Hoyo Bernat, Xavier del

Biblioteca Digital de les Illes Balears

FLUCTUACIO ANUAL DEL u ~ ~ ~ ~ ~ ~ k ~ ~ ~ ~ ~ M  
DEL PORT DE CIUTAT DE MALLORCA 
per FCO. JAVER DEL HOYO BERNAT* 
RESUM I I . - I N T R O D U C C I ~  
En un període de dotze mesos de 
durada, a una estació situada en el re- 
cinte del port de Ciutat de Mallorca, 
es realitzaren estudis sobre la tem- 
peratura de I'aigua, transparkncia, sali- 
nitat, concentració de clorofila i 
sobre la composició del fitoplinc- 
ton. 
De les mostres analitzades destaci 
una notable abundincia del fitoplinc- 
ton; trobant-se el valor mixim el 
mes de Juliol i el valor mínim el 
mes de Febrer. 
En els recomptes realitzats es troba- 
ren viries especies no esmentades a 
publicacions anteriors al nostre estudi. 
Així mateix I'índex (d'eutroficació) 
detectat fou molt alt i aixo mos 
indica un significatiu grau de contami- 
nació de les aigües. 
L'objectiu del present treball és 
desenvolupar una estimació del cicle 
anual de fitoplincton i detectar la 
possible existkncia de contaminació en 
el port de Ciutat de Mallorca, a través 
de l'andisi de mostres de fitoplanc- 
ton de sedimentació i determinació de 
la proporció del pigment fotosintktic. 
Les publicacions anteriors damunt 
fitoplincton en aquesta zona, o no 
agafen el cicle anual complet (Riera y 
Blasco 1967), o bé utilitzen una altra 
metodologia, fitoplincton de xarxa. 
(Navarro i Massutí 1940, Balle 1952). 
En el nostre estudi s'agafi com 
lloc de referkncia una estació situada 
a la boca del port, en la qual s'agafa- 
ren, durant tot el periode anual, mos- 
tres, dues vegades per setmana, a les 
profunditats de 0 ,  5, 10 i 15 metres 
a bord de I'embarcació Gavina 11. 
* Exprés el meu agraiinent al laboratori 
Oceanogrific de Balears per la seva col.labora- 
cib i ajuda. 
'i, 
O.. Organismes de fitoplincton. 
,= s 
b 
.X 
Exposarem en primer lloc i en for- 
ma succinta, alguns fonaments bhsics 
per una millor comprensió del treball. 
S'enten per plancton, el conjunt 
d'organismes que són rossegats per les 
corrents d'aigua. Es subdivideix en fi- 
toplancton o plincton vegetal, format 
per organismes autbtrofs (microalgues 
en majoria), les quals tenen pigments 
fotosintbtics, i zooplancton o plincton 
animal, format per organismes heterb- 
tro fs (copepodes, salpes, apendicula- 
ries, eufasiacees, etc.). A la mar, igual- 
ment que a la terra, tota la vida 
depbn de la matbria vegetal que en la 
seva majoria es fitoplancton, el qual 
serveix de base de metrició pel zoo- 
plancton i aquest és font d'alimenta- 
cio d'altres animals aquitics. 
Tot organisme viu adaptat a un de- 
terminat ambient, les caracteristiques 
del qual influeixen en el seu creixement 
i en el seu desenvolupament. Aques- 
tes característiques són de tipus físico- 
químic com la llum que perceben, 
temperatura, substancies del medi, 
gasos que respira, etc., i de tipus bio- 
logic com les relacions entre els orga- 
nismes que ocupen l'ambient. 
La transparbncia de I'aigua depbn 
de les substancies dissoltes i de les par- 
tícules sdides que dugui, el seu cdcul 
mos proporciona I'espessor d'aigua 
e fec t ivament  il.luminada, de gran 
Cubetes de la sedimentació del fitoplincton 
i xarxa de pMncton. 
importdncia puix que el creixement 
del fitoplancton, igual que el de qual- 
sevol altra planta, té lloc quan hi ha 
llum suficient. 
L'aigua de mar du en dissolució di- 
verses sals. (CLNa, S04Ca, CI2Mg, 
etc.). S'anomena salinitat als grans de 
sals que hi ha dins un litre d'aigua. 
En els mars cdids i sense rius bs mh- 
xima, com el mar Roig que té 41 g. 
per litre (41 per 1.000 6 41 O/o), en 
els mars freds i tancats com el Bdtic 
és mínima (2-8O/o). Com més alta és 
la salinitat major és la flotabilitat i 
per una altra banda, molts organismes 
són sensibles als canvis de salinitat. 
L'aport d'aigües residuals produeix 
un increment bptim de nutrients que 
du a un augment de població del 
fitoplancton, que s'anomena eutro- 
ficació, per tant, la quantitat de fito- 
plancton mos proporciona un índex 
de la contaminació. Donat que els 
organismes del fitoplancton tenen pig- 
ments fotosintbtics (clorofila, caro- 
tens), la proporció dels anomenats 
pigments, sobretot el primer, mos 
dóna una mesura de la població del 
fitoplhncton i per tant de l'eutrofica- 
ció. 
Les observacions del fitoplancton 
es realitzen partint de mostres que 
s'analitzen al microscopi. Aquestes 
mostres s'obtenen, o bé a través de 
pesques amb xarxes cbniques, (fito- 
pllncton de xarxa), o també deixant 
n- 
is" 
I i 
Disc de Secchi. 1 
sedimentar els organismes i partícules 
contenguts en un cert volum d'aigua 
corresponent a una profunditat, du- 
rant un cert temps (fitoplancton de 
sedimentació). El primer mbtode té 
I'inconvenient de que els organismes 
més petits, no són retenguts per la 
xarxa, problema que es resol amb el 
segon m2tode. 
3.-M ATERIAL I M ~ T O D E S  
Els valors de temperatura de I'aigua 
s 'obtengueren mitjangant botelles 
"Nansen" que duien termbmetres 
d'inversió. I 
La transparbncia es va calcular a 
partir de la profunditat d'extinció del 
disc de Secchi. 
La salinitat es determini amb un 
salinbmetre. L'aigua dels diferents ni- 
vells de profunditat s'obtengué amb 
botelles "Niskin", fent-se del seu con- 
tengut dues parts. Una d'aquestes 
parts s'utilitza per calcular la propor- 
ció de pigment fotosinthtic (clorofila 
"a"), I'altra. després de fixar-la amb dos 
c.c. de solució Lugol, per a una millor 
conservació de la mostra, es destria 
per I'observació i el recompte del fito- 
plancton mitjanqant el microscopi. I 
Botella Nansen. 
Per I'anhlisi de la clorofila "a" es fil- 
traren 4 litres d'aigua a través de fil- 
tres Qhatman GF/C, amb la finalitat 
de separar el fitoplancton retengut en 
els anomenats filtres i per un extracte 
en acetona el 90°/o, que fou final- 
ment analitzat en un espectrofotb- 
metre Perkin-Elmer. 
El recompte del fitoplancton es va 
fer en un microscopi de "Utermohl". 
havent-se preparat les mostres per ana- 
litzar. en cubetes en les quals s'havia 
realitzat una sedimentació previa de 
24 hores. 
4 . -PAR~METRES F ~ S I C S  DEL MEDI 
Mos. limitam a determinar la tem- 
peratura, la salinitat i la trdnsparencia, 
com a resum del medi físic puix que 
aques t s  p a r i m e t r e s ,  condicionen 
I'existhncia i prosperitat de tota 
comunitat. 
des com la mitja antmetica simple 
dels valors obtinguts. S'adverteix que 
I'ona ascendent de la temperatura del 
mar, esta molt relacionada amb el 
nombre d'hores d'insolació, i el ma- 
teix succeeix amb la descendent. La 
temperatura mitjana de I'aigua del port, 
varia entre un mínim de 13O C i un 
mlxim de 27O C, presentant una evo- 
lució ondulatdria molt suau i practica- 
ment simetrica. 
A la taula n.O 1, es resumeixen 
les variacions mitjes intermensuals de 
la temperatura de I'aigua de la mar; 
convé observar que han estat calcula- 
TABLA 1 
TEMPERATURES MITJES OBSERVADES 
Gener 4 13,77O C 
Febrer 12,93O C 
Mar$ 13,69O C 
Abril 14,64O C 
Maig 17,17O C 
Juny 21 ,50° C 
Juliol 24,72O C 
Agost 26,98O C 
Setembre 23,93O C 
Octubre 2 1,27O C' 
Novembre 18,64O C 
Desembre 15,66O C 
Es calcula a partir de la profundi- 
tat de desaparició de la imatge del disc 
de Secchi. Com s'observa a la taula 
n.0 2,  la profunditat va variar entre 
els 3,2 i 8,3 metres. 
TABLA 2 
VALORS DE TRANSPAR~NCIA DE L'AIGUA DETERMINATS 
AMB EL DISC DE SECCHI 
DS = Profunditat d'extinció de la imatge del disc de Secchi, expressada en metres 
MES DS 
Gener 4,O- 3,5- 4,7- 5,5- 4,3- 5,O- 5,s- 4,O- 
Febrer 5,3- 3,2- 4,O- 5,2- 5,7- 5,5- 4,5- 4,O- 
 mar^ 5,2- 4,5- 3,3- 5,5- 5,O- 4,O- 5,2- 6,s- 
Abril 6,O- 4,O- 5,5- 7,O- 5,O- 4,3- 4,7- 6,O- 
Maig 4,7- 5,O- 6,3- 5,5- 4,s- 5,O- 7,O- 4,7- 
Juny 5,3- 7,O- 5,s- 4.5- 5,O- 8.3- 6.5- 4,7- 
Juliol 6,s- 7,5- 5,3- 8,O- 6,5- 7,2- 6,5- 4,7- 
Agost 6.5- 5,2- 5.7- 7,3- 
Setembre 5,5- 6,7- 4,7- 6,5- 5,3- 6,3- 5,O- 7,4- 
Octubre 5 , O  4 , 5  6,O- 5,3- 4,2- 5,s- 4,7- 5,5- 
Novembre 7,O- 4,2- 5,5- 5,O- 4,7- 5,3- 6,s- 5,O- 
Desembre 4,O- 4,8- 3,s-  4,s- 5,2- 3,7- 4.0- 
La salinitat varia entre els valors 
37,40 i 37,90°/o. Les fluctuacions al 
llarg de tot  el cicle són mínimes i 
causades per les pluges, aports de la 
Riera, fluxos subterranis (com el de 
S'Aigo Dolga) i altres correnties, així 
com també per I'arribada d'aigües su- 
perficials de procedencia atlantica de 
menor salinitat (36,60°/o). 
VArem determinar com parhmetres 
biolbgics pel nostre estudi, el conten- 
gut de clorofila "a", i el recompte d'or- 
ganismes del fitoplincton presents a 
les mostres, obtengudes pel metode de 
sedimentació. 
5.1.-ESTIMACIO DE LA CLOROFILA 
La importancia de la determinació 
de la concentració de la clorofila a 
radica en el fet que mos proporciona una 
dada damunt la població de  fitoplanc- 
ton,  així com també, mos dóna un 
índex de la seva capacitat fotosinte- 
tica. Aquesta concentració s'expressa 
en micrograms/litre i es troba analit- 
zant en un espectrefotbmetre, les 
d e n s i t a t s  bptiques dels extractes 
(obtengut com ja hem dit), i aplicant 
les equacions donades per SCOR/ 
UNESCO I'any 1966. 
Extracto acetonico y espectrofotómetro. 
En el primer trimestre, les quanti- 
tats de clorofila varen variar entre 
0.75 i 3,60 mg./l. 
Durant aquest període, la quantitat 
de clorofila es va trobar en el seu 
nivell mínim de tot I'any. 
En el mes d'abril s'observa un 
increment amb respecte als valors 
anteriors, arribant-se a un valor mig 
de 3,85 mg/l. 
En el mes de Maig es nota un 
espectacular augment que es mantengué 
fins el mes de Setembre. Durant 
aquest període, els valors variaren 
entre 7.75 i 13,25 mg./l. 
El mes de Setembre, el conten- 
gut de clorofila "a" experimenta un 
descens que assolí, en el mes d'0ctu- 
bre, un valor mitja de 3.60 mg./l. 
En els mesos de Novembre i 
Desembre, va seguir el descens obser- 
vat en els mesos anteriors, i se varen 
trobar valors de I'ordre de 2,85 mg./l. Cubetes de sedimentació i microscopi de Utennohi. 
TABLA 3 
VALORS MITJANS MENSUALS DE LA CONCENTRACIO DE CLOROFILA "a" 
MES CLOROFILA a (MICROGRAMSILITRE)  
Gener 2 3 4  
Febrer 1,65 
Mar$ 2.95 
Abril 3,85 
Maig 8,37 
Juny 11,25 
Juliol 12,40 
Agost 10,59 
Setembre 6,74 
Octubre 3,60 
Novembre 3,21 
Desembre 2,85 
El seu estudi mos és indispensable, 
per 3 I'obscrvaci6 dels organismes més 
petits de la comunitat fitoplantonica. 
S'analitzaren en un microscopi de 
"Utermiihl". les mostres corresponents 
al nivell superficial, els seus resultats 
12 I s'cxpressen *a la taula 4. 
TABLA 4 
PROPORCI~ DELS DISTINTS GRUPS DE MICROALGUES I C~L-LULES TROBATS 
AL LLARG DE L'ANY (expressats en O / o )  
D = Diatomees 
C = Cocolitoforals 
S = Siiicoflageladesx 
P = Peridinees 
v = Altres microorganismes, principalment nanoflagelats 
MES D C S P V 
Gener 8,82 O 0,75 22 68,37 
Febrer 7,25 O ,25 1,28 1 8,40 7 1,60 
Mar9 13,75 O 0,53 15,90 37,14 
Abril 9,35 O 0,35 18,37 71,93 
Maig 11,33 0,17 O 26,15 62,35 
Juny 13,52 O O 26,40 70 ,O8 
Juliol 7,lO 0,30 0,25 34 58,35 
Agost 6,23 O 0,12 38,lO 55,55 
Setembre 3,85 O 0,16 39,70 56,29 
Octubre 8,56 O O 29,80 61,64 
Novembre 10,78 O O 29,40 59,82 
Desembre 6,94 O 0,25 19,50 73,31 
M . A . M . J . J .  A . S . O . N . O .  
Grific 1.-Variació de la clorofila a, al llarg de l'any. 
Com hem vist a la taula anterior hi 
ha una escassa proporció de cocolito- 
forals, en els mesos de Febrer, Maig i 
Juliol, s'obsema la presencia de l'espb- 
cie cocolithus huxleyi. 
Les silicoflagelades es presentaren 
també escassament encara que la seva 
proporció fou una mica superior a les 
anteriors, trobant-se dues especies: 
Dictyocha fíbula i Distephamus specu- 
lum. 
Entre les Peridinees destacaren els 
generes Peridinium i Ceratium, identifi- 
cant-se especies tals com P. brochii, P. 
claudicans, P. mite, P. oviforme, P. 
Cuarenense, C. candelabrum, C. furca, 
C. fusus, C. inflantum, C. longiros- 
trum, C. teres, C. trichoceros, i C. 
tripos. Com s'obsema a l'anterior 
taula, les Peridinees es trobaren en 
totes les mostres analitzades, trobant- 
se el seu major nivell en el mes 
d'Agost. 
Les Diatomees varen tenir el ml- 
xim de població els mesos de Mar9 
i Juny, essent els generes Chaetoceros i 
Rhizosolenia els més freqüents. 
En darrer lloc, convé destacar el 
fet que en totes les mostres analit- 
zades, es trobi una elevada proporció 
de manoflagelats i altres microorganis- 
mes. 
 CONCLUSIONS 
Dels recomptes i ansisi de clorofila 
"a" realitzats, es dedueix que la co- 
munitat de fitopllncton del port de 
Ciutat de Mallorca, presenta una gran 
abundhcia en determinats mesos. 
S'adverteix que el número d'indivi- 
dus, assoleu el seu mlxirn en el pe- 
ríode estiuenc, essent mi& a 
l'hivern. Aquest fenomen ocorr al 
contrari que en aigües no contamina- 
des del mar Balear. 
s'obsema, un nivell significatiu 
d'eutroficació, el que es indicatiu de 
1"existencia de contaminació, per la 
presencia d'aports residuals. Aquest 
augment de fitoplincton, produeix 
una alteració en les cadenes alimentí- 
cies de l'ecosistema marí, que con- 
dueix, a la llarga, a una degradació 
del mateix, amb la progressiva dismi- 
nució d'espbcies. 13 
""T. 
Detall d'una mostra de fitoplincton; 
en primer pla una Peridínea del ghe re  Ceratium 
i en el fons diverses Diatonees. 
S'ha detectat la predncia d'espi- 
cies, no descrites o aparegudes oca- 
sionalment, en publicacions anteriors 
com Coccolithus huxley i, Dictyocha 
fibula o Distephanus speculum, pro- 
bablement degut al fet que aquells estu- 
dis es realitzaren a partir de mostres de 
fitoplhncton de xarxa, per el qual 
creim que seria convenient, desenvolu- 
par un nou estudi del fitoplancton de 
sedimentació, en el qual se'n faci un 
reconte minuciós del mateix, per 
espicies. 
Donat que - existeix, pels estudis 
realitzats amb anterioritat, un extens 
inventari del fitoplincton de xarxa 
d'aquesta zona, consideram d'interés 
dur a lloc un recompte de fitoplhncton 
per aquest sistema, a la fi d'avaluar 
com ha evolucionat la dita comunitat 
des de que es desenvoluparen els ano- 
menats estudis, així com quantificar 
la contaminació produi'da. 
BALLE, P. Fitoplancton de  la hahía de 
Palma de Mallorca. Boletín del Institu- 
to Espaiiol de Oceanografia, n.0 61, 
1953. 
MASSUTI, M. Nuevos datos para el conoci. 
miento del plancton del mar de Balea- 
res. Anales de la Universidad de Barce- 
lona, 1943. 
MASSUTI, M. y MARGALEF, R. Introduc- 
ción al estudio del plancton marino. 
Consejo Superior de investigaciones 
Científicas, SecciÓn de Biologia Marina 
Barcelona, 1950. 
NAVARRO, F. de P. y BELLON, L. Cat& 
logo de la flora del mar de Baleares 
(con exclusibn de las DIotomeas). insti- 
tuto Español de Oceanografia Notas y 
Reshmenes, Serie 11, n.O 124, 1945. 
NAVARRO, F. de P. y MASSUTI, M. 
Composicibn y ciclo anual del plancton 
superficial de la bahia de  Palma de Ma- 
. llorca. Instituto Español de Oceanogra- 
f i a  Notas y Reshmenes, Serie 11, n.O 
97, 1940. 
RIERA, T. y BLASCO, D. Plancton super- 
ficial del mar de Baleares en Julio de 
1966. Investigación pesquera n.04 3 1, 
pig. 463-484. Diciembre 1967. 
SCOR-UNESCO (1966). Determination of 
photosynthetic pigments in seu water. 
Monographs on oceanographic metho- 
dology. Public. Unesco. 
(Traducció 
de I'original castella 
Per 
Joan Mora). 


Fluctuació anual del fitoplàncton del port de Ciutat de Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears