Huguet, Magdalena

Biblioteca Digital de les Illes Balears

29gea - nœm. 16 - 2004
-Aquell primer crac del petroli el condicionà fins al punt
que a dia d’avui vostŁ Øs un dels principals experts en
biomassa del món i el seu equip de treball se situa entre
els grups forts en la recerca d’energies alternatives...
-És que aquell crac va ser el primer despertar brutal que
un dia no tendríem petroli i això significava molt. La crisi
es va resoldre, però jo ja havia creat un equip d’investi-
gació, al Canadà primer i als Estats Units i a les Illes Ba-
lears desprØs, per estudiar de quina manera la biomassa,
que Øs el producte de la fotosíntesi, es podria convertir
en un combustible alternatiu, dels que ara es coneixen
com a nets o verds. Des d’aquell moment el meu inte-
rŁs ha estat trobar solucions al petroli i al gas natural i
Entrevista a Esteve Chornet, enginyer industrial, professor a la universitat de Quebec
Era desembre del 1973 quan l’OPEP encetava, tot doblant el preu del barril de cru, la primera
gran crisi del petroli, un crac que frenà en sec l’expansió econòmica mundial. En aquells
moments Esteve Chornet era un estudiant mallorquí que s’especialitzava en reaccions
químiques a una universitat nord-americana i, com a tot ciutadà, aquell esdeveniment li va
fer comprovar l’enorme dependŁncia energŁtica que havia creat aquest recurs. D’aquella crisi
Chornet n’ha tret el seu profit. De llavors ençà les seves investigacions han tengut un
objectiu molt clar: trobar carburants
alternatius als derivats del petroli. La
matŁria primera amb quŁ treballa són els
residus i, mØs concretament, els residus
urbans, mescla quasi intractable de
biomassa i plàstics. D’aquest desfet n’ha obtengut alcohol, hidrogen, biodiŁsel i altres
hidrocarburs. De fet, trenta anys desprØs, Esteve Chornet, a mØs d’enginyer industrial i
professor a una universitat del Quebec, Øs un dels principals estudiosos d’un reciclatge que
fa moltes dŁcades que els pagesos apliquen a fora vila. Chornet ens ha explicat quŁ es podria
fer amb les 1.000 tones de residus que es generen diàriament a les Illes.
per això durant aquests darrers trenta anys m’he dedicat
a estudiar i desenvolupar la tecnologia mØs adient per
convertir aquesta biomassa en un producte œtil des del
punt de vista energŁtic. Quan pugen els preus, com pas-
sa ara, o quan veiem que les reserves s’esgoten Øs quan
mØs s’evidencia que hi ha una nova economia que es co-
mença a moure i que tØ molt de potencial de cara al futur.
Va ser, però, en aquell moment, el 1973, quan vàrem
decidir crear el nostre grup d’investigació i vàrem comen-
çar a estudiar com podríem aconseguir, a travØs de bio-
massa, combustibles alternatius com alcohol, biodiŁsel i
diferents hidrocarburs. S’ha de dir que ens ajudà molt
l’impuls del Govern nord-americà que incita els investi-
gadors de la universitat a fer feina amb empreses priva-
La perla dels residus
Magdalena Huguet
30 gea - nœm. 16 - 2004
RESIDUS Esteve Chornet
des i amb instituts pœblics de recerca i a formar equips i
xarxes interdisciplinàries. A AmŁrica del Nord tambØ hi
ha una tradició de crear empreses des de la universitat,
de fet nosaltres n’hem creat quatre, una d’elles totalment
dedicada al binomi energia-medi
ambient.
-Parla de biomassa. VostŁ quan es
refereix als residus diu que no els veu
sinó com a biomassa impura, quŁ vol
dir?
-Nosaltres considerem la biomassa
pura com el producte natural de la
fotosíntesi, Øs a dir, dels arbres, de
les plantes, dels productes de l’agri-
cultura o de les algues. La biomassa
pura es produeix cada dia. Se’ns pre-
senta normalment coberta d’embalatges per facilitar-ne
el transport i la seva conservació. La consumim quan
menjam i acte seguit la produirem com a residu de la
nostra digestió. D’altra banda, els embalatges, ja sepa-
rats dels aliments, els podem trobar com a residu sòlid
dins les escombraries. És aquest el procØs que genera els
dos tipus de residus urbans: els residus de la digestió
que es trobaran a les clavegueres i els residus d’embalat-
ge. Parlam d’un 70% de biomassa. Hem entrat
en una societat, que Øs la que viuran els nostres
fi l ls i  nØts, que incorporarà nocions de
sostenibilitat que es traduiran en la producció
d’una mena de combustibles alternatius, plàstics
biodegradables i fibres naturals. Ja es treballa
industrialment en aquesta direcció. Un exemple
Øs que a AmŁrica del Nord a partir de la biomas-
sa es produeixen a l’any 8 mil milions de litres
d’alcohol per mesclar amb benzina que es ven
com a carburant. És una indœstria que existeix i
que genera molts de llocs de treball a nivell regi-
onal. Per cert, un dels grups forts que fa feina en
la conversió en alcohol Øs espanyol.
FER CARBURANTS ALTERNATIUS
-Quan se sent parlar d’alguns carburants de subs-
titució sembla que encara falti molt perquŁ si-
guin una realitat en el nostre dia a dia. No ha
arribat el moment que es comencin a fer mØs
palpables?
-Els recursos clàssics, el petroli i el gas, seran de
cada dia mØs cars, perquŁ n’hi ha menys i per-
quŁ existeix un context sociopolític que fa que
per anar a cercar-los hagis de posar un exŁrcit.
És el que passa ara a l’Iraq i a altres llocs. Des de
l’any 1990 no Øs una motivació democràtica ni
religiosa, Øs exclusivament que les forces que es
mouen ho fan perquŁ l’energia representa un terç
de l’economia mundial. Pensi que la Xina i l’˝n-
dia, amb un desenvolupament de cada dia mØs
important, forcen un consum de recursos petro-
liers i de gasos mØs elevat que el que es preveia
fa uns anys i aleshores dins el món de les energi-
es alternatives la biomassa, pura o impura, re-
presenta una oportunitat extraordinària per al
desenvolupament dels carburants de substitució
produïts a nivell local. A mØs, cream una nova
indœstria, llocs de treball de qualitat i ens asseguram el
subministrament amb una fracció produïda de forma au-
tònoma. No hem d’oblidar que ja va ser per una situació
sociopolítica mundial, la primera crisi del petroli dels anys
setanta, que s’incità els estudiosos a trobar una ciŁncia i
una enginyeria que poguessin ser aplicades en el mo-
ment oportœ.
-A les Illes seria factible parlar d’infraestructures per con-
vertir els residus en combustibles nets?
-Aquí l’œnica biomassa disponible per a finalitats energŁ-
tiques Øs l’urbana, Øs a dir, la dels residus, i n’hi ha en
quantitat important. Seria molt interessant a les Illes que
el mateix ciutadà Øs conscienciàs, via noves tecnologies,
que els seus residus es poden convertir en carburants i
que serà ell mateix que els podrà reutilitzar. És una forma
de reciclatge i Øs un dels projectes que s’haurà de consi-
derar com a alternativa a la incineració. Es tracta de tec-
nologies mØs avançades i que progressivament demos-
tren que són realistes, sobretot, com deia, quan veus que
el preu del petroli no s’atura de pujar. L’avantatge de les
Illes Øs que, a Mallorca, existeix ja una cultura
mediambiental elevada, amb el Parc de Tecnologies Am-
bientals com a exemple d’infraestructura definida i funci-
onal.
Els recursos clàssics,
el petroli i el gas,
seran de cada dia
mØs cars , perquŁ
existeix un context
sociopolític que fa
que per anar a
cercar-los hagis de
posar un exŁrcit
31gea - nœm. 16 - 2004
RESIDUS Esteve Chornet
-Si tenim en compte la quantitat de vehicles que tenim a
les Illes, no cal dir que aconseguir carburant seria molt
interessant.
-A les Illes hi ha dues grans demandes energŁtiques. Pri-
mer, els ciutadans necessiten electricitat i desprØs, o en
paral•lel, ve la demanda de combustible per al transport.
Si a les Illes hi ha un milió d’habitants tambØ hi ha, apro-
ximadament, un milió de vehicles. És un dels redols del
món on hi deu haver mØs vehicles per metre quadrat i Øs
un dels principals emissors de gasos hivernacle per càpita.
QuŁ feim amb els residus? Pot decidir-se si es fa carbu-
rant, es fa electricitat o si es fa una combinació dels dos.
El que Øs clar Øs que es generen mil tones de residus per
dia i, si s’afegeixen els residus industrials, comercials i
institucionals, n’hi ha suficients per muntar una planta
química ben feta. Els combustibles que produiria
constituirien entre un 15% i un 20% de tot el combusti-
ble necessari. Seria una forma magnífica de reciclatge i
un model de creació d’una indœstria d’avantguarda que
projectaria les Illes com un líder internacional en el sec-
tor.
O GENERAR ELECTRICITAT
-Pel que es va apostar aquí va ser per generar electricitat.
-La decisió que es va prendre a nivell polític va ser fer
electricitat, perquŁ les tecnologies per fer combustibles
sintŁtics no existien fa quinze anys. Ara Øs molt difícil
canviar i tornar enrere. Jo crec que amb les quasi tres-
cents mil tones de residus que s’incineren anualment
s’haurà de continuar fent electricitat, però tambØ em sem-
bla necessari considerar alternatives i millorar les tecno-
logies per aprofitar la resta de desfets. Parlam de mØs de
cinc-centes mil tones a l’any. A Mallorca, Tirme, ens agradi
o no la tecnologia que utilitza, ha aconseguit una
infraestructura que tambØ haurà de servir per aprofitar
els residus que no es poden incinerar.
-Tornem a la forma com podríem reciclar els residus ur-
bans sense incinerar. Si tenim en compte que generam
1.000 tones de residus al dia, fent un càlcul matemàtic,
quines necessitats es podrien cobrir?
-Tirme produeix devers 25 megawatts elŁctrics quan a
Mallorca se’n deuen emprar devers 1.000. És a dir, els
residus proporcionen un 2,5% del consum que es neces-
sita. Ara bØ, si s’utilitzassin tots els residus que es gene-
ren es podrien produir devers 75 megawatts i això podria
arribar a representar un 7,5%. Si continuam amb el pro-
cØs: si s’utilitzassin les cinc-centes mil tones de residus
que es generen, però que no s’incineren, al dia obtendríem
devers cent cinquanta mil litres de carburant amb un alt
índex d’octà, perfectament compatibles amb la benzina
que s’empra actualment. Aquí, a les Illes, hem de tenir
en compte que no es pot afegir biomassa forestal ni agrí-
cola. La primera perquŁ el valor mØs important que tØ Øs
l’ambiental i la segona perquŁ el mateix bestiar de la fin-
ca agrícola l’explota.
SON REUS
-A les Illes ens trobam que per parlar de Son Reus, per
exemple, hem de parlar de política.
-La problemàtica dels residus a tot arreu Øs política, per-
quŁ Øs una problemàtica social que afecta tots els muni-
cipis. És una problemàtica que tot govern electe ha de
confrontar amb l’oposició. Tots estam embarcats en el
mateix vaixell, el de la societat de consum. Però Øs nor-
mal que els valors dels distints grups polítics siguin dife-
rents respecte dels límits i de l’organització d’aquest con-
sum. Els residus generats són de la col•lectivitat i per
tant no queda mØs remei que considerar-los des d’un angle
polític. A mØs, el medi ambient s’ha convertit en un dels
temes polítics que mØs interessen el pœblic.
-Política a part, quŁ pensa de Son Reus?
-Al seu moment, final dels anys vuitanta, Son Reus va
respondre a uns objectius. L’any 2004 aquests objectius
ja s’han complert i ara se n’han d’establir de nous de cara
al futur. Del 1992 ençà es generen molt mØs residus. Que
Tirme vol fer un, dos o tres forns mØs?, s’haurà d’estudi-
ar la proposta, Govern i oposició
hauran de debatre i desprØs hi
haurà una solució que els que de-
cideixen hauran de prendre. Els
empresaris d’arreu d’Espanya que
crearen Tirme tenien la il•lusionant
idea de fer de Mallorca un model
de tractament de residus que
s’exportàs arreu de la Mediterrà-
nia. Aquesta era la missió de
Tirme i la incineradora va ser el
primer projecte. Amb les tecno-
logies dels anys noranta Son Reus
era una de les millors incinerado-
res d’Europa, però d’això fa quasi
quinze anys. La tecnologia que empren continua basant-
se en agafar tots els residus, posar-los dins el forn i des-
prØs, una vegada surt la part que no ha estat transforma-
da, aplicar-li un tractament a part. Em sembla correcte,
malgrat que d’una eficiŁncia energŁtica modesta. El pro-
blema dels residus Øs que a les Illes en quinze anys s’ha
passat de 700 mil habitants a prop del milió, i clar, la
quantitat de residus augmenta en consonància amb la
població i les infraestructures actuals no tenen la capaci-
tat per utilitzar-los tots. Una nova estratŁgia Øs necessà-
ria.
Esteve Chornet Øs un dels millors experts del món en tractament
de residus. De fet, són pocs els que, com ell, poden dir que han
seguit fil per randa l’evolució del sector durant els darrers cinquanta
anys. Chornet va deixar la seva Palma natal de ben jove per anar a
estudiar enginyeria industrial a la que ara Øs Universitat PolitŁcnica
de Catalunya i amb una beca sota el braç travessà l’Atlàntic per espe-
cialitzar-se en reaccions químiques a la Universitat de Pensilvània.
Actualment ell i el seu equip són considerats un referent en la recer-
ca d’energies alternatives i són els promotors de diferents empreses
que treballen amb biomassa a fi d’aconseguir recursos substitutius
als clàssics petroli i gas. Entre aquestes empreses destaca Enerkem,
una de les mØs conegudes i prestigioses firmes del sector. Chornet
viu a una petita ciutat del Quebec però torna a Mallorca almenys cinc
vegades a l’any. Una d’aquestes visites Øs per oferir l’assignatura de
tractament de residus en el Màster en Gestió del Medi Ambient que
organitza cada any la Universitat de les Illes. I Øs que Chornet en tot
moment remarca la vinculació que no ha deixat de tenir mai amb les
Illes i menys ara que Øs professor convidat de la UIB.
A les Illes seria molt
interessant que el
mateix ciutadà es
conscienciàs que, via
noves tecnologies, els
seus residus es poden
convertir en carburants
i que serà ell mateix
que els podrà
reutilitzar
32 gea - nœm. 16 - 2004
RESIDUS Esteve Chornet
-Tirme treballa per augmentar les recollides selectives,
quin camí segueix aquest sistema?
-Al món occidental hi ha dues grans tendŁncies, una Øs
tenir un mínim de recollida selectiva i fer la separació a la
planta de tractament. És a dir, no tenir el nombre de con-
tenidors que tenim a les Illes, sinó minimitzar els conte-
nidors als carrers. El material se’n va a una planta de
tractament i Øs allà on industrialment se separa. La sego-
na tendŁncia Øs separar a casa i posar els residus sepa-
rats en contenidors mœltiples que es troben acumulats en
els carrers. Els residus es transporten a un o diversos
centres de tractament com en el cas precedent. Són dues
estratŁgies diferents i no n’hi ha una de guanyadora i una
de perdedora. Hi ha municipalitats que prefereixen que la
selecció es faci a les residŁncies i altres prefereixen fer-
les a la planta de tractament. A Mallorca la situació Øs
que existeix una població flotant, els turistes, que no prac-
tiquen la separació selectiva. Em sembla, doncs, que la
multiplicació de contenidors, per estimular la recollida
selectiva, Øs difícil de justificar. Potser seria mØs senzill
instal•lar diverses plantes de separació industrial dels re-
sidus estratŁgicament localitzades i efectuar la separació
i el reciclatge en aquestes plantes. La fracció no reciclable
Øs la que es transportaria a la planta de conversió en
electricitat o en carburants sintŁtics, l’opció del futur.
GAS NATURAL
-Un altre recurs a tenir en compte Øs el gas natural. De
fet vostŁ en el seu moment ja va mostrar el seu acord
amb el gasoducte.
-És que el gasoducte Øs molt necessari, que vengui en
vaixell o a travØs d’una pipe-line Øs secundari però el gas,
avui en dia, Øs el vehicle mØs net de producció d’electri-
citat. Si entràs el gas aquí i el preu fos raonable no s’hau-
ria d’importar carbó com es fa ara al Murterar. Amb el
gasoducte jo crec que a les Illes s’ha pres la decisió ade-
quada. El gas natural durarà a nivell planetari entre 50 i
100 anys mØs, però quan s’acabi farem gas sintŁtic que
provindrà del carbó i dels residus així com biogàs a partir
de llots i residus líquids. Per transportar-lo podrem conti-
nuar emprant el mateix ga-
soducte i utilitzar la matei-
xa infraestructura de distri-
bució.
-VostŁ i Tirme treballen
junts a travØs d’un conveni
amb la Universitat de les
Illes. El gasoducte entra en
els temes d’anàlisi?
-No. El que estudiam Øs la
factibilitat tecnològica de
producció d’hidrogen a par-
tir de certs residus que ar-
riben a Tirme, sobretot els
llots de depuradora que per
fermentació Tirme conver-
teix en biogàs. El nostre interŁs Øs convertir el biogàs en
hidrogen. L’hidrogen Øs el combustible mØs net i l’objec-
tiu Øs la seva utilització per al transport tot combinant-lo
amb el gas natural. La mescla Øs un combustible excel•lent
per als motors de combustió interna, Øs a dir, per als
cotxes. Una vegada arribi el gas natural a Mallorca, aquest
hidrogen seria doncs œtil. Treballam amb Tirme per de-
mostrar que Øs una línia d’acció de cara al futur suscepti-
ble de disminuir les emissions de gasos que causen l’efecte
hivernacle. Un petit pas cap a la sostenibilitat.
El gas durarà
entre 50 i 100
anys mØs però,
quan s’acabi,
farem gas
sintŁtic, per dur-
lo podrem
continuar
emprant el
mateix gasoducte
i això Øs
important
  .   


Entrevista a Esteve Chornet, enginyer industrial, professor a la universitat de Quebec

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears