Bennàssar Roig, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

b 
V SETMANA DE RENOVACIO EDUCATIVA 
Una experi2ncia de diddctica ambiental 
I per ANTONI BENNASSAR ROIG 
Enguany, entre el 17 i el 24 de Juliol, se va 
celebri a Porto Cristo la V Setmana de Renova- 
ció Educativa. Aquesta activitat és organitzada 
pels Departaments de Pedagogia i Geografia i 
1'Institut de Cibncies de 1'Educació de la Universi- 
tat de Ciutat de Mallorca. 
Les Setmanes de Renovació Educativa tenen 
com objectiu l'estudi del medi ambient. Entenent 
per medi un concepte ample que abarca des del 
món natural a totes les activitats que hi ha duit 
a terme l'home. 
La intenció és arribar a una didictica ambien- 
tal a partir d'aquests fets i situacions que ens 
ofereix l'indret elegit per estudiar. Podem dir 
que aquestes setmanes tenen un fi immediat, 
conbixer uns determinats entorns i un altre més 
ampli, que és posar a l'abast dels ensenyants una 
metodologia que llavors puguin traslladar al seu 
lloc d'ensenyament i totes aquestes aportacions 
fetes baix l'enfocament de la interdisplanarietat, és a 
dir, presentar la realitat tal com se mos presenta 
als nostres ulls, de manera global, sense comparti- 
ments artificiosos en assignatures. Ara bé, hem de 
reconbixer que aquesta compartimentació la tenim 
molt arrelada i és difícil de sortir-ne. 
Normalment per realitzar les recerques se fa 
en dos grans imbits: socials i naturals. Amb les 
corresponents metodologies emprenen la investiga- 
ció. Per realitzar la feina els grups d'assistents 
s'organitzen segons els seus interessos, s'estudien 
els problemes que decideixen els participants. 
Aixb dóna lloc a una gran diversitat d'informa- 
cions. Després, en sessions cornunitiries, cada 
p p  comunica les seves experibncies, el que han 
trobat, la metodologia que han seguit i les possi- 
bles interrelacions que es poden fer entre els dife- 
rents grups. 
Aquest any, deia abans, s'ha celebrat la cin- 
quena edició de les Setmanes de Renovació Edu- 
cativa, que de manera ininterrompuda s'han fet 
des de l'any 1977. La primera va tenir com a 
marc la Colbnia de Sant Pere (ArtA), on es va 
poder estudiar un medi relativament poc transfor- 
mat per l'home. L'any següent a S'Arenal (Palma- 
Llucmajor) on el turisme fou el factor més 
important, pero sense deixar de banda les explo- 
tacions agricoles del Prat de Sant Jordi, i l'impac- 
te ambiental que tot aixo suposa. A S'Albufera 
(Alcúdia, Muro i Sa Pobla) virem tenir ocasió 
d'estudiar les zones humides com a ecosistema, el 
turisme i les explotacions humanes de S'Albufera 
no van quedar al marge. El quart any, a Lluc, 
estudiirem les característiques de la muntanya 
mallorquina. 
A Porto Cristo mos hem trobat amb una 
nova situació ambiental, entre l'explotació turísti- 
ca de la costa, l'agrícola just a darrera dels hotels 
i la industrial de Manacor. Tot aixb a sobre d'un 
medi natural que oscil.la entre una degradació 
molt forta i zones que encara se poden conside- 
rar pricticament intactes. 
Dins l'Ambit de les cibncies socials podem des- 
tacar els estudis de caire histbric, que comprenien 
bastants segles de temps, des de les visites als 
poblats talaibtics de S'Hospitalet i a la basílica 
paleo-cristiana de So'n Peretó, al desembarc de 
Bayo durant la guerra civil, amb entrevistes a 
testimonis directes d'aquest fet. També se va estu- 
diar l'evolució del poblament de Porto Cristo, des 
de la formació fins al moment actual. Hem 
d'agrair la col~laboració de Damii Duran. Respec- 
te dels assantaments humans a l'entorn del Port, 
se van visitar diverses possessions, de les quals se 
va analitzar els canvis de propietat i límits i les 
explotacions agricoles i ramaderes que s'hi feien. 
Els cossiers que han existit a Porto Cristo també 
foren objecte d'estudi. 
Dins l'imbit de les cibncies naturals se va 
estudiar el substrat geologic, tipus de roca i de 
sediments. També l'estudi dels processos geomor- 
folbgics que han donat lloc al paisatge actual, 
amb especial atenció al fenomen de formació de 
les cales, tan abundants en aquell indret. Comple- 
tava aquesta part l'anilisi de sols, des dels lito- 
rals als de cultiu. La vegetació va ocupar bona 
part del temps dedicat a la recerca, les comuni- 
tats vegetals presents són les de litoral: platja, 
aquesta molt degradada, per I'excessiva utilització 
social, i les rocas, que se conserven millor, si bé 
també reben I'impacte dels visitants. L'altra 
comunitat a estudiar és la garriga, que se presenta 
baix dos aspectes diferents, coberta de pins, des 
de Cala Varques fins al Port i més enlla, sense 
pins i arnb I'ullastre com a únic representant dels 
arbres, és lo que se diu una garriga típica. Als 
llocs més xerofítics la garriga se presenta com 
una brolla de ciprell i romaní. La mar, també ha 
estat objete de les recerques, les comunitats lito- 
r a l ~  varen ser les més estudiades, sobretot els 
organismes bentbnics. L'estudi d'aigües se va com- 
pletar arnb la determinació de contaminació per 
presencia de materia organica. El treball de camp 
se completava al laboratori que teniem instalat a 
I'escola, on feim també les reunions dels grups. 
Hem d'agrair als responsables de  I'escola les facili- 
tats que mos varen donar per fer la feina. 
Altres activitats foren un curset de submari- 
nisme. Una entrevista arnb el director de 1'Escola 
Municipal de Mallorquí. Finalment una taula ro- 
dona arnb els escriptors manacorins Miquel Angel 
Riera, Jaume Santandreu i Bernat Nadal, on per 
espai de tres hores se va tractar la seva trajectbria 
literaria i personal, el fet literari en general i el 
compromís de I'escriptor davant la societat. 
Tota la feina feta va quedar recollida en fulls 
a ciclostil que cada grup posava a disposició dels 
seus companys, en el diari de la Setmana "El 
Drac", en fotografia i en video. Tot aquest mate- 
rial esta dipositat, per a la gent que hi pugui estar 
interesada, en el Departament de Geografia de la 
Facultat. 
L'últim dia se va formar una comissió encarre- 
gada d'organitzar la VI Setmana de Renovació 
Educativa. Encara no s'ha determinat el lloc on 
s'ha de celebrar. L'experiencia val la pena que 
seguesqui. 
LA FORMACIÓ 
DELS MESTRES 
A DEBAT 
per BARTOMEU MULET TROBAT 
Malgrat els canvis que es diu s'han produit al mon de 
l'educació,' 1'Escola com institució es posa en dubte? ja 
que constantment es sent parlar de crisi de l'educació, la 
crisi de I'escola3 cal dir que en el cas concret de 1'Estat 
Espanyol és a on s'ha donat un pas endarrera en l'aprova- 
ció de 1'Estatut de Centres Docents no ~niversitaris? 
Davant tot aixb el mestre en formació cal que es 
plantetji quina utilitat tC la formació rebuda a les Escoles 
Normals i als ensenyants quina Cs la seva aportació per 
aclarir el panorama de la formació dels alumnes en pers- 
pectiva de futur en front a la realitat actual. 
Per altra banda 6s important estudiar el tema de 
l'educació en visió globalitzant, perque la realitat educati- 
va manté una relació constant arnb la societat que la 
promou, són la Societat i 1'Educació dos sistemes interre- 
lacionats que incideixen en el procés de formació de la 
persona, des del punt de vista social i individual. No és 
només instrucció, la formació Cs educació, que l'individu 
rep del seu entorn social i natural i que assimila segons 
les seves prbpies caracteristique~.~ L'objectiu d'aquesta 
educació, tebricament, sera aconseguir la formació d'una 
persona integral perque pugui participar en la construcció 
d'una societat nova. Si volem un nou model de societat 
hem d'aconseguir un model humd mitjancant una educa- 
ció científica, popular, arnb una gestió participada i autb- 
noma, possibilitadora d'una transformació social i que 
deixi d'esser un element de reproducció social i ideolo- 
gica. 
La Formació dels Mestres és, dins una dinamica de 
canvi, uns dels temes més importants a considerar per 
dinamitzar una operativitat al sistema escolar, compres 
dins un marc mCs general que 6s el sistema educatiu, al 
que pertanyen tots els nivells educatius institucionals, a 
mCs de tots els altres mitjans de que disposa la societat 
per a generar comunicació, perque de la seva mentalitat 
dependra la concienciació de la gent del dema pero que 
ja són el avui. 
Perb la problematica que viuen les actuals Escoles 
Normals, avui anomanades "Escuelas Universitarias de For- 
mación del Profesorado de E. G B.", determinada en part 
per les seves peculiaritats,6 conformació realitzada mitjan- 
cant la incidencia de les circumstdncies histbriques que 
propiciarien la uniformització de l'ensenyanqa en el segle 51 


V Setmana de renovació educativa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears