Deyà Palerm, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Joc de paraules amb imatges 
prepotents 
per MIQUEL DEYA 
El mestre, les paraules i les imatges. 
Amb el vol de la paraula qualilat aplicada a I'ensenyament, 
pareix frenat el joc que durant uns quants anys va estar en voga. 
Ho puc concretar quan comenqA en el camp educatiu I'origi- 
nal joc que podrien di derivat del basquet, per6 jugat individual- 
ment, sense cesta, ni pilota, ni camp ..., que consisteix que un ju- 
gador provinent del camp professional, particular o oficial, o 
simplement aficionat, tirava una pilota a I'aire (vull dir una pa- 
rarrla), i mirava com queia tot dient: "que bé que cau". 
Així han volat en temps successius avaluació, creativilal, 
pro~rat?rac.ici, tnolivacici, aclivita~, i altres. No sé les causes del 
canvi de paraula. 1.a q~talitat pareix que descansa, pero ha estat 
tant de temps en canja que fins i tot ha corregut de boca en boca 
dceptidna- ~ n h n ~ d ' x p S j x ? ~ a a ~ m n h n  
tret gaire profit. Causes? Les reduiria a dues: una d'orde extern; 
I'altra d'orde intern. 
Cauqa primera 
Per mi, seria que hi havia moltes pilotes de pedaq i poques de 
reglament.. . 
Els mestres, a pesar de la insistencia d'aquest joc, no hi han 
vist a penes motiu per modificar la seva actuació. 
12es paraules han tcngut mala sort. La insistencia no ha classi- 
ficat els conceptes que volien explicar. De I'avaluació el mateix 
Villar Palasí, en una entrevista del dese aniversari de la Llei Gene- 
ral dlEducació, declara que "no era aixo" el que ell havia projec- 
tat, que no ho havien entes ni poc ni molt. I no fa gaire una revis- 
ta professional deia que se continuava aplicant malament. 
I.cs conscqiii'ncies de la poca claretat i la confusió han estat 
nefastes de veritat . 
No SC com certa persona degué entendre la paraula clclivilat 
per confondre-la amb el moviment local: "Aquesta escola 
-deia- 6s activa, els r?lerrs al~tmnes se moven ". . . 
Com a curiositat dirc que quan la creativitat comenqa a volar 
entre nosaltres en Taylor, I'any 1958, ja havia col.leccionat mes 
d'un centenar de definicions d'aquesta paraula. 
I així cada paraula ha tengut la seva historia de malentesos. El 
canvi propugnat per la L,.G.E. ha estat per molts nomes un canvi 
scm8nt ic. 
Causa  segona 
La resisttncia als canvis. Hi ha una constant de resistencia no 
sols entre els mestres, sinó en molts altres col.lectius. 
Aquesta resistcncia no prové de la peresa ni de la mala volun- 
tat, sinn que els nostres moviments son dirigits per imatges. Pero 
aquest fet necessitar8 una explicació un poc detenguda. 
Aquest fet vede molt enfora. Neix un infant i no tarda a sen- 
tir fam i fred. Plora, naturalment. Pero la naturalesa l'ha dotat 
per a aquest cas de I'instint de xupar. La mare té cura que xupi i 
se li calmen la fam i el fred. 
A partir de la segona vegada, a les esmentades sensacions s'hi 
afegeix la imatge de la forma del lloc on ha xupat, més la sensació 
de benestar. A forqa de repeticions se refona el procés i se forma, 
ho direm en termes vulgars, una pel.licula: fam + fred + forma 
de tal lloc + sensació de plaer. 
De tal manera que si I'alimentació material se canvia pel bibe- 
ró, I'infant se resisteix a xupar, perque la nova imatge del biberó 
és distinta de la del pit de la mare. A vegades tarda a adaptar-se. 
La quantitat de pel.licules que dinge digereix els nostres movi- 
ments és incalculable: aixecar-nos del llit, vestir-nos, caminar pel 
carrer llegint sense topar amb cap obstacle, a no ser que s'hi hagi 
un de nón un pat que estigui gravat a la pel.licula. 
Fotografies: JAUME FALCONER 29 
Aplicacici. 
Al mestre que per primera vegada entre dins un aula per exer- 
ci, immediatament se l i  reproduir6 la primera imatge de  la 
pel.licula de  I'escola on  ell anava de nin, que segurament s'ha 
esforvat veient altres moles molt semblants a la seva. Aquesta 
pel.licula gravada, guardada pero no esborrada, vcvin, i és natu- 
ral, doncs, que  aquell mestre novell faci el que  contempla tantes 
vegades. 
Aquest mestre cxigira la taula de multiplicar i els verbs de me- 
moria, els dictats trets dels llibre que té a m i ,  la clase de inglcs, 
etc. etc. 
És clar que aquest mestre ha assistit a la classe de practiquc\. 
pero pel sistema i a pesar del grans esforcos del professor no ha 
canviat la primera pel.licula. 
Arribam ara a una conclusib: I'escola, per  .se, n o  t i .  rnovinicnt 
propi, no  és creadora, és, davant tot i \obretot una forca conwr- 
vadora.  
P:rntuali/zuc'id (/(. la tooriu. 
Podem concretar-la en tres principis que vkncn :I continuacii) 
junt amb  un parell d'exemples. 
I r . Si  tenim imatge, rc~alitzuret?~ el tnovit?~ent. 
Aixi, n o  se vos ocorri devallar una escala pensant que caureu. 
És molt facil que  redoleu. 
L,a mare veu que el nin petit talla una llesca de pa i crida: "te 
faras un tall'. La inspiració de la imatgc a carrcc de la marc fa que 
molts vegades el nin se feri la ma. 
2n. Si n o  tenitn i m a t ~ e ,  n o  hi  hu~rrd  movitnc~nt, o u1tneny.c. 
tendra dificultat p e r  reali!zar-se. 
Quantes persones conversen amb  bastant fluidesa en un 
idionla extranger, per6 n o  obstant aixo, no hi escriuen bé ni ducc 
paraules seguides. I al revés. 
3r. I m a t ~ e  trust ornada prodireiv moviment capgirat . 
Un exemple tipic: la mare diu a la seva filla que dia tal vendra 
a dinar la Sra.  X,  per tant haura de  posar molta cura quan faci la 
cuina ... El resultat sol esser així: I'arros no és menjador, la patata 
s'ha cremat, a la coca no ni ho sucre ... 
La mare es t i  espantada, peri, tc la culpa tlcl fr:lc;is, quarltcj 
vegades la seva filla ha fet aquell\ plat\ que I I ; I I I  1-cslllt;rt de 111cr;r- 
 vell;^. Iloncs una altra \.c!:;lda cluc c:llli i no t~-;l \ torl~i Ic\ irnatgc tlc 
la filla. 
Dc\prcs dc I'ohscr\;rcici ~lotlcu pn\\nr ;I I'e\pcrirl1c111;1~ii~. N o  
\cria estrany que alguna cosi~  vo\ fo\ collcgud;~. 
I.- Experiment de I'ancll fermat ; I I I I ~  1111 1'11, \ O \ I C I I ~ I I I  ; I I I I I I  
do \  dits de manera que prlgui moure'\ a la hoc;t ~1'1111 t ; l \ \ i ) .  I o t \  
clf presents sc po\cn il':lcortl: f;trcrll preguntc\ ;I I';lrlcll; \ i  1;1 re\- 
posta i.\ afirmativa, I'nncll picari n la dreta. i ; ) I  rc\,C\. 
Pregunta: "EI rei n o m  I:cli?" Kc\poht:~. I ) ' ; r c l ~ ~ i  ;I hrcu\ 1110- 
ment\ I'ancll picari  a I'c\clucrr;l. Naturallllcllt qrlc I':111cll vol\ 
s'ha d'nguanta he11 fort, \crl\c niourc gen\ 1;1 111;i. 
2.- Tracau \obre un papcr UII; I  circunlI'cri.11ci;i i do \  tliir11c.11-c\ 
perpendicular\. I'rcpar;111 u n a  varct;l pri111;l i ;I 1111 O C I \  C \ I I . ~ I ~ I \  l i
protlrlir-he. I \ c r i  \ul'icicllt pcll\;lr e11 1111 CIC' I \  C I O \  (li;illlc~rc\ per- 
qui. el movirncnt tlc la pcdret;r callvi. 
3.- I'ojau un nin dret dnv;lrlt vo\trc. lil\ peu\ junt\ pcr l i~ni t ;~r  
la haw de costeninient . Ulls cim per clilnini;rr di\tr;rccion\. I:\ 
altre\ nins han de callar. I)ig:ru-li: "I'CII\;I e11 1;i pi\\;trr;t tlc la tlrc- 
tn"; "l'cn\a cn mi". Aquc\t nin \ ' i l~c l i l~a r<~  e11 tlircccic\ tl'aclucll 
en el qual pensa. 
La primera vegatla pot \cr que el ~novilllcllt \¡;I i~ltlcci\. I<II 
aquest cas repetiu I'expcrimerlt, ;~tlvcrtint ;i1 nin cluc \cguramcrrt 
no pensava en res i ell dir<] que teniu rai). 
Fem una pasa mes: procurau que el nin tellpui ~ I I  el\ \cu\ 
punts cardinals, objecte\ ben tlefinit\. Arn tlig;ru-li: "I 'CII \ ; I  en la 
co\a que vulguis d'aqucst quatre" 0bscrv;lu u11 riiornc~lt i l i  cnclc- 
vinareu en quP pensava. 
Amb un poc de prictica cnccrtnrc~r qua\i \crnprc. I tlir niub 
pcrquc hi ha persones que tenen ncgutivistticl. o \i;t I:! tendencia 
permanent i instrintiva a mantenir-se fcrmcs contra tota sol.lici- 
tud vcnguda del m6n exterior. Fn aquest cas \e r n o u r ~  en In dircc- 
ció contraria de la que ha pensat 
4.- Ara vull contar un experiment molt Intcrc\sant que ncccs- 
sita una practica molt acurada en I'experimcntaci¿~ psicolbgica. 
Hi h a  persones que tenen eiderisme, o sia la facultad de tornar 
veure, fixant la vista sobre una ~uperficie llisa la imatge de I'oh- 
jecte, dibuix o fotografia que han tengut davant els ulls. 
SC l i  mostra un dibuix de retxes amb  tinta molt gruixades. In- 
mediatamcnt des d 'una distancia curta se presenta a la persona 
experimentada un papcr hlanc, i se l i  indica quc miri molt hi'. En 
veure reflectit el dibuix d'una manera tan clarn. la pcrjona quctla 
intensament sorpresa. En aqucst monicnt se l i  col.loca 1111 brac 
sobre el cap i se l i  diu que \e toqui el genoll i no h o  fa, pcrquc n o  
pot. La imatge que té es la del h r a ~ p e n j u n l  i no  de In n i l  sobre el 
cap. 
Mestres renovadors. 
Que I'escola sia conservadora no vol dir que tote\ Ic\ escolc\ 
sien iguals. Sortosament entre nosaltres hi ha un estol de  mestres 
I'escola dels quals, de fossilit~aci¿), de rutina tratlicionnl, no en te 
ni un pel, i ni un caire personal molt notable. 
Com ho han fet? Sen7illament s'han desmuntat tota la 
pel.licula de primeres imatges esmentades. Aque\t proce5 tlcrnana 
I'actuacici d e  la i ~ o h t n ~ a t .  Per6 alerta, la voluntat te una manera 
d'actuar que s'ha de coneixer, no actua dc\pi,ticamcnt, no  pot 
exercir el seu poder sobre els musculs o la paraula, ni \obre qual- 
sevol altra activitat del nostre ésser. La voluntar te rlnn I'unciO 
especifica: mantenir en la lucidera de la consciencia el tlori~ini 
~ ' I I I I  judici de valor presentat com a tal per la intel.ligi.ncia, en 
dctrimcnt del judici contrari. 
fis una acció diplomatica el manteniment indicat. Així les 
imatges í~tils són conservades; les inútils, inhibides, i per conse- 
qiicncia la decisió s'efcctua, el moviment se realitza. La voluntat 
no pot fer una sclccci6 crítica entre les imatges conscients, favo- 
rables Ics unes i adverses els altres; és I'adhesió ferma de la volun- 
tat a un judici, en virtut de la qual deixa el camp lliure a les imat- 
ges favorables. I I'acciO se compleix. 
fi11 resum: esforc de mantenir té per efecte inhibir 
Més clar: Els mestres que reformen la seva escola donant-li 
una personalitat no ho fan com a tak mestres, sinó com a pensa- 
rior.s. Tenen una cultivada capacitat crítica de reflexici que els ha 
facilitat valorar una determinada filosofia i formular un judici de 
valor: fenen ben clar el que és la finalitat de I'educació. El mun- 
tatge de I'escola a la qual assistiren de petits, quasi segur el que 
trobaren I'escola a que els destinaren i que encara avui han pogut 
veure aplicat més del que convendria, no els servia per assolir 
I'idenl que s'havicn format i amb molt d'encert I'han abandonat. 
llcni queclat quc el joc de Ics paraules difícilment ha millorat 
I'csc0l;t. 
I la catcrvii tlc llibres apareguts arnb motiu de la publicació de 
la I.<it.:? Aqui hcrn de distinguir el simple canvi de llibre i la tria 
de / ( I /  Ilihrc~ perqui' encaixa arnb el meu ideal. ¿Quin camí s'ha se- 
guit '! 
I la frondnsiti~t legislativa? Un gran mestre renovador de veri- 
tat deia: "1)i.u m'allibcri de funcionaris i de juntes estatals". 
Clar i Ilcmpant: aquest tres aspectes enunciats tenen de comú 
que són roscs, i aquestes solen no poden conformar més que les 
persones amb vocació de magatzem. Si les volen tractar amb un 
to més elevat dirien vocació de simple erudit. Aquestes persones 
saben moltes cosc.~, pero no saben que n'han de fer. 
Aixó ho cxpresa molt bé Eugeni d'Ors: "El coneixement 
concret, la noticia, ens d6na la meitat del saber, la classificació, 
I'ordc. I'altra meitat. All0 primer satisfa el nostre ímpetu de cu- 
riositat. All6 segon la nostra exigéncia de raó". 
De Ics pilotes, vull dir les paraules, ja n'hem parlat prou. 
De Ics disposicions oficials, un tant per cent molt gros a penes 
tenen relació amb els destinataris, o subjects, de I'educació: nins, 
al.lots, joves. I cada disposició nova no fa més que augmentar la 
confusi6, el desgavell. 
1.a problc~nitica de la realitat objectiva s'ha de resoldre com 
toca. Per a aixo se necessiten dues condicions. 
Primera la senzillesa. és a dir el iudici format exclusivament 
amb mi mateix, sense intromissions de mires, convenencies, te- 
mors o interessos. Mirar la realitat sense cap vidre que la deformi 
i del niés a prop possible. Un procediment és ficar-se dins quatre 
parets on se rer~neixen les inefables comissions. 
Ida segona condició seria la sinceritat, o sia I'expressió clara i 
fecl del nostres pensaments i sentiments. 
I naturalnient obrar en conseqiiencia. Aixó no sol ésser la 
característica de Ics disposicions oficials. Creu que al galimaties 
de disposicions, sobre la nroblematica educativa cada dia in cres- 
cendo. se l i  pot aplicar el que mossen Bartomeu Tauler feia de 
I'aparició del Dret Canonic: "Tal volta s'ha descobert que no val 
desprendre energies en qiiestions disciplinars i jurídiques, quan 
Ics qiiestions vitals van per un altre cantó". 
Voleu un cas més deplorable del fracas de la burocracia? no hi 
ha dia en qui. oficialment o particularment no se tracti del tema 
de la investigació. Fins i tot com sabeu hi ha institucions que 
cuiden aquest problema, pero els fets van per un altre canto. Per 
cuemple, I'any passat es varen comprar al nostre país aspirines 
per valor de 1.500 milions de pessetes i "Clamoxil", per valor de 
2.000 milions, si a la farmacia l i  correspon el 30% quina quantitat 
se n'ha anata I'estranger? 
Doncs bé, no valdria la pena agranar literalment la burocracia 
i organitzar d'una manera simple l'enyorada investigació? 
Els mestres renovadors no han tengut més remei que fer-ho 
així en un elevat tant per cent. Han preferit cercar, i l'han troba- 
da, una ordenació fonamentada en un concepte nou, vital i realis- 
ta de I'educació, entorn de la qual gira tota la tasca educativa que 
desenrotllen. 
Aquest concepte d'educació a nivell de país, desgraciada- 
ment, encara no I'hem trobat. "És que com digué recentment 
Cristofol Halfter duim tres-cents anys sense la valoració de I'edu- 
caci6 cultural del nostre poble". 
No obstant aixo, segurament amb un excés d'imaginació com 
que vegi una idea difusa de I'educació que du camí de concretar- 
se. Deu ésser que reviu el que escrigué -quant de temps fa?- 
Alfons el Savi. Educar és "facer que 10s fijos vengan a acaba- 
miento de ser homes". Aquest acabamiento el subscriuríem tots 
si fos per entrar de ple en una vida de treball i pau per a tots. 
Aquest acabamiento preocupa molt als pares. Val aquí una 
mostra entre moltes que tenim recollides. 
En una reunió informal entre els directius de I'associació de 
pares i els professors d'un Col.legi, un pare demana "que pensen 
fer dels nostres nins". 
Un dels professors, després d'uns moments de silenci emba- 
rassos, respongué: -"Jo sóc el professor de matematiques" 
-Bé replica el pare-, i voste, amb les seves matematiques, que 
pensa fer del meu fill? 
I acab. Tal volta direu que he escrit massa. Amb tot el que he 
escrit desitjaria que trobasseu un material de reflexió que ens du- 
gui de veres al millorament de la qualitat de I'ensenyament entre 
nosaltres. 31 


Joc de paraules amb imatges prepotents

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert