Deyà Palerm, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

O per MIQUEL DEYA PALERM EX-DIRECTOR GRUP ESCOLAR DE SON ESPANYOLET 
Els comentaris esportius de  la ridio anuncia- 
ren el diumenge vespre que "els de  14 resultats 
cobraran uns 85 milions de pessetes" Encara que  
la noticia fou escoltada amb una sornnolkncia 
accentuada degué quedar ben situada dins un plec 
imaginatiu esperant el moment propici per actuar. 
De manera que apenes els ulls clucs me vaig 
veure enrevoltat d e  bitllets, molts de bitllets, bitllets 
de mil pessetes. Més enfora uns senyors molt ben 
vestits deien el mateix: -iQuk pensa fer d'aquets 
milions? 
Llastima no  poder fer una pel.1icula d'aquell 
espectacle! 
Com fou no  ho  s6, perb d e  fet ua persona 
s'havia obert pas entre els reunits. Era un bon 
amic meu i millor economista de  ciutat segons 
havia sentit comentar. Proposi un pla que  vaig 
acceptar: res de depositar els diners en  cap banc. 
Hem de fer una obra important, un negoci, una 
indústria si, aixó, una indústria ... 
L'economista se movia a la velocitat del 
llamp. Després de  breus moments comparegué de 
nou amb un foli a la ma: -Ja esti ,  -digué -se 
d i r i  "La Silla Perfecta", un taller de  mobles. 
Aquí  tens la llis'ta del personal contractat: jo seré 
el gerent, tu h o  desitges. Escolta: delineant, P. P., 
27 anys, nascut a La Linea; casat, dos  infants. 
Encarregat del taller: A. C. 29 anys, fadrí,  pero 
festeja ... I seguia la llista: preparador d e  planti- 
lles, aparellador, oficials de  primera i de segona, 
envernissador, tapicer ... Hem reunit el millor 
equip. Moble que  surti del nostre taller a més d e  
bell durarri in aeternum ... Ara vaig a legalitzar el 
nou taller. Sort í  de pressa. Se senti arrancar el 
cotxe que fugí escapat. 
M'havia deixat en les meves mans un munt  de  
dibuixos de  mobles. Els primers sortits del taller, 
havien d'esser per a mi, segons concreth l'amic. J o  
estava embadalit contemplant uns dibuixos de  
mobles d'estil angles. Com lluiri la meva casa! 
Encara fullejava els dibuixos i el flamant 
gerent ja havia tornat. Peró de flamant no en 
tenia res: la cara desfigurada, estava verd, gesticu- 
lava violentament, cridava, el cap pareixia un 
eriqó ... Anava carregat de "Boletines Oficiales", 
llibres de legislació laboral, papers fotocopiats ... 
Se deixi caure damunt una butaca; tot l'embalum 
de papers s'escampá per terra i paresqué molt 
més nombrós. 
-Venc del que en diuen Delegació. M'han 
dit que no podem obrir el taller fins que ens 
haguem empassolat tota aquesta literatura. 
Després d'una llarga espera en una llarga filera he 
pogut arribar al primer plumífer que quasi sense 
mirar-me m'ha donat aquesta llista i com si fos 
una pilota m'ha fet donar la volta a l'oficina, 
d'un empleat a l'altre els quals no feien més que 
carregar-me de papers. Ja no podia més, he cri- 
dat, n'he dit una de grossa. El Delegat ha dema- 
nat qué passava i m'ha rebut. A les primeres 
paraules ha tallat la meva informació amb aquesta 
perorata: 
-Pero senyor, jno veu que va massa aviat? 
¿Coneix la llei fonamental, institucional, trascen- 
dental ... (i altres als), la "Llei de fundació de 
noves indústries"? ¿I les 9 lleis que completen 
l'anterior? i1 les 23 disposicions complementa- 
ries? jI les 19 ordes modificadores? jI l'estatut 
de la fusta, els claus, la cola, el vernís ... ? jI els 
31 reglaments per aplicar la legislació? Ah! I 
aixb de "La Silla Perfecta" jés un ideari? En 
aquest cas s'ha de veure si esta d'acord amb la 
Llei fonamental d'aplicació ideologica". Disfrutara 
llegint-la, és un document d'una elevació mental 
com poques n'hi ha en els paisos més civilitzats. 
El Ministeri té  publicat un tom que l'explica de 
meravella. Li'n don un exemplar "Clasificación, cla- 
rificacion y aplicación practica de 10s idearios". 
Podra veure també la legislació completa, regla- 
ments i altres ... 
-I demés enredos, enfits i tota classe de tra- 
ves, com sempre passa al nostre país ... 
-No s'exalti, llegesca a poc a poc i d'assegut. 
Ah! I aquesta llista que m'ha presentat no crec 
que s'ajusti a dret. Ja ho veura, se necessitara 
examinar la titulació d'aquest personal, etc., etc. 
Reunir la flor i nata dels treballadors en un 
mateix taller ... 
El jove economista que s'havia anat exaltant 
s'ha posat a cridar i jo també. En aquest moment 
un familiar me desperti: -¿Que te passa cridant 
de manera tan desaforada? ~ Q u é  vols de la silla 
perfecta? 
Ara parlarem de desperts. Realment el fons 
dcl somni no era naturalment un moble, sinó la 
problemitica de l'escola perfecta. El problema de 
la legislació, que després de tantes anades i vengu- 
' des és inútil, per moltes raons ha arribat a ésser 
per a mi una obsesió. I per si no bastava la super- 
abundant legislació del Ministeri dYEducaciÓ, ara 
comenca una nova col~lecció que s'inicia amb 
i ]'Estatut de Centres. Per6 jarribarem a port'! 
I Abans de contestar donem una ullada cap 
,enrera i sense poder evitar-ho apareix 1'8poca que 
podríem dir Joan Capó i els grans mestres que 
feren nom. En Capó era contrari no sols a l'excés 
legislatiu sinó a les disposicions que no toquen de 
peus a terra, concebudes i redactades dins els des- 
patxos. Personalment preferia escriure cartes als 
interessats que no redactar circulars per a 
tothom. 
I els grans mestres que encara són recordats 
amb goig i enyoranqa. iqué pensaven de les lleis? 
Apenes si en parlaven. Es clar que en tenien: la 
Llei Moyano que arriba prop dels cent anys i 
encara no s'havia aplicat del tot. Hi havia també 
l'Estatut, un document que de tant en quant era 
renovat (jo diria apedaqat) i era emprat purament 
per a coses administratives. Cap dels mestres de 
quk parlam no se referia per res a aquestes ni a 
altres disposicions per fer una feina eficaq: ja 
sabien 10 poc que podien donar de si. jQué 
farien ara? Segurament que per fer una bona 
feina tancarien el B. O. dins un armari amb set 
claus ... Un mestre amb una excel-lent preparació 
tkcnica i sobretot humana no necessita més que 
una normativa curta i clara, més molta i bona 
informació per estar al dia i no caure dins la 
rutina. 
Abans de continuar omplint el B. O. tal volta 
'convendria fer una visita als centres que s'han 
guanyat un prestigi per investigar en quina legisla- 
ció s'han inspirat. Es molt possible que el resultat 
fos parescut a la rondalla d'aquell que cercava un 
homo amb la camia fel&. Es impossible seguir 
unes disposicions que disposen molt, pero els 
falta l'esperit, ja neixen mortes i per tant els 
falta savia vivificadora. 
Record haver-ho dit en altres ocasions: valdria 
també la pena que a fi de curs o d'any se fes 
una avaluació (ara esta de moda) de totes les 
disposicions vigents, estudiant molt seriosament 
dues coses: la primera quantes d'elles se complei- 
xen, com i quins resultats han donat i la segona 
quantes no se compleixen i per qué. 
Si d'aquestes avaluacions fossem capaqos de 
treure'n les conseqü8ncies sé cert que tendríem un 
bon punt de partida per arribar al Centre Perfec- 
te, no com una rara avis, ni com un trkvol de 
quatre fulles, sinó com la cosa més normal en la 
major part dels pobles del país. 


La silla perfecta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert