&#091;cat&#093; El castell de Sant Felip està ubicat a la boca del port de Maó de l’illa de Menorca; un mínim de 8 quilòmetres de galeries i sales foradaven el subsòl d’aquesta impressionant fortalesa que s’estenia per més de 300 Ha de terreny. Quan el rei d’Espanya ocupa Menorca el 1782 va fer destruir el castell, incloent els soterranis, la majoria dels quals estan plens d’enderrocs. En el passat nombre d’Endins (TRIAS, 2007) publicàrem un treball extens sobre els soterranis amb les topografies que n’havíem fet fins al moment i una explicació general del castell i dels seus antecedents històrics. El present escrit no és més que una addenda a l’anterior on oferim la topografia i descripció de dos soterranis “inèdits” que tenen un desenvolupament aproximat de 300 m; tanmateix no hi manquen uns breus apunts sobre el castell, la seva arquitectura i història.&#091;eng&#093; The castle of Sant Felip is located at the mouth of the port of Maó on the island of Menorca; a minimum of 8 kilometres of galleries and chambers excavated under this impressive fort that covers more than 300 Ha of terrain. When the Spanish King occupied Menorca in 1782 the castle was destroyed, including the underground sections, most of which are full of rock falls. In the previous issue of Endins (TRIAS, 2007) we published an extensive paper on the underground sections with a survey we had produced up to that moment and an explanation of the castle and its history. This paper is no more than an addendum to the previous one and we offer a survey and description of two “unpublished” underground sections with a survey length of about 300 m; however we include a few brief notes about the castle, its architecture and its history

Trias, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

165
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
MÉS DADES SOBRE ELS SOTERRANIS  DE SANT FELIP
A L’ILLA DE  MENORCA
Introducció
Entre els treballs de preparació per a la visita 
pública dels soterranis del castell de Sant Felip al port 
de Maó que realitza el Consorci del Museu Militar de 
Menorca figura la realització de topografies detallades. 
En el passat nombre d’Endins (TRIAS, 2007) publicàrem 
un treball extens sobre les topografies fetes fins al 
moment i una explicació general del castell i dels seus 
antecedents històrics. El 2008, coincidint amb el final de 
la feina de neteja i habilitació de dues galeries “inèdites” 
—Hannover i Gal·les— n’hem pogut  dibuixar les 
topografies, que presentam ací amb una breu descripció 
i una més breu encara explicació del castell i la seva 
història. Per una explicació més completa us trametrem 
al treball esmentat més a dalt. Tanmateix a les nostres 
representacions hem afegit en gris les reconstruccions 
de les obres per davall les quals anaven les galeries, 
com també la reconstrucció parcial de castell hispànic, 
tot això per fer veure la magnificència d’una fortalesa 
que pertany al passat, com tants de monuments de la 
nostra terra. 
Enquadrament
històric-arquitèctonic
Com s’explica en el citat treball, davant del perill 
turqués hom basteix, sota la direcció de Giovanni 
Battista Calvi una fortalesa a l’entrada del port de 
Maó, completada el 1597— The Castle en els mapes 
anglesos—. Formava un quadrat d’uns 90 m de costat; 
amb un bastió a cada cantó, orientats als quatre vents: 
Sant Jordi a tramuntana, Sant Antoni a llevant, Sant 
Jaume a migjorn i Sant Miquel a ponent; la diagonal 
entre puntes de bastió era de 175 m. El seu disseny 
no era gaire diferent del de la part nova de Sant Carles, 
castell que defensava Portopí a la ciutat de Mallorca, 
(LUCENA et alia 1997). 
El 1708, durant la guerra de Successió Espanyola, 
els anglesos ocupen Menorca en nom del pretendent 
Carles d’Habsburg, però el 1713 pel tractat d’Utrech el 
primer rei de la dinastia borbònica el cedeix a perpetuïtat 
a la corona anglesa. Anglaterra amplia Sant Felip afegint-
per Miquel TRIAS1 
1 Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Ciutat
Resum 
 El castell de Sant Felip està ubicat a la boca del port de Maó de l’illa de 
Menorca; un mínim de 8 quilòmetres de galeries i sales foradaven el subsòl 
d’aquesta impressionant fortalesa que s’estenia per més de 300 Ha de terreny. 
Quan el rei d’Espanya ocupa Menorca el 1782 va fer destruir el castell, incloent 
els soterranis, la majoria dels quals estan plens d’enderrocs. En el passat nombre 
d’Endins (TRIAS, 2007) publicàrem un treball extens sobre els soterranis amb les 
topografies que n’havíem fet fins al moment i una explicació general del castell i 
dels seus antecedents històrics. El present escrit no és més que una addenda a 
l’anterior on oferim la topografia i descripció de dos soterranis “inèdits” que tenen un 
desenvolupament aproximat de 300 m; tanmateix no hi manquen uns breus apunts 
sobre el castell, la seva arquitectura i història.
Abstract 
 The castle of Sant Felip is located at the mouth of the port of Maó on the island 
of Menorca; a minimum of 8 kilometres of galleries and chambers excavated under 
this impressive fort that covers more than 300 Ha of terrain. When the Spanish King 
occupied Menorca in 1782 the castle was destroyed, including the underground 
sections, most of which are full of rock falls. In the previous issue of Endins (TRIAS, 
2007) we published an extensive paper on the underground sections with a survey 
we had produced up to that moment and an explanation of the castle and its history. 
This paper is no more than an addendum to the previous one and we offer a survey 
and description of two “unpublished” underground sections with a survey length of 
about 300 m; however we include a few brief notes about the castle, its architecture 
and its history.
Figura 1: Fragment del plànol de 1754 de les obres subterrànies de 
castell de Sant Felip per T. Sowers, amb la nostra topografia 
superposada, 1: Galeria de Hannover. 2: Galeria de Gal·les. 
Els altres soterranis, descrits en el treball anterior, estan rep-
resentats segons Sowers, si bé que omplits de color: Groc el 
primer nivell, Vermell el segon nivell, Blau, la Gran Galeria,  i 
Verd les Quadres. 
Figure 1: Fragment of a 1754 plan of the underground works on the castle 
of Sant Felip by T. Sowers, with our survey superimposed, 1: 
Hanover  Gallery. 2: Welsh  Gallery. The other underground 
sections, described in our previous paper, are represented 
according to Sowers, although now coloured: Yellow, the 
first level, Red, the second level, Blue, the Grand Galery, and 
Green, the Stables.
166
hi hornabecs —en anglès hornwork—, revellins, —
ravelin— contraguàrdies —counterguard—, reductes 
—redoubt— i llunetes —lunette—, que formen un 
conjunt estrellat de construccions escampades entre el 
port i la cala de Sant Esteve amb una superfície de 270 
hectàrees, a més de les 37,50 hectàrees del reducte de 
Marlborough situat a l’altre costat de Sant Esteve. Les 
dimensions màximes del conjunt sense Marlborough 
eren de 900 m per 600 m. 
Per davall les fortificacions els enginyers anglesos 
excavaren un enorme conjunt de soterranis amb 
diferents funcions: per comunicar les diferents obres 
exteriors, per habitar, per emmagatzemar proveïments, 
—queviures, munició—, per defensa, a més de galeries 
de minat per volar un espai ocupat per l’enemic en cas 
d’atac. El desenvolupament lineal dels soterranis no 
creim que baixi dels 8 quilòmetres.
Tanmateix just acabada de conquerir l’illa per les 
forces franco-espanyoles el 1782, el rei borbó Carles 
III va ordenar la destrucció del castell. Recuperada l’illa 
pels anglesos el 1789 s’afanyen en la reconstrucció de 
Sant Felip incloent la restauració dels soterranis, però en 
aquests majorment es varen limitar a aprofitar un mínim 
d’espai acaramullant els enderrocs en marges o clapers. 
El 1802 amb la recuperació espanyola de Menorca pel 
tractat d’Amiens continuen el treballs de voladura fins 
a deixar Sant Felip convertit en  un camp de ruïnes i la 
majoria dels soterranis desfets i plens de runa.
Els soterranis
1— GALERIA HANNOVER
Les contraguàrdies són construccions en forma de V 
que abracen les cortines dels bastions. La contraguàrdia 
de Hannover —en anglès Hanover Counterguard— 
era la que cobria o defensava el bastió de Sant Miquel. 
Des de la seva gola, al fossat principal, fins a la punta 
la contraguàrdia estava travessada per la galeria que 
descrivim i que sortia a l’escarpa del seu fossat; a la 
contraescarpa d’aquest començava una altra galeria 
que completava l’itinerari a redós des del centre de la 
fortificació fins a la lluneta de l’oest, West Lunette. 
Referent a l’entrada hem observat una anomalia 
amb els mapes antics; aquests (HERBERT, 1735) 
167
ens mostren l’entrada del soterrani a llivell del pis del 
fossat, segurament 5 m  per davall de l’entrada actual, 
mentre que la part baixa de les escales d’accés és 
penya natural fins a una cota de –5 m —vid. punt d de 
la secció longitudinal—. Així pensam que hi devia haver 
un desnivell de 3 m entre vall i galeria.
Després de les escales citades, la galeria d’Hannover 
s’eixampla amb una gran estança de 8 m de llargada, 5 
m d’amplada i 8 m d’alçada de planta bastant irregular; 
hi podem veure senyes a les parets que hi havia hagut 
tres pisos: regates i forats per a bigues. Entre d’altres 
usos aquí hom feia pa, s’hi conserven les restes d’un 
forn amb abundants maons refractaris—al punt e de la 
topografia— el gran pou que veim al sostre devia servir 
per a l’evacuació del seu fum. Al costat oest, i després 
de passar un portal rodó arribam a una cambra on hi ha 
un pou —vid. secció a-b-c— la fondària és de 17,50 m 
respecte a la cota del que queda del fossat principal, 
potser uns 24 m per davall del pati central del castell 
hispànic; el pou actualment és eixut, però suposam que 
podria haver arribat a la capa freàtica tot i que no tenim 
les dades comparades de les cotes d’aquest pou i del 
Foto 1: Galeria de Hannover, corredor transversal vist des del centre 
de la sala de tres pisos, a l’esquerra del personatge veim la 
marca d’extracció d’un cantó, al fons la sortida al vall de la 
contraguàrdia. Foto J. Florit.
Photo 1: Hanover Gallery, transverse corridor seen from the centre of 
this three-floor chamber, to the left of the person we can see 
the excavation of a contonment, in the background the exit to 
the conterguard fosse. Photo J. Florit.
Foto 2: Galeria de Hannover, espitlleres del fortí o cos de guaita sud, 
és palesa la diferència d’altària amb el pis del fortí. Foto J. 
Florit.
Photo 2: Hanover Gallery, south fort loopholes or sentry box, the 
difference in height with the fort storey is manifest. Photo J. 
Florit.
168
central. L’eix de la galeria mesura 54 m de llarg fins al 
lloc on va esser barrobinada —punt g—, per una mitjana 
de 3 m d’amplada amb una alçada de devers 3 m.
De l’estança parteixen dues galeries o corredors 
transversals que van a sortir, cap a sud i nord, al fossat 
a mitjan cara de la contraguàrdia. Val a dir que aquestes 
galeries no figuren al mapa de SOWERS (1754), no 
sabem si perquè encara no existien o per manca de 
cura de l’autor citat; les galeries laterals transversals 
mesuren uns 45 m en total, L’amplada és semblant a 
la de la galeria axial mentre que l’alçada devia esser 
més gran, uns 4 m; la sortida a vall de la galeria sud 
és impenetrable, mentre que la nord ens mena al que 
queda del vall—vid. foto 1.
Tampoc hi figuren les dues sales que trobam a 
part i banda a mitjan galeria; sales que en conjunt 
mesuren 20 m per 10 m i que segurament serien un cos 
de guaita o fortí defensiu, ja que presenten un doble 
sistema d’espitlleres—vid. foto 3. Actualment la cota 
del seu pis és molt més baixa que la de les espitlleres 
cosa que les fa inútils per a la defensa, per tant pensam 
que varen esser reemprades com a pedrera després 
de la primera voladura —vid. foto 2—. En general es 
veuen moltes modificacions del disseny d’aquests 
soterranis, demostrant diverses fases d’excavació: 
diferències d’alçada de sostre, eixos esbiaixats, 
cambres reexcavades i els inevitables clapers resultat 
del recondicionament  de la galeria després de la 
primera voladura —entre els punts e i f de la secció 
longitudinal— i caramulls de sauló, (pols de marès) —
entre els punts c i g.
2— GALERIA GAL·LES
La contraguàrdia de Gal·les —en anglès Welsh 
Counterguard— és la que cobreix el bastió de Sant 
Jaume; pel seu eix o línia principal passa el soterrani 
que descrivim en aquestes línies; es tracta d’una galeria 
de comunicació que des del fossat principal connectava 
amb el fossat de la contraguàrdia, el passava per una 
caponera —galeria exterior coberta—i duia a una 
altra galeria que arribava a la lluneta del sud —South 
Lunette— que dominava la cala de Sant Esteve.  És 
notable la potència de la voladura a l’entrada, manca 
una gran quantitat de roca del que seria la cara original 
de la contraescarpa, a més de veure’s perfectament 
els punts on barrobinaren amb els clivells radials cap al 
centre de l’explosió. Té uns 50 m de llargada  per uns 3 
m d’alçada i 3,50 d’amplada. Vora l’accés des de la gola 
hi trobam un fortí-cos de guaita que en conjunt fa 20 m 
per 10 m amb doble sistema d’espitlleres semblant al 
que hem vist a Hannover; en el centre d’aquest conjunt 
hi ha un pou defensiu rectangular —pou de llop— de 2 
m de fondària—vid. foto 4; d’aquest surt una galeria de 
minat, semblant a les de la Gran Galeria (TRIAS, 2007) 
Foto 3: Galeria de Hannover, vista axial. En primer terme les espitlleres 
del fortí sud; són les mateixes de la foto 2. En segon terme i a la 
dreta del personatge l’entrada a dit fortí. Darrera el personatge 
es distingeix l’arc de roca que comunica amb la sala dels tres 
pisos. Foto J. Florit.
Photo 3: Hanover Gallery, axial view. In the foreground loopholes 
of the southern fort; there are the same as in photo 2. In the 
midground and to the left of the person the entrance to this 
fort. To the right of the person, the rock arch to the three-floor 
chamber can be made out. Photo J. Florit.


169
amb una llargària de 18 m amb 4 fogons —cambres on 
va la càrrega explosiva— amb forma de T. Les regates 
per on anava la mànega o metxa per iniciar la voladura 
arriben a la part exterior del pou.
Crida l’atenció la irregularitat del cos de guaita est, 
amb un costat oest més o menys rectangular i un costat 
est amb una paret esbiaixada i una altra galgada amb el 
mur espitllerat exterior —vid planta i foto 6— tal vegada 
degut a reconstruccions després de la primera voladura.
Cap al sud, la galeria es va estrenyent per adaptar-
se a les mesures de la caponera: 1,50 m d’amplada per 
2,50 m d’alçada; hi podem distingir perfectament la part 
picada a la roca i la part construïda. Els costats de la 
caponera són de paredat comú amb pasta de calç mentre 
que la volta rodona que la cobreix és una esplèndida 
feina de picapedrer amb les dovelles a saltacavall —vid. 
secció DD’ i foto 5—; a la mateixa secció i al costat oest 
podem veure l’efecte d’un barrobí poc reeixit. A fora, allà 
on era el fossat veim un bon tros de volta barrobinada 
que ha conservat les dovelles en connexió. 
Foto 4: Galeria de Gal·les, vista axial. En primer terme el “pou de llop” 
amb la galeria de minat. Al fons la sortida per la caponera. Foto 
J. Florit.
Photo 4: Welsh Gallery, axial view. In the foreground, the pit with the 
mined gallery. In the background, the caponier exit. Photo J. 
Florit.
Foto 6: Galeria de Gal·les. Cos de guaita o fortí est a l’entrada per la 
gola. Foto J. Florit.
Photo 6: Welsh Gallery. East pillbox or sentry box by the gorget 
entrance. Photo J. Florit.
Foto 5: Galeria de Gal·les, sortida per la caponera. Al centre un bloc de 
la volta volada; s’hi veuen clarament les dovelles a saltacavall. 
Foto J. Florit.
Photo 5: Welsh Gallery, caponier exit. In the centre, a blown block from 
the roof; the keystones can be clearly seen. Photo J. Florit.
170
Agraïments
Volem manifestar el nostre més coral reconeixement 
a en Josep Florit, sense qui aquest treball ni s’hauria 
començat. També donam les gràcies al capità Girona, 
responsable del Consorci del Museu Militar de Menorca, 
per engrescar-nos a completar la feina començada ja fa 
dos anys.
Bibliografia
FORNALS, F. (2007): Castillo de san Felipe del puerto de 
Mahon, 2a edició. Museo Militar Regional de Menorca. 
209 pp. Maó.
FORNALS, F. (2006): Las defensas subterraneas del castillo 
de San Felipe del puerto de Mahon. Museo Militar de 
Menorca. 46 pp. Maó.
HERBERT, H. (1735): A plan of the upper works of St. Philips 
Castle in Minorca.
HERNANDEZ, F.; PARPAL, C.; COTRINA, J. (2002): El Castillo 
de San Felipe. Construcción y su posterior demolición. 
Amigos del Museo Militar de Menorca. 153 pp. Maó.
LINDEMANN, C. F. H. (2004): Diario del asedio de la fortaleza 
de San Felipe en la isla de Menorca 1781-82. Institut 
Menorquí d’Estudis. 434 pp. Maó.
LUCENA, M.; FONTENLA, J. M.; MOSTEIRO, J. L.; Pomar, 
I. (1997): Palma Guia d’Arquitectura. Col·legi Oficial 
d’Arquitectes de Balears. 200 pp. Ciutat de Mallorca.  
SOWERS, T. (1754): Subterraneous works on St. Philips Castle 
Minorca.
TERRON, J. L. (2002): La fortaleza de san Felipe en el Puerto de 
Mahon. Consorcio Museo Militar de Menorca. 235 pp. Maó.
TRIAS, M. (2007): Els soterranis del castell de Sant Felip, 
espeleologia urbana a Menorca. Endins, 31: 31-42. Ciutat 
de Mallorca.
Figura 2: Explicació de les diferents parts d’una fortificació del segles 
XVII i XVIII. A: Bastió/Baluard. 1: Cara. 2: Casamata. 3: Garita. 
4: Gola. 5: Flanc. 6: Línia Capital/ Pla de la Secció. B: Capo-
nera. C: Contraescarpa. D: Contraguàrdia. E: Cortina. F: Es-
pitlleres. G: Fossat/Vall. H: Glacis. I: Plaça d’Armes. J: Revellí. 
K: Tronera.
Figure 2: Explanation of the different works of a 17th and 18th century 
fortification. A: Bastion. 1: Face. 2: Casemate. 3: Sentry box. 
4: Gorge. 5: Flank. 6: Principal line/Cutaway plan. B: Caponier. 
C: Counterscarp. D: Conterguard. E: Curtain. F: Embrasure. 
G: Moat. H: Glacis. I: Parade Ground. J: Ravelin. K: Gun 
port.


Més dades sobre els soterranis de Sant Felip a l’illa de Menorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears