Hoyo Bernat, Xavier del

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PERSPECTIVES A.CTUALS SOBRE L'EQUILIBRI 
ECOL~GIC DEL NOSTRE LITORAL 
per FCO. JAVIER DEL HOYO BERNAT 
Aspecte general de la costa des d'llletes fins a Es Moliní~r. 
(Foto Esrop). 
A publicacions anteriors hem expressat el nos- 
tre objectiu d'analitzar diversos temes relacionats 
amb la realitat del nostre entorn perqub ho consi- 
deram d'interbs diddctic. En aquesta ocasió hem 
considerat oportú tractar alguns aspectes sobre el 
tema de la contaminació de la badia de Palma. 
Les causes principals de la contaminació de 
les aigües de la mar, en general, són les aigües 
residuals de les clavegueres, residus industrials, 
productes químics usats en l'agricultura, deter- 
gents i residus radioactius. 
En el cas de la badia de Palma exceptuant el 
primer factor els altres sembla que no tenen una 
importdncia excessiva, per aixb ens limitarem 
només a tractar sobre els possibles efectes de 
l'escolament de les aigües residuals. 
. L'evacuació d'aigües de clavegueres a la mar, 
a una velocitat tan gran que no permeten que 
aquesta les purifiqui, provoca, cas que la quanti- 
tat sigui gran i incontrolada, una eliminació de 
biomasa del medi que se tradueix en una desertit- 
zació del lloc afectat. 
També, encara que la mar és un medi poc 
favorable a la major part de microorganismes 
patbgens, l'evacuació d'aigües residuals no purifi- 
cades, procedents d'aigües urbanes, converteixen 
la zona en un medi molt favorable per a la super- 
vivbncia de bactbries patbgenes. 
La major part de les aigües de claveguera de 
Palma i de qualque nucli urbA de la badia, són 
abocades a la mar a través d'emissaris submarins 
sense que pr6viament siguin depurades. Enguany 
esta previst acabar la conexió de la xarxa de cla- 
vegueram del nucli urbd de Palma a l'estació de- 
puradora del Molinar, la qual cosa suposard una 
progressiva disminució de l'escolament no depu- 
rat, fins a la seva total eliminació en un espai de 
temps raonable. 
Per aixb consideram d'interbs exposar algunes 
dades sobre l'estat de contaminació de la badia, 
previs a la connexió de la xarxa del clavegueram 
amb l'estació depuradora del Molinar. 
2. ASPECTES GENERALS DE LA BADIA DE PALMA 
La badia de Palma s'estén des dels caps de 
Cala Figuera i Regana, i s'endinsa devers 15 km. 
fins a la ciutat de Palma. Les seves caracteris- 
tiques dimensionals aproximades són: 
Amplada de boca 19.500 ms. 
Longitud 14.500 ms. 
Superfície 24 km.2 
Profunditat mitjana 30 ms. 
Profunditat mdxima 56 ms. 
El relleu del fons no presenta gaire irregulari- 
tat, la qual cosa condiciona una pausada 
renovació de les aigües. 
La població se distribueix al llarg de la costa 
en una sbrie de zones de concentració urbana con 
són: 
Arenal de Llucmajor 
Arenal de Palma -Platja de Palma -Can Pastilla. 
Cala Gamba - El Molinar - Coll d'En Rabassa - 
,Polígon de Llevant. 
Palma (casc urbd). 
Porto Pi - Cala Major - Sant Agustí - Cas Catals. 
Illetes - Bendinat - Portals Nous. 
Costa d'En Blanes - Palma Nova - Magalluf. 
En el conjunt d'aquestes zones la població so- 
freix un fort increment en el nombre d'habitants, 
durant els mesos d'estiu, que segons les darreres 
estadístiques és de l'ordre dels 115.000 habitants. 
Les aigües residuals i les estacions depuradores 
corresponents a les zones de concentració urbana 
de la badia, són controlades pels ajuntaments de 
Palma, Calvid i Llucmajor. 
Segons consta a la membria de 1'Ajuntament 
de Palma corresponent a l'exercici de 1979, en el 
terme municipal de Palma hi ha quatre abocadors 
a la mar mitjanqant emissaris i sense previ tracta- 
ment de depuració. També se compta amb 
l'estació depuradora n.0 1 (de Sant Jordi), amb 
una capacitat de tractament de 30.000 m.3 / dia, 
i l'estació depuradora n.O 2 (del Molinar), la 
capacitat de tractament de la qual és de 40.000 
m.3 /dia. 
En el terme municipal de Calvid, hi ha tres 
abocadors a través d'emissaris submarins a les 
zones de Cas Catala - Illetes i Bendinat - Portals 
Nous. Se compta d'altra banda, amb una estació 
depuradora amb una capacitat de 15 .O00 m3 /dia. 
La Costa d'En Blanes té, també, una estació par- 
ticular. 
Detall de la coda on es poden veure Palma Nova i Magalluf. 
(Foto Estop). 
En el terme municipal de Llucmajor se 
compta amb una estació depuradora amb una 
capacitat de tractament de 4.000 m3 /dia. 
Hem d'assenyalar, per acabar, que en el con- 
junt ,de la badia hi ha una sbrie d'alleujadors 
d'emergbncia, que cobreixen l'espiga en instal.la- 
cions depuradores o en les d'impulsió. 
L'estudi de la contaminació pot esser abordat 
segons distints punts de vista. Així el nivell 
d'eutroficació ens dóna una idea de la polució, i, 
d'altra banda, la quantitat de microorganismes, 
segons v&iem a l'apartat 1 ,  ens en proporcionard 
una altra mesura. 
En els pardgrafs següents al.ludirem a l'aspecte 
microbiolbgic del port de Palma, i al de l'eutro- 
ficació del conjunt de la badia. 
4.1. PORT DE PALMA 
A anteriors publicacions (vegeu Maina 2) ja se 
va posar de manifest l'elevat nivell d'eutroficació 
detectat en el port de Palma, per aixb, en aques- 
ta ocasió, tractarem l'aspecte microbiolbgic. 
Hom va prendre com a punts de referbncia 
una sbrie d'estacions situades al dic de l'oest, 
moil de Peraries, Can Barbard, torrent de Sant 
Maggi, torrent de la Riera i Far de l'antic moll 
de Palma (E', , E', , E', , E', , E', , E', , respectiva- 
ment), amb l'objectiu de determinar la proporció 
de microorganismes de l'espbcie Escherichia coli, 
a través de la tCcnica ce N. M. P. 
La proporció de E. Coli, s'adopta com a 
índex de contaminació orgdnica a l'aigua, ja que 
acompanya les bactbries patbgenes que l'home eli- 
mina, i roman més temps en els residus que les 
patdgenes; a més les seves tCcniques d'identifica- 
ció són més senzilles que les d'aquelles. 
Vista airia de la platja de Palma i de s'Arenal. 
(Foto Estop). 
Els valors m6s elevats se trobaren a les zones 
prdximes a les desembocadures dels torrents de 
Sant Maggi i La Riera. Els segueixen Can Barba- 
r i ,  amb valors que representen el 66010 de les 
zones anteriors; finalment, les irees amb menor 
quantitat de microorganismes foren les del moll 
antic i Peraires. 
A la taula i al grific se representen els núms. 
índex dels valors obtenguts a les mostres estudia- 
des. 
Les quantitats detectades a les estacions E'4 i 
E', , així com en els altres punts de referhcia, 
ens indiquen l'existhcia d'escolaments procedents 
de les zones de desembocadura dels torrents estu- 
diats i, probablement també, del vaixell i embar- 
cacions situats en el port. 
I 4.2. BADIA DE PALMA 
Les aigües residuals produeixen un augment 
de nutrició que incrementa la població de fito- 
plincton que rep el nom d'eutroficació. Com que 
els organismes del fitoplincton tenen el pigment 
fotosinthtic clorofila a, la quantitat d'aquest pig- 
ment ens proporcionari una mesura de l'abundin- 
cia dels esmentats organismes i, per tant, de 
I'eutroficaciÓ. 
Les dades que són exposades a continuació 
són tretes de la comunicació presentada a les 
"Ves. Jou rnées  Etud. Pollutions" de la 
C. I. E. S. M. pel Laboratori Oceanografic de Ba- 
lears el 1980. 
A l'hivern, a les estacions costeres, els valors 
de clorofila trobats son similars als determinats a 
zones de mar oberta no contaminades. 
A l'estiu, perd, a les zones de mar oberta les 
concentracions de clorofila detectades representen 
El Port de Palma. 
la decima part de les trobades a l'hivern, és a dir, 
són sensiblement inferiors, exceptuant les zones 
costeres don el descens dels valors de l'esmentada 
concentració és molt menys acusat. 
De tot aixb hom dedueix que els nivells 
d'eutroficació a l'hivern són baixos, tant a les 
estacions costeres com a les zones de mar oberta 
estudiades. A l'estiu, no obstant, l'eutroficació és 
molt més marcada a les estacions costeres que a 
les de mar oberta, a les quals no hi ha, practica- 
ment, contaminació. 
Aquesta diferkncia de valors obtenguts a 
l'estiu i a l'hivern se troba directament relaciona- 
da amb la variació de la densitat demografica en 
aquestes *poques de l'any. 
En general, dels punts de referkncia estudiats, 
és en el corresponent a les proximitats de la 
desembocadura de l'emissari del nucli urba de 
Palma on es detecten els valors maxims d'eutrofi- 
cació. 
A les altres zones estudiades, els nivells de 
contaminació són sensiblement inferiors. 
Com a exemple il.lustratiu, a la taula i al grC 
fic 2, són exposats els resultats obtenguts l'estiu 
de 1979 del núm. índex d'eutroficació respecte a 
les estacions E, (Palma Nova-Magalluf), E, (da- 
vant el Portixol), E, (entre la Platja de Palma i 
SIArenal), E, (a la boca de la badia de Palma). 
5. CONCLUSIONS 
Les zones on hi ha un determinat grau de 
contaminació, en general, són Arees costeres loca- 
litzades a les proximitats dels emissaris submarins. 
L'efecte es manifesta, sobretot, a l'estiu i els 
valors no resulten alarmants, de moment. 
Els llocs on l'impacte és major, són el port 
de Palma i el corresponent a la desembocadura 
de l'emissari principal, l'extensió afectada del qual 
pot esser observada a simple vista, des de qualse- 
vol lloc un poc elevat. 
Els efectes de la degradació de l'ecosistema, 
manifestada principalment per la disminució dels 
prats de Posidbnies del fons (culgarment: algues), 
que implica també un descens del conjunt dels 
organismes als quals aquests prats els serveixen de 
territori, se manté dins d'uns límits determinats. 
S'ha d'assenyalar que la situació ha millorat a 
algunes zones després de la instal-laci6 d'estacions 
depuradores (per exemple a la Platja de Palma). 
Per aixb és d'esperar que després de la connexió 
de la xarxa de clavegueram del nucli urbi de 
Palma, prevista per a enguany, amb l'estació 
depuradora del Molinar, i la posterior ampliació 
d'aquesta, la quantitat d'escolaments disminuesqui 
progressivament fins a la seva total desaparició, 
en un termini breu de temps i que se vegi reflec- 
tit en la desparició dels nivells de contaminació 
tal com ha passat a altres zones. 
Per tot aixb, consideram de gran inter&s dur a 
terme un estudi de control sistematic del nostre 
litoral, a fi d'evaluar la probable disminució dels 
nivells de contaminació, així com també compro- 
var el grau d'efectivitat de les estacions depurado- 
res instal.lades a diversos nuclis urbans de la 
costa. 
1 1 
GRAFIC 1 Representació dels valors que s'expressen a la taula 1. I 
TAULA 1 
Valors del num. índex d'E. Coli en les distintes 
estacions, definit c o m x o n  x, 6s el valor menor. 
Xm 
TAULA 2 
Valors del num. índex d'eutroficació en les distintes 
estacions d e f i ~ t  com &on xm 6s ei valor menor. 
Xm 
6. BIBLIOGRAFIA 
10. - Representació dels valors que 
són expressats a la taula 2. 
4. - 
- 
1 .- 
E S T A ~ ~ ~  
Ayuntamiento de Palma de Mallorca. Memoria de secretaria del 
ejercicio de 1979. Palma de Mallorca 1980. 
Chacártegui, G. Niveaux de pollucion dans les eaux littorals des 
EIes Baleares. ves Joumkes Etud. Pollucions. C. I. E. S. M. 
Cagliari 1980. 
Consell General Interinsular. El turismo en las Baleares. Conselleria 
d'Economia i Hisenda. Palma de Mallorca 1981. 
Del Hoyo, F. J Fluctucib anual del fitopldncton del port de 
Del Hoyo, F. J. El Port de Mab: un ecosistema de gran inter2s 
ecoldgic i didhctic. Maina. Palma de Mallorca 1981. 
Margaief R. Ecologia Marina. FundaciÓn Lassalie de Ciencias Natu- 
rales. Caracas 1972. 
Trabajos de Geografia. Relacibn econbmica entre el desarrollo y la 
contaminacibn del ambiente en la Bahfa de Palma. Departa- 
mento de Geografia de la Facultad de Filosofia y Letras Pal- 
ma de Mallorca 1975. 
Ciutat de Mallorca. Maina. Palma de Mallorca 1980. 
11 


Perspectives actuals sobre l'equilibri ecològic del nostre litoral

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert