Oliver Jaume, Jaume

Oliver, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LLENGUA I ENSENYAMENT A SUISSA 
I per JAUME OLIVER 
Sens dubte, el cas suis crida fortament l'atencio 
pels seus plantejaments educatiu-lingüístics.' ¿Qui- 
na és la llengua del sistema educatiu alla? ¿Quines 
llengües són ensenyades com a segones llengües? 
, ¿Quin es el contexte i problematica derivada 
Aquest article preten tan sols una primera aproximació a 
una problematica tan complexa com és 1'6s de les llengües a 
l'ensenyament a Sui'ssa i es serveix de documentació, escrita i 
oral, conseguida al CESDOC (Centre suisse de documentation en 
mati$re d'enseignement et  d'kducation) de Ginebra, durant el mes 
de novembre de 1981, quan vaig dur a terme una investigació més 
ampla patrockada per la Fundación Juan March, amb el títol "El 
sistema educativa suizo y sus posibles aportaciones a la organiza- 
cibn de la administración educativa autonómica en España". 
Per a un coneixement adequat del sistema educatiu suis es 
poden consultar: Egger, E. y Blanc, E. "L'enseignement en Suisse". 
Cesdoc. Gen6ve. 1974, i també l'obra en casteili, Blanc, E. y 
Egger, E. "Innovaciones escolares en Suiza: particularidades y ten- 
dencias". Unesco. Paris. 1978. 
La qüestió lingüística es tracta de forma especial a: McRae, 
K. D. "Switzerland. Example of Cultural Coexistence". The Cana- 
dian Institute of International Affairs. Toronto. 1964. Doka, C. 
"Les quatre langues nationales de la Suisse". Fondation Pro 
Helvetia. Zurich, s. d. 
CESDOC. "La langue et les écoles en Suisse". Genive. 1974. 
(texte multicopiat). 
CESDOC. "Recommandations et decisions concernant l'intro- 
duction, la réforme et  la coordination de l'enseignement de la 
deuxiime langue riationale pour tous les elives pendant la 
scolarité obligatoire". Texte adopti a 1'Assemblée annueile de 30 
octobre 1975 a Zoug. (texte multicopiat). 
El contexte general dels aspectes linguístics i educatius es pot 
trobar a:  
"La Suisse". Kümmerly-Frey. Editions Géographiques. Berne. 
1981. Aubert, J-F. "Espod des institutions politiques de la Suisse 
h partir dc quelques affaires controversées". Payot. Lausanne. 
1978. 
d'aquesta realitat? ¿Es té en compte per al no- 
menament dels professors la seva llengua mater- 
na? Totes aquestes qüestions i moltes més no es 
poden contestar, i molt menys ésser correctament 
compreses, si no es coneix i enten el principi de 
territorialitat i la seva infraestructura que no és 
altra que el funcionament federal de la nació 
sui'ssa. 
1. El principi de territorialitat i les llengües 
vehiculars. 
L'aplicacio d'aquest principi significa un status 
d'absoluta prioritat, i fins i tot d'exclussivitat, 
vers la llengua propia del cantó -territori-,' de 
tal forma que els que provenen d'altres territoris, 
o bé de  cantons diferents o bé de l'estranger, 
quan s'instal.len a un determinat lloc, d'antuvi 
saben que s'hauran d'adaptar o integrar en aquell 
medi lingüístic. 
El principi de territorialitat t é  unes conse- 
qükncies molt concretes dins I'ambit educatiu: la 
llengua vehicular de l'ensenyament (o sigui la 
llengua en la que es desenvolupa l'activitat acadk- 
mica) no és altra que la llengua propia del canto. 
' Suissa t8 ara vint i sis cantons. No són unes &visions d'un 
Estat que queda configurat en "províncies", sinó que cada cant6 
ha estat i és un Estat sobiri que s'ha confederat amb altres estats, 
traspassant part de la seva sobirania a la Confederació. Basti recor- 
dar que Ginebra és ara mateix "L'Etat et la Republique de Geni- 
ve". Es, doncs, la Confederació que reb compet6ncies dels cantons 
per a-un millor funcionament i no el contrari. 3 1 
Aixo vol dir que a un cantó francofon, Ginebra 
per exemple, absolutament tot l'ensenyament (des 
del nivell preescolar fins al nivell universitari) 
s'imparteix exclussivament en llengua francesa. I 
el mateix es pot dir de Zürich en llengua alema- 
nya, o de Tessin en llengua italiana. 
Queda aixi contestada, de forma general, 
quina Cs la llengua del sistema educatiu suis. S'ha 
de dir que la llengua del sistema educatiu suis a 
cada cantó és la própia llengua cantonal. Segons 
aixo, la llengua del sistema educatiu és l'alemanya 
'en els següents cantons: Zürich, Lucerna, Soleure, 
Basilea-Ciutat  , Basilea-Regió, Ury, Schwyz, 
Obwald, Nidwald, Glaris, Zoug, Schaffhouse, 
Appenzell Rh. l . ,  Appenzell Rh. E., Saint Gall, 
Argovia i Turgovia. Es la llengua francesa la llen- 
gua del sistema educatiu en els cantons de Vaud, 
Neuchatel, Ginebra i Jura. Ho és la llengua italia- 
na ec el cantó de Tessin. En els cantons de Va- 
lais, Berna i Friburg ho són ambdues llengües: el 
francks i l'alemany (aixo no vol dir que tot el 
cantó empri les dues llengües sinó que mig cantó 
n'empra una i l'altre mig l'altra). I en el cantó 
dels Grissons hil ha zones de parla alemanya, ita- 
liana i retroromana. 
¿Es possible el canvi d'un alumne d'un cantó 
d'una llengua a un altre d'una altra? . Es possible, 
pero s'ha d'adaptar al sistema educatiu del cantó 
receptor, i no únicament a la llengua sinó també 
a les estructures i continguts. Per aixo existeixen, 
de farma generalitzada, classes d'acollida i d'adap- 
tació, tan per als fills d'emigrants d'altres paissos 
com per a població suissa d'una llengua materna 
diferent a la del cantó. 
¿Es podria parlar, en aquest cas, d'un oblit 
d'un dret individual de rebre l'educació en la 
propia llengua materna? La resposta suissa a 
aquesta qüestio seria la següent: és millor que 
individualment s'hagi de realitzar un esforq 
d'adaptació al medi lingüístic -i cultural, en ge- 
neral- del lloc de la nova residkncia, abans que 
les col.lectivitats, unides al territori que historica- 
ment ha constituit ca seva, perdin les caracterís- 
tiques culturals i lingüístiques propies pel fet 
d'ésser invadides demograficament per membres 
de col.lectivitats culturalment diferents. Resulta ja 
un topic afirmar, a Suissa tothom ho reconeix, 
que si s'actuava d'altra forma, en dues generacions 
el sistema educatiu de la practica totalitat dels 
cantons sui'ssos empraria la llengua alemanya com 
a llengua vehicular i, conseqüentment, Suissa 
propia llengua materna esta condicionat per limi- 1 
tacions de tipus quantitatiu i organitzatiu. Per 
exemple, a Zürich, no poden existir escoles que 
emprin tantes llengües vehiculars com famílies o 
grups visquin a la ciutat o cantó: italians, espa- 
nyols, turcs, francesos, anglesos, etc ... endemés 
dels nadius germanofons. Secundariament, el prin- 
~ 
tipi de territorialitat talla la qüestio de rel, solu- 
cionant aixi aspectes organitzatius escolars que 
podrien ésser conflictius: l'ensenyament en el can- 
tó de Zürich es fa en llengua alemanya perquk i 
aquesta és la llengua del cantó i tant si hi ha un 
grup petit o gros de població escolar d'una altra 
llengua, tots s'han d'adaptar a la llengua cantonal. 
I 
Com a úniques excepcions en tot el territori 
suis poden cirtar-se: l'escola en llengua francesa a 
Berna, on hi assisteixen fills de funcionaris fede- 
rals francofons; unes poques escoles per a fills 
d'emigrants italians que no volen quedar-se a I I 
Sui'ssa, i les escoles internacionals (privades) per a 
fills de diplomatics. 
Basta recordar, pero, com a expressió de la 
profunda juridicitat de l'esmentat principi de te- 
rritorialitat i les seves aplicacions a l'ensenyament 
que, per dues vegades, el Tribunal Federal ha de- 
negat l'autorització d'obertura d'un centre escolar 
que havia d'emprar una llengua diferent de la i 
llengua cantonal on s'havia d'instal.lar. 
Tot el que fins ara s'ha dit no tan sols és 
valid per a l'ensenyament públic sinó per als 
centres privats, on n'hi hagi. Les autoritats canto- 
nals no autoritzen aquests centres més que en el 
~ 
cas de que la seva activitat docent s'adapti als 
programes oficials i es doni en la llengua del 
cantó; en cas contrari, els estpdis no tenen valide- 
sa. 
Resulta també logic i coherent, després de tot 
el que fins ara s'ha analitzat, que el professorat 
sigui nomenat tenint en compte el principi de 
territorialitat (en principi s'exigeix o es prefereix 
el "brevet cantonal", o sigui el títol de mestre 
obtingut a 1'Escola Normal del Cantó on es de- 
mana destí com a mestre), i donant per fet que 
cap mestre format a 1'Escola Normal de Zürich 
-llengua cantonal alemanya- demana anar al 
cantó de Neuchatel -llengua cantonal francesa- 
o de Tessin -llengua cantonal italiana-. 
l 
i 
2. Les segones llengües nacionals com a matQia 
d'estudi 
(francbfon, itali6 i retroroma).- D'altra banda, el I "En relació a la idea de que cada suís ha d'ésser I 32 dret individual de rebre I'educació en la llengua al menys bilingüe, si no tri o multilingüe, es 
deixaria d'ésser el que ara és. 
El principi de territorialitat, quelcom consti- 
tutiu de la nació helvbtica, representa una cober- 
tura jurídica vers els grups lingüístics minoritaris 
I 
¿Es pot parlar de bilingüisme o trilingüisme 
, 
real entre la població suissa? Ben segur que no. 
El Prof. Egger escrivia l'any 1980: 
tracta d'un mite positiu que nosaltres devem, 
segurament més als caps de recepció dels nostres 
hotels que als nostres 
Efectivament la població suissa adulta, de for- 
ma absolutament majorithia no domina més que 
la seva llengua materna (menys d'un vint per cent 
n'empra dues o més), i en el cas de que un adult 
conegui i empri correctament més d'una de les 
llengües oficials de la Confederació Helvktica sera, 
sens dubte, per motius professionals i el seu apre- 
nentatge s'haura realitzat fora del sistema edu- 
catiu. 
No 6s casual que fins el 30 d'octubre de 
1975 la CSDIP (Conferencia Suissa de Directors 
d'Instrucció Publica) no aprovas el texte que con- 
t6 les "Recommandations et décissions concernant 
l'introduction, la réforme et la coordination de 
l'enseignement de la deuxikme langue nationale 
pendent I'escolarité obligatoire", acordant-se un 
termini de 10 anys per tal de conseguir el normal 
funcionament d'aquestes recomanacions a tots els 
cantons, reconeixent que la seva redacció no fou 
tasca senzilla. 
Aquestes recomanacions contenen, com a 
eixos fonamentals. les següents pautes: 
a) La primera llengua estrangera per a la Suissa 
francofona és l'alemany. 
b) La primera llengua estrangera per a la Sui'ssa 
germanofona és el frances. 
c) La primera llengua estragera per al cantó de 
Tessin (italianofon) 6s el francks (per a l'ense- 
nyament secundari vers la "maturité", l'ale- 
many). 
d) La primera llengua estrangera per als Grissons 
germanbfons és el francks; per als Grissons ita- 
lianofons és l'alemany; per als Grissons de 
llengua retroromana és l'alemany. 
e) L'ensenyament de la primera llengua estrangera 
sempre ha de preferir una de les llengües na- 
cionals abans que la llengua anglesa. 
f) L'ensenyament de la primera llengua estrangera 
s'ha d'iniciar en el quart o cinque curs de l'es- 
colaritat obligatoria. 
L'aprenentatge per part de la població escolar 
suissa d'una primera llengua estrangera (terme 
que coincideix exactament amb el de "segona 
llengua nacional") ha de superar entrebancs consi- 
derables, entre els que s'hi troben la manca de 
preparació de molts de mestres, la problematica 
dialectal de la Suissa germanofona, l'existkncia de 
grups d'inmigrants que voldrien que la segona 
llengua fos la del seu país d'origen i, en darrer 
lloc, l'irreversible invasió de la llengua anglesa. 
' Egger, E. "Probl&mes de l'enseignement des langues natio- 
nales". Textc multicopiat. CESIIOC. Gen&ve. 1980. p. 5. 
3. El Contexte lingüístic nacional. 
L'ús de les llengües a l'ensenyament no cons- 
titueix un fet aillat, sinó que es deriva i s'explica 
per un contexte més ampli: la realitat socio-lin- 
mística i la legislació general sobre l'ús de les 
llengües a la vida pública. 
A Suissa, endemés de les llengües dels resi- 
dents estrangers, existeixen i s'empren quatre llen- 
gües: l'alemany, el francks, I'italii i el retroroma. 
Les proporcions lingüístiques, amb les tendhcies 
des de l'any 1950, són les  següent^:^ 
Podria dir-se que el que produeix mes admira- 
ció a la Confederació Hervktica no és l'existkncia 
de quatre llengües -i la seva coexistkncia pacifi- 
ca! - sinó l'existencia i coexistkncia de, aproxi- 
madament, setanta dialectes. Malgrat aquestes di- 
ferkncies dialectals tenguin poca importancia en 
els cantons francofons, en tenen més en el cantó 
italianofon de Tessin, en el cantó dels Grissons i, 
sobre tot, en els cantons germanbfons. 
"L'alemany és per a un gran nombre d'escolars 
sui'ssos germanofons quasi una llengua estrangera. 
La sobrevivkncia del dialecte ha contribuit a la 
creació d'un sentiment nacional a la SuiBsa ger- 
manofona, creant aquest fet, d'altra banda, difi- 
cultats en els contactes amb sui'ssos frencbfons i 
italianofons, com també amb els germanbfons 
dels territoris vei'ns".' 
Certament, en aquests moments no existeixen 
dificultats jurídiques en la qüestió lingüística, 
pero no sempre ha estat així en la Confederació i 
el procés historic ha tingut els seus altibaixos i 
adhuc fortes tensions. 
En efecte, els primers cantons confederats 
eren exclussivament germanofons i sols Friburg, 
entre els tretze cantons confederats abans de la 
Reforma, tenia una població significativa de llen- 
gua francesa, "i en aquest moment exercia el 
poder una aristocracia urbana que dugué a terme 
insistents esforqos per germanitzar tota la comuni- 
tat".6 
"La Suisse". Kümmerly-Frey. Editions Géographiques. Ber- 
ne. 1981. p. 37. 
Doka, C. "Les quatre langues nationales de la Suisse". 
Fondation Pro Heivetia. Ziirich. s. d. p. 3. 
McRae, K.D. "Switzerland. Example of Cultural Coexisten- 
ce". Canadian Institute of International Affairs. Toronto. 1964. p. 
5. 33 
Durant els segles XVI i XVII, alguns territoris 
veinats s'al.liaren o s'afegiren amb els confederats 
de forma no definitiva. Aquests territoris, on hi 
havia la població francofona, italianofona o de 
parla retroromana, no assoliren un status d'igual- 
dat lingüística fins a una data molt posterior 
(que coincideix amb la definitiva limitació de les 
fronteres intercantonals). 
Per una doble i estranya ironia de  l'historia, 
aquesta data es situa en els anya següents de la 
Revoluci6 Francesa i esta associada a una actua- 
ció directa de Napoleó. La Confederació Helvkti- 
ca, invadida per les tropes franceses, fou converti- 
da en contra de la seva voluntat, logicament, 
l'any 1798 en la República Helvktica, absoluta- 
meni unitaria, amb una constitució redactada a 
Paris, la qual, al mateix temps que suprimia els 
vells privilegis de  les aristocracies germanofones, 
instituia una democracia centralitzada fonamenta- 
da en els drets de l'home. Per primera vegada en 
aquella ocasió els ciutadans suissos germanofons, 
francofons i italianofons eren iguals davant la llei. 
Per un decret de dia 20 de setembre de 1798 les 
lleis de la República havien d'ésser publicades en 
les tres llengües principals de Suissa (alemany, 
francks i italia). 
Aquesta República Helvktica dura fins l'any 
1803, any en que Napoleó retorna a Sui'ssa la 
seva estructura federal, pero conservant l'igualdat 
lingüística davant la llei de tota la població. Mal- 
grat aixo, l'any 181 5 es va intentar altra vegada 
per part de  l'aristocracia l'ús d'antics privilegis 
lingüístics i la llengua alemanya s'imposa com a 
oficial a tota la Confederació. 
Fou la victoria de les forces lliberals, sota el 
General Dufour, la que l'any 1847 estabilitza de- 
finitivament aquesta qüestió. La Constitució de 
1848, la primera que mereix aquest nom, d'inspi- 
raci6 lliberal, en el seu article 116 declara que les 
tres llengües oficials del país són l'alemany, el 
francés i l'italia (la redacció d'aquest article de 
l'any 1938 reconeix com a llengües oficials aques- 
tes tres i com a nacionals, endemés d'aquestes, el 
retroroma). 
La més clara explicació de l'ess6ncia i caracte- 
rístiques del pirincipi de territorialitat es conté en 
el molt sovint esmentat i conegut comentari del 
jurista suís Walter Burckhardt a l'article 116 de 
la Constitució: 
"Existeix ara un principi reconescut tacitament 
per medi del qual cada localitat te  el dret de 
conservar la seva llengua tradicional malgrat els 
inmigrants d'altres llengües i, conseqüentment 
aquelles fronteres lingüístiques establertes altre 
temps no poden esser canviades, ni en perjudici 
de les majories ni de les minories. Es creu que 
amb aquest acord tacit s'assegura una base per a 
34 les relacions pacifiques entre els grups lingüístics. 
Cada grup ha d'estar segur que els altres no vo- 
len realitzar conquestes a costa seva i disminuir 
el seu territori, ni de forma oficial ni privada. 
L'adhesió a aquesta norma, així com el respecte 
de cada grup vers l'individualitat dels demés 
grups es una obligació de lleialtat a Su~ssa. Aixo 
no es menys sagrat perque no estigui escrit a cap 
llei; adhuc ha de considerar-se mes sagrat pel fet 
de que és un dels fonaments constitutius del nos- 
tre estat".' 
El principi de territorialitat condiciona el 
comportament lingüístic de la població a favor 
del territori o11 ha decidit viure. 
"Del principi de territorialitat es deriva la corres- 
ponent obligació de l'inmigrant d'una Brea lin- 
guistica a una altra d'adaptar-se al nou medi. 
Sigui quina sigui la seva llengua a la seva vida 
privada, s'espera d'ell que adquiresqui per sí ma- 
teix una suficient comprensió de la llengua del 
territori i que matriculi els seus fills a les escoles 
 local^".^ 
I es reflexa també en el Parlament Federal 
(cada diputat pot expressar-se en la llengua del 
territori que representa); en els Parlaments canto- 
nals (cada un dels Parlaments empra la llengua 
propia del seu cantó); en l'administració pública 
federal (les oficines empren la llengua de cada 
cantó on estan establertes i els funcionaris fede- 
rals han de  conkixer la llengua del cantó on són 
destinats); en l'administració pública cantonal (per 
descomptat, cada cantó empra sols la seva llen- 
gua); en l'administracio de  Justícia (per exemple, 
segons l'article 107 de  la Constitució, el Tribunal 
Federal -el Suprem- ha d'ésser integrat per ma- 
gistrats de les tres llengües); en l'exkrcit (en prin- 
cipi, les unitats militars són integrades per mem- 
bres del cantó on són establertes, afavorint aques- 
ta circumstancia la homogeneitat lingüistica de 
cada unitat, i d'altra banda, els manuals i orde- 
nances militars són publicats en les tres llengües. 
Quan a les jerarquies militars, es segueix el ma- 
teix criteri que per als funcionaris federals i es 
dona per descomptat que coneixen més d'una 
llengua oficial de  la Confederació) i, en darrer 
terme, en els mitjans de comunicació social (exis- 
teixen periodics, revistes i programació radiofo- 
nica en les quatre llengües nacionals; hi ha canals 
de  TV en franc&, alemany i italia, i s'emeten 
unes hores de programació en llengua retroroma- 
na.9 
Ibidem. pp. 11-12. 
Ibidem. p. 12. 
Aquests exemples d'aplicació del principi de territorialitat 
són al capítol 2 de l'obra de McRae: "Language usage in Suiss 
Institutions", pp. 23-56. 


Llengua i ensenyament a Suïssa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears