Consell Editorial

Biblioteca Digital de les Illes Balears

3 - nœm. 4 - 2000
ED
IT
O
R
IA
L
T A R J A  D E  S U B S C R I P C I Ó
Nom i llinatges ................................................................
....................................................................................
Adreça ...........................................................................
Ciutat ................................. C/P ....................................
Tel ..................................... Fax ....................................
Dades bancàries:
"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................
Compte corrent/llibreta d’estalvis nœm. ...............................
Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:
"SA NOSTRA" Caixa de Balears - Obra Social i Cultural,
c. Ter, 16, 07009 Palma, fax 971 17 17 95,
o bØ per correu electrònic, a: aramis@sanostra.es
nœm. 4 - febrer, 2000
Edita: Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" Caixa de Balears
C. Ter, 16. 07009 Palma.
Tel. 971 17 19 25 - Fax 971 17 17 95
E mail: aramis@sanostra.es
Consell Assessor:
Miquel Alenyà, Miquel Pasqual,
Andreu Ramis, Joan Mayol,
Albert Catalan, Miquel Rayó.
Director: Sebastià Verd
Secretària de redacció:
Magdalena Mulet
Redactors i col•laboradors:
Jordi Calleja, Constanza Forteza,
Gina Garcías, Maria Ferrer,
Miquel Massutí, Antoni Oliver.
Redacció: Fundesba S.L.
F. de Borja Moll, 10 - entresòl
Tel. 971 71 16 61.
07003-Palma.
Disseny i realització:
Eparrutx, Tel. 971 42 09 66
Dipòsit Legal: PM-433-1998
Preu: 500 pta
Subscripció: 1.500 pta
(tres nœmeros per any) Els tres primers nœmeros de GEA - Quadern de la Terra
seran de franc, a partir de la recepció d’aquesta subscripció.
Segons l’avanç de l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears ela-
borat per "Sa Nostra", 1999 no nomØs ha estat l’any de major creixe-
ment de tota la dŁcada, sinó tambØ de tota la democràcia. Ni mØs ni
manco que un 7’3%, una dŁcima per sobre del de 1994, que va ser l’any
de la definitiva remuntada desprØs de la dura crisi amb la qual comen-
çaren els noranta, i un punt mØs que el PIB de l’any passat que, segons
es pensava aleshores, semblava imbatible. Ja ningœ no pensava que una
economia amb un model econòmic madur com el nostre poguØs regis-
trar increments del producte interior brut que abans nomØs s’havien
donat en el primer gran boom turístic de la història. Però la realitat s’ha
encarregat de demostrar que era possible. Si des de fa dos anys els
experts auguren que l’economia entrarà en un procØs d’alentiment, el
fet Øs que continuam immersos en una etapa d’escalfament com mai
ningœ no s’haguØs imaginat i això, evidentment, ha fet possible uns
beneficis empresarials que han pogut repercutir a la inversió producti-
va i, sobretot, a la creació de llocs de feina. Mai no hi havia hagut a
l’arxipŁlag tanta gent fent feina com en aquest final de segle.
I no obstant això, no tots els resultats d’aquest enlairament econò-
mic són positius. El mateix informe de "Sa Nostra", acompanyat de
l’informe anterior sobre l’estat del medi ambient o dels nombrosos estu-
dis socials que ha anat divulgant al llarg dels darrers mesos, demostren
que l’escalfament ha accentuat els desequilibris socials i mediambien-
tals que des de fa temps arrossega la nostra comunitat. No debades
l’objectiu de reequilibrar el desenvolupament de les Illes ha esdevingut
l’objectiu primordial del Govern del Pacte de ProgrØs, de la mateixa
manera que ja en el darrer any de l’anterior executiu aquest havia decla-
rat pœblicament i notòria que s’havien sobrepassat molts dels límits na-
turals. Calia, doncs, reestructurar el model o dissenyar-ne un de nou,
atŁs que, de continuar creixent unilateralment com ara, -nomØs amb els
motors de la construcció i el turisme- s’acabaria per anul•lar un dels
majors avantatges comparatius de les Balears respecte a altres regions
mediterrànies competidores: el seu paisatge i la qualitat de vida de la
qual, sortosament, gaudeixen. En els darrers anys la bona conjuntura
internacional ha actuat a favor de l’actual model de desenvolupament i,
possiblement, ha retardat la presa de decisions, però, si mØs no, la so-
cietat balear ha pres consciŁncia de la situació i ja no veu el creixement
indiscriminat com un fet estrictament positiu, ans al contrari: hom creu
saber que la majoria social de les Illes Øs a favor d’interposar mesures
que refredin les altes temperatures econòmiques per poder assolir un
desenvolupament mØs sostenible que l’actual.
Les Directrius d’Ordenació Territorial, aprovades a finals de la le-
Economia i medi ambient,
escalfament excessiu
gislatura passada, i altres mesures preventives empeses per l’actual exe-
cutiu han sortit al pas de l’expansionisme econòmic per evitar que els
seus efectes arribin a ser mØs perjudicials que profitosos per al conjunt
social. S’espera, d’aquesta manera, impedir mØs consum de territori del
que sigui raonablement imprescindible per atendre el creixement de-
mogràfic de la població, un creixement que els darrers anys tambØ s’ha
vist desbordat per la immigració, una massiva arribada de nova pobla-
ció que s’ha fet necessària per atendre la demanda de mà d’obra del
mateix sistema econòmic balear. Però tot plegat actua com una gran
bola de neu que cada vegada es fa mØs grossa a mesura que davalla la
pista, un exemple que potser no sigui el mØs apropiat, perquŁ aquí, que
no en sabem gaire de nevades, resulta que la bola puja en lloc de caure.
Cal, doncs, aprofitar aquesta circumstància per transformar els efectes
negatius en inŁrcies positives. Encara hi som a temps o, almenys, po-
dem aconseguir que els beneficis obtinguts en els darrers anys puguin
ser realitzables no nomØs per empŁnyer el PIB cap a dalt, sinó per fer
inversions en medi ambient i en equipaments socials que, a la llarga,
seran tant o mØs positives que les fetes fins ara per mantenir actiu el
model.
Les previsions fetes pel Gabinet d’Estudis de "Sa Nostra" són espe-
rançadores. La presa de consciŁncia de la societat balear envers la ne-
cessitat d’un desenvolupament sostenible Øs un fet que cal jutjar d’irre-
versible i que, endemØs, s’acompanya d’un seguit d’excel•lents exerci-
cis econòmics que permeten disposar de recursos suficients per em-
prendre el nou camí: un camí cap a la diversificació econòmica i del
mateix turisme, que s’ha d’adaptar als nous corrents que vØnen de fora,
així com cap a la rehabilitació de les ciutats i dels pobles en lloc de
continuar ocupant mØs i mØs territori. Un nou camí que ha de dur, tam-
bØ, pels tiranys de nous hàbits mediambientalment correctes, com Øs la
substitució progressiva de la incineració de residus sòlids pel seu reci-
clatge o la pràctica de mesures d’estalvi energŁtic, de consum d’aigua
dolça, etcŁtera. És evident que fer aquesta reconversió en una Łpoca de
bonança econòmica, que feliçment es pot allargar uns quants anys mØs,
hauria de ser molt mØs senzill que no dur-la a terme en un moment de
crisi. Aquest, al cap i a la fi Øs el gran repte que tØ plantejat la nostra
societat quan just comença el nou mil•lenni: fer que l’escalfament doni
pas al llarg dels pròxims anys a un desenvolupament mØs sostenible, Øs
a dir, a una etapa on el creixement econòmic deixi de basar-se, com fins
ara, en la pŁrdua progressiva de qualitat mediambiental, perquŁ l’en-
torn ens Øs imprescindible per poder garantir el nostre futur i el de les
generacions que ens vendran darrere.


Economia i medi ambient, escalfament excessiu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears