Bassa i Martín, Ramon

Biblioteca Digital de les Illes Balears

EL LLIBRE INFANTIL 
D'IMAGINACIO EN CATALA A LA 
POSTGUERRA: 
(1 939- 196 1). Una aproximació. (I) 
per RAMON BASSA 
1. LA INTERVENCIO SOCIO-EDUCATIVA EN EL 
LLIBRE PER A INFANTS. 
ALGUNES HIPOTESIS. 
La finalitat principal d'aquest article és presentar unes 
reflexions sobre e¡ paper que juga i ha jugat el llibre infan- 
t i l  en llengua catalana a partir de la postguerra com a ele- 
ment d'intervenció socio-educativa, i tractar de marcar-ne 
els principals períodes. 
Per que aquesta tematica? 
Per un triple motiu: 
1r.- El llibre infantil té implícitament un missatge edu- 
catiu. L'analisi d'aquest contingut es pot fer des del camp 
de les Citncies de l'EducaciÓ, ja que no és una analisi lite- 
raria de la forma, sinó de les finalitats socio-educatives i 
ideologiques del contingut. 
Aquesta és una de les nostres hipotesis de treball: El 
llibre per a infants és un element d'intervenció socio- 
educativa a través del missatge pedagogic que transmet, 
conscientment o incoscientment. Ha volgut i vol trans- 
metre uns continguts i uns valors de caire educatiu. L'ana- 
lisi de quins són aquests valors, serveix per entendre quin 
paper se li ha volgut fer jugar o ha pogut jugar: preceptes 
morals, records personals, visió de la historia, dels rols se- 
xuals, dels fets sociala, de l'amistat, etc ... 
2n.- El llibre per a infants segueix una línia que es tro- 
ba lligada a la situació socio-historica i cultural de cada 
país concret. 
El llibre per a infants és una forma de cultura, i com a 
tal, pateix i reflecteix la situació d'aquesta. Segons la con- 
cepció de I'educació, del nin, de la nina, dels valors cultu- 
rals i socials, etc ..., sera també, el llibre per a infants. 
3r.- El cas del llibre per a infants, en catala, a partir de 
1939, és encara una situació més especial. 
Certes arees o formes d'intervenció, li estan vedades 
pel fet d'esser escrit en llengua catalana, la qual es troba 
prohibida als mitjans de comunicació i a l'escola. 
Aleshores, aquesta interrelació Educació-Societat, no 
es pot produir a l'interior del Sistema Escolar, i cal cercar, 
tenir o crear noves formes d'intervencionisme sbcio- 
educatiu, entts aquest terme en el sentit que marca A.J. 
COLOM (1983), quan assenyala com a factors a estudiar: 
"El paper educador de la societat en un sentit socialit- 
zador. 
El paper socialitzador de I'educació". (1) 
L'Escoltisme catala, certes escoles "noves", el llibre 
per a infants, seran algunes d'aquestes formes d'interven- 
ció socio-educativa, d'intentar "fer país". 
És així, com seguint aquesta tercera tesi, creim que 
dins aquest procés es produeix una relació entre aquesta 
"nova" concepció educativa i la línia que segueix i se- 
guiran els llibres per a infants en llengua catalana. 
En aquest article analitzam o descrivim, basicament, el 
període més difícil d'estudiar, pel probleme que presenta- 
va, poder fer una actuació en llengua catalana des d'algu- 
na institució o grup -llevat, tal vegada de l'Esglbia, com 
per la poca documentació escrita-, ens referim al període 
que va des de 1939 a 1961. 
1.1. Alguns camps: 
D'aquí, doncs, que per entendre com s'interrelacionen 
els elements que configuren el llibre infantil, cal conjugar 
la informació, la documentació i l'analisi d'una strie de 
camps; d'entre els més importants, destacaríem: 
1.1.1. La historia socio-cultural en qut es troba cada 
país concret. 
1.1.2. La historia i l'analisi de les idees i actuacions ' 
educatives existents a cada període. 
1.1.3. La historia i l'analisi del llibre per a infants, par- 
tint dels d'imaginació i veient els de coneixement i de lectu- 
res escolars. 
( 1 )  Vegeu I'article d 'Antoni  J .  COLOM C A R E L L A S :  
"La Pedagogia Social como modelo de intervención socio- 
educativa". Revista BORDON, no 247. Madrid, marq-abril 1983. 
PP. 170. 41 
1.1.4. Estudiar les etapes socio-histbriques concretes i 
I'evoluci6 que ha seguit i que ha marcat al llibre per a in- 
fants. 
Aquesta analisi, precisa una metolodogia i unes hipbte- 
sis que la sustentin, per no caure en un llistat de  conceptes 
aillats, sense cap relaci6 amb unes causes socials, cilltilrals 
i historiques. 
1.1.5. Estudi i historia de  les il.lustracions dels llibres 
per a infants. 
2. ETAPES O EPOQUES SOCIO-HISTORIQUES DEI. 
L1,IRRE INFANTIL D ' IMAGINACI~)  EN CATA- 
r,A. 
Les etapes o epoques sbcio-hi~t6riques en que 
dividiriem el llibre per a infants en llengua catalana, 
representarien un intent d'assenyalar el principals periode\ 
que, "a grosso modo", agrupen tota una línia o un con- 
junt de  característiques generals semblants, tot i que hi pu- 
gui haver, subetapes que marquin una evoluci6 amb unes 
certes diferencies. 
Així, senyalaríem: 
2.1. De la resistencia a la continoi'tat: (1939-1961). 
2. I .  I .  Resistencia ( 1939- 1956). 
2.1.2. Els inicis del redrecament (1957-1961). 
2.2. 1.a represa i renovari6 ( 1  962- 1970). 
2.3. 1,'auge (1970-198 ...) : 
2.3.1. El gran "boom". (1970-75). 
2.3.2. Nous camins. ( 1976- 198.. .). 
r . 5  ~ 1 l W l i l  
2.1. Ira. EPOCA: D E  1,A RESIST~NCIA A 1.A 
CONTINUITAT (1939-1961). 
2. I .  I. Resistencia 
Quan I'any 1939 les rropcs franquistes acaben amb els 
darrers reductes de la Segona Repi~hlica, no només es tan- 
ca un període histbric i se n'obrc un altra per a la zocietat 
espanyola, sin6 que per a la zocietar i la iultura c:~ralanes 
comenca un període oh\cur i amarg. I,a cultura, I'ils 
pilblic de la llcngrla catalana, I'escola catalana i en c n ~ a l i ~ ,  
la premsa, la [Jnivercita~, lc\ inclirucions pi~hliqucs i lants 
altres camps, paguen Ic\ conseclutllcies tl'hnvcr esla1 cls 
perdedors. 
El llibre infantil, aivi corn el llibre en general, no csca- 
pa a la greu situaci6 en qrrt ha quedat tote\ Ic\ rnanifc\ra- 
cions cle la cultura catn1;lnn. 
I>es carscteristiquc\ principal\ d'acluc\l prinier períotlc 
s6n: 
a )  Censura previa del contingur cle Ics publicacion\. 
b) Prohibici6 d'editar llibres en Ilcngua catalana que 
n o  siguin d'autors "classics". 
c) Escassissima producei6 editorial per les dificultats 
polítiques i econbmiques. 
d) Poca producci6 d'autors catalans. 
Fins ara  s'havia cregut que el primer llibre per a infants 
en catala, entes en un sentit ampli aquest concepte, no  
s'havia publicat fins a I'any 1946. 1 així s'ha publicat a di- 
versos articles i estudis (2). 
[,es millors rondalles de Mallorca (Palma: Moll, 1946) 
i El gegant dels aires, novel.la d'aventures adaptada per 
Josep M.  Folch i Torres (Barcelona: Raguña, 1946) eren 
considerades com a primeres publicacions. 
No obstant, a Mallorca, ja I'any 1939 surt una obra  de  
teatre infantil escrita per Gabriel Cortes Cortes amb el 
pseudonim Amadis: Madi, Bruixa. Comedia en un acte i 
prosa.- S. 1. Palma: Estampa de  la Llibreria Politecnica, 
1939. (Galeria Teatral Mallorquina, 14).- 23 p., tal com 
ens indica Jaume Bover (3). 
Per una altra part, si consideram les Rondaies mallor- 
quines com a llibres per als infants, la data es continua el 
1940, ja que com ens indica Josep Massot i Muntaner, 
entre I'any 1940 i 1942 sorttren en dates falses o sense da- 
ta, altres volums de  les Rondaies: 1, VI, VII, VII, IX, XI i 
xrr (4). 
(2) Aixi, entre els pocs estudis fets, cilariem els esplendids treballs de: 
Teresa ROVIRA: "El lihro in/until"a la rcvi5ta DESTINO n" mo- 
nografic sobre "Catalutia en la époco franquitra 11939-75) ". Rarce- 
lona, 1976, p. 129. 
Terma ROVIRA: "La  literatura infantil i juvenil", fascicle no  25, 
dins la col.lecci6 'Histciria de la literatura caraluna".- Barcelona: 
Edicions 62/ORRIS, 1984. 
Nuria VENTURA: Rihlio~rafía hi.~~riric.a del lihro ir~fanril en cota- 
Mn. 1939-1970. Barcelona: Escola Univ. de Bibliologia, 1970. (Ine- 
dita). 
(3)  Per a una bibliografia més detallada, vegeu I'article de Juume RO- 
VER: "Per a una hihlionrafia de la literatura infanril a les f l le .~ Ra- 
lear.s".- Revista MAINA, n" O. Palma: Escola Univ. Professorat 
E.G. B., desembre 1979, Pp.  56-59. 
(4) Vegeu de Josep MASSOT I MUNTANER: Cultura i vida a Mallor- 
ca entre la guerra i laposmuerra 11930-19501.- Monserrat: Publica- 
ciones de ['Abadia. 1978. Pp. 200. 
També ens indica com el 1941 havien pogut sortir de la 
Impremta Mossen Alcover els volums IV, V i X de I'edició 
definitiva de I'Aplec de Rondaies mallorquines d'en Jordi 
des Reco. Pero el 7 de novembre de 1944 la "Delegación 
Nacional de Propaganda" autoritza "en principio" la 
continuació de ]'Aplec "anreserva de cambiar el titulo por 
su traducción castellana adecuada y de que la obra vaya 
precedida de un pr6logo en español" (5). En vista d'aques- 
tes condicions s'ajorna la seva publicació. 
A Mallorca, durant la guerra civil, també es publicaren 
altres obretes menors de teatre infantil; i com diu Jaume 
Bover: 
"Pot sorprendre el fet de la publicació de llibres infan- 
tils, principalment de teatre, en catala i en plena guerra ci- 
vil. Una explicació podria ser la filiació religiosa dels 
autors o el seu emparentiu amb les altes jerarquies de 
/'&oca " (6 ) .  
L'any 1947 trobam -segons ha estudiat i catalogat 
Nilria Ventura- ja una desena de llibres per a infants, pe- 
ro que són bbicament, reedicions d'abans de la guerra, 
com set novel.les de I'antiga col.lecciÓ "Biblioteca Patu- 
fet" escrites per Josep M. Folch i Torres, un llibre de Lola 
Anglada: Contes meravellosos (Barcelona: Impr. F. 
Rodríguez, 1947.- 2a. edic.), i el llibre de Josep M. de Sa- 
garra: Ocells amics (Barcelona: Joventut, 1947). Hi com- 
pareix també un llibre nou de Manuel Gonzalez Martí: 
Contes del pla i de la muntanya.- (Valencia: M. Gonzalez 
Marti, 1947). 
D'aquesta primera epoca, de resistencia, citaríem: 
El 1948, el llibre de Ferran Soldevila: Faules.- (Barce- 
lona: Impr. Clarasó, 1948). 
Joan Sales, al seu retorn, adapta per als infants Ron- 
dalles i narracions de Ramon Llull, Mistral, Verdaguer, 
GuimerA, Alcover, etc., que es publiquen per I'editorial 
Ariel a la col.lecciÓ "Rondalles" (1948-1954). 
El 195 1 es tornen a editar les narracions de Carles Riba 
reunides al llibre: Sis Joans (Barcelona: Joventut) que 
s'havia publicat per primera vegada I'any 1928. 
Destacables són el 1952 les reedicions de traduccions al 
catala de llibres de H.C. Andersen: Contes (Barcelona: Se- 
lecta), feta per Josep Carner, i dels escrits de Rudyard 
Kipling: Primer llibre de la jungla i Segon llibre de la 
jungla (Barcelona: Selecta), traduits per Maria Manent. 
Hem de destacar com aquests dos darrers llibres foren 
adoptats per I'Escoltisme, dins la seva branca 
"Llobatons" i la seva terminologia i personatges emprats 
com a símbols educatius: Bagheera, Baloo, Akela, Consell 
de Roca, etc. 
El 1953, Joan Castelló Guasch publica les Rondaies 
eivissenques (Palma: Impr. Suc. d'en F. Ferrer), i el 1955, 
Rondaies dYEivissa.- Palma: Moll, 1955.- (Les Illes d'Or, 
64). 
(5) lbidem anterior. 
TambC, vegeu de Josep MASSOT i MUNTANER: "La represa del 
Nibre catald a la postguerra".- Rev~sta ELS MARGES, 17.- Barce- 
lona: Curial Edicions Catalanes, 1980.- Pp. 88-102. 
( 6 )  Vegeu de Jaume BOVER (1979), I'article citat anteriorment, p. 56. 
(7) Vegeu: Teresa ROVIRA (1984), fascicle citat anteriorment, p. 304. 
E,&.paAd.-.á,, 
&L a u -  =  OL t h U 4  
?'a ea.R,zbdkf&&. 
€,&.-ae,-- 
L A -  
u -*. 
4;*ebrruaLtcrh. 
C u d m d a W ~ L -  
e/n c2#A-.&nLw 
Il.lustraci6 del llibre: Lecciones amenas. (1959). 
A partir de I'any 1954 apareixen un parell de col.lec- 
cions, del tipus del que Teresa Rovira anomena "literatura 
de quiosc", és a dir, historietes curtes, amb poques planes, 
fetes en serie, com "Contes i Rondalles" de 1'Editorial 
Arttgas o "Histdria i Llegenda" de la Hispano Americana 
a e  Ediciones. 
2.1.2. Els inicis del redreqament 
Amb I'aparició dels primers "Albums Babar", a partir 
de 1957, com bé ha indicat Teresa Rovira "s'inicia la in- 
corporació al catala dels moderns llibres d'imatges difosos 
internacionalment" (7). Els dos llibres de Jean de 
Brunhoff: La infhncia de Babar i Babar i la vella senyora 
(Barcelona: Ayma, 1957), tradui'ts per Carles Riba, mar- 
quen I'inici de la voluntat d'incorporació de les traduc- 
cions de llibres estrangers moderns, especialment france- 
sos. 
L'any 1958 surt la nova col.lecciÓ "Sant Jordi" de 
I'editorial Arimany, amb dos llibres, un de Jules Verne: 
La volta al món en vuitanta dies, i l'altre de Roser CAR- 
DUS: El princep bandoler. També s'edita el volum I1 i I1 
de les "Histories exemplars" de Josep M. Folch i Torres., 
així com dos números de la col.lecciÓ Ayax: Els almoga- 
vers; EI timbal del Bruc. (Barcelona: M. Salvatella, 1958). 
A Mallorca, Gabriel Fuster Forteza publica una sepa- 
rata de 100 exemplars dei semanari "Manacor" de 1'1 de 
marc, on sota el títol de Histdria de Dues'Melles (sic) (Ma- 
nacor: Impr. Rosselló, 1958), apareix una narració per a 
infants. L'any següent hi hauria una edició a la venda 
pública: Histdria de dues mel.les. Una rondalla per a nins. 
(Palma: Impr. Mossen Alcover, 1959). 43 
"També, el mateix any 1959, surt de Bartomeu Fiol: De 
com mestre Joan Pipa la va perdre. (Palma: Nova Acció 
Editora, 1959). Amb 18 il.lustracions de Pau Fornés. 
Creim que aquest redre~ament de la literatura per a in- 
fants és consequencia de la recuperació d'un nou tipus 
d'escoles i d'una concepció pedagogica que sorgeixen amb 
una voluntat d'esser no-dogmatiques, actives i de caire ca- 
tala, com són, entre altres, I'Escola Laietania (1953), 1'Es- 
cola Sant Gregori (1955), 1'Escola Talitha (1956) i 1'Escola 
Costa i Llobera (1957). 
Aixi ho veu un dels seus protagonistes, Jordi Galí, 
quan diu: "La virada important i el procés d'expansió de 
I'escola d'esperit catala es va produir a partir del quin- 
queni 1950-55. Va ésser fruit d'unes possibilitats externes, 
per6 sobretot de dues exigencies vitals i complementaries 
que imposava el país que estava naixent: I'exigencia d'una 
escola moderna, oberta, de qualitat pedagogia i sobretot 
Niure de I'opressió espiritual que endogalava la vida del 
país; i el convenciment, potser encara implícit en aquells 
moments en la ment d'algú, que aquesta mena d'escola era 
precisament la nostra, la catalana. Podríem dir que la ca- 
talanització de I'escola era una especie de conseqiiPncia 
biolbgica del desig de qualitat que podem anomenar euro- 
pea i que no podra florir mai sota dogals ideologics sinó 
únicament en un clima, catala, de llibertat" (8). 
al catala, d'edicions de llibres francesos, com el cas citat 
anteriorment de Babar. Tendencia, per altra part, que 
continuara durant els anys seixanta'd'una manera progres- 
siva. 
Aixi, aquest lent, pero constant redre~ament, que 
influira, des de I'ensenyament al llibre per a infants, es 
materialitza a finals dels anys cinquanta, amb I'aparició de 
dues editorials: Estela (1958) i Nova Terra (1959), que 
tendran un paper destacat els anys seixanta, pel fet de 
publicar obres pedagogiques -entre aitres els premis de 
pedagogia "Antoni Balmanya" a I'editorial Nova 
Terra-, i d'estar relacionades amb els principals elements 
iniciadors de la recuperació i renovació pedagogiques a 
Catalunya, els quals també hi col.laboraven. 
L'editorial Estela que es presenta amb I'eslogan: "Per 
als cristians del nostre temps", donara a conWxer en catala 
dins la col.lecció "Espiritualitat" les obres de Michel 
Quoist: Pregaries i Reixir, que tendran un exit i una difu- 
sió molt destacats en aquells temps, el 1961 s'han editat ja 
6.000 exemplars del llibre Pregdries. 
També, ja per a infants, edita la col.lecciÓ "Llibres In- 
fantils Estela. Primera sPrie (5 a 9 anys)" amb: Jo sdc el 
gos.- Els bons amics.- Una histdria de ratolins.- Aixi com 
la traducció al catala del llibre d'Antoine de Saint- 
Éxupéry: El pertit princep. (Barcelona: Estela, 1959). 
(8) Vegeu l'article de Jordi  GAL^: '%norama historic de I'Escola Ca- Mallorca entre edicions de ~ondaies  i obretes per a in- 1 
talana". Butlletí interior del Seminaris de la DEC, "Especial Esco- '1 fanli. 
la Catalana". Barcelona: Omnium Cultural, 1976, PP. 27-28. I així. arribam a un nou ~eriode. Pero. aix6 és una 1 
Dins aquest clima d'obertura, "europeu", com és defi- 
nit, no és estrany que I'intervencionisme socio-educatiu en 
els llibres per a infants, i que inicia aquesta evolució "mo- : 
derna", sigui orientat cap a introduir, també, traduccions 
I (9) Ens referim a la ja citada tesina de Núria VENTURA (1970). altra historia.. . Excel.lent treball de catalogació historica, desgraciadament i in- 
comprensiblement, inedit. 
Durant aquest període, doncs, segons la catalogació fe- 
ta per Nuria Ventura (9), s'han publicat uns 160 llibres per 
a infants, comptant les traduccions i reedicions de llibres 
d'abans de 1939. Apart de la quinzena de títols publicats a 
Mallorca, gener de 1985. 
il.lustraci6 del 
44 Barcelona: Salvatella, 1939. 
'-hmha 8-amh.a  


El llibre infantil d'imaginació en català a la postguerra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears