Seguí Estrany, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

ARQUEOLOGIA DEL TERME MUNICIPAL D'INCA
ANTONI SEGuí ESTRANY (*)
INTRODUCCiÓ
Aquest estudi només pretén ser una breu síntesi del nostre patrimoni arqueològic,
tan desconequti tan oblidat per molts, que és un dels nombrosos enigmes que té la
Història d'Inca, la nostra Història, i és que no oblidem que la història va lIigadíssima
a l'arqueologia. Tan sols pretén ser un estí mul per completar-lo, no un resum exhaustiu
del nostre patrimoni arqueolòqic, sinó només això, una síntesi d'allò primordial i
necessari que cal saber de la nostra història, les nostres arrels. De restes
arqueològiques n'hi ha, encara que moltes s'han destruït, o parcialment o totalment,
per mans poc coneixedores de dites obres antigues. Tot i això, al Corpus de Toponímia
de Mallorca de J.Mascaró Pasarius trobam el següent llistat de monuments prehistòrics
i protohistòrics, encara que molts són difícils de localitzar:
Avencar, S'(Ca'n Trempó). Batliu, es. Ca los Carros. Camp de s'Oca (Sa Font
Vella). Ca'n Pa Calent. Puig d'Inca. So N'Alegre (Ca's Poller). So N'Alegre (ses Coves).
So'n Bordils (Ca'n Guapo). So'n Fiol de Dalt. So'n Frare (Cova de ses Rates Pinyades).
So'n Gual (Cova de s'Arena). So'n Mas des Poticari (s'Argenteria). So'n Ravanet
(Puig de s'Ermita) o de ses Talaies. So'n Sastre. So'n Seriol (Ca'n Pere de sa Cova).
So'n Vic (Els Vilars). So'n Vivot (Es Puig). Tirasset (Ca'n Colau). Tirasset (Ca'n Jordi­
Ca'n Tiró).
Així i tot, Inca no té un mapa arqueològic actualitzat. Amb l'excepció de l'estudi
del conjunt talaiòtic de Son Mas de s'Apotecari, fet per Guillem Rosselló Bordoy
(1965), l'aproximació al període prehistòric en el municipi està per enllestir.
(') AI moment de presentar el següent treball l'autor era estudiant de 3ér curs d'Administratiu al lES Pau
Casesnoves d'Inca.
306 II JORNADES D'ESTUDIS LOCALS
En aquest estudi no només trobarà els monuments prehistòrics i protohistòrics,
sinó també les restes de les civilitzacions que ocuparen Inca fins a la conquesta
catalana.
En els monuments prehistòrics i protohistòrics hi trobara la seva situació
topogràfica en el "Mapa general de Mallorca" de J. Mascaró Pasarius, i a devora del
nom del monument, hi trobarà el nombre de dit monument dins l'inventari de
monuments prehistòrics i protohistòrics entre parèntesi.
PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA
S'AVENCAR (Ca'n Trempó) (0447)
Situació: 10-8h
Hi ha un talaiot en mal estat.
ES BATLlU (0448)
Situació: 10-8i
Hi ha un conjunt prehistòric en molt mal estat.
CA LOS CARROS (0449)
Situació: 10-3h
Hi ha un talaiot en mal estat.
CAMP DE S'OCA (Sa Font Vella) (0449)
Situació: 10-4g
Se sap que hi havia una necròpoli romana per la troballa d'una làpida ( dominació
romana).
CAN PA CALENT (0450)
Situació: 10-8g
Hi ha un jaciment de classificació problemàtica en molt mal estat.
PUIG D'INCA (0451)
Situació: 10-9g
Hi ha un reducte fortificat just damunt del vèrtex geodèsic, molt a prop de la creu
del puig de la Minyó, en mal estat.
SO N'ALEGRE (Cas Poller) (0452)
Situació: 19-6a
Hi ha una cova en mal estat.
$0 N'ALEGRE (Ses Coves) (0453)
Situació: 19-6a
Hi ha una cova en mal estat.
SON BORDILS (Ca'n Guapo) (0454)
Situació: 19-4b
Hi ha una cova en mal estat.
ARQUEOLOGIA DEL TERME MUNICIPAL D'INCA 307
SON FI OL DE DALT (0455)
Situació: 10-1 Oi
Hi ha una habitatge prehistòric en molt mal estat.
SON FRARE (Cova de ses Rates Pinyades) (0456)
Situació: 10-1 Of
Hi ha una cova, la més gran del municipi inquer, habitada per rates pinyades, en
mal estat.
SON GUAL (Cova de s'Arena) (0457)
Situació: 10-9h
Hi ha una necròpoli.
SO'N MAS DES POTI CARI (S'Argenteria) (0458)
Situació: 19-5b
Hi ha unes ruïnes prehistòriques en mal estat de conservació, amb dos fusts de
columnes toscament llaurades, situades ran del terme de Llubí, en les quals destaca
un talaiot de planta circular, d'11 ,20 m de diàmetre i 2,10 m d'alçària. El portal és
orientat cap a ponent, seguit d'un corredor de 3,70 m de llargària, 0,90 m d'alçària i
amplària que arriba a una cambra de 4,50 m de diàmetre. El 1928 s'hi trobà un cap,
petit, de toro, encastat a l'extrem d'una banya, també de toro. És fet de bronze, de 20
cm d'alçària. És l'exemplar de més apurada execució. L'interior és buit. A més, hi
havia:
- una llumeneta d'argila, romana, que en la seva base tenia gravat el nom del
fabricant, desapareguda;
- monedes romanes, desaparegudes;
- 2 puntes de banyes de bronze massisses, de 31 i 10 cm de llarg;
- ossos i ceràmica amb cendres;
- dues banyes de bronze, grosses, adornades amb una garlanda incisa de fulles
de llorer florides que, en espiral, envolten la banya, feien 62 cm d'arc, eren buides
en 3/4 parts, tenien 4 mm de gruixa en la base, el diàmetre de la base era de 9 cm.
Ambdós bronzes foren adquirits pel Museu Arqueològic, de Barcelona.
Una informació de premsa, publicada a "La Almudaina" del 5 de juliol de 1928,
diu que el descobridor dels bronzes en demanava, 10.000 pessetes. Un grup de
mallorquins prestigiosos molt vinculats a la Societat Arqueològica Lul.liana, a
l'Associació per la Cultura de Mallorca i a la revista "La Nostra Terra", entre els quals
hi havia Bartomeu Ferrà Juan, Joan Pons i Marquès, Guillem Colom Ferrà, mossèn
Antoni Pons i mossèn Salvador Galmés, intentà reunir aquesta quantitat per adquirir
els bronzes i evitar que sortissin de Mallorca, com havien sortit abans els famosos
caps de toro de Costitx al final del segle XIX, però els seus esforços foren en va. Ni
les institucions oficials, com la Diputació Provincial de Balears, el Govern Civil i els
ajuntaments, ni les entitats privades i els mallorquins benestants respongueren a la
crida dels intellectuals mallorquins perquè quedassin a Mallorca els bronzes de Son
Mas.
308 11 JORNADES D'ESTUDIS LOCALS
SON RAVANET (Puig de ses Talaies) (0459)
Situació: 10-7f
S'hi pot observar un poblat fortificat, i 2 talaiots, l'un quadrangular i l'altre circular,
ambdós mal conservats i classificats en una categoria molt baixa.
SON SASTRE (0460)
Situació: 10-1 Of
Es conserven restes en mal estat de conservació d'un poblat que va pertànyer a
la cultura talaiòtica. Conserva el portal de entrada, molt baix, que mitjançant un
passadís permetia accedir a la cambra. Molts dels poblats talaiòtics continuaren
habitats durant l'època romana, per això no era rar trobar monedes romanes a la
vora dels talaiots com, segons conten, va succeir a Son Sastre.
SON SERial (Ca'n Pere de sa Cova) (0461)
Situació: 10-1 Oi
Hi ha una cova en molt mal estat.
SON VIC (Es Vilars) (0462)
Situació: 18-11a
Hi ha un jaciment de classificació problemàtica en molt mal estat.
SON VIVOT (Es Puig) (0463)
Situació: 10-1 Oe
Hi ha un talaiot en mal estat.
TIRASSET (Ca'n Colau) (0464)
Situació: 10-11 i
Hi ha un talaiot en mal estat.
TIRASSET (Ca'n Jordi-Ca'n Tiró) (0465)
Situació: 10-11 i
Hi ha un jaciment de classificació problemàtica en molt mal estat.
HORT DE CA'N VIC
Aquest hort és la primera finca que trobam a mà esquerra anant pel camí vell de
Llubí en direcció cap a Llubí. Hi ha un talaiot circular que ha sofert un gran nombre
de transformacions posteriors. Molts poblats talaiòtics continuaren habitats durant
l'època romana (123 a-.C.- s. V d.C.); per això no era rar trobar monedes romanes
devora els talaiots com, segons conten, va succeir a l'hort de Ca'n Vic.
DOMINACiÓ ROMANA
A part de les notícies historiogràfiques i llegendàries de la dominació romana a
Inca, tenim consciència de les següents restes:
ARQUEOLOGIA DEL TERME MUNICIPAL D'INCA 309
MONEDES ROMANES
Com hem vist en l'apartat anterior, molts talaiots i poblats continuaren habitats
durant la dominació romana, per això, en aquests talaiots i poblats (Son Mas de
s'Argenteria, talaiot de Son Sastre, talaiot de l'hort de Ca'n Vic), s'han trobat monedes
romanes, que per desgràcia han quedat desaparegudes dins el temps.
ALTRES ESTRIS ROMANS
A Son Mas de s'Argenteria, s'hi trobà una llumeneta d'argila, romana, que en la
seva base tenia gravat el nom del fabricant, desgraciadament, també ha desaparegut.
, LÀPIDA ROMANA
Els inquers antics situaven una de les ciutats romanes de Balears (Guium, Tuccis
i Bocchorum) al que avui és Inca, però les darreres investigacions no donen cap
positivitat a tal encert. El que sí podem demostrar, és l'existència d'un petit nucli, ja a
Inca mateix o a Lloseta, a causa de la troballa d'una làpida romana en pedra marbre.
Es va trobar, no se sap amb certesa quan, al Camp d'Oca, antigament conegut aquest
indret per "Sa Font Vella", avui part de la Plaça del Bestiar i part de la zona que va de
dita plaça a les "Cimente res" i camí vell de Pollença. Dita làpida duia la següent
inscripció:
SVLPICIA. GAll ENI
VIXIT. ANNIS XXV
MENSIBUS VI
El cronista Josep Barberí diu al seu "Apéndice histórico de la villa de Inca", insert
a la biografia de Sor Clara Andreu (editat a 1807):
"Hasta nuestros días subsistió junto a una fuente manantial, que lIaman "vieja"
en el camp de "Oca", una lapida marmórea, con la siguiente inscripción, que traen
Binimelis, Dameto y el nuevo mapa de Mallorca ...
" (Es referia al Mapa del Cardenal
Despuig).
També ens diu Barberí que dita làpida romana es va reduir a pols a l'any 1741
per servir de material per enlluir la capella major de l'església, que aleshores
s'estava construint.
DOMINACiÓ ARAB
LA FONT VELLA
És un pou que es troba situat al final del carrer de les Cimenteres, abans Pius X.
De forma rectangular, té una profunditat de 17,5 m i mesura 4,40 per 3 m a la part
més fonda i aproximadament 5x4 m a dalt, vora el coll.
Està cobert per una volta rebaixada, feta de marès i pedra. Els primers quatre
metres del pou estan folrats de marès i la resta està excavat dins la roca. El coll, molt
malmès, és de pedra viva.
310 'rt JORNADES D'ESTUDIS LOCALS'
La primera nota històrica que trobam sobre la Font Vella, o Font de la Vila és en
el llibre del Sr. Ramon Rosselló Vaquer, titulat "Inca i Selva en el segle XIII" (Mallorca,
1978).Ala pàgina 36 hi podem llegir: 1289, octubre.- Pere de Llivià, batle de Mallorca
estableix a Jaume Carmesó un tros de terra, vinya, arbres i plantes, que el rei té en
el terme d'Inca, vora la font de la vila, a cens de 4 morabetins (Prot. 16 f. 137v).
Les dades històriques ens confirmen que la Font Vella va ser usada fins al nostre
segle, en què es degué abandonar.
A principis de la tardor de l'any 1992 es va netejar el pou de la Font Vella. Es
trobaren restes sense cap tipus de valor, molta brutor i fang. També es va comprovar
que, en el fons del pou, arribava un cabdal d'aigua d'uns 20.000 litres per hora.
ELS QANATS
El "qanat o foggara" és una de las peces fonamentals del sistema d'abastiment,
i és a la vegada una de les tècniques més complexes de captació d'aigua que
existeixen a Mallorca.
Segons Maria Antònia Carbone ro el qanat es una tècnica d'origen miner que
consisteix en obrir un pou en el punt en què es sospita la presència d'aigua. Quan
s'ha arribat a l'aqüífer, es calcula a quina distància sortirà l'aigua a la superfície, i des
d'allí s'excava una galeria fins el pou.
El sistema esbasa, doncs, en la circulació d'aigua per gravetat, sense que sia
necessari cap ingeni mecànic per elevaria.
A la Font de la Canaleta, on s'hi entra per una porta que dóna a un antic carrer
que constitueix ara un cul de sac, hi arriben dues galeries o "qanats", una provinent
del nord i l'altra de l'oest, l'origen d'ambdues es troba en dos indrets distints, on hi ha
els pous, actualment secs. Les galeries tenen en el centre una canaleta, per on
circulava l'aigua, i estan cobertes de volta de marès. És interessant també la coberta
dels dos pous.
Els "qanats" constitueixen un sistema generalitzat a les contrades on falta l'aigua
superficial. A Mallorca ja eren habituals en el període musulmà i baix medieval.
Els "qanats" de la Font de la Canaleta, situats vora la plaça del Bestiar,
originàriament devien ser molt antics, fins i tot d'origen islàmic, ara bé les galeries
que conservam, tal com es troben ara, són de finals del segle XIX.
L'origen dels "qanat" és iranià, conegut a d'altres llocs d'al-Andalus (Madrid i
Oriola, per exemple).
Les obres hidràuliques musulmanes "externes" no preenten problema a l'hora
de la recerca, atès que la documentació, tot i no tenir un caràcter descriptiu, sí que
incideix bastant en certs detalls d'identificació o de delimitació de parcel-les. El
problema se'ns presenta a l'hora de detectar la presència de canals subterranis (els
"qanat"). Hem de recórrer a la toponímia. Convé remarcar que tant Canet com
Canarrossa deuen. el seu origen a la paraula Oanà (Canet Oanàt, Canarrossa Oanàt
al-'arOsa) i que a ambdÚes zones precisament hi ha fonts i sèquies prou descrites
per la documentació.
ARQUEOLOGIA DEL TERME MUNICIPAL D'INCA 311
SíNIES I SÈQUIES
La localització de les sínies, d'origen islàmic, la condiciona la presència d'aigua
subterrània a poca profunditat. La sínia esta més amunt que el nivell del sòl, en una
mota circular; el pou té forma ovalada i per voltar-la s'utilitzava la força d'un animal.
La sínia de Son Seriol és de ferro, amb elements més innovadors que les de fusta.
Els catúfols, que treien l'aigua del pou, anaven fixats a una cadena de ferro.
La documentació catalana reflecteix la presència de nombroses sèquies a
Mallorca a part de les de Ciutat, en consigna a Estellencs, Banyalbufar, ... , Inca, etc.
La major densitat de sèquies va paral"lela al traçat de la Serralada Nord (aprofitant la
major quantitat d'aiqües), -les zones àrides i .serniàrides del Migjorn no manquen
d'aquest tipus de regadiu.
MONEDES ÀRABS
Una de les troballes més importants de monedes a les Illes Balears és el tresoret
d'unes quatre mil monedes musulmanes (segle XIII), la major part de bronze, però
també d'or i plata, trobades a Inca.
MOLINS DEL SERRAL DE SES MONGES
Antics molins fariners, quasi tots transformats en habitatges urbans. Es troben
situats a la part més elevada de la ciutat, darrere el convent de les Monges Tancades.
La torre circular dels molins s'aixeca sobre una base rectangular o irregular que
originàriament estava coberta amb voltes rebaixades de marès i formava una única
sala.
Les parets, tant de les bases com de les torres, estan fetes de pedres irregulars
unides amb morter de calç i grava. Els portals han estat modificats, emperò se'n
conserven dos amb brancals de pedra viva, un amb llinda i l'altre amb un arc
rebaixat de marès.
Hi ha set molins, dos amb les torres incompletes. El darrer molí del conjunt,
situat al final del carrer, precisa una urgent restauració ja que la sala de la base està
esbaldregada i la torre en molt mal estat.
ANTIGA MESQUITA MUSULMANA
Aquesta mesquita està clarament documentada cap el 1941, a partir de
documents aportats per LI. Perez i B. Coll 1988) sobre' Ramon de Torrelles, primer
Bisbe de Mallorca. Es presenta un document datat a Mallorca el 1241 , pel qual s'esta­
bleix la venda a l'església de Mallorca d'una casa i corral que confronten amb una
mesquita que té Ramon Franer.
Aquesta antiga mesquita estava construïda on actualment hi ha l'església de
Sant Bartomeu.
BIBLIOGRAFIA
- BARBERI, Josep: "Apéndice Histórico de la villa de Inca";
- GRAN ENCICLOPEDIA DE MALLORCA;
- MELIS, Joana: article publicat a 1"'Ultima Hora" de dimarts 7 de març de 1995
sobre possessions;
312 11 JORNADES D'ESTUDIS LOCALS
_ MASCARÓ PASARIUS; Josep: "Corpus deToponímia de Mallorca";
_ MASCARÓ PASARIUS, Josep: "La moneda a les Illes Balears", article de
l'agenda escolar 93/94 del Grup Serra;
_ MASCARÓ PASARIUS, Josep: "Història de Mallorca";
-'PIERAS SALOM, Gabriel: "Bre� Història d'Inca";
_ PROGRAMA DIJOUS BO'92;
_ PROGRAMA FESTES PATRONALS'93;
_ RAYÓ BENNASSAR, Pere: text de l'àlbum "Inca descoberta";
_ RAYÓ BENNASSAR, Pere: "Itineraris urbans per la ciutat d'Inca";
_ REVISTA "BRISAS" 359;
_ SOTO, R.: "Quan Mallorca era Mayurga" de L'Avenç nombre 16, tret del llibre
"Món" ed. Vicens Vives.
ANTONI SEGuí ESTRANY


Arqueologia del terme municipal d'Inca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears