [http://www.driver-repository.eu/]
11 Registry of Open Acces Repositories (ROAR).
[http://roar.eprints.org/]
12 RECOLECTA, Recolector de Ciencia Abierta.
[http://www.recolecta.net]
13 Europena. [http://www.europeana.eu]
14 The Mediterranean Preservation and Aggregation Network
(MedPAAN).
[https://docs.google.com/open?id=0B2W07hi2hkJHYmYxYzAz
YjctZjVjYy00ZTYxLTgzZTMtYWExODBjODQzNWFl]
15 División de la Sociedad de la Información, Organización de
las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura;
DIRECTRICES PARA LA PRESERVACIÓN DEL PATRIMO-
NIO DIGITAL.  [http://unesdoc.unesco.org/ima-
ges/0013/001300/130071s.pdf]
16 Consultative Committee for Space Data Systems (CCSDS);
Reference Model for an Open Archival Information System
(OAIS). Washington, DC. 2002 [http://public.ccsds.org/publica-
tions/archive/650x0b1.PDF]
Bibliografia
- Alamillo, Ignacio i Cruellas, Marta; El projecte iArxiu: custò-
dia segura i preservació a llarg termini de documents electrò-
nics. Lligall 26/2007 pp. 263-300
- Antelman, Kristin; Do Open Access Articles Have a Greater
Research Impact?. College & Research Libraries News, Any
2004, Vol. 65, N.5, pp. 372-382
[http://www.socolar.com/man/NewsUpload/200726948375274.p
df]
- Barrueco, José-Manuel i Subirats-Coll, Imma; Open Archives
Initiative Protocol for Metadata Harvesting (OAI-PMH): des-
cripción, funciones y aplicación de un protocolo. El Profesional
de la Información. Any 2003, Vol.12, N.2, pp. 99-10.
- Consultative Committee for Space Data Systems (CCSDS);
Reference Model for an Open Archival Information System
(OAIS). Washington, DC. 2002 [http://public.ccsds.org/publica-
tions/archive/650x0b1.PDF]
- Data dictionary for preservation metadata. Final report of the
PREMIS Working Group. 2005.
- Diccionario de Datos Premis de Metadatos de preservación.
Versión 2.0
[http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS_es.pdf]
- Digital Repository Infrastructure Vision for European
Research; Directrices DRIVER 2.0 Directrices para proveedores
de contenido - Exposición de recursos textuales con el protocolo
OAIPMH [Noviembre 2008]  [http://www.driver-
support.eu/documents/DRIVER_2_0_Guidelines_Spanish.pdf]
- Ferreras Fernández, Tránsito; Preservación digital en reposito-
rios institucionales GREDOS. Trabajo de Fin de Máster; UNI-
VERSIDAD DE SALAMANCA, FACULTAD DE
TRADUCCIÓN Y DOCUMENTACIÓN, Máster en Sistemas
de Información Digital. Salamanca 2010.
[http://www.scribd.com/doc/52622371/3/INTEROPERABILI-
DAD-RECOLECCION-DIFUSION-Y-ACCESIBILIDAD]
- GUÉDON, J. C. The ‘green’ and ‘gold’ roads to Open Access:
the case for mixing and matching. Serials Review, 2004, vol.
30, nº 4, p. 315-328.
- Íñigo, Ruth ; La recerca col·laborativa i la nova comunicació
científica. Projecte de Biblioteques Universitàries; Maig 2005
[http://upcommons.upc.edu/e-
prints/bitstream/2117/2195/1/Comunicacio_cientifica.pdf]
- JONES, R.; ANDREW, T. y MACCOLL, J. The institutional
repository. Oxford: Chan-dos Publishing, 2006. 
- Millán, José Antonio; Edición científica y difusión libre; El
profesional de la información, vol. 11, nº 5, septiembre-octubre
2002; pp.389-390.
Medicina Balear- Vol.26, núm. 3, 2011 Editorial
9[http://www.elprofesionaldelainformacion.com/conteni-
dos/2002/septiembre/9.pdf]
- Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la
Ciencia y la Cultura, División de la Sociedad de la Información;
DIRECTRICES PARA LA PRESERVACIÓN DEL PATRIMO-
NIO DIGITAL.  [http://unesdoc.unesco.org/ima-
ges/0013/001300/130071s.pdf]
- Working Group 2: Repository Interoperability; July 2011 ver-
sion 1.0; The Case for Interoperability for Open Access
Repositories.  [http://www.coar-
repositories.org/files/COAR_Interoperability_Briefing.pdf]
Medicina Balear- Vol.26, núm. 3, 2011 Editorial


L’impacte esperat de la inclusió de la revista Medicina Balear a la Biblioteca Digital de les Illes Balears

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

DIALNET