Artigues Bonet, Antoni

Oliver Oliver, Gabriel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

DEL BALL DE BOT AL BALL D'AFERRAT 
Esbós per a un estudi de cultura popular i poder 
per TON1 ARTIGUES BONET 
GABRIEL OLNER OLNER 
BALL DE TARDA, quadre de Ramon Casas (Barcelona, 1866-19321, 
que només pintava el que veia, fet el 1896. 
La menestralia de Barcelona passava els capvespres de festa baliant d'aferrat. 
De les ciutats al camp, aquesta manera de b a h  se va anar estenent. 
Volem adreqar I'atenció cap a un 
punt que exigirh posteriors recerques 
mCs serioses que aquest escrit, que vol 
nom& encetar un tema prou impor- 
tant. 
I,. 
El pas del ball de bot al ball d'afer- 
rat no fou a Mallorca un canvi total- 
ment pacífic ni se va fer de sobte 
sinó que fou fruit de molts d'anys de 
bregues de classes socials possibilitades 
per la convivimcia dels dos. balls en 
les vetlades populars. 
Per una banda els balls de saló 
europeu, introdui'ts per les classes 
dominants, que podien esser fdcilment 
assimilats per les classes populars 
(donant-10s una nova interpretació); 
per altra banda les noves concepcions 
de relació duites per la gent que havia 
viscut fora de Mallorca -1'emigració a 
final del segle XIX i a comenpments 
del XX era forta- feren que només 
els balls d'aferrat substitui'ssin els balls 
de bot a les vetlades casolanes i parti- 
culars -recordem que el "Parado", 
esphcie híbrida de ball de saló i de 
ball de bot, creat a comenpments de 
segle, no arrelh mai-. 
El fet que públicament un home i 
una dona poguessin aferrar-se implica- 
va un canvi de mentalitat i una mane- 
ra diferent d'entendre les relacions; els 
contactes eren molt més directes i 
l'atreviment restava poder a la repres- 
si6. Aquesta indisciplina motiva la 
reicció de les classes reaccionhies 
-hegembniques- i la beaturia i 
l'església muntaren tota una creuada 
per tal de combatre-la. Dins aquesta 
lbgica de control de les classes popu- 
lars foren impulsades les congregacions 
de filles de Maria, Marianes, etc., i 
també els coremers hi tengueren una 
gran participació. Tot aixb se reflec- 
teix a les canqons populars de princi- 
pis de segle: 
Sor Querubina plorava 
quan feia oració 
de veure es seu esquadró 
des cor0 que s'esborrava. 
Caldria fer una mica d'histbria de 
la transició del ball de bot al ball 
d'aferrat escorcollant la premsa de 
lVpoca, els llibres de viatges, la me- 
moria de la gent vella, els programes 
de festes, etc. Sense cap dubte un 
document imprescindible és el Die 
Balearen de l'arxiduc Lluís Salvador, 
60 que descriu punt per punt el 
panorama físic, social i cultural de la 
Mallorca de finals del segle passat. 
El ball, segons conta, és un dels 
principals passatemps dels pagesos i de 
tots els mallorquins: noces, acaballes 
Cametles, verema, etc., són ocasions 
per a balls privats que se fan acompa- 
nyats de guiterra, guiterró, bandúrria, 
violí i ferreguins o pandero; el ball 
acabava a vegades a trenc d'alba. A la 
festa major dels pobles se fa també 
un ball enmig de Plaqa il.luminat amb 
festers i alegrat per xeremies, flabiol i 
tamborí. Els balls populars són: la 
"cota", el copeo i el fandango -i 
també els boleros, encara que l'arxi- 
duc se'n descuidi-. "A Palma i als 
pobles grans com Felanitx, Manacor, 
Sóller, Inca, A&, etc., s'han introdui't 
els balls moderns de societat acompa- 
nyats d'una orquestra o en cercles 
més restringits d'un piano i se ballen 
a la moda europea, de cada dia més 
introdui'da als pobles encara que 
limitada a les societats que formen les 
persones més benestants del poble. A 
Palma, durant l'hivern, i més particu- 
larment Els Darrers Dies (Carnaval) en 
qu& se fan balls de fresses, se balla 
d'aquesta manera i en els pobles, els 
dies de la festa del seu patró. En els 
balls que se fan a Palma, que exciten 
sempre molta alegria i són molt 
esperats, hi prenen part totes les 
classes socials: la gent més distingida 
va als balls del Casino Palmesano, en 
els del Circulo Mallorquin predomina 
la classe mitja, mentre que els menes- 
trals ballen a les seves respectives 
societats". 
hs a principi del segle XX que el 
ball d'aferrat substituird ja més massi- 
vament el ball de bot. hs durant 
aquesta &poca que pels pobles de 
Mallorca se fan les primeres audicions 
de grambfons, els quals aniran substi- 
tuint els sonadors de "cotes" i boleros, i 
se ballaran ara les peces duites de 
fora gravades als discs, moltes de les 
quals seran incorporades als repertoris 
dels guitarristes i també dels xere- 
miers. Aquests sonadors a més 
d'ampliar el seu repertori amb tocades 
apreses de fora també en crearan se- 
guint l'estructura dels nous estils mu- 
sicals posant-hi, a més, lletres en cata- 
H. Un altre esdeveniment important 
és l'extensió de les '%erbenes" -la pri- 
mera és la de Felanitx l'any 1925-, que 
conviuran en un principi amb les revetles 
i acabaran substituint-les totalment. 
Quan el ball de bot deixa d'esser 
el ball popular, el ball usual de to- 
thom, quan ja és més ballat el tango 
que la "cota" és quan floreixen les 
agrupacions -Aires de Muntanya fou 
fundada l'any 1930-, que duran a 
lluiinent aquests balls com a exponent 
ja momificat de la prbpia personalitat 
de Mallorca de cada vegada més 
esvai'da i caricaturitzada damunt el 
cadafal. 
Ja a comenpments de la guerra 
civil són característiques les vetlades 
&agrupacions folkloriques davant les 
autoritats -per exemple davant el 
Conde Rossi- i a les festes d'exalta- 
ció patribtica, preludi tal vegada de la 
Sección Femenina. La dictadura del 
General Franco va afavorir tota aques- 
ta manipulació de la cultura popular i 
s'encarrega de fer una triadella de 
valors, eliminant totes les manifesta- 
cions culturals que no els eren favora- 
bles; per exemple el carnestoltes fou 
suprimit i els glosadors foren censu- 
rats. 
Podem dir amb tota seguretat que 
a Mallorca es dedicaren a promocionar 
"10s bailes regionales". 
&s a finals dels seixanta i a comen- 
pments del setanta quan la gent, 
conscienciada de la manipulació dels 
seus propis balls comenp a retornar 
cap al sentit de festa que podien tenir 
els balls de bot. Per una banda per la 
crisi de les agrupacions, que no troba- 
ven balladors estereotipats -excepte 
les professionalitzades de cara al turis- 
me-; per altra banda els ressorgiments 
nacionalistes. 
S'haurh d'estudiar també el sentit 
de l'actual interb pel ball de bot i de 
crear noves agrupacions foliúbriques a 
la major part de pobles de Mallorca 
protegides, quasi totes, per les institu- 
cions públiques. 
Mallorca, abril 1981 
Esquema de la comunicació presentada 
al Col-loqui sobre 1'Estudi de la Cultura Po- 
, pular, organitzat per 1'1. C. S. Saifores, juny 
¡ 1981. 


De ball de bot al ball d'aferrat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears