March Cerdà, Martí Xavier

Biblioteca Digital de les Illes Balears

ASPECTES DE LA PROBLEMATICA ACTUAL DE LA 
SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIO 
Martí March Cerdh 
I JA crisi de la Sociologia. 
Parlar de crisi dins la societat actual ha 
esdevingut gairebé un tbpic. No hi ha camp de 
la realitat ni de les cikncies que no pugui esser 
caracteritzat amb aquesta parada, que amb el 
seu freqüent i mal Ús, ha deixat de tenir un 
significat precis i concret. 
Dins el panorama de les cikncies humanes 
i socials es parla sovint de la crisi de la socio- 
logia 1. De totes maneres és necessari, en 
aquest sentit, clarificar una skrie de conceptes 
i definicions per tal de saber el que volem dir 
quan hom parla de la crisi de la disciplina 
sociolbgica. 
Aixi, en primer lloc, cal plantejar-se el 
que s'entén per la paraula crisi, ja que s'ha de 
tenir en compte que sobre el seu significat hi 
pot haver i de fet hi ha diverses interpreta- 
cions; en segon lloc, convé contextualitzar 
historicament el naixament, l'evolució i la sis- 
tematització de l'esmentada disciplina; i final- 
ment és necessari delimitar el tipus de  sociolo- 
gia en crisi, ja que l'adscripció dels autors a les 
diferents escoles i tendéncies és un aspecte 
condicionant de la mateixa. 
J. Dalmau, F. Ferra i J. Ma Rotger en un 
recent article, publicat a la revista d'educació 
"Cuadernos de Pedagogia" 2 manifesten al 
respecte el següent: "No es ningún secreto 
decir que las ciencia? sociaies en su conjunt0 
y la sociologia en particular, están sujetos a 
10s avatares de la sociedad que 10s produce y 
en consecuencia están estrechamente vincda- 
das a la crisis general que sacude a las socieda- 
des capitalistas" 3. 
L'oportunitat d'aquest;~ cita ens du a 
plantejar les circunsthcies del naixament de 
la sociologia. S'ha afirmat, en aquest sentit, 
que la sociologia va néixer i s'ha desenvolupat 
sempre dins un contexte de crisi: La revolu- 
ció Industrial, el  naixament del mode de pro- 
ducció capitalista, 4, les guierres mundials, la 
revolució cientifico-técnica, la lluita de blocs 
per l'hegemonia, l'aliiberament de diversos 
pafsos del tercer món, etc. Aixi G. Luckacs 
4 ha manifestat ai r a e c t e  d'una forma més 
concreta que tant la sociologia com l'econo- 
mia, con a cikncies, varen sorgir com a respos- 
ta cientifico-social de les classes dominants 
davant l'ascens de les tendkncies socialitzants 
del segle XIX; l'obra deis socialistes utopics, el 
sorgirnent del proletariat u~rba, la creació de 
la 1 a Internacional, els analisis econbmics amb 
conclussions socialistes, etc. De totes mane- 
res el desenvolupament i la consolidació de la 
sociologia ha duit com a conseqü6ncia de la 
realitat contradictoria, la bif~lrcació en escoles i 
tendkncies completament polaritzades i con- 
traposades. La definició de lla Sociologia com 
l'estudi de les relacions i les priictiques socials 
comporta lógicament una forma d'entendre el 
que són aquestes practiques i relacions socials 
i per tant el que és la societat 5. 
(1) En aquest sentit dels diversos autors que analitzen des de perspectives distintes la crisi de la Sociologia 
tenim A. Gouldner, I. Zeitlin, J.F. Marsal, J.R. Aramberri, A Tournaine, S. Giner, etc. Vegeu aixiel llibre 
de J.R. Aramberri "Los limites de la Sociologia burguesa", Ed. Akal. Barcelona 1977. 
I (2)  Cuadernos de Pedagogla. Enero 1979 no 49 "Algunos problemas de la Sociologia de I,a Educaci6n" Pag(s. 4 - 6 .  
(3) Ibidem. Pag. 4. 
(4) Vegeu en aquest sentit el llibre de J. F. Manal La Sociologia Ed. Salvat Barcelona, 19751. Pag. 40. 
( 5 )  Vegeu sobre aquesta definició el llibre dfAlain Touraine lntroduccibn a la Sociologia IEdi. Ariel. Barcelo- 
na, 1978. 
En aquesta perspectiva el parlar de la cri- 
si de la sociologia no tan sols no implica una 
valoració negativa, sinb la constatació d'un 
creixement en profunditat i complexitat d'una 
disciplina, I'objecte de la qual resta en continu 
canvi. En sociologia la separació Objectelsub- 
jecte és un problema epistemolbgic impossible 
de resoldre. Sols, en aquest sentit, és valid 
entendre la crisi de la sociologia no només en 
un sentit general, sinb també a relació a la 
sociologia funcionalista, a la sociologia critica, 
a la sociologia marxista, etc. 
A. Touraine afirma, en aquesta perspecti- . 
va, "el progreso de la sociologia no podemos 
separar10 de la maduración de 10s poderes, de 
10s problemas y de 10s movimientos sociales" 
6. 
Es a dir, la crisi de la sociologia és una 
, 
dada inherent , a  la naturalesa, caracteristi- 
ques i contingut del seu objecte: la societat. 
La Sociologia de  I'educació , una sociologia 
especial. 
La Sociologia de l'educació, com una 
sociologia especial que és, i també com a re- 
flexe del que s'ha denominat "crisi de  I'edu- 
caci6 ", participa d'una forma efectiva d'a- 
questa crisi general de la sociologia, no només 
per les raons epistemolbgiques i metodolbgi- 
ques esmentades 7, sinb també per una si:rie 
de causes i raons que intentarem analitzar. 
El fet clau que marca el sorgiment de la 
Sociologia de 1'EducaciÓ és sense cap dubte la 
revolució industrial, ja que amb ella i com a 
conseqiihncia de les necessitats del capitalis- 
me, té lioc. la institucionalització legal de l'es- 
cola 8. En aquest sentit no  es pot separar el 
grau d'importbcia que asoleix l'ensenyament 
des d'una perspectiva social, cultural i econb- 
mica, i el grau d'importancia de la Sociologia 
de l'educació. Es a dir, que hi ha, de fet, una 
correlació entre la política educativa que se 
segueix en un país determinat i el desenvolu- 
pament de l'esmentada disciplina. No és ca- 
sual el que els pafsos més desenvolupats eco- 
nbmica, política i culturalment siguin els que 
tenen la producció de sociologia de l'educació 
més important en quant a contingut i quanti- 
tat. 
En aquesta perspectiva és lbgic pensar que 
la repercusió de la crisi de la sociologia sobre 
la sociologia de l'educació ve donada per dues 
causes: En primer lloc pel fet que la sociologia 
de l'educació és una sociologia especial i en 
segon lloc degut a qui: en les dues disciplines, 
la revolució industrial va marcar un punt de 
partida fonamental. 
De totes maneres ambdues disciplines 
han seguit un desenvolupament desigual, 
essent la sociologia de l'educació la que ha 
tengut un desenrotllament més feble tant de 
la perspectiva tebrica com de la perspectiva in- 
vestigacional. 
Així, un dels primers problemes amb els 
que topa la sociologia de l'educació es refereix 
a la seva paternitat científica. Mentre hi ha 
autors que la cataloguen dins el marc de les 
cikncies de l'educació, n'hi ha d'altres que li 
donen un caire merament sociolbgic. Ara bé, 
el fet de classificar-la dins la categoria pedagb- 
gica o dins la categoria sociolbgica, no és no- 
més un problema formal, sinó que afecta al 
contingut i a l'enfocament de L,esmentada 
disciplina 9. Aquesta ambigiietat de classifi- 
cació i d'enfocament ha repercutit d'una 
forma desfavorable en la conceptualització 
i clarificació de l'objecte de l'esmentada dis- 
ciplina, ja que les posicions filosbfiques i pe- 
dagbgiques han impedit un procés paulati 
de maduració científica. D'aqui es pot en- 
tendre 17existi:ncia de la Pedagogia Social, de  
la Sociologia Educacional i de diverses obres 
amb el títol de Sociologia de l'educació, perb 
que no hi responen. Al meu entendre, el punt 
de clarificació es troba en qu8 l'educació com 
a fet complexe que és, necessita de diverses 
perspectives d ' a ~ l i s i ;  d9aquestes perspectives 
la sociologia n'és una. com ho és la filosofia. 
la psicolo~ia, la cultuia, la biologia, l'econo: 
mia, etc., que intenta descobir i analitzar la 
incidhncia i el caire social de l'educació. Les 
conclussions d'aquestes anllisis sociolbgiques 
(6) Ibidem. Pag. 326. 
(7) Vegeu sobre aquesta qüesti6 els següents llibres: Giner, S. El  progreso de la conciencia sociológica. Ed. 
Península. Barcelona. 1974lDiaz SAnchez.K . übiarx 1818 - 1883, sociólogo del modo de produccibn ca- 
pitalista. Ed. Akal. Madrid 19761 COULSON, M.A.1RIDDELL.D. S. Aproximaci6n a la sociologia Ed. 
Lidia. Barcelona 19761 Piaget, J. y otros. Tendencias de la investigación en lar ciencias rociales. Ed. Alian- 
za. Madrid 1976. 
(8) Vegeu sobre aquest tema els seghents llibres: Cipolla, C. Educación y desamollo en Occidente. Ed. Ariel. 
Barcelona 1970.1 PONCE, A. Educaci6n y iucha de clases. Ed. Latina, Bogota 1977. 
(9) Vegeu sobre aquest aspecte els següents llibre!;: La sociologia de la Educacibn en España Varios, en la 
obra de A. GRAS. Textos de Sociologia de la Educacibn, Ed. Narcea, Madrid 1976. Pag. 329.1 Colom Ca- 
ñellas, A. Educación y Sociedad. Estudio de sistemas en interacci6n. Tesi doctoral Universidad de Barcelo- 
na, 1976. Tom 2 Pag. 475. 
no només d n  víliides des de la perspectiva so- 
1 oldgica, sinb tambt? per entendre milior el que 
és l'educació i per tant per construir les cibn- 
cies de l'educació. 
Aquesta situació ha repercutit d'una for- 
ma molt important en la manca de desenvolu- 
palemtn teóric de l'esmentada disciplina, que 
encara segueix en linees generals els mateixos 
esquemes i presuposits que n'E. Durkheim va 
sistematitzar 10. Per altra part la majoria dels 
estudis investigacionals que es realitzen en so- 
1 ciologia de l'educació, són, a causa de la 
manca d'una teoria forta, purament quantita- 
tius i empiristes 11. Intimament ligat a aques- 
ta dicotomia i esterilitat tebrica-prictica, 6s 
l'enfocament metodolbgic aplicat als estudis 
investigacionals que ha esdevingut varalitza- 
dor de la producció sociológica 12. 
El reduccionisme escolar. 
Un altre dels problemes que té plantejat 
l'esmentada disciplina és, sense cap dubte, la 
manca de clarificació conceptual del terme 
educació. En aquest sentit, i tenint en compte 
la contextualització histbrica de la Sociologia 
de l'educació, hi ha hagut en la gran majoria 
dels autors una tendhncia a reduir els estudis 
sobre educació al marc purament escolar, 
amb la qual cosa només s'aborda un aspecte 
molt parcial, encara que sigui molt important, 
del concepte educació. L'aparició de concep- 
tes com 'la escuela paralela " o "El aula sin 
muros" 13 ha de fer reflexionar sobre el marc 
que ha d'intentar abordar la sociologia de l'edu- 
cació. El reduccionisme escolar no només és 
erroni des de la perspectiva conceptual, sinb 
que també és esteri1 des d'el punt de vista 
'tebric, investigacional i m~edodolbgic. Així, 
darrerament, s'observa una gran repetició de 
temes, hi60tesis i conclus!ions, a causa, en 
part, d'aquest reduccionisme escolar, que no 
fan mt?s que confirmar l'hmpasse de creixe- 
ment i desenvolupament de la sociologia de 
l'educació. 
La Sociologia de I'EducaciÓ :I I'Estat Espanyol 
Els problemes de la Sociologia de llEduca- 
ció que hem anomenat s'agireujen encara més 
quan ens referim a Espanya, ja que el seu de- 
senvolupament és encara nlés feble i pobre 
que el normal. A aquesta situació ha contri- 
buit d'una forma f o r ~ a  important i concreta la 
no existbncia d'una revoluciij burguesa que ge- 
neralitzis l'ensenyament i, per altra part, la 
política educativa i el control ideolbgic exis- 
tent sota el r&gimen del general Franco. S'ha 
de tenir en compte, sabent la relació entre 
politica educativa i sociolo~gia de l'educació 
que la institucionalització de l'escola 6s un fe- 
nomen recent: La llei General d'EducaciÓ. 
Sols a partir d'aquesta data iis possible comen- 
~ a r  a parlar amb una certa consistbncia de 
l'existbncia d'aquesta disciplina sociológica, 
que malgrat la seva debilitat i escassa produc- 
ció esta ja diversificada en e!scoles i tendencies 
14. 
De les obres existents al respecte s6n po- 
ques les que tenen aportadons originals, ja 
que la majoria se limiten a repetir idees i es- 
quemes ja dits, o realitzar pretesos estudis de 
Sociologia de 1'EducaciÓ. Amb tot es pot 
observar darrerament una major produckó 
d'obres dins aquest camp de! qualitat i contin- 
gut prou interessants. 
(10) Vegeu I'obra d'Emile Durkheim Educaciin y Sociologia. Ed. Penlnsula. Barcelona, 197'5. 
(1 1) Sobre I'empirisme en Sociologia de I'educaci6 es pot veure el llibre de C. Lerena Escuela, ldeologla y 
Calses Sociales en España. Critica de la Sodologla de la  Educaciin. Ed. Ariel, Barcelona 1976. Col.lecci6 
Demos. I Colom, A. J. Ob. cit. Pags. 475476. 
(121 Vegeu Colom, A. J. Ob. cit. Pg.479. 
(13) Sobre aquests conceptes es poden veure el següents llibres: CarpenterIMc. Luhan El i~ula sin muros. Ed. 
de Cultura Popular. Barcelona 1968.1 Martlnez, MJ omadesde Educaciin informal en "Educación Hoy". 
Volumen Il. Pg. 155 19741 Procher, L. La eruela paralela. Ed. Kapelusz. Buenos Aiies, 19761. Sureda 
Negre, J. El anuncio propagandfstico-publicitrio y la Educacibn. (Aproximación antropolbgica y modelo 
de algoritmización). Tesis de Licenciatura. Universidad de Barcelona. Septiembre de 1976. 
(14) Sobre la Sociología de I'Educaci6 a Espanya es pot veure I'article de Ampwo Almarcha "Bibliografia sobre 
la Sociología de la Educación". En Revista Española de Investigaciones sociol6gicas. no 2. AbrilJunio de 
1978. Pgs. 11 5-1511. Colom, A.J. Ob. cit. Tom ll VBzquez, J. Mal Ortega, F., en I'obra ja citada d'A. Gras 
Pgs. 3273571. També es pot veure el numero ja citat de "Cuadernos de Pedagogla" que conte refer6ncies 
bibliogrifiques, i A. Moncada. Sociologia de la Educación. Ed. Cuadernos pwa el dihlopp. Madrid 1976. 
A nivell de Mallorca, la tasca realitzada en aquest camp no deixa d'estar en els slws comenpments. 
En aquest sentit es poden veure les tesis de llicenciatura i doctorals del Departament de Peclagogia I Colom, A. 
J.1 Bassa, R./ Sureda, J.1 March, M.1 i la col.lecci6 de llibres que la Delegacib del I.C.E. a Palma de Mallorca 
esta realitzant. 
Conclussions 
En funció del que s'ha dit podem deduir 
les següents coriclussions: 
1) La Sociologia de l'educació es troba 
en l'actualitat en una situació d'impasse teóric 
i investigacional que la manté en un estat de 
poc desenvolupament. Aquesta situació no 
només es deu a raons epistemol6giques i me- 
todológiques, sinb també al paper politic- 
ideologic que l'educació realitza dins la socie- 
tat. 
2) Hi ha una necessitat forqa important 
de qu8 la Sociologia de 1'EducaciÓ delimiti 
d'una forma precisa el seu objecte, marc d'es- 
tudi i la seva tematica, clarificant els diversos 
conceptes que ja sigui des de la vertent teórica 
com investigacional s'utilitzen. Es aquest sen- 
tit, i al meu entendre, l'eix sobre el que s'ha 
de basar la Sociologia de l'Educaci6, és l'anh- 
lisi del paper de l'educació -formal o infor- 
mal- dins les relacions socials. Així caldril 
analitzar no només el prouis de socialització, 
d'educació que tenen iloc dins la societat a 
través de diversos elements i institucions, sind 
també les diverses relacions que s'estableixen 
entre el sistema educatiu -entés en una pers- 
pectiva global no merament legal- i els diver- 
sos subsistemes socials feconomic, politic, 
cultural, ideolbgic, etc.). 
3) Finalment 6s necessari que es pro- 
dueixi la ruptura de la dicotomia entre teoria i 
investigació, per tal que l'especulació ateori- 
cista i l'empirisme quantitaitu desaparesquin 
d'una forma total. Per aixb no només és neces- 
sari delimitar el seu objecte d'estudi, sinó 
també el tipus de metodologia a utilitzar. 
Palma de Mallorca, febrer 1979 


Aspectes de la problemàtica actual de la sociologia de l'educació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert