Capellá Galmés, Miquel Àngel

Colom Arenas, Carme

Riera Frau, M. Magdalena

Tugores Truyol, Francesca

Biblioteca Digital de les Illes Balears

175
Introducció
El monestir de monges jerònimes
d'Inca es fundà entorn a la primitiva
església de Sant Bartomeu, situada al
nord de la vila, al cim del puig del
Serral. Es tractava d'una comunitat
que procedia d'un primer establiment
al puig de Santa Magdalena que
s'havia fundat el 1530. La manca
d'aigua obligà les monges a
traslladar-se i el 1534 ocuparen
l'església i les cases i terra del capellà
de Sant Bartomeu, Mn. Martí Cifre,
“Romaní”. Successives compres
realitzades al llarg del segle XVI
completaren el solar del monestir.2
En el segle XVI es produirà el trasllat, que es reflecteix a l'acta del Gran i General Consell
de 21 d'agost de 1538, que expressa que els jurats d'Inca han decidit que:
EL POU DE SOR CLARA ANDREU
DEL MONESTIR DE SANT BARTOMEU
(INCA, MALLORCA).
TÈCNICA DECORATIVA I ICONOGRAFIA
1
M. Magdalena Riera Frau
Francesca Tugores Truyol
Carme Colom Arenas
Miquel Àngel Capellà Galmés
1 - Agraïm a la comunitat de monges jerònimes i a Mn. Santiago Cortès les facilitats d’accés a aquesta i altres zones del monestir. Dedicam
a Mn. Pere Llabrés aquest article.
2 -   BARBERÍ, J. Vida de la Venerable Sor Clara Andreu natural de Palma capital del reyno de Mallorca, religiosa gerónima en el monasterio
de San Bartolomé de la villa de Inca, con un Apéndice Histórico de dicha Villa.Mallorca: Melchor Guasp, 1807; FIOL TORNILA, P. Sor Clara
Andreu. Biografía. Inca: 1994; ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. Sant Bartomeu d'Inca. Monestir de monges Jerònimes. Notes
històriques. Inca : 1980.
"dites religioses deguessen lur domicili y monestir transportar, en la sglésia de Sanct 
Barthomeu qui antigament era cap y parroquial de dita vila en lo qual loch no tan 
solament concorre la abundància de aygües, més encara ayres sans e salubèrrims e gran  
commoditat de edificar, alargar e ampliar dit monestir..."3
Sembla que no serà fins ben avançat el segle XVI quan les monges aconseguiran una
habitació adequada per a la comunitat, després de diversos incidents causats tant per la
vellesa de les construccions originals com per diferents accidents atmosfèrics.4 També
aquells anys de la segona meitat del segle XVI es dedicaren a diverses adquisicions de terra
fins a aconseguir el solar total del convent, moment a partir del qual es proveirà
d’infraestructures el conjunt arquitectònic per a la seva autosuficiència.
El subministrament d'aigua en el monestir
Ignoram a què es refereixen els jurats d'Inca quan citen l'abundància d'aigua a Sant
Bartomeu, ja que de fet sembla situat en una cota força elevada i aïllada com per poder ser
abastat d'aigua per gravetat, com succeïa amb la vila d’Inca. Allà dalt l’abastiment d’aigua
només és possible mitjançant l'excavació fins a nivell freàtic dins el solar del convent i la
recollida d'aigua d'escorrentia de patis i teulades.5
Al llarg dels anys es van anar combinant ambdós sistemes fins a aconseguir cobrir les
necessitats de regadiu de l'hort i els jardins conventuals, i les necessitats domèstiques de
les monges i els seus capellans i donats. Aquest subministrament es veurà cobert
mitjançant diverses infraestructures:
- El primer punt d'abastiment d'aigua es troba just a l'entrada del recinte conventual, un 
pou situat al centre de la clastra del lledoner, davant la façana de l'església. Sembla que 
es tracta d'una cisterna on es recull l'aigua d'escorrentia de la clastra i de les teulades 
que a ella aboquen.
- Al que anomenarem jardí interior es desenvolupa un important sistema de recollida 
d’aigua per escorrentia. Tot l’espai està dissenyat seguint un important pendent que 
condueix totes les aigües cap al lateral sud on es va construir un aljub. Construït l’any 
1603, es va bastir amb les mateixes dimensions i ornamentació al refetor del convent.
- El sobrant d’aquest aljub és conduït per sèquies enterrades cap a una cisterna situada 
al centre de la cuina i que cobreix les necessitats d’aquest sector del convent. Just 
devora aquesta cisterna es troben els primitius escuradors del convent, que ja varen ser 
descrits en el seu dia al Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador per la seva decoració 
a base de copinyes encastades en el morter, que va desaparèixer en un moment 
indeterminat del segle XX.6 Es tracta d’una decoració comuna als llocs relacionats amb 
176
3 - ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. Op. cit., 3.
4 - Ídem.
5 - La font de la Vila d'Inca, situada a la plaça del Bestiar, té la sortida d'aigua a una cota molt més baixa que la del solar del convent.
6 - “…a la cuina, hi ha una cisterna al centre i una pica de pedra de Binissalem adornada amb alguns mariscs i copinyes.” HABSBURG I
LORENA, L. S. Las baleares descritas por la palabra y el grabado, 1882.
EL POU DE SOR CLARA ANDREU DEL MONESTIR DE SANT BARTOMEU (INCA, MALLORCA).TÈCNICA DECORATIVA I ICONOGRAFIA
l’aigua, com es pot veure encara actualment al monestir de Santa Elisabet de monges 
jerònimes de Palma7 o a altres llocs del mateix convent d’Inca, com veurem posteriorment.
- L’espai que constitueix pròpiament l’hort del convent s’articula a partir de tres grans 
marjades amb una andana perimetral i un pas central que facilita la comunicació interna 
dins l’hort. Tot aquest hort es regava a partir d’una sènia amb un pou excavat fins a nivell 
de la capa freàtica. La sènia està situada al punt més elevat de l’hort i en origen vessava 
l’aigua en una canaleta-aqüeducte de peces de marès que portaven l’aigua a un safareig 
de dimensions força reduïdes a partir del qual es regava, tal com es veu en un gravat del 
Die Balearen.8
177
7 - MURRAY, D.; PASQUAL; LLABRÉS. Conventos y monasterios de Mallorca. Palma: 1992, 99.
8 - A més de regular la reserva d’aigua, tenia la funció de completar l’abastiment per a les tasques de bugada.
- El tercer espai lliure és el conegut com pati del pou de Sor Clara Andreu. Just aquesta 
referència ens permet donar una datació a l’estructura hidràulica que conté, que estaria 
ja en funcionament a principi del segle XVII.
Des del pati s’observa tan sols un coll de cisterna obert flanquejat per pilars de marès
que sostenen una coberta a quatre vessants. Sembla que aquest donaria servei a
l’hostatgeria del convent, que té totes les obertures i accessos cap a aquest pati. La
profunditat del pou fa pensar que en el seu dia va ser dissenyat per funcionar amb una sènia
de la qual no queda rastre i que s’abasteix directament des de la capa freàtica.
La complexitat de l’estructura es descobreix des de l’interior de la clausura, que
converteix aquest pou en l’element central de l’abastiment domèstic del convent. Al terra de
la sala central o rebedor és on se situa l’escala d’accés al pis superior i a l’entrada a la sala
capitular s’obre un accés a un “túnel-mina” que davalla en fort pendent i que es pot
resseguir per una escala de trenta-tres graons, a primer cop de vista la galeria baixaria fins
a una profunditat d’uns deu metres.
A aquest nivell es va excavar una estança d’uns tres per dos metres rodejada de nínxols
i gerrers amb les funcions de cambres de refrigeració. Al fons de l’estança, enfront de
Fig. 1. Pou de Sor Clara Andreu Fig. 2 i 3. Interior del túnel-mina de baixada; nínxols de l’estança inferior
l’escala, s’obre una finestra rectangular sobre la perforació del pou. Aquesta perforació
climatitza les sales que hi donen, permet extreure aigua des de l’interior de la clausura
sense haver de sortir a l’exterior i afavoreix les obres que s’hagin de realitzar a l’interior de
la perforació. En definitiva, es tracta d’una cantina, estructura que es localitza a altres
convents i monestirs de Mallorca.
La decoració interior del pou. Programa iconogràfic
El més sorprenent de tota aquesta estructura té poc a veure amb la seva funcionalitat i
és un desplegament ornamental que consideram únic des dels nostres coneixements. Tot el
conjunt està excavat a nivells molt argilosos que fan imprescindible que sia aterracat amb
morter hidràulic amb test. El resultat és una superfície d’un fort color vermell que ha estat
totalment decorat amb incrustacions de copinyes.
Al llarg dels laterals i cobertes de l’escala es desplega una decoració geomètrica i floral
que emmarca dos noms inscrits amb la mateixa fórmula, alineacions de copinyes. Al lateral
dret es pot llegit “GABRIEL MORANTA” i al lateral esquerre, “T. DE SBART” (per Sbert?). A
falta d'una recerca documental exhaustiva s'ha de vincular aquests noms als dels executors
de l'excavació o a donants. A la part superior, d’aquest passadís, es pot apreciar un
requadre amb una creu i una campana.
En arribar al replà inferior, aquesta decoració continua resseguint amb línies els nínxols
que s’hi obren, formant figures vegetals i geomètriques. Situada ben al davant de l’escala
de descens, s’obre una finestra cap a l’interior del coll, que descobreix un complex
programa iconogràfic realitzat amb la mateixa tècnica: copinyes encastades en el morter
fresc amb mangra (fet que li dóna una aparença de decoració de figures en color clar sobre
un fons granat). Es tracta d’un programa decoratiu que s’estén des d’aquest nivell i cap a la
part superior, fins al coll del pou, formant tres registres separats per línies horitzontals, i que
ocupen les quatre cares de la superfície excavada.
Aquest conjunt només es pot visionar amb llum rasant provinent del coll. Se suposa que
originàriament la visió devia ser molt més intensa, ja que el pou no comptava amb teulada.
Actualment, es fa difícil poder-ne diferenciar les formes, donat el deteriorament del color
vermell de fons.
El programa presenta diferents figures per separat, a cadascun dels registres, que
suposam que tenen una lectura de conjunt. Es detalla en les figures següents:
178
A - Imatge d’un vaixell a la part frontal a 
l’obertura, representat amb la profusió de 
detalls que permet aquesta tècnica 
decorativa (fig. 4).
B - A la part esquerra d’aquesta, en el mateix 
nivell, representació del que sembla ser un 
molí fariner de vent (fig.5).
EL POU DE SOR CLARA ANDREU DEL MONESTIR DE SANT BARTOMEU (INCA, MALLORCA).TÈCNICA DECORATIVA I ICONOGRAFIA
C - A la dreta de la primera, representació 
d’una figura humana masculina que 
sembla portar un rosari a la mà (fig. 6).
D - En el nivell superior, es troba en primer lloc la 
representació esquemàtica de tres cossiols 
amb vegetació esquematitzada (fig. 7).
E - A la seva esquerra, el que sembla ser un 
ase i un petit arbust (fig. 8).
F - A la dreta, una gran gerra i dues hídries als 
dos laterals (fig. 9).
G - A la quarta part del quadrangle, ben a 
damunt de la finestra que dóna accés al pou, 
es distingeix la figura d’un altre vaixell, molt 
més esquemàtic que l’anterior (fig. 10).
H - En un tercer nivell, a la part central es 
distingeix un ocell que podria ser un paó 
(fig. 11), emmarcat per la representació 
esquemàtica d’unes petxines, que a la part 
superior marquen el pas d’un espai 
quadrangular a un de circular, el tram final 
del coll del pou. Aquesta representació es 
repeteix en el mur contraposat d’aquest.
I - A la dreta del paó, apareix un rosari 
emmarcat per dos punts laterals i per 
petxines iguals a l’anterior (fig. 12).
J - A banda esquerra, una figura que no hem 
pogut identificar de moment, però que 
s’assembla a una figura humana.
179
Fig. 6
Fig. 7
Fig. 8
Fig. 9
Fig. 10
Fig. 11
Fig. 12
Interpretació i conclusions
Ens trobam davant
d’un conjunt decoratiu
rellevant per la seva
particularitat, tant pel
que fa a la seva
ubicació, com per la
tècnica i iconografia.
Malgrat que la recerca
serà fonamental per
determinar el seu
significat, el que és
indubtable és que, de
moment, es tracta d’un
conjunt únic a l’illa.
Un fet a tenir en
compte en la
interpretació d’aquest
conjunt és l’existència
d’una decoració similar a
l’exterior d’un pou al convent jeroni de Santa Elisabet de Palma, que a més porta una inscripció
que el data l’any 1636.9 Pensam que aquesta dada no es pot obviar, atès que es tracta d’un
monestir del mateix orde i d’un conjunt molt semblant quant a tècnica i iconografia, i
possiblement de la mateixa datació. Per tant, podria estar fet per una mateixa mà.
Una hipòtesi a tenir molt en compte10 és que es pugui tractar d’un exvot. La conjunció
dels elements: vaixell-individu amb rosari-rosari-gerres-molí bé podria traduir-se en la
salvació d’un naufragi d’un moliner, o d’un moliner i un gerrer. 
No obstant això, es coneixen diverses llegendes que fan referència a aquest pou, fet que
el dota d’un significat especial i que converteix en una tasca complexa la seva interpretació.
BIBLIOGRAFIA
- BARBERÍ, J. Vida de la Venerable Sor Clara Andreu natural de Palma capital del reyno 
de Mallorca, religiosa gerónima en el monasterio de San Bartolomé de la villa de Inca, 
con un Apéndice Histórico de dicha Villa.Mallorca: Melchor Guasp, 1807.
- FIOL TORNILA, P. Sor Clara Andreu. Biografía. Inca: 1994.
- HABSBURG-LORENA, L. S. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Palma: 
Impremta M. Alcover, 1954 (1882).
- MURRAY, D.; PASQUAL; LLABRÉS. Conventos y monasterios de Mallorca. Palma: 1992.
- ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. Sant Bartomeu d'Inca. Monestir de monges
Jerònimes. Notes històriques. Inca: 1980.
180
9 - MURRAY, D; PASQUAL; LLABRÉS. Conventos y monasterios de Mallorca. Palma: 1992, 99.
10 - Agraïm al Dr. Miquel Deyà l’aportació d’aquesta hipòtesi al nostre treball.


El pou de Sor Clara Andreu del monestir de Sant Bartomeu (Inca, Mallorca). Tècnica decorativa i iconogràfica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears