Viader Ferrer, Carles

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Editorial 
Transplantament 
d'òrgans: La fita 
dels cirurgians 
esdevé possible 
Carles Viader i Farré* 
La cirurgia del transplant està de moda, 
tal vegada perquè ha hagut de superar 
tants d'entrebancs que quan hom deses-
perava d'assolir l'èxit aquest ha arrivat i 
s'ha fet més clamorós. 
La història del transplant d'òrgans i teixits 
és coneguda per antiga. Sabem de la rea-
lització amb èxit, ja en el segle X a.C, de 
transplants de pell del mateix malalt rea-
litzats per sacerdots indús, amb finalitat re-
paradora d'orelles, llavis... 
Aquestes, no obstant, són de les poques 
resenyes «exitoses» que trobem al llarg de 
l'estudi de la literatura damunt del tema, 
fins ben avançat el nostre segle XX. 
És sabut que el refloriment de les arts i les 
ciències en general, que representà a Euro-
pa l'etapa del Renaixement, tingué evident 
repercusió en el camp de la Medicina i 
com no podia ser d'altri, al que mos ocu-
pa dels transplants. 
L'aprofondiment en els coneixements ana-
tomies i de tècnica quirúrgica feu conce-
brer serioses esperances de que finalment 
hom assoliria de posar el «recanvi» ade-
quat per substituir l'òrgan malmès. Així 
són abastament els relats, com el realitzat 
el 1503 pel prestigiós metge sicilià Bran-
ca exposant els seus resultats al intentar 
reparar amb la pell d'un esclau el nas del 
seu amo, que mostren el fracàs d'aques-
tes pràctiques quirúrgiques. 
* Acadèmic Numerari. 
De llavors ençà la literatura sobre trans-
plants està farcida de fracasos i no és fins 
començat el nostre segle que aquest tipus 
de cirurgia reb una nova embranzida de 
la mà del famós cirurgia francès afincat a 
Nova York, Alexis Carrel. 
Evidentment, com exposa R. Oppenhei-
mer «el sentit d'una descoberta, sols es-
devé clar en el context de les descober-
tes anteriors, que crearen les idees a la 
llum de les quals aquest s'ha fet i a on es 
troben les fonts d'idioma i tradició». Ale-
xis Carrel no en fou l'excepció, i en el sa-
ber quirúrgic acumulat, en el que hi con-
tribuirà personalment amb la creació de la 
tècnica de la sutura vascular, va sumar les 
recents aportacions fetes per L. Pasteur 
damunt microorganismes patògens i mè-
todes d'assèpsia. De fet, el 1912 li fou ator-
gat a l'aleshores jove cirurgià de 39 anys 
el Premi Nobel de Medicina per l'elabora-
ció de la sutura vascular i els seus treballs 
sobre mètodes de cultiu d'òrgans i teixits. 
És conegut que Alexis Carrel revolucionà 
el món contemporani, al conseguir amb 
èxit i per primer cop a la història de la hu-
manitat el transplant a un animal d'expe-
rimentació d'una pota que prèviament li 
havia estat amputada, com també és co-
neguda la seva descripció de l'èxit a la ci-
rurgia del ronyó extirpat a un ca i injertat 
al coll del mateix animal. De qualque ma-
nera preparà també el camí per a poste-
riors experiències que acabarien fent pos-
sible l'actual realitat dels transplants. 
El 1953, el que també seria Premi Nobel 
de Medicina, el britànic sir Peter Medawar, 
publicà a la revista Nature (n° 73 del 3 
d'octubre) un treball capdal en la compren-
sió del rebuig immunològic dels trans-
plants que fou confirmat més tard per d'al-
tres autors, com el xecoslovac Milan Ha-
sek. 
Prest suggerí la idea de controlar la reac-
ció immunològica utilitzant agents immu-
nosupresors, i ja el 1960, als Estats Units, 
Robert Schwartz i William Dameshek em-
pren 6-mercaptopurina amb aquesta fina-
litat. A partir d'ací els fets es desfermen 
a gran velocitat. Surgeixen iniciatives pri-
vades no lucratives que pretenen col·labo-
109 
rar a millorar i facilitar la pràctica de trans-
plants, com la fundació holandesa Euro-
transplant, amb seu a Leyden, que inicia 
la seva activitat el 1965. El seu fundador, 
el Professor Van Root, ha explicat en mul-
titud d'ocasions el que en podríem dir un 
«flash» de la seva actuació diària a Euro-
transplant, que mos ajuda a comprendre 
el funcionament d'aquesta organització, 
dedicada a fomentar i afavorir les dona-
cions d'òrgans i la recerca científica en 
aquest camp de la medicina. 
Al nostre país, a partir de la realització amb 
èxit per primer cop a Espanya el 1965 d'un 
transplant de ronyó per el Profesor Gil-
Vernet i el seu equip de l'hospital Clínic 
de Barcelona, comencen a sorgir les as-
sociacions de donants que en principi son 
restringides a les de ronyons i ulls. 
A la fí, al 1986 es crea a Espanya la figura 
del Coordinador de Transplants, i a finals 
dels 80 comencen a surgir els Coordina-
dors Autonòmics de Transplants, la impor-
tant funció dels quals resulta evident. 
La necessitat real de t ransplants d'òrgans 
i teixits, l'èxit cada cop més evident 
d'aquesta cirurgia i el fet de l'especial pro-
blemàtica que comporta (manca de do-
nancíons, urgència de l'acte quirúrgic, pro-
blemes d'histocompatibilitat...) han fet que 
per similitud amb Eurotransplant, sorgis-
sin arreu organitzacions com les Funda-
cions Francetransplant, Britishtransplant, 
Hespèrídes..., que amb estructura d'em-
presa privada, sense cap afany lucratiu i 
generalment amb la supervisió i el suport 
dels poders públics respectius, han estat 
encarregades de afavorir i facilitar els 
transplants a la seva àrea corresponent. 
A Balears, a rel d'un transplantament de 
còrnia realitzat el 1980 a un nin afectat 
de doble esclerocòrnia i ceg de naixement, 
es suscità en un grup de persones la idea 
de contribuir a una iniciativa d'aquest ti-
pus, que per fí el 1988 reeixí amb l'apro-
vació per les autoritats pertinents de la 
Fundació Balear Transplant, les principals 
fites de la qual són: 
— Fomentar les donacions d'òrgans. 
— Impulsar la investigació concernent a 
transplants. 
— Afavorir l'estudi, prevenció i tractament 
del rebuig. 
— Aprofundir en l'estudi de la problemà-
tica ètico-moral d'aquests procedi-
ments. 
La Fundació ha iniciat les seves activitats 
en el camp de l'oftalmologia creant el 
Banc de Còrnia Balear, primer del seu gè-
nere que ha assolit a Espanya de conser-
var còrnies per a transplantament per pe-
ríodes de temps de fins a 6-7 setmanes, 
havent-se dut a terme amb èxit, querato-
plàstíes de còrnies cultivades en aquest 
Banc per temps superior a les tres setma-
nes. 
D'altre banda, sembla ser que aquest és 
el camí que hom seguirà en el món dels 
transplants en el futur. Tot just venim de 
celebrar a Berlin la «First European Con-
ference on Tissue Banking and Clínical Ap-
plication», d'alguna manera l'anunci d'una 
nova medicina. 
110 


Transplantament d'òrgans: La fita dels cirurgians esdevé possible

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

DIALNET