Juan Vidal, Josep

Biblioteca Digital de les Illes Balears

295
Miquel Batllori Munné
Barcelona, 1909 - Sant Cugat, 1993
El pare Miquel Batllori era una figura que ens feia difícil creure que ens havia de
deixar. Passats els vuitanta, feia al·lusions a vegades al poc temps que li restava de vida,
bromejava amb el seu personal sentit de l’humor de que ja vivia prop del cementiri. O quan
les onze Universitats dels Països Catalans l’investiren conjuntament doctor honoris causa a
un acte celebrat a l’església de Santa Maria del Mar a Barcelona el passat 23 de maig, va
ironitzar sobre la celebració d’un magne funeral de cos present, amb vida. Conserv
perfectament el record d’ell al paranimf de l’Universitat de València, l’octubre del 2000,
quan presentà com a director el projecte de l’edició del Diplomatari dels Borja. Havia
complit ja els noranta-un anys i va tenir la força moral de ser capaç de presentar un
projecte d’edició d’uns cinquanta volums a executar en uns vint anys. Després dels records
de quasi un segle, l’hora li va tocar finalment quan va finir repentinament el dia 9 de febrer
de 2003 a Sant Cugat, unes setmanes després de que haguéssim perdut a un altre gran
historiador, al Prof. Domínguez Ortiz. Els dos varen conservar la seva lucidesa fins al
darrer moment. Amb el pare Batllori ha desaparegut un dels majors exponents de la
història cultural i religiosa des de l’època medieval i moderna fins al segle XX català i
espanyol, a més de ficar-se en Amèrica. Un autor tremendament prolífic i una figura
historiogràfica única que deixa un buit impossible d’omplir.
La bibliografia del pare Batllori preparada amb motiu dels seus setanta anys i
publicada amb retard per l’Instituto Español de Cultura a Roma abarcava ja la xifra de 978
títols. Ara la seva obra supera amb amplitud el milenar de referències, amb una gran
varietat de temes tractats. La seva obra completa comprèn disset volums. La seva vida
prolongada li va permetre poder tenir la satisfacció de veure editats tots els volums
d’aquesta obra completa a més del primer volum del magne projecte del Diplomatari dels
Borja i de rebre un caramull d’homenatges tributats per la societat intel·lectual, que
darrerament li plogueren i que es obvi que li donaren goig.
Miquel Batllori va néixer a Barcelona, a la plaça de Catalunya número 2. Tota la
seva vida va mantenir una fidelidat molt estricta a les seves arrels i a la seva identitat
catalana en tots els aspectes. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de
Barcelona, situada molt a prop de la seva casa, on va ser deixeble de Jordi Rubió i
Balaguer, Antonio de la Torre i Pere Bosch i Gimperà. Solia comentar que el seu pare li
havia brindat la possibilitat de poder dedicar-se, si volia, a la investigació fins a complir els
trenta anys i que ell l’agafà de la paraula. No cal cap dubte de que aprofità l’oportunitat
familiar. Als dinou anys ja donà a la impremta els seus primers treballs d’investigació i des
de llavors no s’aturà de treballar i d’escriure, llegant-nos una producció abrumadora i
autènticament magistral. Ja prop de complir els trenta, el 1928 ingressà a la Companyia de
Jesús. En esser dissolta aquesta orde a Espanya el 1932, durant la Segona República, va
296
passar a Itàlia, on es llicencià en filosofia el 1936 a la Facultat d’Avigliana, prop de Torí.
Després de la guerra tornà a la península. El 1940 es llicencià en teologia a Oña (Burgos) i
fou ordenat prevere. Cantà la seva primera missa a Sarrià. El 1941 obtingué el doctorat en
història per la Universitat de Madrid amb premi extraordinari damunt Francisco Gustá,
apologista y crítico, que publicada pel CSIC el 1942, no va ser més que un capítol de
l’erudita història que preparava sobre els jesuïtes expulsats.
Aquest any de 1941 vingué a Mallorca com a professor del col·legi de Monte-sion,
on romangué fins el 1947, en què es traslladà novament a Itàlia, en aquest cas a Roma. A
Mallorca, deixà molts bons records durant aquest sexenni d’estada. En aquest temps
disfrutà de l’amistat de diversos intel·lectuals mallorquins, entre ells de Joan Pons i
Marqués i Miquel Ferrà, i començà a donar llum a les seves investigacions: el tema de la
cultura a la Baixa Edat Mitjana amb l’important trilogia de Ramon Llull, Arnau de
Vilanova i Sant Raimon de Penyafort. Batllori va ser un gran estudiós de Ramon Llull i del
lul·lisme, amb edicions de les seves obres en català i castellà, i treballs sobre la seva
recepció a Itàlia, però a més treballà i publicà sobre la participació mallorquina en el
Concili de Trento, el fundador de la Companyia de Jesús a Mallorca, el pare Jeroni Nadal,
les cartes del pare Bartomeu Pou al cardenal Despuig, la figura d’Antoni Despuig, a més
d’intel·lectuals de la Mallorca contemporània, com Josep Maria Quadrado o Miquel Costa i
Llobera. Rebé un primer homenatge el 1945 amb un recull de poemes Amistat i recordança
al P. Miquel Batllori, que signaren entre d’altres Maria Antònia Salvà, Miquel Dolç,
Llorenç Moyà i Miquel Ferrà. La Societat Arqueològica Lul·liana el nomenà membre
d’honor el 1948, l’any següent a la seva partida. A partir de llavors la seva figura no quedà
desvinculada de l’illa. Sovintejà la seva presència a actes culturals i homenatges diversos,
on tiris i troians no discreparen en que la seva presència ensalçava qualsevol celebració.
Posteriorment, el 1984 la Universitat de les Illes Balears es va veure honrada per comptar-
lo entre la nòmina dels seus doctors honoris causa i la Comunitat Autònoma li va concedir
la seva Medalla d’Or el 1998, juntament amb Alvaro Santamaría.
A partir de 1947 va anar a residir a Roma, on romangué fins a la seva jubilació. Allà
va dur a terme una gran tasca com a director de l’Archivum historicum Societatis Jesus,
com a membre primer i després com a director de l’Institut Històric de la Companyia de
Jesús i com a professor d’història moderna a la Facultat d’Història Eclesiàstica de la
Universitat Gregoriana de Roma. La seva estància a Roma li va permetre recórrer i
escorcollar arxius i biblioteques que li donaren el suport documental indispensable a les
seves ànsies d’aprendre i de transmetre els seus coneixements. La seva etapa romana, de
1947 a 1980, suposà la consolidació de la seva activitat creadora, compatibilitzada malgrat
tot amb viatges constants per participar a congressos –era un asidu als Congressos de la
Corona d’Aragó–, cursos d’especialització, conferències per tot arreu i estades
d’investigació a diversos centres. Els seus estudis sobre Llull, Vilanova, Sant Ignaci,
l’humanisme, Gracián i el barroc, l’aportació de la cultura hispano-italiana a la Il·lustració,
els jesuïtes a Amèrica, la independència americana, Balmes, les relacions Esglèsia-Estat a
la Segona República i altres li atorgaren el marxamo i l’autoritat de rigurós historiador en
qualsevol tema que va tractar. De rigurós historiador que sempre va saber exercir la
capacitat adequada de matisar en el moment adequat. L’hegemonia del català i de l’italià
entre les diverses llengües en les que va publicar aquest personatge poliglota són
perfectament explicables.
El 1958 va ser un any molt important per a la projecció de Batllori. Aquest any se
va publicar la primera edició de l’aplec dels seus assaigs i conferències dispersos titulat
Vuit segles de cultura catalana a Europa, prologat per Jordi Rubió, obra que ampliada
297
posteriorment conegué moltes reedicions i traduccions. Amb erudició i amenitat ens posà
al nostre abast una colla de fets investigats amb gran agudesa i intel·ligència. Aquest
mateix any ingresà a la Real Academia de la Historia. El seu discurs d’ingrés versà sobre
un altre dels seus temes preferits Alejandro VI y la casa real de Aragón, 1492-1498. Li
respongué Gregorio Marañón. Era ja prèviament des de 1947 membre de l’Acadèmia de
Bones Lletres de Barcelona i des de 1951 membre corresponent de l’Institut d’Estudis
Catalans. A aquesta miscel·lània ni seguiren d’altres entre les que cal destacar-ne quatre
Catalunya a l’època moderna: recerques d’història cultural i religiosa (1971), A través de
la història i la cultura (1979), Orientacions i recerques: segles XII-XX (1982) i De l’Edat
Mitjana als temps moderns i contemporanis (1994).
La primera edició de Ramon Llull en el món del seu temps va ser de 1960. La seva
vigència demostra que encara el 1998 la demanda d’aquest llibre motivava la seva reedició.
Joies bibliogràfiques com La cultura hispano-italiana de los jesuítas expulsos, aparegut el
1967 o la seva Catalunya a l’època moderna: recerques d’història cultural i religiosa que
va veure la llum el 1971, feia anys que estaven esgotats i gràcies a l’edició de la seva obra
completa a partir de 1993 els tenim de nou a l’abast. El llibre El abate Viscardo: historia y
mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica, editat el
1953, va ser reeditat el 1995 i està també esgotat. La història dels jesuïtes ha constituït un
altre eix de les seves investigacions. Des de la dècada dels quaranta no l’ha deixat mai.
Batllori fou guardonat amb el Premio Nacional d’Història pel seu llibre de caràcter també
miscel·lani titulat Humanismo y Renacimiento. Estudios hispano-europeos, publicat el
1987.
La seva magna obra ha fet que Miquel Batllori fos un personatge reconegut
universalment. Fou guardonat amb la Creu Sant Jordi (1982), la Gran Cruz d’Alfonso X el
Sabio (1984), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), la Medalla d’Or de
l’Ajuntament de Barcelona (1992), la Creu d’Honor d’Àustria per a les Ciències i les Arts
(1997), la Medalla de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i la Medalla
d’Honor del Parlament de Catalunya (2001). A més va obtenir el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes (1990), va ser Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana, Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991) i Premi Príncipe de
Asturias de ciències socials. Al darrer Congrès de la Corona d’Aragó, celebrat a Barcelona
i Lleida el setembre del 2000, se li va dònar la Presidència d’Honor. A la seva saviesa, hi
unia a més la seva gran afabilitat personal i la seva generositat. Sempre contestava a les
misives. Sempre complia amb els plaços. Era un home gran i un gran historiador. Ens ha
llegat la seva obra que el mantindrà viu i present sempre entre nosaltres.
Josep Juan Vidal


Miquel Batllori Munné. Barcelona, 1909 - Sant Cugat, 1993

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears