Majoral, Biel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

LA MUSICA POPULAR A MALLORCA 
Tra~lsa ipc io  d e  la co~zjerellcia d'crl BIEL OLII 'ER-I~~AJORAL 
feta dia 26 de l~zaig de 1 Y 8 O  a IJEsfzrdi Gct lc~al  L~rl.lia. 
En primer lloc volia dir que. aquesta xerrada, l'ha- 
viem de fer en Toni Artigues i jo, tots dos plegats, pero 
esta malalt i no ha pogut venir. Jo faré una mica de 
resum de ses idees sobre sa música popular. 
Voldria fer una mica d'anilisi d'allo que creim que és 
es procés de sa musica popular dins es passat. dins es 
present i dins es futur. Aleshores se presenta un problenla 
que m'agradaria resoldre d'entrada, i es la confusió que de 
vegades hi ha entre música popular i folklore. És una 
cosa que 1110s preocupa i que hauria de quedar ben aclari- 
da d'una vegada per totes, sobretot ja a I'any 80. 
Folklore és una paraula que neix a mitjan segle pas- 
sat a Anglaterra. Folklore=estudi de ses creences, etc., des 
poble (creant una dicotonua cultural molt important). Per 
una part hi hauria cultura i per s'altra folklore; també a 
mitjan segle passat surt aquesta dicotomia entre civilit- 
zació i no civilització. Mgicament Iu ha un intent, per 
part de qualcú, de separar es concepte de sa cultura de 
ses classes altes i sa cultura des poble, que queda dins es 
folklore. Anglaterra, quan se troba en sa seva epoca 
d'expansió colonial, se preocupa molt d'estendre aquests 
conceptes i sa mateixa antropologia. Anglaterra és s'enca- 
rregada de trametre sa cultura occidental, sa cultura 
"bona" al tercer món que ha colonitzat. Pero veuen que 
es pobles no ho assimilen tot ... Hi ha una serie de coses 
que fan espontaniament i que és sa seva propia cultura. 
Aleshores ells necessiten tenir-la arxivada i tenir-la contro- 
lada i per aixb ens serveix el folklore i I ' an t ropol~~ia .  
Aixo que fan es anglesos com una cosa científica, 
sabent alla on van, arriba a ses nostres terres. Catalunya, 
a s'epoca romintica, creu que dins es folklore hi pot 
trobar ses arrels nacionals. i per aixo comenqa a fer estu- 
dis sobre literatura popular, sobre canqonística, perque 
creu que aixb és un retrobament col.lectiu enfront de 
qualque agressió de fora; la seva idea és. en aquest sentit. 
molt diferent de la dels anglesos. 
Un mallorcluí. Marian Agui16. estudia es canqoner po- 
pular i també es glosadors. S'arxiduc Lluís Salvador arriba 
a Mallorca el 1869 i descriu tot allo que veu en el seu 
llibre Lcs Ba1car.s dcst,rires pcli. la paralrla i per. la iiilarge. 
Es una obra fabulosa. ho descriu tot en present. 10 que 
passa en aquell moment. Sembla ~nentida que hagi d'ésser 
un austríac es qui desperta aquesta investigació de la cul- 
tura popular viva en aquells rnolnents a Mallorca. 
Després de s'arxiduc Iu ha un músic que s'interessa 
per sa música de Mallorca: Antoni Noguera i Balaguer 
(1860-1904). que va publicar un llibret molt interessant: 
lI.lenloria sobre 10s tairros, daiizas j! rocaras de  illallorca. 
el 1893. Aquest senyor de Manacor va transcriure tota 
una serie de canqons. entre elles es cossiers de Manacor. . 
En es seu llibre cita molt s'arxiduc. S'arxiduc va tenir 
una cosa molt bona. que sempre se va assessorar des mi- 
llors musicolegs. des poetes mallorquins (en Torrent li 
agafava ses músiques) ..., tenia un gran equip de gent i 
aixb es clar, li va permetre fer aquesta obra. 
Dins aquesta mateixa línia, influi't també per s'arxi- 
duc i p'en Noguera, en Josep Massot i Planes, avi del 
gran monjo mallorquí Josep Massot i Muntaner, a principi 
de segle. va fer un recull de canqons populars. Ell era 
musicoleg aficionat -son pare havia estat un gran músic- 
i va anar recollint tot allo que sentia; va recollir ses tona- 
des des cossiers, canqons de batre, es crits i ses entona- 
cions des peixaters. des que adoba matalassos. etc ..., va 
fer un recull de tot allo. que sentia. 
Una altra fita per es estudiosos és s'0bra des C a n p -  
iler d e  Catalui?~?a. que encara que se digui de Catalunya 
era d'imbit de Pai'sos Catalans: a Mallorca l'any 1974 ve 
en Samper. musicoleg. i s'ajunta amb en Ferri, que era 
lletraferit, i se dediquen a recórrer tot Mallorca i I'any 79 
i en varen publicar una petita part molt interessant; també 
són interessants ses fotografies que mostren sa gent de 
Mallorca ballant, i ballen normal. amb so vestit de s'kpoca 
1 que ja no era de pageseta: majoritariament duien un 
mocadoret pero ja n o  anaven llargues ... Varen publicar 82 
partitures i en varen recollir 649. 
Es en aquesta epoca que comenga sa decadhcia de 
sa música popular viva; fins aleshores, conta s'arxiduc, 
ballen normalment i toquen normalment. Sa dicada del 
20 al 30 augmenta sa mecanització, s'introdueixen més 
massivament es megafons, ses gramoles, ses rddios, i co- 
mencen a venir ses músiques de fora, i comencen es balls 
clandestins. ses pugnes i ses baralles entre s'Associaci6 de 
Mares de la Verge Maria, que no podien deixar que sa 
filla anlis a un ball d'aquests perqui si n o  I'expulsaven, i 
així se va comengar a crear aversió a la que era abans sa 
música normal. Es a dir, si s'introdueix una cosa molt 
1n6s avanvada. de contacte físic me referesc. a sa gent, és 
a dir. que la permetia ballar d'aferrat - i es ball de bot 
no h o  permetia tant ,  al marge de sa picardia que hi 
pogués haver-, logicament se crea un enfrontament entre, 
per una part, sa forta censura eclesiastica que n o  permet 
que se facin balls d'aferrat  abans no permetia ni tan 
sols que se fessin balls de gresca, vull dir balls de bot- i 
sa joventut que evidentment vol ballar d'aferrat i organit- 
7ara quan pugui -es darrers dies sobretot és es seu desfo- 
g a m e n t  aquests ballets. Llavors se comencen a fomentar 
per part de sa gent més reaccionaria, i ara mos semblen 
meravellosos, es balls de bot.  Diuen: si vols ballar has 
d'anar a un ball de bot ,  per evitar que anassin a un ball 
d'aferrat; logicament es joves agafen mania an es ball de 
bot. 
Per aixo comenga a venir sa crisi des ball de bot ;  si a 
una possessió tenien un aparato, després de fer una pela- 
da d'ametles feien un ball d'aferrat i es ball de bot co- 
menqava a quedar una mica separat. I és quan comencen 
a sortir folkloristes. Fins ara hem vist gent, romantics, 
rnusicblegs o literats, que descriuen com és sa realitat 
d'una epoca en present: a partir d'ara sortiran es folklo- 
ristes, que descriuen en passat copiant s'arxiduc, en No- 
guera i en Massot, per mor d'aquesta situació i sera quan 
cornenqaran a crear-se basicanient ses agrupacions folklori- 
ques. Ara enguany fara cinquanta anys, és a dir, l'any 
trenta. que se va fer una de ses agrupacions més antigues 
de Mallorca que és Aires de Muntanya de Selva, creada 
precisament, per un folklorista, n7Antoni Calmés. Es que 
descriuen sa realitat de sa música popular no se limitaran 
ja a descriure, seran persones que estaran aficades dins es 
tinglado de ses agrupacions. Ja passada sa guerra, es poder 
s 'h  interessa molt i comencen a néixer a Mallorca una 
quantitat d'agrupacions folkloriques que fa por. 
Es folkloristes, en Calmés i nYEnsenyat tenen tot 
s'ambient favorable. Hi ha una tesi d'en Domingo Manfre- 
di molt interessant d'estudiar a "Los bailes regionales 
españoles" que diu que ells agafen Bquests balls perque 
no se perdin --que no se perdien, encara- i perqud tenen 
ganes --i ho diu quasi textualment- de fer-10s un mot10 
nou, de fer-10s sofisticats per poder-10s treure, d'aquesta 
manera, des lloc on se ballen vulgarment i poder-10s 
escampar arreu del món para deleite y gusto de las gentes 
finas. 
Amb aquesta política subterrania -perque es franquis- 
me no dóna normes, sinó que empra persones- se van 
creant totes aquestes agrupacions perque arran d'aquesta 
crisi de sa mecanització i després de sa guerra hi ha un 
ambient molt favorable per crear espectacle en comptes 
de festa espontania; espectacle i agrupacions folklbriques 
van a la par. I sa gent no balla, hi ha crisi de balladors. 
PIi ha crisi de balladors perqu4 aquesta sofisticació para 
dekite y gusto de las gentes finas crea un tipus de ball i 
un tipus d'expressió musical que no són es normals des 
poble. Es poble ballava normalment, sortien i pegaven 
quatre. bots aixi com eren. Llavors, ja, com que era un 
'espectacle perfectament programat, només sortien es 
balladors que se sabien moure. I d'aquesta manera 
es .ball mallorquí s'amaricona -me sap greu dir aques- 
ta paraula, pero passa aixi-, i resulta que sa gent 
durant molts d'anys no balla perque creu que ballar ball 
mallorquí es una actitud bastant afeminada; i en prova 
d'aixb sa majoria d'agrupacions, 'al marge de set o vuit 
balladors que se professionalitzen, són basicament forma- 
des per dones. I d'aquesta manera se perd tot s'encant, 
tota sa cosa natural que descriu s'arxiduc Lluís Salvador 
-que descriu sense cap intenció secundaria- i se perd 
s'espontanei'tat de sa musica des ball i de ses canqons. Ses 
agrupacions comencen a cantar estil cor ses canqons popu- 
lars amb unes floritures increibles. S'arxiduc en parlar de 
ses canqons diu "Generalment no tenen pretensions artisti- 
ques, son senzilles i per aixó bones d'improvisar" Sa cul- 
tura popular senzilla, quan se complica és quan comencen 
a folkloritzar. 
HI ha un altre factor: Antoni Mulet, un folklorista 
una mica dubtós, va esser president des Foment de Turis- 
me de Mallorca i ses agrupacions s'aprofiten de cara as 
turisme. Ara aquestes agrupacions estan en crisi perquB ara 
es turisme ja ni mira es ballador ni mira es ball de bot, 
sinó que es turisme de Mallorca ve a agafar unes bones 
gateres perque s'alcohol 6s més baratet. 
Encara entre els estudiosos de la música popular hi 
1 ha en Josep Antoni Pont i Lladri, que va viure del 1852 
al 1931 que 6s un dels musicblegs més coneguts de Ma- 
llorca perqud és s'autor de ses partitures de ses danses 
processionals en es diccionari Alcover-Moll. De totes ma- 
neres, les transcripcions i els punts que dona aquest 
senyor no són gaire de fiar, i aixo ha fet cometre errors 
als qui han volgut intentar fer uns cossiers a través des 
diccionari. Ses transcripcions d'en Massot si  que són de 
fiar: sa seva obra se troba en aquest moment a s'Abadia 
de Montserrat sota custodia des seu nét. Es una obra 
inedita que lbgicament s'ha de recuperar, com sa quanti- 
tat d'obra inedita des Cangoner de Catalunya; i aquesta s í  
que no la pot veure ningú perque esta dins un calaixet 
dins un pis arxivada i ets hereus de sa fundació Patxot 
estan en contacte amb una Universitat de Nord-America 
per vendre aquest material. 
No voldria deixar d'anomenar n7Andreu Ferrer i Gi- 
nard, coetani d'en Francesc d'Albranca. D'altra banda, 
aportacions de folklore mallorquin engrosseixen les Anto- 
logia~ del Cancionero Popular Espaiiol. 
Després hi ha un intent de recuperació a nivell mun- 
dial; a finals dels seixanta les nacionalitats oprimides te- 
nen ganes de fer sentir sa seva veu i comencen a fer 
reivindicacions molt fortes en tots es sentits, i logicament 
també quan a sa música popular. Quan es franquisme 
minva, ses agrupacions folklbriques a Mallorca comencen a 
mancabar una miqueta perque, encara que no hi havia 
expressament prohibicions, s í  que hi havia uns actes a ses 
festes des poble que quasi eren obligatoris per part de 
s'ajuntament: al marge de!s actes ecleciastics h havia 
d'haver una banda de música que fes un concert, hi havia 
d'haver uns coets i unes rodelles, que per aixo s'ajunta- 
ment pagava, i h havia d'haver una Vetlada folklórica 
que havia d'esser feta per qualque agrupació folklórica, i 
per aixo no mos estranyem que a Mallorca fins i tot en 
sortís una que feia Velada folklórica mallorquina i Rapso- 
dia espaiiola o una cosa semblant ... I tenien molt d'exit, i 
cobraven bastant; eren agrupacions professionals: se des- 
plaqaven, feien actuacions per as turisme.., 
Pero aixb comenqa a mancabar una miqueta perque 
per a sa gent aquestes vetlades perdien es seu sentit, sa 
gent comenqa a estirmar-se més bones berbenes i bons 
conjunts. 
Es anys setanta comenqa a Mallorca sa febre de ses 
trobades. L'any 1972 se fa es festival de Llubí. Després 
se fa es festival de Montuiii, en el qual h assistiren més 
de quatre mil persones; se cantaren tonades de llaurar, de 
batre ...; i es xeremiers feren un recompte des que queda- 23 
~ 
ven a Mallorca. Desp:?&'van a Algaida, on se fa ball; 
curiosament gua&a ,dia de.ses poques agrupacions no fol- 
klbriques -desp!Cs >s'r#^convertira-, que va vestida normal 
i corrent i c a p f i  arn% *bna:persona normal i corrent 
que 6s 17amo e l  @hi @i, d'una veu meravellosa. I des- 
prés ja va manca.b&f; perd cbmenqa a sortir molta de 
gent que canta i molta de gent que balla. 
Chriosament, aquestes trobades fan sentir poble; així 
com es folkloristes i el folklore 10 Únic que fan es fer 
sentir província, demostrar que la provincia existe porque 
tiene su folklore, aquestes manifestacions fan sentir poble, 
que és molt diferent. Per aixb no i s  d'estranyar que sa 
gent que ho assimilis fos una gent que estava a s'avant- 
guarda de ses qüestions culturals i lingüístiques i que s'ho 
agafas amb molta de forga i que comenqassin a aprendre 
a tocar ses xeremies, a cantar, a ballar, gent que abans no 
ho havia fet per aquella dicotomia que deiem abans entre 
cultura i folklore, o sigui sa cultura de sa classe alta i es 
folklore de sa cllasse baixa. Pero aixo també té es seus 
inconvenients; resulta que de folkloristes sempre n'hi ha i 
intenten folkloritzar una altra vegada dins aquesta nova 
eclosió de la música popular. I per aixo quan hi ha es 
canvi i molta de gent mos pensam que recuperarem mol- 
tes de coses de sa cultura popular, resulta que una altra 
vegada aquests aspectes estan perfectament folkloritzats. 
Quan mancaba es franquisme se torna cantar perque 
hl ha necessitat de cantar sa canqó popular de Mallorca, 
la canten homes perque la senten, encara que han de 
caure en s'error d'haver de fer una altra vegada espectacle; 
ni en Biel d'es Cant6, ni en Biel Caragol, ni l'amo en 
Toni Fai canten millor damunt un escenari que cantant 
normalment, perb era necessari que tornassin cantar ells 
amb sa seva prbpia dinamica perque mos fessin reviure i 
mos moguessin es corconet. Llavors tornen a sortir ets 
altres i mos tornen a folkloritzar; surten més vestits que 
mai i -encara que es homos esmentats mos demostrassin 
que se podia ballar normalment, i en Vicenq Matas que 
ha vengut, mos passarh una pe1,licula que demostra clara- 
ment s'espontanei'tat amb que se podia ballar- tomen 
folkloritzar enduits d'un intent de voler fer ses coses 
guapes, perque es vestit també és guapo. I per aixb no es 
d'estranyar que avui en dia puguem veure una altra vega- 
da ballar de pageset per demostrar una altra vegada pro- 
víncia o País Balear, que és igual, i que es primer dia de 
Panorama Balear surti s'espectacle Agrupación Folklórica 
intentar que aquesta música popular, sa que mos queda 
--perque tampoc no hem d'anar a cercar bubotes. ni, so- 
bretot, inventar res--, la facem viva i la tornen) cantar i 
tornem sebre no ses canyons que hi havia sinó es meca- 
nismes per poder-les generar: aixo i s  lo important. Perqi~b 
es folkloristes lo que fan és dir: "I a Mallorca llavors 
anaven a segar i cantaven quatre canqons i llavonses can- 
taven ximbombades": o ara canten xi~nbombes llegint un 
llibre de canyons verdes que hagi sortit. Lo important, 
pero, és ensenyar a generar. i aixi, crec que ho he111 acon- 
seguit una mica. Jo ara mateix dins aquesta sala veig dos 
xererniers joves que bufen i sonen i tornen fer viuse i no 
van vestits -de vegades per fer milsica una altra vcgadn 
viva, per passar pes carrer. AixO és molt interessant. 
On s'ha de fer molta feina és dins s'escola. I ara diré 
una cosa que pot espantar qualcú: si hi ha hagut un 
trencament generacional, que hi lla estat, entre cs pares 
-es nostros per ventura no tant que ara tenen quaranta 
o cinquanta anys i es seus fills és perque no cls han 
trasmes quasi res oralment, ni tan sols s'han preocupat 
d'ensenyar-10s a fer funcionar una baldufa o un estel, que 
eren coses molt simples, molts de jocs se van perdent 
perque es pare no s'ha preocupat d'ensenyar-10s an es fill. 
Aleshores si aixo esta passat qui ha d'agafar i assumir 
aquest paper és s'escola. I aixo si  que va envant. Avui en 
dia es mestres d'escola assisteixen a cursets, es mestres 
d'escola se preocupen de ses rondalles --com contar una 
rondalla, com treballar una rondalla.-, es mestres d'escola 
se preocupen de ses canqons, es mestres d'escola se preo- 
cupan de com pot funcionar un fobiol i com pot funcio- 
nar una canqo, se preocupa d'ensenyar canqons. Crec que 
hem d'insistir en aquest camp. 
Una sbrie de gent hem cregut que havíem de fer 
música popular. Si sa gent enlloc d'anar a recercar, enlloc 
de contar "es poble feia aixo, es poble cantava, es poble 
tocava ses xeremies", agafa unes xeremies, les comenga a 
inflar, comenqa a veure'n es mecanismes, comenqa a aga- 
far sa veu, s'esmola sa gorja, comenqa a cantar encara que 
no tengui bona veu, comenqa a ballar.,., aquí és quan se 
salva sa música popular viva, i aixo es mestres ho poden 
fer. An es pares és difícil dir-10s que ho facin, perd an es 
mestres els ho podem dir. I crec que aquí hi ha es futur. 
Evidentment, amb un bon present i amb ganes de fer 
feina crec que no ho tenim perdut. Si superam aquesta 
etapa d'ara i es mestres, sa gent, agafa en consciencia que 
de Mahón, Escola Municipal de Ciutat, amb tot es seu 
folklore pur ... 
Aixb és molt perillós. Jo som molt pessimista. Hem 
avanqat que hem recuperzt una gent molt sana, que 
-alerta! -- tambk se pot perdre, també pot caure dins -sa 
folklorit zació. 
Hi ha dues possibilitats. Una que noltros, es mallor- 
quins, diguem: Idb de Mallorca en feim una pega de 
museu i an aquell que vengui. i mos digui "aquí teniu 
aixb" mos vestirem així com vulgui que mos vestim, li 
riurem, li sonarem una tocada i després mos n'entornarem 
24 a ca-nostra, o bé -com a segona possibilitat- podem 
aixo és una cosa viva i no una cosa passada i una cosa 
morta, tornarem tenir una música, tornarem tenir coses 
espontanies, tornarem cantar i tornarem, fins i tot ,  a re- 
cobrar un nou sentit de sa vida; aixo ja es massa profund 
i no ho vull ara tampoc analitzar, pero crec que sí, crec 
que entendre sa cultura popular viva és entendre un nou 
sentit de sa vida i un nou sentit de sa festa, i aquest, 
amb tota sinceritat, crec que és es que hem de recuperar. 
(Segueix u n  col.loqui ben interessant, perd c o m  
que  el magnetofon estava damunt  la taula, csta 
mal gravat i n o  el podem transcriure). 


La música popular a Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert