Juanola i Terradellas, Roser

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SABER "MIRAR" 1 SABER "FER" $4
Exemple d'una bona observació, 
encara que no hi hagi domini grdfic. 
Parlar de la metodologia de les Arts Plcistiques 
és sempre una tasca difícil per diverses raons. 
Una de les més importants, 6s la gran evolucid 
que ha sofert l'ensenyament, sobretot en aquest 
camp, en els darrers anys i una altra igualment 
molt considerable, és la complexitat del procts 
creatiu que en gran part ens és desconegut. 
L'ambigiiitat en que s'ha mogut l'ensenyament 
de les arts pldstiques, ha portat a creure, sovint, 
que consistia únicament en un ensenyament per 
al lleure i per fomentar les habilitats manuals, 
deixant de banda el treball dJobservaci6 i 
d'estimulacid visual. Entds en aquesta línea, 
quedaria reduit a unes activitats rutindries i 
30 mecaniques amb poca influencia del desenvolu- 
lupament intel-lectual. La creativitat no és una 
mecanica ni una ticnica, sind quelcom més 
profund. 
Qud és doncs el procés creatiu? Hi distingi- 
riem tres fases importants que es donen successi- 
vament i que sdn indeslligables. La primera és la 
creacid de la imatge mental a través de diferents 
gradacions com observacid, imaginacid i sensibili- 
tat. La segona és la imatge expressada, i la terce- 
ra la comunicacid amb el mdn dels altres. 
Piaget i altres pedagogs han revaloritzat darre- 
rament la importancia de la imatge mental i la 
interioritzacid creativa del nen, tenint en compte 
que abans de 'tfer" cal preparar la ment. Es una 
pauta de treball metodoldgic molt diferent a la 
de comenqar directament amb els materials. Intro- 
dueix una dimensid nova encara minada a desvet- 
llar valors personals. Es clar que seria més fdcil 
donar recursos i estrat2gies buscant l'habilitat, 
perd aixd equivaldria a donar receptes iguals per 
a tothom i estariem ben lluny de la recerca del 
creixement maduratiu individualitzat. 
La metodologia de la plhstica s'ha d'ocupar 
de l'activitat mental i l'educacib ha de motivar i 
fer pensar creativament, enriquint al mdxim les 
imatges mentals, crear vibracions en els seus dei- 
xebles i tot aixd ho aconseguira amb una gran 
sensibilitat i capacitat de comunicaci6. 
Sovint se senten queixes referides a la dificul- 
tat de treballar adequadament a l'escola degut a 
la manca de materials. Sabem que aixd és cert 
perd cal dir que per ensenyar a mirar i a pensar 
creativament, a part dels materials, es necessita 
molta imaginacio. Hi ha moltes activitats que no 
demanen materials i que rarament veiem a les 
programaciones com per exemple: dibuixar amb 
el dit la forma dels arbres, muntanyes ..., canviar 
la forma natural per una d'inventada, etc. 
N o  hi ha dubte que val la pena dedicar un 
temps a saber mirar i adquirir capacitat receptiva 
respecte de tot  el que ens envolta. Aquesta per- 
cepci6 del natural es pot fer de moltes maneres 
diferents. Existeix una manera de mirar l'entorn 
que respon al que es fa en la vida quotidiana i, 
en general, és un mirar passiu i esta adreqat cap 
al reconeixement de l'objecte per al seu Ús. Exis- 
teix un altre tipus de percepció menys comuna, 
I I . \ . -  plastzca/d~namzca 
per ROSER JUANOLA I TERRADELLAS 
que consisteix en percebre d'una manera activa, 
drnplia i oberta, i des de molts punts de vista; és 
lúnomenada percepció 'ártística", emprada en el 
procCs d'expressid pldstica i a I'hora de escriure 
una obra d'art. 
Per tant podríem despendre, de tot  el que 
hem dit fins ara, dues conclusions basiques que 
sdn saber mirar i saber fer, per incidir en la 
inzportdncia d aquest primer terme voldríem pro- 
posar les cites de les paraules del mestre F. Galí 
pronunciades cn una confer2ncia sobre l'ense- 
nvalncrlt de lhrt en el consell de Pedagogia 
(1 91 7). F. Gall', com a gran coneixedor de les 
arts plastiques i membre d'una família amb una 
gran tradicib pedagdgica, pensem que mereix una 
/ SENSIBILITAT I / / / / / / / / I  
IMATGE 
r-------)i 
CONEIXEMENT 
I 
HABILITATS 
I 
TECNIOUES 
I 
EMOTIVITAT 
CREATIVITAT 
e , f /  ' P t  
Exemple que falla la realització, 
perquk I'observació no  6s bona. 
reflexid; ens deia ja a principis de segle: "Tan se 
val que el model sigui un guix, com que sigui un 
ésser vivent, com que sigui un cos mort o ani- 
mat. La qüestió és que es faci a conciencia dintre 
un mateix: és més viva una poma pintada per 
Pau1 Cezanne que una fotografia instantdnia d'un 
corredor que pren part en una carrera de Mara- 
thbn ". 
Aquesta és la visió d'un ensenyant que creu 
que el que cal és desi~etllar l'csperit del deixeble i 
que entri en activitat, que e! model (imatge men- 
tal) es faci concient dintre cl'un matcix. 
Aquesta filtracid sensible és la que fa possible 
la verdadera expressid. Val a dir doncs que copiar 
i crear ho podem fer davant d'un model com del 
natural. 31 


Saber mirar i saber fer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears