Fernández, Verónica

Mir, Marisa

Biblioteca Digital de les Illes Balears

ISSN: 1989- 0966  
Revista Electrònica 
vestigació 
novació  
Educativa i Socioeducativa 
Vo
lu
m
 2
 - 
N
úm
er
o 
1 
Monogràfic sobre 
I Jornades Escola Infantil  
i Comunitat 
Educació infantil i  
comunitat: una xarxa d’iniciatives 
 
Marisa Mir Pozo 
Verònica Fernández Perelló 
 
 
 
Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa
Vol. 2, Núm. 1, 2009 – ISSN: 1989- 0966
 
 
3
 
 
 
 
 
Educació infantil i comunitat: una xarxa d’iniciatives 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marisa Mir Pozo 
Verònica Fernández Perelló 
Directora i coordinadora de les Jornades 
Institut de Ciències de l’Educació 
Universitat de les Illes Balears 
 
 
 
 
 
Per citar l’article 
“Mir, M. i Fernández, V.. (2009). Educació infantil i comunitat: una xarxa d’iniciatives. IN. 
Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 1, PAGINES 
3-8. Consultado en  
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/mir-fernandez/index.html  en (poner fecha)” 
Educació infantil i comunitat: una xarxa d’iniciatives 
Marisa Mir i Verónica Fernández  
 
 
4
 
 
«Per educar es necessita tota la tribu» 
Proverbi africà 
Per educar un infant fa falta la tribu sencera, aquesta frase tan senzilla aparentment 
esdevé tot un repte a l’hora de dur-la a la pràctica com a pares, com a mares, com a 
ciutadans, com a treballadors, com a professionals, com a productors de programes 
televisius, com a consumidors…  
 
L’escola infantil disposa de models educatius prou consolidats com ara Froëbel, 
Decroly, Montessori, Agazzi, Piaget, Kamii, Pickler, Freinet, Malaguzzi…, que mostren 
la necessitat d’obrir els espais socioculturals (museus, biblioteques, tallers) per tal que 
els infants més petits, acompanyats dels seus familiars, participin en la descoberta 
dels significats culturals; com també la necessitat de rendibilitzar els espais i recursos 
dels centres educatius infantils per ajudar les famílies a assolir les seves pròpies 
capacitats educadores des de models oberts a la diversitat de necessitats. Per 
aconseguir això segons Arnaiz (2004), es fa necessària una xarxa municipal i 
supramunicipal que integri plantejaments entre els diferents professionals implicats 
(pediatres, treballadors socials, escoles, planejaments urbanístics, serveis sanitaris...), 
i acollir iniciatives que generin sentit comunitari i oportunitats d’intercanvi i debat. 
 
Un exemple dels nous plantejaments socioeducatius són les experiències 
presentades en aquestes Jornades d’Educació Infantil i Comunitat dutes a terme per 
l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de les Illes Balears 
simultàniament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, a instàncies de la 
Conselleria d’Educació i Cultura del Govern balear i amb la col·laboració dels consells 
insulars respectius i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears.  
 
L’objectiu d’aquestes jornades ha estat la presentació del nou Institut per a 
l’Educació de la Primera Infància (IEPI), a càrrec del seu responsable, Vicenç Arnaiz, a 
partir del decret (2008) que estableix i regula la xarxa d’escoles infantils públiques i els 
serveis per a l’educació de la primera infància de la comunitat autònoma de les Illes 
Balears. Aquest Pla 0-3 vol servir de suport a totes les famílies, conciliar la vida laboral 
i familiar, obrint les escoletes a l’entorn. 
 
Es varen presentar a cada illa tota una xarxa d’iniciatives comunitàries públiques i 
privades adreçades a la població infantil des d’institucions penitenciàries, hospitalàries, 
urbanístiques, educatives, associacions de pares i mares, cooperatives, llibreries, 
biblioteques, centres 0-3, que han mostrat diverses possibilitats d’intervenció amb 
famílies des de la mediació intercultural, els espais familiars, grups de formació en 
 
 
Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa
Vol. 2, Núm. 1, 2009 – ISSN: 1989- 0966
 
 
5
técniques específiques (massatges, ioga, alimentació…) i d’enfortiment de les 
capacitats educatives (consultes de dificultats educatives, tallers de pares i mares, 
documentació, recursos informatius vinculats a l’educació…), programes d’atenció 
primerenca per a la detecció, diagnòstic i suport als infants amb necessitats educatives 
especials i a llurs famílies.  
 
La societat d’avui és diversa i les famílies solen tenir necessitats diverses. Aquesta 
realitat reclama una diversificació dels serveis, programes i recursos que s’ofereixen 
per a la petita infància. Tot i que gran part d’aquestes iniciatives són d’aparició recent i 
no hi ha encara una visió històrica que permeti analitzar-les en la seva totalitat a causa 
de la quantitat de factors implicats, Vila (1998) proposa la dimensió de l’abast social, el 
grau d’institucionalització i la participació de les famílies i els seus infants. Tal com va 
apuntar aquest autor a les mateixes jornades, «els serveis adreçats a la petita infància 
tenen sentit per si mateixos si s’entenen com a contextos de desenvolupament i, per 
tant, en cap cas, no se’ls ha de buscar funcions suplementàries. La qüestió central que 
cal discutir és com han de ser, quines característiques han de tenir, perquè siguin 
autèntics contextos de desenvolupament per a la petita infància, independentment de 
les necessitats socials o laborals que s’acostuma a invocar» (Vila, 2009). 
 
L’ICE vol agrair i donar a conèixer les experiències de professionals vinculats amb 
la infància que estan donant respostes als reptes i necessitats socials i educatives de 
la comunitat balear, i ofereix un espai d’intercanvi amb els professionals implicats en 
l’atenció dels infants. 
 
Voldríem apuntar algunes idees que reflecteixen diferents àmbits, interpretacions i 
maneres d’entendre els contextos de criança. 
 
El desenvolupament humà és en gran part conseqüència de l’educació. El repte és 
quins desenvolupaments són possibles, quins aprenentatges són susceptibles de 
promoure desenvolupament i com podem impulsar-los per tal que l’educació es 
transformi en desenvolupament efectiu. Les persones que treballen amb la petita 
infància són conscients que qualsevol situació social en la qual participen els infants 
s’ha d’entendre com un context de desenvolupament, no just com es garanteix la cura 
de la petita infància a la nostra societat, sinó com s’atenen les seves necessitats 
afectives, socials, cognitives, lingüístiques, etc.  
Les pràctiques educatives fan un paper inqüestionable a l’hora de garantir que els 
membres més joves d’una cultura n’esdevinguin agents actius, i la intervenció 
educativa és considerada una font d’estimulació i socialització. Família i escola 
inicialment són dos contextos de col·laboració fonamentals en el desenvolupament 
infantil (Mir, Batle i Hernández, 2009), i l’entorn comunitari també hi exerceix la seva 
influència directament o indirectament posant a l’abast de les famílies, les escoles i els 
infants un conjunt molt variat de recursos amb diverses possibilitats. 
Educació infantil i comunitat: una xarxa d’iniciatives 
Marisa Mir i Verónica Fernández  
 
 
6
Caldrà tenir en compte que la creació i manteniment de serveis sòcio-educatius sols 
serà possible si darrera hi ha una política global, integrada i sostinguda per un 
raonament comú entre les diferents administracions competents i entre les diferents 
disciplines, així com entre els diferents professionals i els usuaris. Una política que 
promocioni la "cultura d'infància" i la consciència sobre el desenvolupament infantil. 
Una política, quan més àmplia i consensuada millor, que possibiliti el treball 
multidisciplinar entre les diferents institucions i administracions evitant la 
descoordinació i la pèrdua d’eficàcia dels recursos existents. 
 
Nombroses investigacions constaten de forma sistemàtica les conseqüències 
positives que es deriven de la cooperació entre educadors, alumnes, famílies i 
comunitat (Epstein, 1987), i els conceptes de treball comunitari i les xarxes 
sociocomunitàries formen part dels nous plantejaments educatius. 
 
Segons Ballester i Muñoz (2009), el treball socioeducatiu comunitari parteix d’una 
concepció de les necessitats i els conflictes bàsicament comunitària, ja que l’anàlisi no 
es pot aturar en el nivell familiar, hi ha una dimensió comunitària en bona part de les 
necessitats i els conflictes. La comunitat és un concepte aparentment superat, però 
que s’ha anat recuperant cada vegada que s’ha plantejat la necessitat del treball 
preventiu o de promoció social o educativa. Es pot entendre com una població, 
localitzada territorialment, conscient de les seves necessitats i amb una certa identitat. 
La xarxa socioeducativa és l’articulació de la comunitat, iniciada per entitats, 
professionals, administracions, que volen aprofitar les potencialitats de canvi de la 
pròpia comunitat. 
 
Els programes comunitaris pretenen introduir canvis socials a l’àmbit de la 
comunitat que repercuteixin positivament en el conjunt dels seus membres assolint 
d’aquesta manera una clara funció preventiva. Inclouen objectius més amplis 
d’intervenció, no adreçats exclusivament a l’àmbit familiar, que intenten involucrar 
diverses institucions i diversos organismes de la comunitat amb la finalitat d’afavorir el 
desenvolupament i la integració de la població a la qual s’adrecen. Normalment 
abasten diferents sectors vinculats a la salut, l’educació, els serveis socials, les 
polítiques locals, urbanístiques, etc., per desenvolupar experiències puntuals i 
reivindicar de forma coherent una altra manera de treballar. 
 
L’augment de la necessitat i la demanda d’intervencions professionals, tant socials 
com educatives, és un fet patent que obliga els polítics, planificadors i professionals a 
replantejar-se els tipus de gestió i distribució de recursos i, en conseqüència, a cercar 
solucions a un dels problemes que sistemàticament planteja la intervenció 
socioeducativa: la definició i l’afrontament d’aquests «espais d’intersecció» 
(socioeducatius, socioculturals, etc.), que sovint estan insuficientment clarificats. 
Conceptes com coordinació, integració d’actuacions, col·laboració i complementarietat, 
apareixen immediatament en aquest escenari aplicats a múltiples nivells d’intervenció 
 
 
Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa
Vol. 2, Núm. 1, 2009 – ISSN: 1989- 0966
 
 
7
entre professionals, institucions socials i educatives, iniciativa social, pública i privada, 
diferents categories de recursos, etc. 
 
Famílies: noves realitats, nous riscs, noves necessitats, noves polítiques (Arnaiz, 
2009). 
 
Educació infantil i comunitat: una xarxa d’iniciatives 
Marisa Mir i Verónica Fernández  
 
 
8
Referències bibliogràfiques 
• Arnaiz, V. (2009). «Creure en l’educació». Ponència a les Jornades Educació 
Infantil i Comunitat. Universitat de les Illes Balears. 
• Arnaiz, V. (2004). «Algunes bases per al funcionament dels tallers de les noves 
criances». Guix d’Infantil, 20, 8-9. 
• Ballester, L.; Muñoz, A. (2009). «Treball comunitari: treball socioeducatiu en 
xarxa». IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i 
Socioeducativa, vol.1, n.1, pàg. 91-108. 
• http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/ballester-munoz/index.html   
• Decret 131/2008, de 28 de novembre, pel qual s’estableix i regula la xarxa 
d’escoles infantils públiques i els serveis a l’educació de la primera infància de 
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l’Institut per a l’Educació 
de la Primera Infància. http://weib.caib.es/iepi/Default.htm  
• Epstein, J. L. (1987). «Parent involvement. What research says to 
administrators». Education and Urban Society, 19, 2, 119-136. 
• Mir, M.; Batle, M.; Hernández, M. (2009). «Contextos de colaboración familia-
escuela durante la primera infancia». IN. Revista Electrònica d’Investigació i 
Innovació Educativa i Socioeducativa, vol. 1, núm. 1, pàg. 45-68. 
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/m-mir/index.html 
• Vila, I. (1998). «Intervenció psicopedagògica en el context familiar». A: Palacios 
i Rodrigo (ed.). Familia y desarrollo humano (501-521). Madrid: Alianza. 
• Vila, I. (2009). «Anàlisi de les realitats educatives als primers anys des d’una 
perspectiva social, política, cultural i ètica». Ponència a les Jornades Educació 
Infantil i Comunitat. Universitat de les Illes Balears. 
 
 


Educació infantil i comunitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears