Oliver, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

30  - nœm. 12 - 2003
ENERGIA Greenpeace
Per no continuar alterant l’efecte hivernacle, i d’altres fe-
nòmens com la disminució de la capa d’ozó, Øs necessària
una política de reducció radical d’emissions i, en concret
de CO2 per l’efecte hivernacle i d’organofluorats per la dis-
minució de la capa d’ozó. A això -a la reducció de CO2 a
l’atmosfera- va encaminat el Protocol de Kyoto, que enca-
ra no ha entrat en vigor, però que ho farà d’aquí a uns
mesos. Però aquests acords perdran una part important de
la seva virtualitat si no els signen els Estats Units, principal
país emissor de CO2. D’altra banda la reducció prevista als
acords no Øs mØs que el mínim necessari per evitar l’aug-
Una de les principals preocupacions
de l’organització ecologista
Greenpeace Øs la lluita contra el
canvi climàtic.
Emili Rull Øs el coordinador
d’aquesta organització ecologista
de les campanyes de lluita contra el
canvi climàtic i destaca en aquestes
pàgines que "en aquests moments
les campanyes estan centrades en
les al•legacions al Pla
d’infraestructures energŁtiques" de
l’Estat espanyol que preveu la
instal•lació de cinquanta-cinc
centrals tŁrmiques". Rull analitza la
situació actual al món i no Øs
optimista quant a les actuacions
actuals ni als fruits del Protocol de
Kyoto a punt de entrar en vigor.
Els científics i els ecologistes alerten sobre
les conseqüŁncies del canvi climàtic
Antoni Oliver
ment del canvi climàtic. El president d’Estats Units, George
Bush, Øs mØs partidari de protegir els interessos de les
petrolieres que els del clima de la Terra i dels habitants del
planeta.
Durant milions d’anys, l’efecte hivernacle natural ha man-
tengut el clima de la Terra a una temperatura mitjana rela-
tivament estable, que ha permŁs que es desenvolupàs la
vida. Els gasos hivernacle retenen la calor del sol prop de
la superfície de la Terra, i ajuden en l’evaporació de l’aigua
superficial per formar niguls que tornen aigua a la Terra.
La pluja i la calor del sol permeten que les plantes crei-
xin, que es formi el sòl i es mantenguin totes les formes de
vida. Les plantes i el sòl absorbeixen el diòxid de carboni i
altres gasos hivernacle de l’aire. Una complexa mescla de
sistemes biològics i hidrològics desprenien la quantitat jus-
ta de diòxid de carboni per mantenir un equilibri estable
d’aquests gasos a l’aire. En els darrers
160.000 anys la Terra ha passat per dos
períodes en quŁ les temperatures mitja-
nes globals varen ser prop de cinc graus
mØs baixes que les actuals.
El canvi va ser lent. Varen transcórrer
milers d’anys per sortir d’aquesta era gla-
cial. Avui en dia, les concentracions de
gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera
creixen molt ràpidament com a conse-
qüŁncia de l’emissió de quantitats cada
vegada mØs grans de gasos procedents
de combustibles fòssils i destrueix els
boscos i les praderies que podrien servir
per absorbir el diòxid de carboni.
Si les prediccions dels científics són
correctes, la conseqüŁncia inevitable d’ai-
xò serà l’augment progressiu de la tem-
peratura de la Terra, mØs ràpidament que
en qualsevol altra etapa de la història del
planeta. Les conseqüŁncies, però,
d’aquest efecte hivernacle ja es comen-
cen a notar, en forma de canvis en el cli-
ma que són un fet i cada vegada mØs
accelerats i bruscos.
Emilio Rull, coordinador de l’organització ecologista Gre-
enpeace de les campanyes de lluita contra el canvi climà-
tic, destaca que "en aquests moments les campanyes es-
tan centrades en les al•legacions al Pla d’infraestructures
energŁtiques" de l’Estat espanyol que preveu la instal•lació
de cinquanta-cinc centrals tŁrmiques".
Les organitzacions ecologistes han criticat, en aquest
sentit, l’estratŁgia del Govern de l’Estat espanyol per apli-
car el Protocol de Kyoto que ha de limitar les emissions de
CO2.
Aquesta estratŁgia arriba tard, segons Greenpeace i els
 G
re
en
pe
ac
e/
M
ar
ce
llo
 M
ol
in
ar
i
31 - nœm. 12 - 2003
ENERGIA Greenpeace
grups ecologistes perquŁ "les emissions espanyoles de CO2
superen en vint punts l’objectiu que correspon a Espanya
d’augment màxim del 15% respecte del 1990 i resten pocs
anys per revertir la situació" assenyala Emilio Rull.
En opinió de les organitzacions ecologistes, l’estratŁgia
del Govern s’hauria de reconvertir en l’eix central de les
polítiques dels ministeris d’Economia, Foment, Agricultu-
ra, CiŁncia i Tecnologia i Medi Ambient. En conseqüŁncia
Øs imprescindible per poder complir el Protocol de Kyoto
"la revisió integral del Pla d’infraestructures elŁctriques i
gasístiques" que preveu un augment de les emissions del
CO2 d’un 65% i del Pla hidrològic nacional que ignora els
impactes del canvi climàtic sobre la disponibilitat de l’ai-
gua així com el Pla d’infraestructures 2000-2007 que fo-
menta el creixement del trànsit rodat i aeri".
Per als ecologistes, el document presentat pel Govern
no Øs una veritable estratŁgia, perquŁ hi ha una carŁncia
d’objectius clars, per sectors quantificats i temporalitzats,
per aconseguir que Espanya assumeixi el compromís asso-
lit a Kyoto. L’estratŁgia hauria de presentar escenaris per
valorar l’eficàcia de les distintes mesures de reducció
d’emissions que es proposin. TambØ Øs raonable, segons
Greenpeace, realitzar una reducció d’objectiu per sectors i
activitats.
El Ministeri de Medi Ambient ha fet uns anuncis a la rà-
dio en els quals dóna les gràcies a les empreses que no
emeten C02 i es ven que la política mediambiental va cap a
la sostenibilitat, però, segons les organitzacions ecologis-
tes, res no hi ha mØs allunyat de la realitat.
L’empresa Endesa Øs la quarta d’Europa amb majors
emissions de CO2, segons un estudi de Pricewaterhouse
Cooper al qual va tenir accØs Greenpeace. Endesa Øs la
quarta empresa de generació d’electricitat mØs contami-
nant d’Europa amb emissions properes als 73 milions de
tones de CO2 anuals. Aquest informe tambØ posa en relleu
que Unión Fenosa (amb 14,5 milions de tones); Hidrocan-
tÆbrico (12 milions de tones de CO2) i Iberdrola (8,5 mili-
ons de tones) es troben entre les vint empreses mØs con-
taminants d’Europa.
Aquest informe demostra que la mitjana europea d’emis-
sions de CO2 per unitat d’electricitat produïda Øs de 353
quilograms de CO2 /MWh. HicrocantÆbrico Øs l’empresa amb
majors emissions de C02 per unitat d’electricitat produïda
de tot el continent amb 916 kg /Mwh.
Endesa ha programat l’ampliació de tres centrals tŁrmi-
ques. Segons Emilio Rull "aquestes centrals tŁrmiques de
carbó, juntament amb les de cicle combinat projectades
pel Govern central, impediran complir amb l’objectiu de
Kyoto.
"Els límits de Kyoto -afegeix el responsable de Greenpe-
ace- ens obliguen a una diversificació energŁtica que ha
d’estar basada en l’expansió d’energies renovables com l’eò-
lica terrestre, l’eòlica marina, la solar termoelŁctrica, la
solar fotovoltaica, la biomassa, així com en l’eficiŁncia ener-
gŁtica, l’estalvi i establiment de polítiques energŁtiques que
ens duguin, definitivament, a abandonar l’œs de combusti-
bles fòssils, carbó, gas i petroli, per les seves implicacions
econòmiques, socials i mediambientals".
COMER˙ D’EMISSIONS
El comerç d’emissions Øs un instrument essencial per a
la reducció de les emissions de CO2. La Unió Europea, a
travØs d’una directiva, per poder complir el Protocol de
Kyoto estableix unes quotes a repartir entre els sectors
contaminants que els podran intercanviar mitjançant un
sistema de comerç. Tot el que superi aquestes quotes serà
penalitzat econòmicament.
Greenpeace aposta per fixar uns criteris objectius i trans-
parents a l’hora de fixar aquests drets d’emissió de les em-
preses i que aquests criteris es debatin al Consell Nacional
del Clima. En opinió de l’organització
ecologista, s’ha d’evitar que l’assigna-
ció sigui "a dit" i de forma gratuïta, sinó
que s’ha de fer per un mecanisme de
subhasta.
Segons Emili Rull "perquŁ el comerç
d’emissions sigui una eina eficaç, no
ha de premiar els que mØs contami-
nen".
EL PROTOCOL DE KYOTO
El Protocol de Kyoto encara no ha
entrat en vigor. Els darrers països que
l’han subscrit han estat Nova Zelanda
i Canadà. Els Estats Units encara no
l’ha subscrit ni pensen fer-ho malgrat
que aquest país Øs el principal emis-
sor de CO2. El que passa, en opinió
d’Emilio Rull, Øs que el president Bush
està sotmŁs a les pressions de la pe-
troliera Exxon, una de les mØs impor-
tants del món i que no vol de cap manera que es redueixin
els combustibles fòssils. No obstant això, el Protocol de
Kyoto entrarà en vigor, sense la firma d’Estats Units d’aquí
a pocs mesos. El tractat ha de ser signat pel 55% de països
 G
re
en
pe
ac
e/
Ru
lk
a
L’informe de
l’organització
Greenpeace sobre el
canvi climàtic
destaca que "la regió
mediterrània Øs
probable que
s’escalfi
significativament
durant el pròxim
segle i mØs enllà
com a conseqüŁncia
de l’efecte
hivernacle"
Emilio Rull.
32  - nœm. 12 - 2003
ENERGIA Greenpeace
que emeten CO2 per poder entrar en vigor. Aquest requisit
es complirà quan la Federació Russa signi el tractat, que
serà d’aquí a poc i en tres mesos, cap a finals d’any, pot
entrar en vigor.
El Protocol de Kyoto estableix que les emissions de CO2
s’han de reduir un 5% el 2008, un 12% el 2012 i un 80% el
2050. Aquesta reducció que pot semblar un poc dràstica,
segons Emili Rull Øs el mínim per garantir que l’efecte hi-
vernacle torni al seu estat natural i en la seva opinió s’han
d’assentar les bases per a una reducció major si es vol
garantir que l’efecte hivernacle no augmenti.
Greenpeace dóna suport, en paraules de Rull, "a totes
les campanyes que vagin encaminades a la reducció del
consum energŁtic fòssil. Es tracta de reforçar especialment
tota la gamma d’energies renovables, eòlica, fotovoltaica,
d’una banda, i desprØs es tracta de
dur a terme campanyes perquŁ els
Estats Units signi el Protocol de
Kyoto.
ELS EFECTES DEL CANVI
CLIMÀTIC
Els efectes del canvi climàtic són
molt greus. A Espanya ja ha començat a afectar a àmplies
zones en forma de desertització i de desaparició de glaci-
als pirinencs.
Segons els informes de Kyoto apareixen evidŁncies que
alguns sistemes socials i econòmics ja han estat afectat
per les creixents inundacions i sequeres. Es calcula un in-
crement mitjà de les temperatures mundials d’1,4 a 5,9
graus d’aquí al 2100.
Hi ha hagut ja impactes a molts de sistemes físics i bio-
lògics i "s’han documentat associacions entre aquests fe-
nòmens físics i biològics i els canvis climàtics regionals.
Com per exemple l’increment de la intensitat i freqüŁncia
dels ciclons tropicals. En aquest aspecte s’ha de destacar
que de continuar així "l’increment del nivell de la mar i dels
ciclons desplaçaria milions de persones fora de les zones
costeres, amb el que això suposa de pressió sobre recur-
sos aqüífers, seguretat alimentària, salut humana, infraes-
tructures, etc.
Així mateix, els majors impactes estan basats en la fusió de
les capes de gel de Groenlàndia i Antàrtida Occidental que
podrien elevar el nivell del mar tres metres durant els pròxims
mil anys i submergir illes i inundar zones costaneres.
Serà tambØ important, la desaparició d’espŁcies de
plantes i d’animals. Una de les característiques del can-
vi climàtic que ja es comença a notar Øs que el clima tØ
oscil•lacions brusques de sequeres i períodes d’inunda-
cions. Fenòmens com el d’El Niæo, fortes tempestes tro-
picals, seguides de grans sequeres, s’agreujaran. I serà
molt important la desertització, especialment a l’àrea
mediterrània.
A l’àrea mediterrània s’ha fet un estudi on el canvi en
les precipitacions pot significar una disminució anual
d’entre el 10% i el 40%. L’informe de l’organització Gre-
enpeace sobre el canvi climàtic destaca que "la regió
mediterrània Øs probable que s’escalfi significativament
durant el pròxim segle i mØs enllà com a conseqüŁncia
de l’efecte hivernacle".
A Europa, tambØ segons l’informe de Greenpeace,
"augmentarà el risc de desbordament de rius a gran part
d’Europa; el risc d’inundacions, erosions i pŁrdua de
zones humides tambØ s’incrementarà, amb el consegüent
risc i implicacions per als assentaments humans, indœs-
tria, turisme, agricultura i hàbitats costaners i naturals".
ELS PAˇSOS EN VIES DE
DESENVOLUPAMENT
Segons els experts, els països en desenvolupament són
els que estan mØs exposats a sofrir les conseqüŁncies del
canvi climàtic. Les conseqüŁncies mØs pernicioses serien
per a l’economia d’aquests països. La distribució dels im-
pactes econòmics Øs de tal magnitud en aquests països que
continuaria l’augment de la diferŁncia entre països en vies
de desenvolupament i desenvolupats, en proporció als in-
crements de temperatura causats pel canvi climàtic.
A Àfrica perillarien les collites de cereals, tot fent dismi-
nuir la seguretat alimentària, això tambØ provocaria una
disminució en les possibilitats d’importació d’aliments en
alguns països importadors de menjar. A AmŁrica del Sud el
risc Øs la gran amenaça del canvi climàtic per a l’agricultura
de subsistŁncia.
El continent australià Øs un dels quals es veurien mØs
afectats pel canvi climàtic ja que per mor de la sequera pot
sofrir efectes semblants als d’El Niæo. A AmŁrica del Nord,
perillen ecosistemes naturals œnics, com zones humides i
tundra alpina.
És evident, segons els estudis de les organitzacions eco-
logistes, que una part d’aquests efectes del canvi climàtic
ja estan en marxa, com l’increment d’inundacions i seque-
res, l’augment de les temperatures, etc. El Panell Intergo-
vernamental sobre el Canvi Climàtic Øs l’organisme inter-
nacional, format per experts de 150 països que estudia els
efectes del canvi i tracta d’obtenir una major comprensió
dels fenòmens relacionats amb el canvi.
Els grups de treball d’aquest organisme alerten sobre els
futurs perills. Els efectes descrits en els informes "són no-
mØs alguns dels impactes que sofrirà el planeta a causa del
canvi climàtic i aquests seran mØs intensos a mesura que
augmenti la temperatura. Adverteix un informe de Green-
peace basat en la informació d’aquest organisme que "Øs
necessària una atenció de l’opinió pœblica per obligar els
governs a negociar reduccions reals de C02 i a prendre
mesures importants relatives a l’economia mundial perquŁ
passi d’estar basada en combustibles fòssils a un futur
d’energies renovables. NomØs d’aquesta manera -adver-
teix Greenpeace- es poden evitar els impactes de l’escalfa-
ment prevists pels científics del panell".
 G
re
en
pe
ac
e/
St
ev
e 
M
or
ga
n
Emili Rull: "perquŁ el
comerç d’emissions
sigui una eina eficaç,
no ha de premiar els
mØs contaminants"


Els científics i els ecologistes alerten sobre les conseqüències del canvi climàtic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears