&#091;spa&#093; A modo de breve aportación al folklore de Mallorca, se documentan dos rimas populares referidas a sendas simas de la isla de Mallorca, incluyendo la descripción y topografía de las cavidades aludidas así como otros comentarios que puedan resultar de interés.&#091;eng&#093; In this short paper, two traditional poetries about natural shafts of Mallorca island are documented, as a contribution to folkloric heritage of our country. For each of the referred pot-holes, the description and survey are included together with some interesting additional comments

Fiol, Mateu

Ginés Gracia, Joaquim

Ginés Gracia, Àngel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Resumen
A modo de breve aportación al folklore de Mallorca, se documentan dos rimas
populares referidas a sendas simas de la isla de Mallorca, incluyendo la descripción
y topografía de las cavidades aludidas así como otros comentarios que puedan
resultar de interés.
Abstract
In this short paper, two traditional poetries about natural shafts of Mallorca
island are documented, as a contribution to folkloric heritage of our country. For each
of the referred pot-holes, the description and survey are included together with some
interesting additional comments.
Introducció
Les cavitats naturals, coves i avencs, són accidents
geogràfics molt arrelats dins la cultura popular de
Mallorca, tal i com ho demostren les nombroses llegen-
des, contarelles i tradicions que en fan referència,
sobretot pel que fa a les coves de tendència horitzontal.
Un exemple magnífic d’aquesta imbricació de les coves
en el folklore de l’illa n’és, sens dubte, l’aplec de ronda-
lles recollides per mossèn Antoni M. ALCOVER (1896-
1931), les quals serien mereixedores d’un estudi deta-
llat que intentés sistematitzar la percepció del món sub-
terrani per part dels mallorquins de l’època preturística
(tresors amagats, caus de bandolers, monstres, llegen-
des fantàstiques en general...).
Dins un caire literari més culte, un altre exponent
remarcable ve representat per tradicions cristianes com
la de l’Era d’Escorca (LLOMPART, 1972; GRUP ESPE-
LEOLÒGIC EST, 1986), que va donar lloc a una inspi-
rada recreació poètica per part de mossèn Miquel
COSTA i LLOBERA (1903).
El cançoner popular, per altra part, s’ha beneficiat
de nombrosos reculls, entre els quals destaca l’aplec
realitzat pel pare Rafel GINARD (1966-1975) on s’efec-
tua una ingent feina de recopilació de cançons i gloses,
més o manco organitzades en diferents categories
(cançons amoroses, feines del camp, meteorologia...).
En aquesta obra les referències a accidents geogràfics
són més aviat escasses, havent-hi localitzat tan sols
unes poques  gloses que fan al·lusió a cavitats verticals,
emperò sempre sense particularitzar en un topònim
concret.
La present nota breu pretén únicament documentar
dues gloses referides a sengles avencs concrets de
l’illa de Mallorca, que vam tenir ocasió de recollir al llarg
d’algunes campanyes espeleològiques que es remun-
ten als anys 70 del passat segle. En ambdós casos s’in-
clouen la descripció i la topografia de les cavitats al·ludi-
des, així com alguns comentaris addicionals que puguin
resultar d’interès. 
L’Avenc de na Corna (Artà)
Aquesta cavitat s’obre en terrenys de sa Duaia de
Baix (Foto 1), al municipi d’Artà, prop del jaç del torrent
del Castellot (coordenades UTM-ED50: 535.000/
4.398.875/50). Consisteix en un únic pou que assoleix
tan sols 15 metres de fondària (Figura 1) i que, malgrat
les seves modestes dimensions, conté un interessant
dipòsit paleontològic (PONS-MOYÀ & ROCA, 1974;
MOURER-CHAUVIRÉ et al., 1980)
Durant les prospeccions espeleològiques realitza-
des l’any 1973 a les contrades de Capdepera i Artà, els
nostres amics i informadors Serafí Guiscafré i Pere
Ginard “Sarasate” ens feren conèixer la següent glosa
referida a aquest petit avenc:
‘n es sementer de na Corna
hi ha un avenc molt principal,
en caurer’hi un animal,
si no el treuen, ja no hi torna.
83
ELS AVENCS I EL CANÇONER POPULAR DE MALLORCA:
ALGUNES APORTACIONS INÈDITES
per Joaquín GINÉS 1, 2,  Mateu FIOL 1 i  Àngel GINÉS 1, 3
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
1 Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
2 Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Balears. Palma de Mallorca.
3 Laboratori d’Ecologia. Departament de Biologia. Universitat de les
Illes Balears. Palma de Mallorca.
Crida l’atenció el caràcter d’excepcionalitat que
aquests versos atribueixen a la cavitat, donades les
exigües dimensions de la mateixa. Aquest fet no és
gens estrany si es té en compte que és l’únic avenc
existent a la rodalia, fet que explicaria el qualificatiu de
“principal” que la glosa dóna a aquest fenomen natural.
Malgrat això, és innegable el caràcter de lloc comú que
suposa el contingut de la segona meitat de la cançó,
independentment que la cavitat sigui poc fonda, com
succeeix en aquest cas.
En l’aspecte lingüístic és d’assenyalar l’ús de dia-
lectalismes, fenomen típic de les cançons populars. A
més d’emprar-s’hi l’article salat, pràctica generalitzada
en aquest tipus de composicions, també hi són presents
els vulgarismes. Així, les supressions de sons
–sobretot a començament de paraula–  són freqüents
en el parlar de Mallorca però, a més, la forma el·líptica
’n es (per  En es)  ve exigida en aquest cas per la
mesura del vers. L’ús de caurer-hi en lloc de caure-hi
està també ben generalitzat a Mallorca, conseqüència
d’afegir una  r als infinitius acabats en  re quan aquests
van seguits de pronoms febles. En ambdós casos, la
transcripció l’hem feta respectant aquests vulgarismes
per evitar la pertorbació del ritme o de la mesura del
vers, d’acord amb els criteris utilitzats a l’aplec de
GINARD (1966-1975).
84
Foto 1: Aspecte del paratge on
es localitza l’Avenc de
na Corna (Artà) i detall
de l’entrada d’aquesta
modesta cavitat.
Photo 1: Avenc de na Corna
(Artà): general aspect of
the surrounding lands-
cape and detailed view
of the entrance to this
small pot-hole. 
Figura 1: Topografia de l’Avenc de
na Corna, petita cavitat
vertical situada a sa
Duaia de Baix (Artà).
Figure 1: Topographical survey of
Avenc de na Corna, a
small pot-hole situated
in Sa Duaia de Baix
(Artà).
Avenc de Femenia (Escorca)
Es tracta d’un impressionant avenc que consisteix
en un gran pou de 120 metres de vertical (Figura 2),
situat als costers superiors del vessant septentrional del
puig Caragoler de Femenia (coordenades UTM-ED50:
490.935/4.413.585/840) al terme municipal d’Escorca.
La boca de la cavitat és força espectacular (Foto 2), la
qual cosa justifica el fet que sigui ben coneguda per la
gent de les rodalies. 
L’Avenc de Femenia va ésser explorat per primer
cop a les acaballes de l’any 1970 (GINÉS, 1972), grà-
cies a les informacions subministrades per qui alesho-
res era l’amo de Femenia Vell. En una de les visites a la
zona efectuades aquell any, el nostre informador ens va
donar a conèixer la glosa que transcrivim tot seguit:
Mal trobassis un ribàs
com s’Avenc de Femenia,
que si hi peguen es migdia,
es vespre no són a baix.
Com es pot comprovar, aquesta glosa està plante-
jada en forma de maledicció o desig de malaurança, cir-
cumstància que també es dóna en altres cançons reco-
llides per GINARD (1966-1975) relatives a avencs en
general, i relacionades amb el perill que suposa la ver-
ticalitat d’aquests accidents geogràfics.
Des del punt de vista lexicològic, mereix ésser des-
tacat l’ús del mot  ribàs, agafat en el sentit de marge o
talús natural més o manco espadat, així com la utilitza-
ció del verb pegar per indicar l’acció d’anar a parar de
forma sobtada i imprevista en un determinat lloc.
També és curiós fixar-se que la segona meitat de la
glosa es troba construïda en plural de la tercera perso-
na  –ja que al·ludeix a característiques generals de la
cavitat–, mentre que els dos primers versos apareixen
en segona persona i singular, en anar dirigits al subjec-
te a qui s’adreça la glosa. Finalment, remarcarem que
les consideracions temporals sobre la durada de la cai-
guda dins l’avenc, que formen la segona meitat de la
cançó, palesen de manera ben gràfica la gran fondària
de la cavitat.
Un any més tard (1971) d’haver recollit la glosa que
acabem de comentar, vam tenir ocasió d’escoltar una
altra versió diferent que ens va ésser comunicada per
l’amo, aleshores, de Bini Gran, també al municipi d’Es-
corca, durant les prospeccions espeleològiques que
conduïren a l’exploració de l’Avenc de sa Mitjania. El fet
d’haver escoltat una nova versió en un altre indret de la
Serra de Tramuntana, que es troba més aviat lluny de
85
Foto 2: Aspecte exterior de l’Avenc de Femenia (Escorca) format per
un únic gran pou de 120 metres de fondària. La glosa que fa
referència a aquest avenc queda justificada amb escreix per
l’espectacularitat de l’indret.
Photo 2: Spectacular entrance to Avenc de Femenia (Escorca) consis-
ting in a great natural pit 120 metres deep. The folkloric poetry
on this pot-hole, documented in the present paper, is fully jus-
tified by the impressive character of the site.
l’avenc en qüestió, posa de mani-
fest la seva relativa fama; en
aquest sentit, s’ha de tenir en
compte que el nostre primer infor-
mador era de Pollença, mentre
que el segon procedia de Forna-
lutx. La variant a la qual fem refe-
rència és la següent:
Mal trobassis un fondal
com s’Avenc de Femenia,
que si hi caus es migdia,
es vespre no ets a baix.
Les principals diferències
entre ambdues variants radiquen
en que, en aquesta versió, el
terme no gens usual ribàs es veu
substituït pel més planer fondal.
Per altra banda, el verb pegar és
reemplaçat per caure, en la matei-
xa línia d’utilització d’un llenguatge
més directe. Finalment, la segona
meitat de la glosa està estructura-
da en singular de la segona perso-
na, de manera concordant amb els
dos primers versos.
Epíleg
La pretensió d’aquesta breu
nota ha estat tan sols efectuar
unes aportacions inèdites al can-
çoner popular de Mallorca, referi-
des a dues cavitats verticals d’in-
drets de l’illa ben allunyats entre si.
Es tracta de dues gloses diferents
compostes ambdues per quatre
versos, octosíl·labs i amb rima
consonant en un dels casos
(Avenc de na Corna, Artà) i hepta-
síl·labs i amb rima assonant en l’al-
tre (Avenc de Femenia, Escorca).
En els dos casos que hem documentat, la singula-
ritat que és responsable de l’existència d’aquestes can-
çons radica en la perillositat associada a la verticalitat
dels avencs. Pel que fa a l’Avenc de na Corna, encara
que ens trobem davant un pou natural d’escassa fon-
dària, representa un accident topogràfic singular en uns
paratges que manquen d’altres cavitats d’aquestes
característiques.
El cas de l’Avenc de Femenia és ben diferent, ja
que es tracta d’un impressionant fondal que justifica
totalment el contingut de la cançó. El fet que aquesta
glosa estigui plantejada en forma de desig de malau-
rança, coincideix amb alguns exemples recopilats al
cançoner del pare GINARD (1966-1975)
Bibliografia
ALCOVER, A.M. (1896-1931): Aplec de rondalles mallorquines d’en
Jordi des Racó. Editorial Moll. 24 vols. Palma de Mallorca.
COSTA i LLOBERA, M. (1903): Tradicions i Fantasies. Imp. Cunill. 65-
70. Barcelona.
GINARD, R. (1966-1975): Cançoner popular de Mallorca. Editorial Moll.
Col. Els treballs i els dies. 4 vols. Palma de Mallorca.
GINÉS, A. (1972): Relación de las cavidades más profundas de la isla de
Mallorca. Com. 2º Simp. Met. Esp. Topografía. VI d: 1-3. Barcelona.
LLOMPART, G. (1972): La tradición europea de l’Era d’Escorca de
Costa y Llobera. Revista Balear, 26-27: 33-37. Palma de Mallorca.
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-
MOYÀ, J. (1980): Une nouvelle forme insulaire d’effraie géante,
Tyto balearica n. sp. (Aves, Strigiformes), du Plio-Pleistocene des
Baléares. Geobios, 13 (5): 803-811. Lyon.
PONS-MOYÀ, J. & ROCA, L. (1974): Restos de grulla fósil en el Avenc
de na Corna (Artà). Endins, 1: 17-20. Palma de Mallorca.
86
Figura 2: Topografia de l’espectacular avenc que s’obre als costers septentrionals del Puig Carago-
ler de Femenia (Escorca).
Figure 2: Topographical survey of the very impressive shaft located in the northern slopes of Puig
Caragoler de Femenia mountain (Escorca).


Els avencs i el cançoner popular de Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears