Consell Editorial

Biblioteca Digital de les Illes Balears

3 - nœm. 5 - 2000
ED
IT
O
R
IA
L
T A R J A  D E  S U B S C R I P C I Ó
Nom i llinatges ................................................................
....................................................................................
Adreça ...........................................................................
Ciutat ................................. C/P ....................................
Tel ..................................... Fax ....................................
Dades bancàries:
"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................
Compte corrent/llibreta d’estalvis nœm. ...............................
Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:
"SA NOSTRA" Caixa de Balears - Obra Social i Cultural,
c. Ter, 16, 07009 Palma, fax 971 17 17 95,
o bØ per correu electrònic, a: aramis@sanostra.es
nœm. 5 - juny, 2000
Edita: Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" Caixa de Balears
C. Ter, 16. 07009 Palma.
Tel. 971 17 19 25 - Fax 971 17 17 95
E mail: aramis@sanostra.es
Consell Assessor:
Miquel Alenyà, Miquel Pasqual,
Andreu Ramis, Albert Catalan,
Miquel Rayó.
Director: Sebastià Verd
Secretària de redacció:
Magdalena Mulet
Redactors i col•laboradors:
Jordi Calleja, Constanza Forteza,
Gina Garcías, Maria Ferrer,
Miquel Massutí, Antoni Oliver.
Redacció: Fundesba S.L.
F. de Borja Moll, 10 - entresòl
Tel. 971 71 16 61.
07003-Palma.
Disseny i realització:
Eparrutx, Tel. 971 42 09 66
Dipòsit Legal: PM-433-1998
Preu: 500 pta
Subscripció: 1.500 pta
(tres nœmeros per any) Els tres primers nœmeros de GEA - Quadern de la Terra
seran de franc, a partir de la recepció d’aquesta subscripció.
Turisme i medi ambient,
interessos comuns
El turisme Øs un depredador del medi ambient. Aquesta Øs una
frase que segurament hauran escoltat moltes vegades en relació a
l’impacte que els turistes causen sobre espais naturals protegits o,
simplement, en el cas de les Balears, quan provoquen un escalfament
econòmic que sobrepassa la capacitat de càrrega d’un territori amb
recursos naturals limitats. No Øs estrany, en aquest context, que un
país com el nostre, petit però amb una enorme capacitat turística,
hagi emparat al si de la societat una forta consciŁncia ecològica o,
com a mínim, un dels grups ecologistes mØs actius de tot l’Estat. I
Øs que turisme i medi ambient, tot i les seves confrontacions,
conserven uns interessos comuns que cal potenciar en benefici tant
dels ciutadans de les Illes, o de qualsevol altra destinació turística
del món, com del mateix turista que en el seu desplaçament cerca,
justament, allò que prometen les campanyes de promoció: el paradís,
sigui un paradís de sol i platja, de natura o de cultura.
El turisme, tal com recull el codi Łtic de l’Organització Mundial,
defensa el dret i la llibertat del turista, Øs a dir, de qualsevol persona
que habita aquest planeta, de poder viatjar, conŁixer món i gaudir
de la naturalesa allà onsevulla, i saber però al mateix temps que Øs
subjecte d’una ineludible obligació: conservar el patrimoni cultural
i natural de tots els pobles que formen la societat universal. Fer
turisme, doncs, mai no hauria de significar destrucció, tot i que
l’explotació intensiva d’aquesta activitat, com passa amb
determinades tŁcniques agrícoles, du inevitablement a l’aniquilació
de paisatges i d’identitats. Per exemple: l’Amazònia, aquesta gran
reserva natural que Øs o hauria de ser Patrimoni de la Humanitat,
es troba doblement amenaçada per l’extracció de fusta, els cercadors
de matŁries primeres i, tambØ, pels turistes. No obstant això,
quelcom diferencia els uns dels altres... ja que els turistes no cerquen
fer malbØ el territori que visiten, sinó gaudir-ne. Respectar el medi
hauria de ser, per tant, la primera obligació de la indœstria turística
per garantir la seva pròpia supervivŁncia.
Però aquells que vivim a una zona densament turística com són
les Illes Balears sabem que les coses no funcionen d’aquesta manera.
Hi ha, evidentment, una creixent conscienciació sobre la necessitat
de preservar l’entorn, per garantir el futur de l’activitat econòmica,
hi ha el coneixement que turisme i medi ambient formen una societat
d’interessos comuns, però la dinàmica del sector fa que l’explotació
de l’entorn s’acosti mØs a les estratŁgies dels fustaires amazònics
que a l’œs racional d’uns recursos que se sap que són œnics,
irreparables i, per tant, en perill d’extinció. Destruir l’entorn, fer
malbØ la naturalesa, deforestar les selves, contaminar les aigües o
tapar de ciment la costa Øs, a la llarga, el principal enemic dels
turistes i de la indœstria turística.
La necessitat imposa una aliança que a les Balears ben bØ es
podria traduir en un pacte entre el sector turístic i els ecologistes,
per reformar el model econòmic i, d’aquesta manera, frenar el
creixement urbanístic. La declaració de Parc Natural o de qualsevol
altra figura proteccionista que permeti una adequada gestió
territorial Øs una passa no nomØs convenient sinó absolutament
imprescindible per garantir el futur. La conservació de l’entorn -
amb gran mesura en mans del món pagŁs- necessita la intervenció
dels poders pœblics per ajudar les explotacions agràries o la
preservació dels paisatges, ja sigui via subvencions o mitjançant la
gestió directa sobre zones pœbliques. En aquest sentit, l’ecotaxa
tambØ ens apareix com una eina a travØs de la qual l’Administració
pot obtenir recursos financers amb complicitat amb els turistes que,
sens dubte i si se’ls explica bØ, no posaran cap obstacle a destinar
una petita part del seu paquet turístic al manteniment del medi
ambient.
L’ecotaxa, com la declaració de parcs naturals per a les serres
de Tramuntana o del Llevant, o el desenvolupament de Menorca
com a Reserva de la Biosfera, o les mesures complementàries a la
declaració de la ciutat d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat
són qüestions encara no totalment definides, però unides per un
lligam comœ, el mateix lligam que uneix els turistes amb el producte
que, en definitiva, consumeixen, un espai de natura, d’oci o de
cultura que els subministra plaer i coneixement. Qui, en
circumstàncies normals, voldria destruir la seva pròpia font de
benestar o de riquesa? Sens dubte aquest Øs un gran debat obert a
tot el món i tambØ, molt particularment, a les Illes Balears, unes
illes on no nomØs es genera un gran flux turístic, sinó que exporten
el seu know how a la resta del món, i inverteixen en noves
destinacions com el Carib, Tunísia, Croàcia i, fins i tot, la Xina o
les Filipines. I per això, precisament, Øs un debat que Øs seguit
amb interŁs des de molts altres indrets de la nostra œnica terra, la
deessa GEA a la qual està dedicada aquesta publicació.


Turisme i medi ambient, interessos comuns

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears