Consell Editorial

Biblioteca Digital de les Illes Balears

 - nœm. 5 - 20004
Jaume Matas Øs des del dia 28 d’abril ministre de Medi
Ambient, càrrec que li va ser ofert pel president Aznar
desprØs de constatar els resultats electorals obtenguts pel
PP a les Balears, clarament vencedor a les Generals, i nou
mesos desprØs d’haver-se vist superat pel Pacte de Pro-
grØs en el seu intent de continuar com a president del
Govern balear. No obstant això, la designació per formar
part del Consell de Ministres no s’ha de llegir en clau auto-
nòmica o, si mØs no, no nomØs pensant en la política in-
terna de les Illes, sinó per constatar que bona part del
prestigi polític de Matas dins del Partit Popular es deu a
les mesures de política mediambiental adoptades durant
els seus tres anys de mandat des del Consolat de la Mar:
Directrius Territorials, Llei general de turisme, esponjament
de zones turístiques... una política que llavors no va ser
justament valorada ni per l’oposició que, evidentment,
desitjava anar mØs enfora, ni pels sectors mØs conserva-
dors del mateix PP, encara que sí per un partit que vol
avançar cap al centre.
En les seves primeres declaracions pœbliques com a
ministre de Medi Ambient, Jaume Matas ha confessat una
indiscutible atracció cap a aquesta cartera que li permetrà
intervenir en els assumptes mØs importants que afecten
les Balears en aquests moments, com són ara el submi-
nistrament d’aigua, el tractament de residus sòlids i fins i
tot alguns temes relacionats amb el medi ambient i que es
recullen en el RŁgim Especial de les Balears, aprovat a
Jaume Matas, ministre
de Medi Ambient
Madrid durant la presidŁncia de Matas. El nou membre del
Consell de Ministres recorda que Øs un ministre nascut a
les Balears, però que ho Øs per a tota Espanya, encara
que el coneixement dels problemes que afecten les Illes
pot beneficiar-les.
COMPROM˝S DE DIÀLEG
En aquest sentit, Jaume Matas ha respost a la felicitació
del president Antich i de la consellera de Medi Ambient
amb l’oferiment d’un compromís per establir un pont de
diàleg entre les administracions , ja que -afirmà- "la nos-
tra obligació Øs superar les divergŁncies que ens sepa-
ren". Firmada ja l’ampliació de la dessaladora de Palma
per l’anterior ministra, Isabel Tocino, el Ministeri de Medi
Ambient ha d’informar ara sobre la participació dels Fons
de Cohesió europeus en el finan-
çament del Pla de residus sòlids i
en la realització, entre d’altres te-
mes, del projecte de sa Costera.
EL PLA HIDROLÒGIC
NACIONAL
Ja amb caràcter general el pri-
mer compromís de Jaume Matas
amb l’Administració estatal Øs
l’aprovació del Pla hidrològic na-
cional, un ambiciós repte que im-
plica, segons reconeix el mateix
ministre, unes grans dosis de dià-
leg i d’enteniment entre partits,
grups socials i, sobretot, comuni-
tats autònomes, Øs a dir " racio-
nalitat i solidaritat". D’altra ban-
da, tambØ forma part de la seva
cartera, com a objectiu, prioritari,
un Pla nacional de reforestació.
CINQU¨ MEMBRE DEL
CONSELL DE MINISTRES
Jaume Matas, ministre de Medi
Ambient, Øs el cinquŁ ciutadà de les Illes Balears que s’as-
seu a un Consell de Ministres des de la restauració demo-
cràtica, el període històric que mØs alts càrrecs de les Ba-
lears ha subministrat a l’Estat des de temps d’Antoni Mau-
ra. Abans formaren part del Consell Josep Melià, que en
fou portaveu durant la UCD encara que no era ministre,
Santiago Rodríguez Miranda com a ministre de Treball, FŁlix
Pons - ja durant el mandat socialista - com a ministre d’Ad-
ministracions Pœbliques, abans de ser president del Con-
grØs i, finalment, Abel Matutes que va ser ministre d’Afers
Exteriors durant la passada legislatura.


Jaume Matas, ministre de Medi Ambient

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears